dilluns, 27 de maig de 2013

Forn i museu del vidre ( Vimbodí) i Coves de l'Espluga



Sembla ser que, per fi, poc a poc va arribant el bon temps, que s'està fent desitjar! Com pot ser que faci tan mal temps ? si ja estem entrant al mes de juny ....


Tot i el vent, avui feia una temperatura agradable , així que... ja podem començar la temporada d'excursions cultura/ natura, les que ens agraden .



Agafem el cotxe, anem a buscar els amics i ens dirigim cap a la Conca de Barberà , en concret volem visitar el Museu del Vidre i les Coves de l' Espluga de Francolí, que estan molt a prop . 

El Museu del Vidre té l'únic forn de vidre de Catalunya que fa demostracions en obert , és a dir que podrem veure en directe la tècnica del vidre bufat , que bé !














El Museu del Vidre de Vimbodí i Poblet és un dels tres museus existents a l'estat espanyol dedicats a aquest material. Durant molt anys s'han recollit les peces avui exposades com homenatge a una antiga indústria ubicada a la localitat. Els centenars de peces exposades van ser utilitzades tant a la indústria com a nivell domèstic, religiós o decoratiu.

Planta baixa: Hi ha un taller on es realitzen demostracions de diferents tècniques de treball del vidre a càrrec del mestre vidrier.
Primera sala: Hi ha diferents sinòptics, ens mostren l'evolució en la fabricació del vidre al llarg de la història. De forma complementària es mostren els estris amb els que els sargaires vestien les garrafes.
Sala d'audiovisuals: Es poden contemplar diferents audiovisuals i participar en cursos monogràfics relacionats amb el vidre.

S'està procedint a crear una biblioteca i banc de dades sobre el vidre.







Comencem mirant l'exposició.  Podem trobar moltes peces de vidre bufat, algunes de fa molts anys.

La veritat és que tots tres han estat molt encuriosits amb elles , algunes eren ben originals com un atrapamosques  antic .

















També hem vist les diferents eines antigues que es feien anar - i fan anar avui en dia els mestres artesans del vidre-  per tal de bufar-lo, tallar, donar-li forma , hem pogut seure en el banc especial per a fer-ho, que després hem pogut veure  utilitzar, en viu i en directe , al forn .





 Hem tingut sort i ens han fet la demostració només per nosaltres. Com podeu veure és un espai petitet, així què , a l' estar sols hem pogut seure , preguntar, mirar sense destorbs ... A vegades, si hi ha massa gent , i anant amb els nens , no es gaudeix tant la visita perquè ells ( i els adults també ) perden l'atenció més fàcilment .




L'Albert, que és aprenent de mestre vidrier , ens comença a fer la demostració : ens explica quins són els "ingredients" d'aquesta recepta que sembla quasi màgica ,de la qual veiem tot el procés de transformació fins a arribar a una peça única , transparent, dura i fràgil alhora   i molt maca. 




A Vimbodí es treballa la tècnica del vidre bufat. Una tècnica artesanal molt antiga que requereix una gran destresa i un domini absolut i encarada a la producció d’objectes d’ús quotidià, especialment setrills, porrons, pots llànties i garrafes,... i, per tant, la tècnica que s’utilitzava a les fabriques de vidre de Vimbodí i que encara avui s’utilitza al Museu i Forn del Vidre. 


Aquesta tècnica compta, en principi, amb un forn amb múltiples boques davant les quans hi ha els morters, uns dedicats a la fusió del material i altres al treball. En el morter si posa la matèria prima – vidre reciclat prèviament seleccionat - i s’escalfa al forn a altes temperatures, al voltant dels 1.400ºC. Seguidament es baixa la temperatura a 1.000ºC per tal que el líquid quedi amb la viscositat adequada per poder ser treballat i posteriorment es modela ràpidament amb un bufador, del qual sorgeixen aquestes peces de vidre massís gairebé màgiques i d'un colorit d'extraordinària bellesa. El domini i la creativitat del mestre artesà són imprescindibles per a crear aquestes meravelloses peces, en escampar, fondre, barrejar o adherir els colors. 
























Un cop elaborada la peça es refreda dins d’un forn més petit anomenat arqueta, per tal que el refredament sigui progressiu i d'aquesta manera el vidre no esclati. 

