dijous, 31 de maig de 2012

David i els animals , el petit príncep i la guineu

El David sent una gran atracció cap als animalets. Li agraden molt , però no sempre ha estat així. Tenia 1 any i dos mesos quan els hi va perdre la por, davant d' aquesta vam prendre una postura que no sabíem si era o no encertada, però que era la que ens sortia de dins.
Primer de tot respectar el seu sentiment ( imagineu-vos com veuen ells un ruc en tamany proporcional al d'una persona adulta !!! peazo animal , no?). Així que no forçar cap encontre que li fes angoixa , però altra banda tampoc fugir-ne'n.  Com ho podíem fer donant-li sentit ? no volíem obligar però no volíem reforçar-li la por sense voler, no se mi m'explico.... En vam parlar molt, buf, no estàvem massa segurs per allò del que uns diuen i els altres diuen el contrari.... i si el traumatitzem ?, ai, ai....

Vam recordar el text del Petit Príncep i la guineu ( català)  ( castellà) . Gran llibre !! Quantes bones reflexions, i que maco és, oi?
Ens vam quedar amb dues idees principals: cal "crear llaços", començar a relacionar-se  des del respecte poc a poc i des de l'estimació. En un altra entrada ho explicarem millor.


I la veritat és que va anar molt bé, ara no té cap tipus de por als animalets, al contrari ! Creuarem els dits ! no se que passarà el dia que tingui una mala experiència amb ells... de totes maneres allà estarem nosaltres !

Ahir a la tarda el papa va portar a casa un conillet, en tenen uns quants a casa del padrí, per l'autoconsum. Tenim doncs, l'oportunitat de veure'ls des de que neixen ! Quina coseta més tendra i fràgil !!
Hi ha hagut una progressió molt maca de la relació del David amb els conillets ,de descoberta, de tendresa, també de risc ( per al conills , pobrets meus, jo pateixo per ells, em fa patir que els magregi, encara que el papa diu que no passa res... no se, pregunta-li al conill , a veure que et diu....). és que els agafa per les orelles i els fa giravoltar ! ai !! no si us plau !!. Per això li remarquem que són petitets, que no són joguines encara que pot jugar amb ells, que els ha de cuidar, tractar amb molt de compte, no apretar-los massa per no fer-los-hi mal. En fí, un moment molt maco però jo vaig estar tota l'estona amb un ai al cor,  i a la boca un " compte David , compte que li pots fer mal ". I això que ho fa molt respectuosament, però és que té molta força!
Aquí us deixem un petita selecció dels moments viscuts amb els conillets :
El primer cop que toco un conillet ... no les tenia totes , no




Ahir a la tarda - vespre  ...

A l'undemà al matí el conillet va tornar amb la seva mama i els seus germanets. Un dia d'aquests els anirem a visitar !

dimarts, 29 de maig de 2012

Art-banyet

Fa temps que el David es banya " sol" , ell és molt prudent i va amb compte amunt i avall la banyera, per tant, això ens va donar confiança en que no calia que estiguéssim presents durant tota l'estona que durava el banyet. Com que també s'ensabona sol, tret del cap que no li agrada gens ( com a molts altres nens i nenes, oi ? jeje) , doncs nosaltres anem entrant i sortint, sempre a l'aguait però amb molta confiança, ja que a ell li agrada montar-se el " xiringuito" tot sol,  mentre ens diu " adéu mama, adéu papa " , ens crida quan necessita alguna cosa que no està al seu abast o vol que vegem alguna de les seves " creacions" artístiques . Un banyet dura doncs , un mínim de mitja hora o més.


Ahir es va posar a " netejar" la mampara ( la veritat és que li fa falta, pero vaja, tampoc són els materials més adients els que va emprar, jejeejje).
Té un cistell amb tot de coses. Va agafar un raspall, li va posar una mica de sabó i va començar a " tejar" . Del "netejar" va passar al "pintar". Li vaig oferir escuma d'afaitar i em va dir que sí, naturalment, li vaig posar en unes tapes i endavant !.
Va enganxar-hi uns gomets de goma eva que vaig comprar fa un any als " xinos" i que encara li agraden un munt., va pintar amb diferents objectes: el raspall, la mà, un pinzell, els mateixos gomets ....


Ha estat la primera vegada que ha posat nom a la seva " creació artística " mama, mama, els planetes" (com no !) . Ha posat uns quants gomets  alineats i ha tingut així el seu particular sistema solar.

