diumenge, 30 de setembre de 2012

Jocs i decoració reciclada



Ahir al matí vam anar a un taller per nens a partir de 3 anys, i  gratuït , anomenat : 

JORNADA DE TALLERS R+R+R. : Recicla + Reutiliza + Redueix 

 Concretament el taller que es realitzarà s’anomena Un mar de lletres, aquesta és una iniciativa de les alumnes de la Facultat de Ciències de l’Educació del Grau d’Educació Infantil. Amb elles podrem repensar els conceptes de reciclar, reutilitzar i reduir a través de joc i aprendre a crear noves estratègies per revisar, redissenyar i retornar tots aquells objectes que en la nostra quotidianeïtat ja no els donem ús.

Amb aquesta informació, com podíem dir que no ? 

Doncs va valer molt la pena, primer per la descoberta d'un espai nou per a nosaltres, gran, ple de llum, decorat amb coses reciclades super boniques i ubicat al bell mig de la ciutat, en un centre d'Art Contemporani, petitet, però emblemàtic.

Mireu quina de coses maques, divertides, originals que vam descobrir. Comencem per una petita ullada a una part de l'espai:





I ara propostes de decoració feta amb objectes reutilitzats i/o reciclats:


Làmpades fetes amb gots de plàstic. estan grapats entre sí :
1 al mig, 6 al voltant.
Arbres de Nadal fets amb ampolles de plàstic !!
i cd's vells, potets de iogurt ...
Quina currada !

Aquest cadira em va al·lucinar ! està feta amb cartrons ,
empegats un a sobre de l'altre, fent-se així super  resistent.
Ai, quina temptació ... ja em veig un dia recollint cartrons ...

La cortina està feta amb la peça dels forats de les fundes aquelles
de plàstic per posar folis a dins, m'explico bé ?
I el quadre està fet amb capses de cassets plenes de cosetes vàries.

 I ara, continuem amb els jocs que ens vam proposar. La dinàmica girava en torn a les lletres i tots hi estaven relacionats :

 En el de dalt es tractava de llançar el dau i treure
del munt de les oueres la lletra en qüestió sense que caiguessin.
Ai, Com es diu aquell joc ?


                                                                   Sabeu que és això ?

Una sopa de lletres !!! em va encantar. Segur que ho adaptarem,
una mica més petit, és clar, però és que es super !!!

Una alternativa al dau és la baldufa de les lletres, feta amb cartró i un boli.

 També tenien la possibilitat de jugar amb un munt de material desestructurat que va donar molt de joc.
Hem dir, amb sinceritat, que el David no hi va jugar gaire, ell és d'anar a " la seva" i si el que li expliquen no li va, marxa a rondar o mirar d'altres coses, sense jugar amb res en concret  . 
Per una banda està bé , perquè vol dir que realment decideix ell, però per l'altra penso que es perd moltes activitats, jocs, propostes que sí que li agradarien només que s'animés a participar ... No se... ja anirem veient ...



Doncs des d'aquí la nostra enhorabona a les alumnes de la Facultat de CCEE del grau d'Educació Infantil que ho van organitzar i als i les artistes que ens han mostrat tot el que podem arribar a fer. Encara que jo cada vegada penso més que hem de reduir com sigui tots els envasos que utilitzem ....



Bon inici de setmana !!!



dissabte, 29 de setembre de 2012

A mig camí de l'infinit



L'altre dia el David i el papa van pujar fins dalt de tot del campanar de la Seu Vella.
60 mts. 238 esgraons.

Fa cents anys el poeta Magí Morera va escriure aquest poema al campanar que reflecteix la seva bellesa i la sensació tan especial que sents en pujar-hi.


A mig camí de l'infinit

A dalt de la montanya que domina 
la hermosura dels termes lleidatans, 
s'axeca un campanar fet per titans 
ó per homes de rassa gegantina.

Quan guayta cap avall, l'aygua vehina 
del riu li dona espill y l'horta encants; 
y guaytant cap amunt, toca amb les mans 
y conversa amb la lluna y la boyrina.

Pugemhi, donchs... l'escala cargolada 
qu'als ulls dona mareig y al cor neguit 
sembla qu'estigui desde'l cel penjada.