Tot aquest procés pot durar al voltant de 12 hores. 





L'Albert ens ha dit que les peces no es poden tocar fins que no tinguin un color totalment transparent .

Veieu la peça ataronjada ? és la que acaba de treure del forn. Les altres dues de color verdós trigaran fins a 48h en refredar-se del tot . Les havia fet en la sessió d' abans. 






Tots ben atents, sense perdre ni un detall . Quin privilegi poder veure tot això, i a més a més fer-ho en família i amb amics ! Al nostre ritme , al nostre gust . 





 Les peces més grans i més delicades no es treuen directament a fora un cop acabades, es posen en un altre forn -arqueta - que està a una temperatura més baixa que l'altre per tal de que es refredin molt a poc a poc. En cas contrari es trencarien segur. De fet, ens ha dit que el 40% de peces petites es trenquen.





Quina feinada i quin procés artesanal més complex, maco, lent, acurat ... tot un art que esperem ens puguin ensenyar, en viu i en directe, durant molt de temps . 



Un cop acabada la visita ens en anem cap a les Coves de l'Espluga de Francolí. 


















Inici de la visita per al turisme familiar
Les Coves de l'Espluga són una porta oberta al passat geològic i prehistòric de les nostres comarques. Les seves particulars característiques les converteixen en un indret únic que cal conèixer. La visita està formada per dues cavitats visitables: la primera, dedicada íntegrament al Paleolític, i la segona, al Neolític i a la formació geològica.
Diversos audiovisuals i maquetes didàctiques ajuden a assimiliar els diferents conceptes de la prehistòria i la geologia, pensats per al públic en general i, en especial, per al sector de l'ensenyament. Diferents tallers de prehistòria i excavacions arqueològiques estan a l'abast dels escolars. I un recorregut d'aventura endinsa els visitants més agosarats pel cabal del riu subterrani i les seves galeries.









Les exploracions espeleològiques realitzades des de 1956 fins ara han donat com a resultat el descobriment de 3.600 m. de galeries, i han recorregut bona part del riu subterrani fins la seva sorgència a la Font Major. Això fa que aquesta cova assoleixi l'estàndard internacional de “Gran Cavitat” i que per les seves dimensions esdevingui una de les coves més llargues del món formades en conglomerats.




No es poden fer fotos a l'interior. La veritat és que la visita ens ha sorprès molt agradablement , la escenificació és molt bona, està ple de pantalles , algunes d'elles invisibles a simple vista, on es projecten audiovisuals amb els costums dels homes i dones de la prehistòria . Hem fet un recorregut d'uns 500mt de 3.600 que té la cova " descoberta". Sembla ser que pot ser el doble de llarga , però és de molt difícil accés, només per a gent molt experta que, de moment, no ha pogut arribar més enllà dels 3,5 kms. 
Impressionant.


Aquí podeu trobar informació : http://www.covesdelespluga.info/htm/cat/home.htm

Aquí una petita entrevista amb un dels experts que més en sap de la Cova de la Font Major:



Visitem la cova més llarga del món amb Antoni Carreras, director del centre d'Estudis Locals de l'Espluga de Francolí.







Ha estat un viatge al passat, a la prehistòria , on hem pogut veure , escoltar, sentir de ben a prop com vivien, fins i tot els muntatges audiovisuals ens parlen da través de la imatge i del so, de les seves emocions , dels seus reptes, dels seus pensaments, del que els hi agradava i del que no ... És com si fóssim al bell mig d'ells.





Un cop a fora, hem pogut visitar les cases , ja més avançades, d'adob - són simulacions, és clar-. 




















I després hem tret les carmanyoles i hem gaudit d'un dinar enmig de la natura . No hem sabut trobar el lloc que buscàvem, però també hem estat força bé.

No us sembla?




Unes visites ben recomanables !!


Bon inici de setmana  a tothom !!!





dilluns, 20 de maig de 2013

Estic ple d' ossos !!




Fa uns dies el David va agafar un llibre ( que no està a la seva prestatgeria) que li va encantar, va ser tot un descobriment , una invitació a fer preguntes, a sorprendre's . Va agafar un atles del cos humà, un llibre divulgatiu d'anatomia .
Tant li va agradar que va ser el que va voler agafar per anar al llit, on sempre passem una estona llegint contes abans d'anar a dormir. Què és això mama? què és això papa ? , què fa això aquí ? , on ho tinc això? 