L'altre dia va aprendre una paraula nova, tot preguntant mirant un llibre d'astronomia de la biblio, " galaxia"  , mira, mama, galachia, galachia, mentre amb el pinzell anava fent cercles. No li hem ensenyat a fer-ho, al·lucino  amb la capacitat d'abstracció  que tenen els infants , m'agrada tant veure-ho també en altres nens i nenes al parc, a l'escola bressol, amb els amiguets, als vostres blocs ... És com màgia, no us sembla?

Com aprenen , dedueixen, experimenten ... els nostres petits ! Quin privilegi tenim de poder veure-ho i acompanyar-ho, no?

Total que ahir s'ho va passar més pipa que mai, vaig haver de posar aigua calenta dos cops, perquè no volia sortir de cap manera i no m'estranya !!

dissabte, 26 de maig de 2012

Pa ratllat: matemàtiques i més...

Avui hem fet una activitat que feia molt que no feiem !!

Hem dibuixat nombres en una safata de pa ratllat.

El David tria quin nombre vol, jo el dibuixo i ell el ressegueix amb els dits, mà dreta, mà esquerra... com ell vol. 
D'aquesta manera , novament, el traçat dels símbols des del tacte i la psicomotricitat fina ajuda a fixar la seva forma i com es " dibuixa".

D'altra banda, el pa ratllat és molt agradable al tacte, més que la sal o la sorra, al meu gust és clar.



El "0" l'ha dibuixat ell sense cap ajuda. " Jo sol, solet












Aquest targetes tenen per una banda el nombre, el símbol, al darrera tenen la quantitat en gomets. En un altra entrada us explicaré per a que les fem anar i com.

La segona part de l'activitat, que ha estat improvisada, ha consistit en posar tantes nous com gomets hi havia. Molt bé !

Això sí... hem comprovat que l'associació nombre ( símbol) i quantitat -nous costa molt més !! És que és un concepte difícil encara ...


De nou...matemàtiques sensorials!


Després ha fet una cosa que m'ha agradat moltíssim : ha començat a dibuixar " focs artificials " !! . No sé d'on ho haurà tret, però m'ha semblat genial .Anava dient: pum , pum ,pum !!

Hem continuat amb les lletres, les anava estampant en el pa...


I quan ja no ha volgut continuar ha anat a buscar el raspall de la safata sensorial i ha recollit tot el pa que havia quedat a la taula , i tot per iniciativa pròpia...  però que bonicos que són !

divendres, 25 de maig de 2012

Tarda de parc i de döner kebabs

Heu tastat mai els kebabs ? Què són ? :
Segurament n'heu vist per tot arreu establiments que n'ofereixen. Els típics de Turquia se'n fan amb un torn giratori on la carn , de pollastre, vedella o corder va girant sobre sí mateixa a la vora d'una font de calor, en general de gas . Es cou amb el seu propi greix per la qual cosa és ben sana. Es talla verticalement ben fineta i s'acompanya d' enciam, tomate, arròs, ceba, pastanaga...en fi de tot tipus de verdures, que pots triar, habitualment crues i amb salses que estan boníssimes ! També en fan de falafel ( mmmm).


Es poden menjar de diferents maneres, la nostra preferida és aquesta :

Fa temps vam descobrir un parell d'establiments que els fan molt bons i molt bé de preu. Sempre estan plens de gent, s'ha de fer cua molta estona a menys que vagis a primera hora ( com nosaltres fem !) i tenen molt bona fama. Així que de tant en tant anem a comprar-ne i ens ho mengem a casa. Al David li encanten, no, mentida, als tres ens encanten ! I s'ho menja tot, enciam, pastanaga ... cosa que li li posem per separat no hi ha manera. Un punt més  pels kebabs doncs !! jeje.

Nyam, nyam... un  mixt picant per al pare
i un de pollastre per la mare i el David
Ahir però, com que feia tant bo, van decidir anar a sopar al parc, no és el del nostre barri, que té un parc privilegiat, ple de verd, però aquest té més jocs per a la canalla.











Ho compartim ...?













Una bona  estona de joc a l'espai dels nens grans !! guauuuuuuu












I una estona de mimitos ....













Vaja, que la mar de bé, una estona en família, senzilla, com ens agrada, i plena de moments macos .. i amb un menjar boníssim. Us els recomanem !!