Y amunt, amunt, ja ets dalt, ara, esperit, 
si't sents d'áliga'l cor, pren revolada, 
que ja ets a mitx camí del infinit!

Magi Morera, 1912

Aquí la traducció en castellà :

A medio camino del infinito

En lo alto de la montaña que domina
la hermosura de tierras leridanas,
se levanta un campanario hecho por titanes
o por hombres de raza gigantesca.

Cuando hacia abajo mira, el agua vecina
del rio le da espejo y la huerta encanto;
y mirando hacia arriba , toca con las manos
y conversa con la luna y la nieblina.

Subamos entonces la escalera caracolada
que a los ojos marea y al corazon inquieta 
parece que esté desde el cielo colgada.

Arriba,arriba,ya estás en lo alto,ahora,espíritu,
si te sientes el corazón de águila  ,coge el vuelo
que ya estás a medio camino del infinito.



uf, encara ens queden 119 esgraons més !!!!

Mirem les campanes, les petites ... la gran . De més aprop impossible
Fins i tot , en aquest moment , les han sentit repicar ! Quin ensurt !!
Sabeu que totes les campanes tenen un nom ?
 Els seus són: Bàrbara, Crist, Marieta, Meuca i Puríssima. 



Podem veure tota la ciutat, el riu ,on anem a donar de menjar els ànecs,
que la travessa, que llarg es veu des d'aquí !!

Certament estem més aprop del cel... i alhora la ciutat resta als nostres peus

 El conjunt monumental del Turó de la Seu Vella compren l'edifici de la Seu Vella, la Canonja, la Suda o castell del rei, els baluards i les muralles que l'envolten. Està situat al centre de Lleida, és la part més elevada de la ciutat dominant tota la Plana del Segre.


El claustre de la Seu , amb arcades romàniques i gòtiques, esdevé el
millor mirador de Lleida, ja que és obert per una banda a la ciutat.
 ( característica molt poc freqüent) 

Toquem pedres centenàries ...
quants esdeveniments joiosos i tristos han viscut!!

I així... fins la  propera ....

Si voleu més informació, aquí us deixo uns links on trobar-la:




Bon cap de setmana !!






dijous, 27 de setembre de 2012

Pastís de xoco i una sorpresa !


Aquesta tarda hem fet un pastís de xocolata .
He de dir que , per una banda, a mi la xocolata no m'agrada ( sóc incapaç de beure'm ni una mica mica d'un  got de la desfeta per molt fred que faci i per molta gana que tingui) . Per altra banda, tot i que m'encanta cuinar , fer pastissos i similar no em va gens. I, a sobre, em surten uns desastres .... Recordo un dia, amb unes galetes que vaig fer, que el Ramon no deixava de dir-me que les havia de patentar com a alternativa al formigó. I tenia tota la raó del món ! No hi havia manera de clavar-hi les dents !!

Per sort a cap dels tres ens agraden gaire els dolços.

Però avui estava inspirada...
-David, fem un pastís de xocolata? 
-síiiiiiiiiiiiii

He trobat una recepta fàcil i ràpida. Genial.



Aquí teniu els ingredients : 










Separem els rovells de les clares. El David ho ha volgut intentar tot sol i se n'ha sortit prou bé de trencar-lo, però com que ho necessitàvem per separat i al voler ensenyar-li com fer-ho, m'ha dit que no, que ho separés jo . He separat les clares i li he donat a ell la mitja closca amb el rovell a dins per a que ho aboqués en un altre bol.













Doncs vinga, a muntar les clares. Ara ja ho fa tot sol , el procés sencer, no cal que l'ajudi a res, només endollo i desendollo la batedora elèctrica .Primer es baten soles i després amb la 1/2 del sucre per a que quedin ben fortes.

 Un bon exercici de vida pràctica i autonomia, no li ha caigut res a fora, agafa el bol sempre perquè sap que es pot trencar, no aixeca la batedora perquè sap que escatxiga ... Tot fruit de l'experiència fins ara i de la confiança , és clar.

Per cert ... aneu-vos fixant en el davantal tan xulo que porta el David  .... i després us explico ;) .