 Un dels moments més macos va ser la descoberta del cor , i sobretot del seu batec: va estar força estona recolzant la seva orella en el  nostre pit per tal d'escoltar : bum bum, bum, bum . Va ser quelcom que li va entusiasmar, sorprendre, agradar .... Preciós de veritat . De tant en tant ve cap a nosaltres per a dir-nos: escolto el teu cor . I s'hi està una estoneta escoltant, sentint, en silenci . Nosaltres també li fem a ell, tot encuriosit de que també li bategui.



                                       Li va sorprendre molt l'esquelet , estem plens d'ossos !! Fins i tot en volia saber els noms ( sort que estaven apuntats a la voreta jejej)



















Els ossos de la meva mà!!! Això és el que no veig a simple vista , però ara ja se com són ! 
























A partir d'aquell dia hem descobert un nou centre d'interès : el cos humà.

Així doncs, mans a l'obra ! com podem descobrir el nostre cos de manera sensorial, significativa , divertida ?
A navegar per internet i a deixar volar la creativitat !!

Tinc ja apuntades unes quantes idees, però aniré a pams, que em conec. Quan m'entusiasmo començo tres o quatre coses a l'hora i després alguns se'm queden penjades. Així que començo per la primera i quan l'acabi faré  les altres .

Dit i fet. El papa i el David havien sortit una estona. Quan van arribar hi havia un nou amic esperant a la porta de casa : un simpàtic esquelet fet de cartró ploma de 3 mm.

Primer de tot una primera ullada, serena , tranquil·la, lenta , poc a poc, el primer atansament " físic": tocar el material , indagar què és ...



Poc a poc anem tocant, bellugant , movent les extremitats , descobrint tímidament però amb curiositat .



Tornem a mirar les cançons que alguna vegada hem escoltat i mirat al youtube : són divertides , la veritat.

en castellà :



en anglès :








Com l'he fet ?

Vaig trobar aquesta plantilla per internet : és simpàtic , oi? 






Com que quedava molt petit, vaig retallar-la amb el cursor i vaig ampliar-ho tot, de manera que em va quedar per exemple el tronc, en un full. A partir d'aquest i mirant el dibuix de la plantilla vaig calcular " a ull"  les proporcions . Ho vaig imprimir, retallar amb les tisores i vaig utilitzar-ho com a plantilla en un cartró ploma gran de 3mm, de color blanc. Ho vaig tornar a retallar , i vaig unir les peces de manera que tinguessin mobilitat . A sobre hi vaig posar un gomet blanc per a que no es notés :




I la nostra nova aventura continua  cap a la descoberta dels òrgans interns ... voleu saber com ?

Haureu d'esperar a la propera entrada.

Així que ... to be continued . 

Bon inici de setmana a tothom !





divendres, 17 de maig de 2013

Una llei "wertgonzosa"





Avui s'aprova la llei Wert al Consell de ministres, la qual cosa vol dir que ja està beneïda i que tirarà endavant.



Per si teniu temps, ganes i/ o voleu oferir eines de reflexió per als " descreguts" o als que no en són del tot conscients del que significa la LOMCE per al nostre sistema educatiu, per als infants, per les famílies i per la societat en general :



La LOMCE según FRANCESCO TONUCCI - STOP LEY WERT/ 

www.stopleywert.org






¿Por qué no nos gusta la LOMCE? con Gomaespuma y Frato. 

www.stopleywert.org








¿POR QUÉ STOP LEY WERT?








CLASSES  DE REFUERZO PARA WERT ( GENIAL !! només cal veure la foto de la portada)





de història: 




Ciències naturals




tecnologia: 



i més ....


Educació per a la ciutadania:http://www.youtube.com/watch?v=fkgrXAOEmhI







I tot en mans d'aquest personatge :


















Paradigma del sistema educativo (castellano)- 

reflexió general sobre el sistema educatiu












I ... ara què  fem ?









divendres, 10 de maig de 2013

De l'hort a taula: truita d'alls tendres i carxofes



Es temporada d'alls tendres ,i per sort, el padrí en va plantar a l'hort ! 

