dimarts, 26 de novembre de 2013

Pirineu d'Osca: Lacuniacha i Güixas



Fa uns dies vam anar a passar el cap de setmana al  Pirineu d'Osca . Havíem vist per internet que hi havia un parc natural que ens feia bona pinta , i com que els paisatges valen la pena, cap allà que ens hi vam anar , en concret cap a Piedrafita de Jaca, a visitar el parc faunístic  de Lacuniacha

“Lacuniacha” es un parque natural, un bosque en pleno corazón del Pirineo Oscense al que flora y fauna lo convierten en un espacio animado situado en un entorno privilegiado,
El Parque está situado en el término municipal de Piedrafita de Jaca a  2 Km. de su casco urbano y a 1380 m. de altitud. Ocupa 30 hectáreas del bosque conocido como “La Pinosa” y se convierte en un incomparable balcón desde el que se pueden disfrutar de unas maravillosas vistas del valle y por supuesto de Peña Telera y de toda la sierra de La Partacua.
El Parque ofrece al visitante un recorrido de entre 2 y 3 horas de duración, a través del monte, sin perjuicio de que se prefiera ir a pasar el día, puesto que existen zonas de descanso y un quiosco-bar


Les imatges valen més que les paraules .....




Els animals estan en semi captivitat , en espais grans, en el seu entorn natural ...



Un recorregut circular d'uns 5 kms en plena natura, en plena tardor ... ens fixem en la varietat d'arbres, de fulles, d'arrels , de sorolls, de colors ....



I aquestes cares tan somrients ? Hem trobat els cérvols que ens venen a saludar, majestuosos, silenciosos , tranquils ...



Observem, ens observen ... un moment màgic !! 


Però us confesso que tenia sentiments ambivalents , per una banda em sentia privilegiada, agraïda , admirada de poder-los tenir tan a prop i d'aquella manera tan integrada. Per l'altra un sentiment de certa tristesa perquè no deixen de ser animals no lliures   ....




El linx, que en va sorprendre .... és que em va recordar en Garfield !! no se si deu ser l' espècie, que el veig gras, que estava tan quiet .... 



Mil espais on jugar ...


Bisons , sí, sí ... com a l'Oeste americà ... 


Alimentant una cabreta ...




Tot i que hi havia gent , al ser tan gran i poder anar al nostre ritme, la major part de l'estona vam estar sols , cosa que és d'agrair . no m'agrada visitar llocs així envoltada de gent que no conec, necessito silenci , respecte , estar amb gent que ho viu com nosaltres ...


Cabirols, daines, rens ... tots menjant amb tranquil·litat i sense adonar-se'n que la nostra presència ( o almenys això semblava , jeje) 




Llops ....



Continuem descobrint , correm, ens aturem, escoltem, cerquem  ....




Cavalls Przewalski, 12.000 anys d' antiguitat!!



I cabretes ...


Val la pena visitar-lo. Sembla que els osos estan a punt d'arribar , així què haurem de tornar-hi !!
Un passeig maquíssim , tot i que en sortir d'allà va començar a ploure i no va parar en tot el cap de setmana, però si més no , vam tenir sort i el parc sí el vam poder gaudir.


Tot i que teníem una bona llista de coses per veure i visitar , ens vam quedar a l'apartament perquè plovia força, després d'una petita visita al Palau de gel de Jaca.

Al'endemà anem cap a Villanúa , a visitar las Cuevas de las Güixas .

Mireu. mireu aquí 


Cuevas de las Güixas turismo Villanúa en el Pirineo

El origen de estas cavidades la sitúan algunos estudiosos en la última glaciación, la cual dio paso a una etapa de deshielo con la puesta en circulación de grandes masas de agua que comenzaron a formar estas grutas y que, poco a poco, han configurado este espectacular escenario subterráneo. El camino por el que se accede a ella se desarrolla por un tramo perteneciente al trazado histórico del Camino de Santiago, un tramo que es, por cierto, uno de los mejores conservados y técnicamente mejor construidos.

Las cuevas han servido de refugio para diversos grupos humanos desde el neolítico siendo también lugar de reunión para brujas y sanadoras según cuentan las leyendas de la zona, además de calabozo o refugio de militares en diferentes épocas de nuestra historia.

La visita comença  al centre d'interpretació , al costat de les coves. A la sala de baix hi ha una mostra de tot el que trobarem en la cova de veritat , i la guia ens ho va explicant molt i molt bé.

Un cop les explicacions , per un caminet de fora i sota la pluja accedim a les coves.  




