diumenge, 30 de març de 2014

Nucli zoològic Cal Castillo



Feia temps que havíem vist publicitat d'aquest indret i , evidentment, tot d'una el vam posar a l'agenda de "pendents".
Aquest cap de setmana , aprofitant que érem a Barcelona  amb  al padrí, per fi el vam poder visitar.

Us poso el que hi diu sobre ell al web de "Sortir amb nens"  ( també hi podreu trobar tota l' informació de com anar-hi) 


Un espai natural on els nens poden estar en contacte amb els animals
Al bell mig del Parc de Collserola hi ha un zoo molt peculiar. Es tracta del nucli zoològic Cal Castillo, un recinte tancat emmarcat en un entorn natural, on podrem gaudir d’una experiència única en contacte amb els animals.
Emús, ases catalans, cabres del Tibet, cavalls nans, daines, porcs del Vietnam, paons, conills, ànecs ... al voltant de 125 animals viuen en aquestes instal·lacions.
La gràcia està en què no només podem observar-los, com faríem en qualsevol zoo, sinó que aquí podem estar en contacte amb ells, donar-los de menjar i acariciar-los. Per als nens i nenes és una experiència molt maca i divertida, i els grans no hem de patir, ja que tots són animals mansos i en qualsevol moment tenim les explicacions del senyor Castillo, el propietari del centre.



Hi ha una gran rampa a l' entrar, el David la va baixar corrent per apropar-se als animals , el senyor Castillo, al veure'l ens va cridar per advertir -nos que hi ha molt infants que baixen corrent , però que en arribar tenen molta por dels animals, que paréssim compte. Però no va acabar de dir-ho que el David ja estava tot sol amb els ruquets acaronant-los.  Es va posar a riure, i ens va dir " Ja veig que no és el cas , jaajaj" . Realment li agraden molt i no els hi té por, s'hi relaciona amb respecte , mai els ha fet mal o alguna cosa que els pugui molestar. 


El ruquet català 



Cérvols i daines. N'hi ha molts, quina passada.  No els hi agrada que t'atansis massa, així que respectem el seu espai i la distància que ens marquen . 





Igual que l'altra vegada que vam veure cérvols  a prop , per una part és una sensació preciosa, per l'altra en fan peneta, aquests animals haurien de ser al bosc, no tancats , malgrat sigui un espai gran i sense gàbies. 







Porcs vietnamites i porquets de casa nostra. El papa saluda al " Paco"  que va estar tota l'estona dormint tranquil·lament sense bellugar-se ni un cm. Quin tros d'animal , enorme .  Tots campen com volen .








Els emús 







Moltes cabretes, aquestes sí, tancades , només poden entrar els del zoo. S'entén perfectament, ja que algunes són molt petites  , i tothom voldria agafar-les, creant-los-hi un nivell d' estrès gran , pobretes.






Com no, el David va fer amics ben ràpidament, és impossible que hi hagi més infants i que ell no acabi de la mà d'algun, corrent i jugant amb ell.... Amb l'H. van trobar una bona manera de poder veure les oques. 






Espais per enfilar-se, descobrir , investigar ....




I ens acomiadem dels cavallets nans ...


Hem pogut dedicar estona a veure què és el que menja cada animal, a donar-los -hi nosaltres mateixos ...


És un espai  molt senzill, molt diferent al que podem estar acostumats, però és que al cap i a la fi és com una granja particular, que s'obre al públic ( només dissabtes i diumenges al matí) . No cobren entrada, però sí demanen una aportació voluntària per contribuir a l'alimentació dels animals.


Si us agraden aquestes experiències no dubteu en atansar-vos-hi !!


Bon diumenge a tothom !!!



dilluns, 24 de març de 2014

24 de març: moltes felicitats!!!



Doncs sí .... avui el David fa 5 anys !!!!




Feia mesos que ell anava preguntant : avui ja tinc 5 anys ? encara no? . Doncs sí, avui sí !!!