Què us sembla ? com que ens agraden molt, anem a recollir-ne uns quants per sopar aquest vespre ?
Aixolet en mà, i cap a l'hort, que hi falta gent !!

Una de les coses que més li agraden al David és anar a l'hort i picar amb l'aixolet, la veritat és que ho fa molt bé, obrint les cames per picar i no fer-se mal , tot un hortolà, jejej . Ens encanta que li agradi , suposo que com a d'altres infants, però nosaltres tenim la sort de tenir accés a un hort quan vulguem, i això no té preu !
Veiem créixer els fruits, plantem llavors a terra, ens fixem en el seu procés , els podem recollir i cuinar ... Millor impossible.




Uf, costa una mica arrencar els alls de terra, haurem de picar fort però al lloc necessari que si no els podem trencar sense voler.


Una mica d'ajuda de l'home fort de la casa . 1, 2, 3 i arrencats !!!! Bravo, ja tenim una delicatessen per sopar !





Truita d'alls tendres i carxofa sobre una base de mousse  d'escalivada que hem cuit al matí, amb salsa de formatge de cabra i piruleta d'emmental amb encenalls de pernil. Jajaaj, quin nom més " supermega pijo " , no? L'important és que estava boníssim , fet amb productes de temporada comprats al mercat, directament dels pagesos i del nostre hort.

Bon profit !!












dijous, 9 de maig de 2013

Tic, tac, el pas del temps


Ja tornem a ser per aquí !

Primer de tot, agrair-vos a tots i totes els que ens heu escrit preguntant per nosaltres. El nostre  silenci ha estat bàsicament per motius de salut,  que poc a poc anem recuperant. Hi ha determinades malalties i tractaments que et deixen força xungueta i sense massa ganes de res.

Però aquí som de nou, per compartir, passejar pels blocs estimats i retrobar-vos. 

He cregut que aquesta entrada havia de ser en certa manera simbòlica : estem descobrint el pas del temps , què significa el rellotge, com funciona ... 

L'altre dia vam fer el nostre propi rellotge, o millor dit, el del David ja que com veureu el va fer pràcticament sol. Si és que veritablement el temps va passant i els nostres peques van adquirint cada vegada més autonomia , jejej.

Preparem els materials: paper, cartró, tisores, pegament, llapis , un rellotge de veritat que ens servirà de model .

Hem dibuixat amb un got, cercles en un foli de color verd on dibuixarem els nums. del rellotge. 




Ens fixem en quins són i en com s'escriuen. Ha tingut dificultats en fer aquells que combinen rectes i corbes com el 5, m'ha demanat ajuda, Jo primer li he dibuixat al costat i si no ho ha vist clar l'he ajudat a fer-los.





Després toca retallar-los, m'ha donat uns quants a mi: " la mama també retalla". Ok, em sembla bé.




Ara els hem d'empegar cadascun al seu lloc, s' ha fixat molt en l'ordre que seguien, ho ha fet tot sol, aquí no m'ha demanat cap mena d'ajuda.




Enganxem el paper a una cercle de cartró de la mateixa mida , hem fet les agulles també en cartró i les posem amb un ... ups, com es diu ? 




Ja el tenim acabat !!! ha quedat xulo, m'encanta!!! I al David també,  estava la mar de content.  Sense adonar-nos-en  hem practicat  la psicomotricitat fina, les matemàtiques, la lecto escriptura , la vida pràctica.....




Ha anat corrent al rellotge de la cuina per iniciativa pròpia, allà ha posat el seu rellotge " a punt" , l'agulla petita a les 7h, l'agulla gran vora les 12h. darrerament té molt interès en el pas del temps, mira sovint on estan les agulles, com es mouen , quan dinem, sopem, etc, etc.







Hem decidit col·locar dos rellotges a l'habitació, a la seva alçada. El de veritat i el seu, així pot practicar i investigar tot el que vulgui, quan ell vulgui.




De tan en tant entra se'ls mira, posa les agulles " sincronitzades" agafa el seu rellotge i hi juga ....

Senzill, com les coses que ens agraden, fet amb les seves mans...

Tic, tac, tic , tac el temps va passant i omplint el que d' aquí uns anys seran uns records meravellosos.