La guia que ens acompanya ho fa molt bé, hi ha força nens i nenes, s'adreça molt a ells per a preguntar-los-hi coses, per a explicar de manera que la puguin entendre bé... Un encant de noia.
Les explicacions bàsicament són les que he posat en la lletra petita cursiva, que he tret de la mateixa web.




Cau aigua de les estalactites !!! no havia estat en cap cova que hi caiguessin gotes tan grans ! El David s'ho ha passat pipa, ha sortit amb la caputxa ben molla, li encantava que li caiguessin al cap !!



La part més bonica ha estat una en la que no ens permetien fer fotos, ni fer cap soroll, havíem de passar en silenci absolut per la part de la cova on hi havia els muricecs ! Quina preciositat, quina impressió . Ens ha encantat . 

I un cop a fora , anem amb compte de no relliscar perquè està tot ben moll i hi ha moltes pedres.
Hem aprés moltes coses del món soterrani , sembla mentida que tot això, i més sigui a sota dels nostres peus.... Quantes coses ens queden per descobrir !





Un dinar calent i tornem cap a Lleida , que ens queda un bon tros. Però ha valgut la pena .

Bon inici de setmana !!!




dimarts, 19 de novembre de 2013

Làmpades amb fulles de la tardor



Ambientem casa nostra amb fulles de la tardor recollides en les nostres excursions ? 

Què necessitem : un bon grapat de fulles, en el nostre cas vam trobar les ideals : boniques, petitonetes, amb colors ocres, granate, vermells...

Un rotlle de folre de llibres transparent i tisores . 

Un parell de làmpades Ikea, no recordo el nom, però em sembla que ja estan descatalogades , perquè no les he trobat al seu web ....

i ja està !!




Tallem el folre en 3 trossos , la mida ha de ser una mica més que la superfície dels  costats de la làmpada . Enganxem les fulles el més planes possible.




Girem el folre i l'enganxem, apretant bé a la làmpada. Vigilant que no quedin bombolles. Nosaltres hem folrat 3 costats . 



I ja està !! Les làmpades de les tauletes de nit vestides de tardor ....




Us agraden ? A nosaltres molt !!









dijous, 14 de novembre de 2013

Experimentem amb imants



Ahir vam fer una petita adquisició que ens ha agradat força. Ja fa temps que hem descobert el món dels imants, però mai havíem experimentat o jugat amb ells . Vam veure un kit d'ells al catàleg de l'Imaginàrium per 5€ i ens va semblar una bona compra.

Després del banyet , al vespre , fem la invitació a l'experimentació : 

Deixem a taula el kit d'imants i un cistell amb diversos objectes . Què passarà entre ells ?





Hi ha uns que s'enganxen entre ells i uns altres no ? perquè deu ser ? de quin material són els objectes que s'enganxen amb els imants ? i els que no ?




A més a més descobrim com , depèn del costat en que apropem el imants , aquests separen o s'enganxen, que curiós !! 
El David ha anat sorprenent-se amb els resultats de les seves proves ...





Anem  provant amb  diferents objectes i amb diferents imants . Alguns s'enganxen millor que uns altres , depèn del seu tamany, de la forma , del pes ....



Al llit, a la pissarra magnètica s'enganxen però rellisquen , potser pesen molt i no tenen massa " potència"? Li ha agradat molt veure com els imants relliscaven per la superfície de la pissarra però sense desenganxar-se d'ella .





Després hem estat una estona mirant un llibre que vam agafar de la biblio, on hi ha diferents experiments a fer.  Un dia d'aquest els provarem , perquè pinta molt bé , tot i ser per més edat , però sempre és curiós de veure i experimentar. Els raonaments físics ja els anirem descobrint més endavant, ara no cal encara !!




I vosaltres ? teniu experiència amb els imants ? Ens ho expliqueu ?




dimarts, 5 de novembre de 2013

3 dies, 3 excursions



Hem d'aprofitar el "bon temps", així que anem d'excursió ! Teníem tres dies per davant !!


La serra de Sant Mamet, al sud del Montsec de Rúbies, és com una avançada que ens ofereix una doble visió: pel nord les parets del Montsec i darrere seu els Pirineus, pel sud l’extensa plana lleidetana. Des d’aquí es veuen les serrales pre-litorals, es veu Montserrat, es veuen els Pirineus d’Andorra i d’Osca, el Mont-Roig… A més a més de tota la Vall d’Ager, tota la Coma de Meià, i la llarga plana lleidatana. 