Un cop les clares estan ben fortes, batem els rovells amb l'altra 1/2 del sucre. 
Afegim la xocolata i remenem.




Afegim la farina  tamitzada i el llevat. Nosaltres ho fem donant copets amb un colador.
Que guai !! Una pluja de farina fineta, fineta.

Imprescindible: el control digito- bucal de qualitat !! :)



Remenem bé i anem afegint poc a poc les clares.
No oblideu el segon control digito-bucal ( i el tercer, i el quart ... sort que tot queda a casa...) .


L'hem posat al forn 30 minuts a 170º i calor només per baix.

He desfet xocolata de cobertura amb una mica de llet  i al treure'l de forn li he posat per sobre....

Ostras !! això ho hem fet nosaltres  ? 
I no està cru ?
i no s'ha cremat ?

NOOOOOOO

Està boníssim !!!


Fàcil, ràpid i bo. N'hem gaudit els tres per postres.



I la sorpresa ....... ?

Doncs la sorpresa la vaig tenir fa unes setmanes quan vaig guanyar el sorteig de La Kamiseta  que és un bloc d'una mama artista, creativa , original i molt divertida. Doncs sí, em va tocar !!!! Quina il·lusió !!
L'altre dia va arribar el paquet , ai ... quina emoció, de veritat !!
I a dins no només hi havia allò que havia guanyat, no. La Mª José, que a banda d'artista és encantadora, ens havia enviat aquest davantal pel David !!!

A què és xuloooooooooooooooo ? Doncs les fotos no fan justícia a la seva creació , té uns  acabats perfectes, un qualitat de roba fantàstica , un disseny bonic, detallets senzills  ( com a mi m'agraden ) que ho fan únic. I a més a més pràctic.
Entre nosaltres , aquesta mama té alguna cosa de bruixa bona o de fada, perquè fa uns dies vaig pensar que el davantal del David se li havia quedat petit i que en necessitava un altre. 



I com no podia ser d'una altra manera,aquella mateixa tarda ho vam estrenar tot fent pizzes !
L'únic que em sap greu és que ja s'ha tacat  ....


Doncs hi ha dues cosetes més ... però com que encara no les hem estrenat, només us faig un petit avançament :


Passeu-vos pel seu bloc, ja veureu quin munt de samarretes  que té divertides i originals, totes són diferents i úniques,  fetes a mà amb molta cura i dedicació. 
I a més a més, ja us ho he dit, és encantadora i molt detallista .

MªJosé, moltes gràcies de nou !!! ja veus que al David li ha encantat !!! I a nosaltres també !!!

Ets una artista !!

I  quan ho estrenem.... nova entrada al bloc amb la resta de creacions  !!




dimarts, 25 de setembre de 2012

PAM i més fòssils



PAM ? Doncs sí. PAM ..... és a dir : Parc Astronòmic del Montsec :

Aquest diumenge, aprofitant que arriba el temps ideal per a fer excursionetes van atansar-nos al Montsec per fer dues cosetes, una visitar el PAM i veure la projecció infantil "Galaktos" (+3 anys) que explica a través d'uns dibuixos animats què podem trobar per la Via Làctea: nebuloses, estels , etc ... I l'altra anar a buscar petxines fossilitzades. 



El PAM, aprofita unes característiques úniques, que fan del Montsec, el lloc més adequat de Catalunya per a la instal·lació d'uns centres amb les particularitats de l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) i del Centre d'Observació de l'Univers (COU).
El Centre d'Observació de l'Univers (Àger) és un gran multiespai lúdic amb l'objectiu de convertir-se en el centre de referència de la docència i divulgació de l'astronomia i la geologia a Catalunya, és un nexe d'unió entre el públic i el coneixement científic, acostant el visitant a l'apassionant món de la ciència i al descobriment de l'entorn del Montsec. 



Guau !  Hi són tots !! que grans !





També ens intenten explicar la formació de la Terra a través de la geologia de la Serra del Montsec. toquem, mirem, descobrim, colors, textures, botons que s'apreten i s'encenen llumetes a la maqueta de la muntanya... Gaudim ....