Amb els amics i família ho celebrarem d'aquí unes setmanes. Portem uns dies dificilets: fa 15 dies van operar el pare de 2 hèrnies inguinals, la setmana passada van operar el padrí d'un prolapse rectal a Barcelona i encara està ingressat allà , el David també ha estat malalt .... Així que quan tot torni a la normalitat quedarem i farem una festeta .


Però al cole sí que ho podem celebrar amb els companys/es , i tant !!
Hem  decidit fer cupcakes amb la superrecepta de les magdalenes que tant ens va agradar i que ja us vam explicar.












Com els decorem ? Amb xocolata, fondant i fideus de colors !!

Hem fet el fondant nosaltres mateixos, amb " nubes " , sucre glaçé, una culleradeta de mantgea i gotetes d'aigua.

Com que avui vaig una mica depressa fent l'entrada , podeu trobar aquí la recepta de com fer-ho. És molt fàcil, però cal una estona, no ens enganyem ... 




Hem cobert els cupcakes, o magdalenes que tampoc cal ser tan ianquis ..., amb xocolata ( xocolata negra, sucre, mantega i nata líquida a ojo) ...

Fideus de xocolata, trossets de xocolata blanca i els nombres .

He aprofitat per tenyir en fondant amb un blau més fort tot posant " felicitats David" .
Una capsa de fruita arreglada , tot folrat amb paper film  i .... cap al cole !!!



Esperem que els hagi agradat !!!!


I per a que tothom sàpiga la bona i  tan esperada notícia, també estrenem samarreta .... amb ganyotes !!!




Li vaig pintar fa uns dies, vaig fer una plantilla amb el num. 5 en paper de folrar , el vaig retallar i enganxar a la roba. Vaig pintar el nombre amb bastonets de per oïdes , tot fent a pols els punts més grans.Vaig posar "Ja en tinc " a sobre i .... queda bonica, oi? m'encanta el color taronja !!!


Doncs això, avui vaig rapidet, però m'ha despertat moltes emocions aquest aniversari. M'agradaria compartir-ho en un altra entrada , quan tot estigui una mica més calmat .


És la primera vegada que el David viu emocionat el seu aniversari, fins ara li era més indiferent , tot i que sempre hem preparat pastissos per la classe i els amics , així que tot l'esforç ha valgut la pena !!

 5 anys ja ... com passa el temps !!!







diumenge, 16 de març de 2014

Aprofitant els excedents d'aliments dels menjadors escolars



Us heu aturat a pensar el munt de menjar que es llança cada dia als menjadors escolars ?
I que aquest podria ser aprofitat donant-lo a persones que en tenen necessitat ?

Doncs tinc uns amics que sí ho van fer .  I no només ho van pensar , si no que es van posar fil a l'agulla tot creant un projecte per a poder aprofitar els excedents d'aliments dels menjadors escolars .





Què van veure ? que als menjadors de les  seves grans escoles , jesuïtes i maristes , se'n llançava molt de menjar. Paral·lelament formaven part de l'entitat Arrels Sant Ignasi , d'atenció a persones sense sostre.
Aquesta havia obert feia uns mesos "La Botigueta"  , un local per a la provisió d'aliments a persones amb necessitat .

Com es podien aprofitar aquests excedents ? De cap manera podien mirar cap un altre costat mentre això continuava passat.
I es van començar a moure, a preguntar, a cercar experiències en aquest tema.  I van començar a trobar.

Al cap d'unes setmanes  ja eren un grup de persones de diferents entitats i particulars que anaven donant forma al projecte .

I van començar a dur-lo a terme al col·legi dels Maristes de Lleida . Va costar arribar a aquest punt ? sí, molt, no cal enganyar-nos. res va ser bufar i fer ampolles. Les reticències anaven totes adreçades al risc que comportava la manipulació dels aliments un cop sortien de l'escola, les normes de seguretat alimentària del Departament de Salut ...

Però quan les coses es fan ben fetes , tot va solucionant-se. El Departament de Salut va donar el vist i plau al projecte si aquest complia un sèrie de condicions que sí es podien garantir . El col·legi dels jesuïtes s'hi va afegir poc després. 