I vosaltres, teniu algun menjar per recomanar -nos-en ?

dimecres, 23 de maig de 2012

Matemàtiques " sensorials" I

M'agrada molt el mètode Montessori per moltes raons, una d'elles és la concepció integral que té de l'aprenentatge, amb la integració de l'aspecte sensorial amb les capacitats més cognitives ( memòria, atenció...).
És una concepció holística del funcionament de cervell humà, que tot i estar dividit en àrees especialitzades de gran complexitat, actua  de manera coordinada, intercanviant informació , creant-ne de nova, esdevenint així la més miraculosa " màquina" que existeix.

Tant per l'aprenentatge dels nombres com de les lletres , Maria Montessori va crear els símbols rugosos, és a dir, nombres i lletres " escrits" amb un material diferent de la base on eren , per exemple amb paper de vidre, sorra, sal, etc ,etc   sobre fusta.  En aquest link hi podreu trobar vídeos explicatius. Fa quasi un any li vaig fer al David sobre fullola i amb paper de vidre i va ser tot un èxit, no es desprenia d'ells, i en uns dies ja es va aprendre quin era quin. Ja us ho ensenyarem.

Aquesta és un altra  proposta que li vaig fer al David ara ja fa uns mesos. Els símbols numèrics es van resseguint amb els dits, d'aquesta manera la informació sensorial del tacte treballa de manera coordinada amb la visual , ajudant així no només al reconeixement i fixació del símbol en la memòria, sino del seu traçat , sent un primer pas per a la lectoescriptura i les matemàtiques.



Tanmateix el nº té al costat la quantitat que representa. Tots dos estan fets en feltre. Posar monedes a sobre dels gomets ajuda a comptar -los. Una moneda a cada gomet .El control d'error ve donat , doncs, pels mateixos gomets . 
La part de tocar, reconèixer, jugar amb els símbols li encanta. Comptar ja no tant ....

Em vaig inspirar en el vídeo següent "https://www.youtube.com/embed/wxQIyNZxjyU"  del web : http://www.virtualmontessori.com. Hi trobareu molt bones propostes, amb vídeos explicatius, propostes on-line, idees , material gratuït ....

En un altra entrada enseyarem més propostes... la darrera que hem fet , a la taula de llum, la podeu trobar aquí.
Però ara ja toca anar a dormir....
Bona nit ...

dimarts, 22 de maig de 2012

Estamos en duelo


Estamos de duelo porque nos están matando todo aquello imprescindible en nuestra sociedad, la base de la solidaridad, de los derechos humanos, de los valores más profundos que tanto nos ha costado conseguir....
Tod@s somos necesarios para reconstruir lo que están intentando destruir. Todos. Todas.

Os propongo conocer que se está haciendo en los barrios desde el movimiento del 15M, de otras organizaciones que luchan y se sienten impotentes, necesitan nuestro apoyo y nuestra voz.


Hagamos que hoy también se convierta en un dia para sembrar esperanza, podemos cambiar las cosas ! Nunca es tarde.

UTOPIA. Eduardo Galeano

Ella está en el horizonte dice Fernando Birri.
Me acerco dos pasos y ella se aleja dos pasos.
Camino diez pasos, y el horizonte se desplaza diez pasos más allá.
A pesar de que camine, no la alcanzaré nunca.
 ¿Para qué sirve la utopía? Sirve para esto: para caminar.



            NO TE RINDAS, - fragmento- Mario Benedetti

No te rindas por favor no cedas,
aunque el frio queme,
aunque el miedo muerda,
aunque el sol se ponga y se calle el viento,
aun hay fuego en tu alma,
aun hay vida en tus sueños,
porque cada dia es un comienzo,
porque esta es la hora y el mejor momento
....

Una abraçada solidària

Ramon, David i Camino

dilluns, 21 de maig de 2012

Un cap de setmana molt sensorial

Ara, aquí sentada davant l'ordinador me'n adono que ha estat un cap de setmana intens, tot i que feia un temps ben variable.
Tal i com dic al títol de l'entrada crec que ha estat molt sensorial: hem ballat, hem jugat amb aigua, hem fet manualitats, matemàtiques a la taula de llum, ens ha tocat el sol, el vent, la pluja ....Us ho expliquem ?


