dimecres, 26 de febrer de 2014

Magdalenes !!



En diverses ocasions he comentat que a casa no som gaire de dolços. A més a més som dels que, quan ens aixequem no tenim gana i amb el cafè amb llet o la lleteta amb xocolata amb una o dues " maries " en tenim prou. 

També us he comentat que la rebosteria és l'únic que no m'agrada de la cuina. Però aquests dies ens ha donat per fer magdalenes  M'ha picat la curiositat i la tossuderia , cosa rara en el tema " dolçaina"  i tot i que les primeres no ens van sortir gens bé ( al meu gust, que el David i el papa n' estaven encantats) ho hem continuat provant .

I avui sí !! ens han sortit boníssimes.






 Vam trobar una recepta que, segons diferents blocaires, era la millor de totes . L'havien tret d'un llibre de receptes d'un tal Xavier Barriga, explicant meravelles d'ell. Com sempre faig , vaig còrrer a buscar informació i resulta que és un flequer que vol recuperar l'artesania en el pa . Ostres !! Dons això s'havia de provar segur .


Us poso el procés de els primeres . És el mateix que en aquestes darreres , amb els mateixos ingredients però variant la quantitat . Dels darrers intents no he fet fotos perquè ja va ser una aventura fer-les de les primeres , tot i que podeu comprovar el David està fet tot un petit xef i poca ajuda necessita ja.

Ingredients :

4 ous L
175 gr se sucre
60ml de llet
190 ml d'oli de girasol
210 gr de farina de rebosteria ( jo he posat 180 gr de farina de rebosteria de blat i 30 gr  de farina de blat de moro) 
7gr de llevat 

Pesem tots els ingredients i els deixem preparats . Cal fer-ho de manera acurada, poc a poc , reconeixent les quantitats , els nombres , de nou les matemàtiques s'hi fan presents !!




Batem els ous sencers amb el sucre fins que augmenti molt de volum i quedi més blanquinós. Uns 6-7 minuts .





Afegim els líquids ( llet i oli )

Afegim la farina amb un colador per tal que no faci grumolls, una mica i barregem, una mica i barregem.

La primera vegada vam barrejar la farina amb la màquina elèctrica. La segona ho hem fet de manera manual, ja que es veu que així no perd tant aire.

Hem comptat quants forats té la safata i hem posat un motlle a cada un.
A les primeres els hi vam afegir trossets de xocolata (aquesta vegada no ) també vam comptar quants en posàvem a cada motlle , perquè en teníem pocs i volíem que ens arribés per tots ( dividim ?? ). 





Atenció : cal deixar reposar la massa a la nevera com a mínim 3 hores. Es  veu que el contrast del fred a la calor del forn és el que fa que pugi més !! Podeu trobar aquí la diferència entre una magdalena sense reposar i una que sí. És el bloc de la Pilar, de " Mis dulces preferidos" .

 Aboquem la massa en els motlles , poquet a poquet i fixant-nos bé en la quantitat que hi posem : 3/4 parts més o menys.

Ho posem al forn . aquest ha d'estar pre escalfat  15 minuts a 250º. Al posar les magdalenes baixem al temperatura a 200º. Ho deixem 15-16 minuts . O fins que estiguin dauradetes .

Hem estat mirant com pujaven per la finestra del forn. Que curiós oi David ? L'escalfor fa que es transformin! És allò que els grans en diem processos químics




Així ens van quedar les primeres . Pel meu gust estaven massa seques , però el David se'n va menjar unes quantes ! Ha estat la primera vegada en la seva vida que n'ha menjat perquè no li agradaven !!




No hem deixat la massa 3h a la nevera , no teníem temps per a fer-ho, a banda que reconec que sóc impacient. La propera vegada la deixaré d'una dia per l'altre , a veure que passa !

I així ens han quedat !! 

Flonjes, no massa dolces , mmmmmmmm. Potser massa bones, que volem perdre una mica de pes !!



Penso que és la primera vegada que estic satisfeta de les meves creacions dolces i que tinc ganes de tornar a repetir , jeje.


Matemàtiques, química, física , vida pràctica , tot hi és present !! però el millor de tot, indubtablement, és gaudir-les en família i amb amics !!




Bon profit !!!



divendres, 21 de febrer de 2014

Un projecte preciós: el Grup de Criança de Lleida















Petita història: 

Fa 5 anys, just per quan va néixer el David, vaig  tenir la sort d' entrar a formar part d'un preciós grup de mares, un grup de criança,  que es reunia cada mes. En aquests trobades , que fèiem junt amb els nostres fills i filles nadons encara , parlàvem que com anàvem vivint la nostra recent maternitat . Era un grup ple de vida, amb moltes inquietuds sobre com educar els nostres fills i filles en el respecte, la  llibertat, l'autonomia , omplint-los d'amor i seguretat . I també cap a nosaltres mateixes: com ser fidels al que pensàvem i sentíem, moltes vegades en contracorrent amb el que ens envoltava i a la pressió social que existeix entorn dels temes de criança ( part respectat, lactància materna, collit, porteig ...) 