Aquí, el trencalòs . Fa impressió, oi ?
És la rèplica d'un niu, però penseu que aquest voltor és força més gran que aquest de " mentida ".
Ai! quin  respecte em fan aquests animals ...



I on es projecta el film ? Aquí, a l'ull del Montsec:

L'Ull del Montsec és una instal·lació multimèdia excepcional, consistent en un planetari digital multimèdia que permet tant la recreació del cel actual com de qualsevol època, així com la reproducció de pel·lícules de format cúpula completa que permeten mostrar al visitant aspectes diferents dels purament astronòmics, projectats en una cúpula de 12 metres de diàmetre.



El David, encara que per la foto no ho sembli ,ha estat tota l'estona assegut  a sobre del seu papa. La veritat és que les cadires són molt còmodes per poder mirar la cúpula.
Hem tingut moltíssima sort : hem estat sols !! ( potser sona una mica antisocial però així hem pogut anar comentant el que veiem sense por de molestar a ningú) .

Quan ha acabat la projecció s'ha obert la cúpula i hem pogut veure el cel !!
Aquesta vegada hem anat de dia, però les projeccions a la nit, quan s'obre i veus tot el cel estelat, són magnífiques . Els peques es queden al·lucinats quan veuen que tota la cúpula va desapareixent dels seus caps poc a poc fins que només hi ha el cel per sostre. 

Si us atanseu per aquí us ho recomanem, és una experiència que val la pena per a petits i grans, les projeccions estan molt ben fetes i explicades, no són del tot infantils, però nosaltres sempre hem anat amb nens i la mar de bé. Al cap i a la fi, mirar estels ens agrada a tots, no? 

Tota la sala per nosaltres, quin privilegi !


Després el Joan, en una " classe particular" ( perquè no hi havia ningú més ) ens ha explicat coses molt interessants del sol, però s'ha quedat el papa a escoltar-ho tot mentre nosaltres fèiem una mica de descoberta de l'entorn.... Som a l'exterior, al  Parc de telescopis


Hem pogut veure d' aprop un telescopi que projecta en directe les imatges del sol en una pantalla d'ordinador. Llàstima que hi havia núvols, però hem vist alguna flamerada i taqueta solar , però és clar, no podem anar a netejar-la perquè el sol " crema".

 És el mateix telescopi que fan servir per observar els estels, la lluna , etc a la nit. El Joan, que n'és l'expert, ens ha dit que la millor observació de la lluna és quan aquesta està en quart creixent ( en lluna plena no !!). 


Com ja us hem dit no era la primera vegada que hi anàvem... com passa el temps !!!





Hem aprofitat per atansar-nos a un petit lloc on hi ha moltes petxines fossilitzades i es poden agafar sense problema. No se, em fa l'efecte que de tant gratar, perquè es fan moltes excursions escolars "arqueològiques" un dia igual surt per allà un tauró prehistòric... no?


Aquí, sí, aquí és: hi ha muntanyes de petxines...
com han pogut arribar fins aquí? jeej. Ja ho descobrirem d'aquí uns anys .
Hem portat un kit casolà d'arqueòleg, jejej: tisores, brotxes, pala petita ....
Ja ha sortit !!! compte ! que no es trenqui !!


 I com sempre hem trobat un bon raconet, a l'ombra que ara si toca el sol, aquesta vegada al preciós poble d'Àger, per dinar els entrepans que ens hem endut. I avui un extra, portem : Orxata !! mmmmm





I de camí de tornada la mama i el David s'ha quedat ben adormidets al cotxe ....


Un bon matí de diumenge.


dissabte, 22 de setembre de 2012

CosmoCaixa BCN


Fa uns mesos, al març , vam anar a fer una visita al Museu de la Ciència- CosmoCaixa de Barcelona . La veritat és que val molt la pena: és un espai privilegiat per a experimentar,observar,  tocar, mirar, sentir, explorar, descobrir, preguntar, admirar, sorprendre's ... tot un regal per a aprendre gaudint . 
Com que no vam poder acabar de veure'l tot, la setmana passada hi vam tornar per unes visites interactives que teniem pendents.