Sant Mamet és una muntanya de 1.391 metres que es troba entre els municipi d’Artesa de Segre, Alòs de Balaguer i Vilanova de Meià a la comarca de La Noguera. Al cim de Sant Mamet hi ha enclavada l’ermita que duu el mateix nom i annex a ella, el refugi lliure de muntanya.



Aquest és el refugi-ermita, al qual s'hi pot arribar en cotxe i que permet pernoctar , passar-hi una bona estona davant la llar de foc de manera gratuïta .








Dissabte dia 2,d  'Albarca a Sant Joan del Codolar ( Montsant) 

Som al Priorat, anem a fer un recorregut de 7,7 km amb 190 m de desnivell .








Una primera aturada per admirar els molins eòlics , just al peu d'un d'ells: impressionant!!



Arribem a Albarca , deixem el cotxe i ens posem en camí.



Com veieu tot el que ens envolta convida al joc, a la descoberta , a l'experimentació .... som petits-grans exploradors !!!



Ens aturem per esmorzar davant uns paisatges ben macos ....




I continuem el camí ple de forces renovades per la màgia d'un pa amb tomàquet  i fuet !!
Hi ha petits trajectes on millor anar de la ma , ja que aquests petits són molt valents i volen anar tota l'estona corrent !



Arribem a l'ermita de Sant Joan del Codolar .




Hem fet un bon trajecte gairebé de 4km , i la mar de bé : fem un petit descans i tornem per on hem vingut, 4km més,  més o menys. . 


De tornada jo no les tenia totes. El David havia caminat molt bé, però hi havia un bon tros. Al pare li han diagnosticat una petita fisura del menisc i li van dir que no podria agafar pes, així que mal assumpte si el David no volia caminar ...  però amb un petit descans en braços del pare i la bona influència del Sergi i el Gerard aviat s'ha retornat i ha tirat endavant. Increïble !!





I com no, un cop arribats al poble i havent dinat , anem al refugi a fer una ... lleteta amb xocolate!!





Tot aprenent a jugar a l'uno. El David ho ha anat captant força ràpid , així que  em sembla que aviat el tindrem a casa, que a nosaltres també ens agrada molt !





 I una darrera visita a l'ermita de la Magdalena a Ulldemollins . Les ermites del Montsant són un lloc ideal per fer excursions vàries, a més a més moltes tenen espai preparat per a poder fer barbacoes , parc de jocs infantil , espai per acampar .....





Allà aprofitem per abraçar un xiprer i  que ens doni molta energia ! I per pujar a la roca del Gran Manitú . El Manitú, per als pobles indígenes , era un ésser sagrat , el "Gran esperit" protector de les persones i la natura, creador de totes les coses i donador de vida . recordeu la cançó ? Aquí a partir del minut 1,38 i aquí la lletra. 


Tornem a dormir a casa, cansats però molt contents.



Diumenge  3,  Embassament de Sant Llorenç de Montgai (La Noguera) 





Comencem la ruta deixant el cotxe al peu de l'embassament . Fa gairebé  9km , però no la farem tota, ja que una part és per carretera.

Passem per vora la pressa de la central elèctrica on ens aturem una mica per explicar com funciona , però no gaire estona que ens interessa aprofitar les hores de llum per passejar pel bosquet.



Gaudim observant, descobrint .... les arrels d'un arbre tombat , els caus dels animalets , les plantes de l'aigua... quin munt de coses en els pocs metres del nostre voltant !




Com no podia ser d'un altra manera , hem estat força estona llançant pedres a l'aigua , a veure quina arriba més lluny, quina fa més bombolles, quina fa més cercles a l' aigua... perquè deu ser ?


Una aturada per reposar forces ....



Un cop de tornada hem baixat fins a la pressa per veure l'aigua i llavors ... ens tornem a adonar com el David està creixent , tot fent-se més fort . Sense que li diguéssim res ha començat a enfilar paret amunt i ha arribat fins a dalt tot sol. El pare l'ha hagut de seguir per si un cas, però no li ha calgut cap tipus d'ajuda .




Un moment divertit !! i nou , ja que ell no és gens de disfressar-se ni res de res. Ha volgut que li fes dues cuetes com si fossin banyetes i ha començat a posar per fer les fotos. Fins i tot m'anava demanant com volia la foto, així mama, ara de darrera, ara de costat .....



I havent acabat el passeig una estona de relax tot admirant els colors, la llum , la tranquil·litat que ens envolta....






Que tingueu un bon inici de setmana!!