Entre totes formàvem el que ens agradava anomenar una "tribu", tot fent referència a un proverbi africà que diu "Per educar a un nen cal una tribu sencera" . Des d'aquesta perspectiva entenem com , si ens eduquem tots en comunitat , compartint en grup, ajudant-nos, oferint cadascú /na de nosaltres el millor que tenim , tots i totes ens enriquim i els nostres fills i filles són més feliços









Doncs bé, els nadons van anar creixent i els temes a parlar i viure anaven canviant , tot i seguir la mateixa línia . L'espai on ens trobàvem mares i infants se'ns quedava petit , a banda que era el local d'un centre de ioga d'una de les mares que, molt generosament , va oferir durant una bona temporada . 






Així doncs vam començar a plantejar-nos " oficialitzar " el grup, ja que si ens constituíem com a entitat municipal, tindríem accés gratuït als centres cívics i locals socials de la ciutat, a banda de poder donar a conèixer el que fèiem i arribar a més famílies interessades .
Convençudes de que valia la pena l'esforç i que teniem una bona proposta per a la ciutat , ho vam tirar endavant.




Imatges extretes de :  http://kmberggren.com/paintings/

Katie m. Berggren




I així va constituir-se oficialment el :




i... què és el que fem ?

En primer lloc tenim un grup virtual, una llista de correu, que ens permet compartir informacions, fer preguntes , propostes ... també demanar i bescanviar coses que necessitem ... 

Tenim una llista de trobades mensuals per a fer coses vàries :



Berenars, excursions a la natura ...
Tallers varis d'artesania, cuina ...
English meetings 

Tot això enfocat des de la gratuïtat , compartint els nostres talents: allò que un/a sap fer ho ensenya a la resta sense cobrar res . No volem despesa econòmica pel mig, no tot s'ha de fer per diners . Tots i totes rebem i donem  respectant els moments, la disponibilitat , les necessitats de cada membre del grup .

Quan quedem per berenar en algun parc cadascú/ na aporta alguna cosa, el més sana i casolana possible, això sí.  D'aquesta manera podem aprendre noves receptes, els infants viuen directament la gratuïtat i el compartir amb alguna cosa que ells mateixos han pogut fer .... No cal comprar ni  gastar diners: valorem l'esforç, la senzillesa, les coses fetes entre tots .


I tot això ho fem en família: mares, pares i infants plegats fent tallers, cuinant, anant a xerrades ....







I perquè ho explico ara, després de 5 anys ...?




Doncs perquè ahir al vespre vam tenir la nostra presentació oberta a la ciutat . 
Vam programar una xerrada amb el títol "Comunicació reeixida , com gestionar positivament les emocions en la família" amb la psicòloga infantil, i més que coneguda Rosa Jové, autora de llibres com "Crianza feliz", "Dormir sin lágrimas", " Ni rabietas ni conflictos" .





Pensàvem que no seríem gaire gent i la veritat és que ...va ser un èxit !! Més de cent persones , algunes de les quals van estar tota l'estona de peu. No ens ho podíem creure !

Estem molt i molt contentes , ja que veiem que hem ofert quelcom que realment a la gent li preocupa i l'interessa . La major part del públic eren parelles joves , que van poder venir amb els infants . La Rosa té un gran poder de convocatòria , és una persona plena de saviesa entorn del món dels infants i a més a més s'expressa amb molta simpatia i moltes dots de comunicació.





Les regidores que van venir en representació de l'Ajuntament es van oferir a ajudar-nos i recolzar-nos en el que necessitem : locals, difusió d'activitats , lligams amb d'altres entitats. De moment ja tenim reunió amb dues d'elles. Això també ens ha esperonat molt a tirar endavant amb el projecte .


He fet una entrada molt llarga , però tenia moltes ganes de compartir-ho amb tots i totes vosaltres  !!!

Si voleu, podeu trobar més informació en el bloc del grup ( aviat fins i tot tindrem facebook !). Allà podreu trobar des de fotos de les activitats, a estatuts , dates, propostes, l'adreça de mail  ....



Estic satisfeta , ja fa molt de  temps, no només per la xerrada d'ahir . 

Tinc la sort de pertànyer a un grup preciós i de sentir-me una baula per a que aquest vagi oferint dia a dia més propostes a famílies per a formar part de la " tribu" .



dimecres, 19 de febrer de 2014

Dinem amb els cignes



Quin munt de dies sense fer cap entrada ! i això que continuem fent cosetes vàries ...