Dissabte al matí vam redescobrir la relació dels símbols dels números amb les quantitats corresponents, del 1 al 4, aquest cop a la taula de llum !

Quants cercles hi ha ? quin número és ? posem taps a sobre dels cercles ?  els posem al costat dels números ?

No ha estat massa estona, però hem fet prou coses ....






Les plantes aromàtiques que vam plantar ja són al nostre balcó ! les reguem i ....n'agafem uns trossets dels branquillons... espígol, romaní, timó .... Quina bona olor !! L'olfacte és el sentit més oblidat i en certa manera més pervetit que tenim, massa coses ens envolten plenes de perfums artificials ( no m'agraden ni faig anar colònies, ni perfums , ni cremes, ni maquillatge ...  ) amb els munt de olors meravelloses que ens ofereix la natura més propera !





Una setrillera, oli d'oliva verge, les herbetes que hem collit.... tot ben juntet a dins ,
I  un oli deliciós que d'aquí uns dies, quan les herbetes hagin deixat anar l'essència del seu aroma, ens serviran per amanir un munt de plats.... mmmm! També n'hem fet amb alls, nyam, nyam !!! Oi que queden macos ? I qu bons que són: olfacte, gust, vista , tacte... els nostres sentits es desvetllen sense voler ....
Ballem una mica a proposta del David. És el primer cop que ho proposa, aprofitem-ho !! ell tria la música, la posa a dins del seu reproductor i els instruments ( són tots a dins d'un cistell), són unes maraques que vam fer l'estiu passat.
A la tarda anem de festa!!
Guauuuuuuuuuuu !! aigua, aigua , aigua en moviment !! Aquí ens hem passat quasi un hora ! Com ha gaudit !!














Ha descobert que posant el dit al raig d'aigua,d'un en feia dos raigs !!ostras! genial !!Ha acabat ben xop, sort que feia   calor ....

 




Diumenge al matí, canvi radical en el temps, fred, vent , pluja ....

I nosaltres, que som fans del meteocat i del aemet , tot sabent les previsions, cap a on anem ? a l'aeroport de l'Alguaire !! Que no funciona, però que acull aquest cap de setmana el Campionat Internacional de vol acrobàtic . 
Evidentment ho han suspès, cosa que no ens ha agafat de nou... si és que no aprenem mai .... s'ha enlairat una avioneta que a proutes feines veiem, i entre el fred, el vent , els nuvolots, la pluja que ha començat a caure hem decidit anar a esmorzar al bar .



Aquí ja canvien les expressions... escalforeta , pastetes , un cafè amb llet pels papes ....

I a la tarda ?

El David ha decidit dedicar un temps a fer un collage . Té al seu abast diferent tipus de material: paper de diferents colors, paper de celof·fana, cartolina, pegament, tisores, cel·lo, colors, rotuladors, pinzells .... ha estat iniciativa seva totalment, ni tan sols ens ha dit res, ha començat dibuixant i ha anat agafant i afegint coses tal i com anava sorgint, que guai, m' ha agradat molt aquest moment !!
I com no, en acabar, ben penjat per a donar color a l'habitació de l'ordinador, que és en on ell també un espai de " treball " i joc !.
El David sol solet, ho penja sol, solet. Endavant doncs ! això sí, després s'ha volgut escaquejar una mica de recollir tot el que habia quedat escampat per la taula: a recollir la mama.... Doncs, no, no " cola " , a recollir el David, si vols t' ajudo, però tu ho has de posar tot al seu lloc , així la propera vegada ho tornaràs a trobar .....


I a la nit..... una passejada sota la pluja  ? ai ... quins pares més inconscients ... però és que dóna gust, no fa fred , l'lolor de la terra ,ni que sigui el de la ciutat, la necessitat de la pluja pels nostres camps, el seu soroll suau interromput pels trons impresionants que es senten de tant en tant ... no és maco ? Mare natura: moltes gràcies !

Passegem pel monument més emblemàtic de la nostra ciutat  que resta als nostre peus, ple d'història, ple de bellesa, de quietud,...

Són sensacions per al record ...


Doncs sí... un cap de setmana ben ple de experiències diferents .....

Que tingueu un bon dilluns !!

dissabte, 19 de maig de 2012

L'arc de santmartí a dins de casa!