En què consisteix i com ?



Els excedents de menjar no poden sortir de la cuina , és a dir no es tracta d'allò que els infants deixen al seu plat, si no del que queda sense repartir a les safates.





El menjar sobrant es congela en tuppers individuals d'un sol us amb una etiqueta que diu què és, la data i a on s'ha envasat.
Un cop congelat , la furgoneta d'Arrels passa a buscar-ho amb caixes especials , per tal que no es perdi la cadena del fred i el porten a la Botigueta  , on el reparteixen als usuaris /es de l'entitat .





D'aquesta manera , centenars de racions són aprofitades , en concret , en aquestes dues escoles són 2.200 al trimestre !! La qual cosa vol dir unes 20 per dia .


Tot valorant positivament el curs passat, aquest nadal van decidir editar un vídeo on explicaven el projecte per tal de donar-ho a conèixer a la resta d'escoles.

Des de la nostra AMPA vam dir que sí, que nosaltres també ens afegíem , essent la primera escola pública de Lleida que ho decidia. I ja en som 4 ara .  Tot i que és una escola petita i que no en sobra gaire, unes 2-3 racions diàries, tot va sumant, així que val la pena fer-ho . L'empresa de catering ,Sercodaga, de seguida va dir que sí , essent la primera que no posava impediments .



http://www.sant-adria.net/serveis/solidaritat/subhome



Ara per ara , el projecte és un èxit, tot i que encara queda molt, molt camí. Som molt poques les escoles que ens hi hem adherit , la fundació té moltes dificultats econòmiques ja que es fan càrrec dels tuppers , que representen molt diners. Nosaltres, com a AMPA, hem decidit  assumir-ne la despesa , però tot i així és una quantitat mínima . Estan intentant buscar esponsors, però no és bona època per a la solidaritat, quan hauria de ser al contrari.  Grans empreses i bancs fa temps que diuen "no" o bé guarden silenci davant les demandes solidàries. El projecte viu de donacions voluntàries que s'acaben , ja per per les famílies també són moments  de dificultat .



Us deixo l'enllaç al vídeo que han editat. Són 5 minuts. Val la pena veure'l, és d'aquelles experiències  que fan donar sentit "de veritat" a la vida.


https://www.youtube.com/watch?v=ts75jgZ161I

Aquí també el podeu trobar, junt amb d'altres experiències similars arreu de Catalunya :

http://nollencemnimica.wordpress.com/2013/10/22/canalitzacio-al-menjador-col%C2%B7legi-maristes-i-arrels-lleida/





A vegades se'ns fa gran començar a moure'ns tot veient les dificultats i injustícies que ens envolten. Però la major part de vegades només cal que ens afegim a projectes que ja han començat i que funcionen bé, recolzant d'aquesta manera les persones que s'han mogut prèviament  i que necessiten suport , així com a les seves causes .







Si no dediquem part del nostre temps, de la nostra vida a la solidaritat ... què fem amb ell? Continuo convençuda que l' ajudar-nos mútuament forma part de la nostra essència com a persones . No deixem que l'individualisme imperant ens enganyi .


Us animo a cercar, preguntar, a atansar-vos a experiències solidàries que ja funcionen i a preguntar-vos quin granet de sorra hi podeu aportar. El més petit de tots sempre és benvingut . Hem formar xarxes de solidaritat, on cadascú és imprescindible .






Essent solidaris/es  i col·laborant rebrem molt més del que donem. Això segur !!

Bon diumenge a tothom !!!





dimarts, 11 de març de 2014

18.000 pollets i el David



Fa un parell de mesos vam fer una visita única : un granja de 18.000 pollets acabats de nèixer per nosaltres sols . El papa té una amiga , la Carme, que en té 3 de granges i ens en va ensenyar una . Va ser una experiència fantàstica, el David va estar tota l'estona literalment al·lucinat , no s'ho podia creure. 
La veritat és que és impressionant veure tants pollets junts i a més a més poder interaccionar amb ells.


Vinga que us ho expliquem una mica !!!