Es tracta d'un edifici renovat, amb grans espais per a moure't amb facilitat, sense barreres, lluminós i ben senyalitzat , on la major part de les coses són interactives, amb una petita explicació de com fer-les anar i el perquè de la seva reacció, tot aplicant-ho a la vida quotidiana .

El  preu de les entrades està molt bé, són preus molt assequibles, a més a més et serveixen per un altre dia si hi vols tornar. Això sí, el preu del pàrking és molt car ( 2,50€ l'hora) tot i que en regalen 2h de franc amb l'entrada al museu, sempre en fas més. 

Hi ha diferents seccions , planetari, prehistòria .... fins i tot una recreació d'un bosc humit.

Ens agradaria compartir-ho amb vosaltres :

El pèndul de Foucault i el moviment de la terra..
 pilotes que es mouen diferent  i pals que cauen, perquè serà ?

giro, giro .... bombolletes ... raigs de llum... ai! que crema ?

Forces diferents, inèrcies .....

Podem tocar, moure, experimentar ... tot activament 

llum i colors, que divertit !!

aireeeeeeeeeeeeeeeee ....


L'aquari del bosc humit, una observació relaxada 



Fa uns dies hi vam tornar, aprofitant que havíem de passar per Barna  ...


Aquesta vegada vam aprofitar per fer les dues visites interactives , una de la que en teníem moltes ganes, xula, però ens va decebre una mica, ja que no es corresponia amb la imatge que mostraven les fotos que la publicitaven. Es tracta del Planetari Bombolla,  un planetari petitet , fet per a explicar el sistema solar als més petits ( 3- 8 anys ) . Pensàvem que podríem tocar els planetes i no, no ha pogut ser. Tot i així  la monitora, la Irene, ens ho ha explicat tot la mar de bé. 
En aquesta entrada us explicàvem la passió del David pels planetes , així que: super atent i alhora una mica tristot :
-" mama, puc tocar ?"
-" no David bonic no podem, però no passa res, mirem i escoltem que és molt xulo , què et sembla ? "
-" mama ...puc tocar ? " ....

snif

Sols, lluna ,terra, eclipsis ....

Els diferents planetes en proporció, una  mini projecció d'estels ...

Després hem aprofitat i hem fet la visita a la secció "Click":


És un espai perquè els més menuts gaudeixin de les descobertes científiques a través del joc i l’observació. 

Gràcies a la tasca d’un monitor especialitzat de CosmoCaixa i els seus acompanyants, els nens i les nenes podran experimentar en un espai ple de miralls, lupes, remolins d’aigua i vaixells que no s’enfonsen, màquines que ens permeten aixecar el pes d’un hipopòtam, estris per fer bombolles de sabó gegants o mecanismes per crear música o notar la força del vent. 


Aquestes primeres descobertes científiques per a nens i nenes de 3 a 6 anys els donaran les claus per a una futura comprensió de la realitat i del mètode científic.


 Genial !!




Tot es mou !!!


remolins i força de l'aigua, moviment, sempre moviment ....
que bé ! a casa no ho podem fer !! o sí ?


Ombres, aire , aigua , bombolles ... de tot de tot. 
Nens i nenes jugant plegats, respectant-se interaccionant.... És veritat que els pares i mares ( 1 per nen/a) hi eren per allà , però crec que, quan els petits estan interessats en allò que fan, els hi surt espontàniament el joc respectuós ... No ho veieu així ? ( Tret d'alguna excepció, és clar, que vam tenir un experiència amb un nen que em va donar molt que pensar, ja us l'explicaré). 

El petit Arquímedes ....

Escoltem, intervenim, preguntem ..... que bé !!!

Ens ho hem passat tots la mar de bé, recordant, redescobrint ( quantes coses que hem oblidat, no ? ) , veient  al David, i a la resta de nens i nenes, molt content i amb ganes de tocar-ho tot. Clar que sí, per això hi és !.

També hi ha un Cosmocaixa a Madrid de característiques similars, i a cada província catalana un Caixafòrum on  fan activitatas que valen molt la pena. Nosaltres ja les tenim a l'agenda.
Us deixo aquí el link als centres.

Bon cap de setmana !!