El David va a la classe de l'arc de santmartí ( arcoiris) . Oi que és un nom maco per una classe ? ens agrada molt !! Al principi de curs ja en parlava dels colors ... vermell, blau, groc, verd... els anava anomenant per tot arreu. Un dia, tot agafant gots amb aigua i colorants alimenticis : vermell, groc i blau, el primaris, vam intentar fer el nostre propi arc de santmartí .

Això era el setembre del 2011, era el primer cop que descobríem com del vermell i el groc surt el taronja, del blau i el groc el verd.... va estar molt atent tota l'estona . La veritat és que ell va fer poca cosa i vaig ser jo la que barrejava els colors, primer ell no volia fer-ho, per si es tacava ! i després quan ho va fer se li va vessar . Hauria d' haver posat gots una mica més estables....


Aquest any , fa uns mesos, vam repetir l'experiència i ja ho va fer tot ell, i a la taula de llum !

Necessitem gots petits, aigua , colorants alimenticis dissolts en aigua ( groc, vermell i blau), unes pipetes ( jo les vaig comprar al Casa, que és una franquícia amb coses de la llar).

Ha omplert els gots d'aigua :
 Amb les pipetes ha anat posant l'aigua amb colorant en els altres gots. De moment tres de color groc. A un li posem unes gotes de vermell i a l'altre unes de blau. Tatxan !! ja tenim el taronja i el verd junt amb el groc !!!
Fem tres més de color blau, a un li posem unes gotes de vermell i a l'altre també vermell, però menys quantitat. Resultat: un got blau, un lila ( o violeta ) i un altre anyil ! Només ens queda un : el vermell.Va estar superconcentrat mirant com es diluïen els cors, com es barrejaven ...
Després amb les mateixes pipetes pintem ! Posem un paper gran a sobre de la taula i pintem amb els colors de l'arc de santmartí. Els colorant alimenticis queden molt fluixets i més si estan diluïts amb aigua. Un altre dia provarem amb tempera.
A banda de gaudir de l'activitat, de redescobrir els colors i els seus jocs cromàtics, és un bona manera de treballar la psicomotricitat fina, la pinça amb els dits, la pressió a fer i quan fer-la ...
Ha hagut d'aprendre a pressionar la pipeta dins l'aigua i sense aixecar-la , obri els dits per tal que pugés el líquid. Això ha costat una mica, té el seu truqui, més que res perquè ho volia fer massa ràpid.

I continuem experimentant.... és clar que , després de tantes barreges, al final ha quedat un color marró- negre... je,je. El David tot sorprès preguntava, tot mirant-se els gots ... On són els colors ? vermell...on ets ? blau...on ets .... ? M'ha fet una gràcia... no me l'esperava aquesta !!

David , sorpresa final: això és és el que passa quan barregem tots els colors !!!

dimecres, 16 de maig de 2012

Cercle cromàtic de "Pinta la lluna" (editat)

L'altre dia vaig veure una entrada maquíssima i molt ben explicada al bloc ( que us recomano molt i molt )  "Pinta la lluna" . Es tracta de crear un cercle cromàtic amb els colors primaris i els secundaris d'una manera original i que permet el joc dels nostres petits descobridors.


Com que l'entrada de Pinta la Lluna ens proposava material que jo no tenia, m'he posat a mirar i a fer-me la pregunta (que he aprés a fer-me després de començar moooltes coses sense tenir el material adient i deixar-ho tot a meitat) "què tinc ?. tinc.... palets de " polo ", un pilota de porexpan, paper de cel·lofana plastificat i cola. Així doncs.... ja tinc el cercle !!

He agafat la pilota de porexpan i li he fet un petit tall vorejant el perímetre amb un cutter. Després li he clavat els palets de polo ( que bé que va guardar-ho tot, jeje) . Els hi he posat una mica de cola blanca. Compte !! el pegament normal es menja, literalment , el porexpan.
Ho he deixat una estona.

La pilota roda sobre si mateixa com una baldufa  i , lògicament, ho fa amb els palets que té enganxats.
Es pot fer amb alguna pilota que sigui semi tova, potser en teniu alguna de l'arbre de Nadal .... O bé enganxar els palets amb pegament en algun més dura ....




Mentrestant he retallat els cercles de color: els tres primaris ( vermell, blau i groc) i els seus complementaris , que com bé explica a Pinta la Lluna, són : del vermell el verd ( groc+blau), del blau el taronja ( groc+vermell) i del groc el lila( vermell+blau).