No es veu gaire bé l'expressió del David  ja que la foto ha quedat borrosa , però fins i tot  va fer un crit d'emoció! I no és per a menys, jo també em vaig quedar ben sorpresa, que bonic !!





18.000 pollets !!!




Cal caminar ben poc a poquet entre ells . Em va agradar la delicadesa i cura amb la que es movia per tal de no xafar-ne cap sense que nosaltres l' haguéssim avisat .






Un de les primeres coses que ens sorprenen és adonar-nos de l'instint reflex que tenen aquests animalets per tal de seguir el primer que es mou com si fos la seva mare. Cal dir que tot just feia uns hores que havien nascut . Aquests moments han estat preciosos per al David , deia : " tots venen cap a mi, que m'estimen?" Quan li hem explicat que els pollets creien que ell era la seva mare , ha començat a preguntar per les gallines, que on eren , que com havien post els ous .... Haurem d'anar a la granja on els ponen , allà sí que ho haurem de veure des de la barrera , que hi ha moltes normes higièniques .




La Carme ens ha convidat a observar, tocar , agafar , bellugar-nos ... tot un luxe de descoberta !!!






 Hem observat com i què mengen, què beuen ...




Poder agafar-los ha estat el millor de tot ( encara que estic segura que els pollets no pensaven  el mateix ...) .
Són suaus, delicats ... quina tendresa !

Hem de dir que el David va tenir la temptació de llançar-ne algun com a pilota, ja que ho semblen . Sort que ens en vam adonar a temps i ho vam impedir, encara que  només ho feia a un pam de terra .




 Vam ser-hi força estona , tot i que era tard la Carme va estar tota l'estona amb nosaltres gaudint de la descoberta del David . Ens va convidat a tornar quan vulguem i segur que ho farem.
A les properes visites veurem com els pollets es fan grans i grans .....


Un cop a casa van voler buscar algun vídeo de com les gallines de veritat ( no en dibuixos) ponen ous i surten els pollets , però no en vam trobar cap , vosaltres en sabeu de cap ?






Moltes gràcies Carme !!!

Gràcies a tu el David ha pogut tenir una experiència inoblidable . Novament ha pogut atansar-se, com d'altres vegades, als animals de granja i això és tot un regal !! 




Torno a dir que viure aprop d'un entorn  rural és un privilegi  !!!





dijous, 6 de març de 2014

Regletes Cuisenarie




Fa uns 3 anys vam comprar les regletes Cuisenaire . Fins fa ben poc ens han servit per a fer castells, vies, construccions vàries .... Hem anat apropant-nos al material, a les seves característiques  que ens han donat molt de joc.

Ara comencem a investigar-les des de les matemàtiques , essent aquest l'objectiu pel quan van ser creades. 


Què són les regletes Cuisenaire?


Para las que aún no las conocen, las regletas son un conjunto de tablitas rectangulares –originalmente de madera, ahora también de plástico-  de 10 colores y tamaños diferentes. La base de todas es de 1cm de lado y la altura es de 1 hasta  10 cm. Cada regleta representa un número del 1 al 10 (que coincide con su longitud, en cm.) Es importante que las regletas no estén marcadas.
Rápidamente les cuento que su creador, Emile George Cuisenaire (1891-1976) maestro rural y músico, propone que el niño debe aprender por medio de la acción, ya que al experimentar aprende a relacionar, puede autocorregirse y aprende de su propia experiencia. Descubrió además, que los niños al usar el material adquirían gran capacidad para la aritmética -se confirmó después en 60 países- por tanto, su idea sobre la enseñanza activa se resume en:
 “La visión se asocia a la acción,  la comprensión, el cálculo, y la comprobación”





Com podeu comprovar  és un material similar a les barres numèriques de la pedagogia Montessori. A l'escola del David també les fan anar, encara que no estan a l'abast directe  dels infants. 

Doncs endavant !

Hem començat iniciant-nos les equivalències , de moment les de color amb les blanques :
una barra vermella és igual que dues de blanques , una verda és com 3 de blanques, però atenció !! també és igual a una de vermella + 1 blanca ...