Aviat ens actualitzarem . Fins llavors us ensenyem com vam dinar dissabte passat , feia caloreta ( cosa rara a Lleida a l'hivern) , ens van endur uns entrepans i a pocs kilòmetres de casa ..... companyia inigualable , serenitat, silenci , natura, solitud,  bellesa ... vam dinar davant de més de 10 cignes que nedaven tranquil·lament , sense ningú més a la vora.





Penso que és molt important gaudir de moments com aquest en família. Per al David , que és tot energia i moviment, és una vivència diferent del dia a dia , ell gaudeix també en moments així ja que descobrim coses en les que, habitualment, ni ens hi fixem .




El silenci ens ajuda a afinar  els nostres sentits .




Fins aviat!!




diumenge, 2 de febrer de 2014

Un globus unflat sense nus? Ciència màgica



Podem mantenir un globus unflat sense nus ?

Continuem fent de petits científics tot experimentant amb diverses coses senzilles , que tenim per casa i que no deixen de sorprendre'ns fins al punt de veure màgia en totes elles .

Aquesta vegada hem trobat una proposta molt curiosa , fàcil i vistosa . Podem mantenir un globus inflat sense nus i sense tocar-lo amb les mans ? I que es desinfli de la mateixa manera, sense que ningú el toqui?

Doncs sí, podem !!

Necessitem : un globus, una ampolla de plàstic gran  i un objecte que punxi.

Posem el globus dins l'ampolla i bufem . Enganxem el globus a la boca de l'ampolla. 

Ens sorprenem del que veiem !! 

El globus queda totalment obert, però continua unflat !!!  Fins i tot podem mirar a dins pel forat .
Com pot ser ?




A més a més descobrim que fent uns passis màgics i dient " aire surt, aire surt " el globus comença a desinflar-se . Màgia !!???




Que divertit !! i curiós, interessant ... quantes preguntes que ens fem !!! El David no ha perdut detall i, un cop vist com funcionava l'experiment, ha volgut fer-ho ell tot sol .






Esteu encuriosits / des ? voleu saber com ho hem fet i perquè passa això ?

Molt fàcil !!

Hem fet un foradet al cul de l'ampolla . Quan el globus està unflat tapem el forat . Es produeix el buit dins l'ampolla , com que la pressió atmosfèrica , la de fora, és més gran , fa una força cap a dins que impedeix que surti l'aire del globus.

Al destapar el  forat  i permetre l'entrada d'aire a dins l'ampolla, el globus es desinfla. 


Fem proves del que passa si tapem o destapem el forat : què li passa al globus ? Comprovem la teoria ... més endavant ja podrem entendre-la bé. De moment ens quedem amb gaudir del procés : observar, pensar , provar, tocar, participar , experimentar diferents possibilitats , prendre la iniciativa .... 




Ah, el David ha descobert que si tapem l'ampolla també podem mantenir el globus unflat sense nus ;-) 




Us passo el link d' on hem trobat aquest experiment. Us recomanem  navegar una estona per les seves propostes , són molt interessants i molt ben explicades, de manera senzilla i planera. 





Com ens agrada fer de petits científics , quin munt de coses meravelloses ens queden per descobrir!


Bon inici de setmana !!!




dissabte, 1 de febrer de 2014

Colors que caminen



Fa temps que volia fer aquest petit experiment tan ple de colors, que sovint trobo per la xarxa . 
Només ens cal: gots transparents amb aigua, colorants i paper de cuina . Ja està.

Omplim els gots amb aigua .




Tenyim l'aigua de colors primaris : 2 de blau, 2 de groc i 2 de vermell .




Pleguem el paper de cuina uns quantes vegades sobre sí mateix . 





Posem un extrem en cada got de manera que toqui a l'aigua tenyida.




I ja podem començar a observar !! què passa? l'aigua de colors comença a " pujar" pel paper !!!




Afegim un tercer got totalment buit. Què passarà amb ell ?



Hem tingut el nostre experiment uns quants dies a la taula de la cuina per poder-lo observar amb facilitat , ens en adonem que:

-  el paper de cuina absorbeix l'aigua de colors i aquesta passa d'un got a l'altre.
- ho sabem perquè van variant els colors de l'aigua  : el groc que està al costat del blau s'ha tornat verd i el del costat del vermell taronja ! ( repassem com es fan els colors secundaris) 
- l'aigua passa pel paper absorbent i va caient en el tercer got . En ell no hi havia res i ara ja tenim un dit d'aigua de colors , gairebé igual a la del got del mig.






Un experiment  vistós , que a més a més ens permet observar amb tranquil·litat , adonant-nos de la importància de deixar que passi el temps  per a poder fer-ho bé ( a vegades  volem que tot passi immediatament ) .

Bon dissabte !!!