He enganxat els cercles- fets amb cel·lofana plastificada-  amb cel·lo transparent als palets.

Acabat !! ja tenim el cercle !




L'Inma de "paramipequeconamor",  en una resposta a l'entrada a l'activitat proposada a Pinta la lluna,  també va dir que ho volia fer i que  provaria amb la taula de llum. Bona idea !! Com que nosaltres també en tenim una ( cosina germana de la seva, la taula vull dir ) dit i fet !!

Cap a la taula de llum !!

David , vols que t'ensenyi una cosa ?
Síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.

No m'ha calgut explicar-li ! Només veure'l ja l'ha fet rodar. Amb la ma esquerra , amb la dreta ...màgia !! els cercles desapareixen i veiem molts colors !!!

En les fotos l'efecte al girar  no es veu tan bé com al blog de Pinta la lluna , però la veritat és que és molt maco !!

Ja ha dit que ho vol  portar demà a " cole" per ensenyar-ho als amiguets.

I després, com sempre que fem alguna activitat amb " reportatge fotogràfic" ha volgut acabar -la fent ell les seves fotos !! ( sort de les càmares digitals.... )



Marisol, moltes gràcies per la teva idea !!






Edito per dir que he fet una 2ona versió : els cercles amb folis de color, és a dir: opacs . Es veuen molt millor els colors al girar !!



I el material "delicat "?

L'altre dia estava organitzant una mica algunes coses de casa, d'aquelles que tenim " per si un cas ..." però que no acostumem a fer anar.

Entre les que volia posar en capses hi havia un joc de cafè, el vaig deixar sobre la taula mentre anava a buscar paper de diari per embolicar-lo. Mentrestant el David jugava.

Fent honor al meu despiste me'n vaig oblidar i em vaig quedar a la cuina fent el dinar quan sento rialles , crits d'alegria i clin, clin, clin .... Ai mare ! Vaig cap al menjador i em trobo això: El David s'ho estava passant pipa !.... Ups i ara què ?
Sempre hem procurat, tal i com deia la meva mare, ensenyar-li a tenir cura de les coses, siguin les que siguin, a no treure-li del davant, com aprendrà si no ? . De fet mai no ha trencat cap joguina per exemple ( els contes de pestanyes ja és un altra cosa, que estan tots a mitges pobrets....) .

Però el vidre i similar ens costava una mica més deixar-li....podien tenir un " efecte col·lateral " fotut :El David i jo sempre anem descalços o amb mitjons antilliscants per casa , així que, si es trencava , podia ser un problema i fer-nos mal amb els  vidres que quedessin a terra.


Opcions ?
Recollir les tasses i oferir-li alguna altra cosa, tot explicant-li perquè. ?Però és que s' ho està passant tan bé.... i les agafa amb tanta delicadesa...

-I si ens posem les sabates i juguem a sobre de la catifa per si es trenca alguna tassa ? 
I si a més a més posem unes estovalles a la taula per a que no rellisquin tant ?
-Síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.

-David, si us plau, pensa que es pot trencar i els bocinets fer-nos mal, recordes com ho has d'agafar ?
-Fluixet
-Molt bé, fluixet. Moltes gràcies !
Vols una gerra amb aigua?

-Síiiiiiiiiiiiiii






I per acabar tot recollit i al seu lloc !!



S'ho va passar la mar de bé, jo tranquil·la perquè veia que , tot i que podia haver un accident " tassil", ell tenia molta cura amb el que havia agafat, que si queia alguna cosa hi havia la catifa i que anàvem calçats ( quina sensació més estranya dins de casa, jejej) . De fet jo anava entrant i sortint per poder  fer fotos i acabar el dinar alhora.

Sé que més mares i pares també ho feu així , confiant malgrat aquest punt de "ai, ai" que ens fa un petit pessic a l'estòmac, no ? Els nostres petits es fan grans , totes aquestes experiències formen part d'un procés d'aprenentatge , de confiança .... i també del nostre propi procés per a deixar-los fer i experimentar, encara que lògicament ens costi quan implica un petit risc.

Maria Montessori sempre donava molta importància a que els petits poguessin experimentar amb material delicat com vidre i ceràmica, dient que era la manera d'aprendre a cuidar-lo i respectar-lo.
Per a nosaltres ha estat molt bona experiència !! I totes les tasses estan senceres !!