Després d'una estona d'anar comprovant les equivalències , hem descobert a quin nombre de peces blanques  correspon cada color : blanc 1, vermell 2, verd fluix 3, rosa 4 ....

El David ha apuntat cada nombre en un post it i l'ha posat al costat del color corresponent .




He imprès una plantilla amb les regletes en blanc. El David hi ha posat el nombre a cadascuna i després les ha pintat amb el seu color.  Ho ha volgut penjar en la porta d'un armari.






Hem trobat un joc a internet, aprofitem l' interés que té l'ordinador pel David i juguem una estona. Podeu trobar-lo en aquest enllaç


Però no hi ha res com la manipulació del material ! Les regletes són ideals per a la suma, resta, seriacions, multiplicació, divisió  més endavant les fraccions ....

Comencem per sumar?




Ha volgut començar sumant 2+1. Ha agafat la regleta corresponent i l' ha comprovat amb les dues peces blanques ( és un material fantàstic  per l'aprenentatge autònom ja que és autocorrectiu) . 
Ha comptat i ha sumat, igual a tres peces blanques. Quin color li correspon ? el verd fluixet.

Després ha volgut fer una de més difícil 10+ 5 . Per la de 10 no ha necessitat peces blanques, ha posat de manera decidida la de color taronja . Pel 5 sí que ha necessitat comprovar-ho . Ha comptat i ... el resultat és 15. 











Com que no hi ha barreta del 15 hem hagut de veure com podíem posar aquest nombre amb les que ja teníem . Aquí ja podem donar una passa més endavant  en quant a les equivalències . El 15 ( i d'altres nombres evidentment) es pot construir de diverses maneres , per exemple: 2 barres de color negre (7) + una de color blanc. 

Ha volgut escriure el resultat en un full ben gran, tot dient-ho en veu alta.


Aquí podeu trobar un exemple d'equivalències pel nombre 10.









Poc a poc anirem descobrint les matemàtiques gràcies a aquest material que ens permet, des del joc i l'experimentació manipulativa aprendre de manera autònoma, divertida i distreta .

Hi ha moltes maneres de fer-les , amb paper  o cartolina de colors mateix , d'aquesta manera el cost del material és pràcticament 0 i a més a més, se'n poden fer tantes com necessitem . 

Hi ha molta informació sobre les regletes cuisenaire a la xarxa : propostes, explicacions, jocs, etc , etc. Al final d'aquesta entrada trobareu uns quants enllaços interessants que ens ajuden a descobrir com utilitzar-les en operacions matemàtiques tant a infantil com a primària . 

Tenen moltes propostes, val la pena fer-hi una ullada !!


Regletes cuisenaire a youtube: http://www.youtube.com/watch?v=jFiITKVMT4Y

Llibre gratuít regletes cuisenaire: http://es.calameo.com/read/000560342031a088593c4



D'altres:







https://dl.dropboxusercontent.com/u/61799417/Child-Led%20Chaos/numberbonds10cusinaire.pdf





I vosaltres, teniu experìència amb les regletes cuisenaire?



dilluns, 3 de març de 2014

Sopar d'aperitius en bona companyia




Per fi hem pogut quedar per fer un soparet .... Venen l'Esther i la Mercè  i sempre és un plaer cuinar per elles  . Tanmateix ,el millor de tot,  és que estaríem igual de bé menjant només un entrepà, perquè el que ens agrada és compartir una estona juntes i no en tenim gaires  ....

Però hi ha gent i trobades que m'inspiren  i gaudeixo molt preparant-ho tot . M'encanta veure les seves cares i lo molt que els hi agrada el que faig , i si venen també el Salva i l'Àlex encara es multiplica la satisfacció mútua jeje .

Avui doncs sopar d'aperitius, el que més ens agrada !




La presentació i els colors ja fan agafar gana , jaja. He posat unes etiquetes amb els ingredients de cada  cosa, així segur que no me'n oblido, que a vegades em marxa del cap  jeje.










Canapès de formatge amb fines herbes i melmelada de pebrot vermell

He barrejat formatge tipus philadèlphia amb julivert i orenga fresca del nostre hortet-balcó  . He fet la melmelada amb pebrot envasat i 3 cullerades de sucre. Ho he deixat fent xup xup fins que ha canviat de textura .Es munten els canapès amb pa de motlle i llestos !





Vasets de crema iogurt amb melmelada de tomate 

Barregem a mà  iogurt natural amb formatge tipus philadelphia , fines herbes : orenga, julivert, una mica de menta . Fem la melmelada amb tomate i sucre . Ho deixem fer xup xup una estona.
Ho posem dins el vaset per capes. El que més èxit ha tingut !!









Copa de iogurt, amb cogombre i succedani de caviar 

Barregem en la batedora iogurt amb cogombre i el succedani de caviar










Canapès de salmó, musclos i formatge 

Fem musclos al vapor, els esmicolem amb les tisores , els barregem amb paté de salmó i farcim els canapès. A sobre posem una capa de formatge tipus philadèlfia ( ja veieu que una terrina ens ha donat per a molt ;-) ) i una mica de succedani de caviar.










Vasets de crema de poma amb formatge de cabra i encenalls de beicon

Posem una poma a bullir amb molt poca aigua , un cop feta i encara calenta afegim una mica de formatge de cabra i ho barregem amb la batedora . Al fons del vaset posem una mica de melmelada de tomate . Fregim beicon o cansalada a tires i els posem per sobre . Nyam !!!






 Vasets de crema de bolets amb crumble de pernil.

He agafat una bossa de bolets congelats, els he deixat unes hores fora de la nevera i els he cuit en el seu propi suc. quina oloreta més bona !! Els he triturat amb nata del 18% fins que ha quedat una crema espessa.
Per sobre pernil fregit i una galeta maria esmicolada ( es veu que d'això se'n diu crumble !) .








Vasets de tomate, cogombre , anxova i iogurt.

No té més misteri. Tot això a dauets a dins i decorat una mica . Fresquet, de colorins i boníssim !







Vasets de brandada de bacallà 

He fet uns alls escalivats en oli d'oliva , un cop fets, he posat el bacallà. Quan ha estat al seu punt l'he tret del wok i he posat patata ratllada  amb una mica d'aigua . Ho he deixat coent fins que aquesta ha estat ben tova .
He tret totes les arestes i la pell del bacallà , ho he triturat amb els alls i la patata . Mmmmmmm. N'he fet de sobres i a l'endemà hem pogut tornar a menjar-ne , m'encanta el bacallà, tot i que sóc la única en aquesta casa






I després ha vingut la part " calenta " : mini burgers de carn amb salsa beixamel i mostassa, mini burgers de lluç i gambes,i rissotto de bolets . Però estàvem tant bé xerrant i menjant que ni he pensat en fer fotos .
Dels postres s'han encarregat elles: gelat de nata i xocolate, no podíem acabar millor l'àpat !

M'encanta cuinar d'aquesta manera per la gent que m'estimo !!! Gaudeixo el doble !!


Bon profit !!









diumenge, 2 de març de 2014

Ara que els ametllers ja estan florits



Em permeto la llicència d'inspirar-me en el títol de l'obra teatral de Josep Mª Flotats , basat en la narrativa de Josep Pla "Ara que els ametllers ja estan batuts" per començar aquesta entrada . Tanmateix , em ve a la memòria quan vaig veure , de molt joveneta , l'obra ,aquí Lleida ...he hagut de buscar i m'he sorprés, cap allà a principis dels anys 90 . Increïble Flotats , magnífic Pla ....

Així doncs, ara que els ametllers ja estan florits , que el dia convida al passeig i que és diumenge, ens atansem als camps a gaudir d'aquest  bellíssim espectacle .







Hem pogut trobar ametlles de l'any passat junt amb les flors obertes ... Genial!! perquè així hem pogut veure com de la flor acaba sortint el fruit !



Sort que el pare és alt i fort .... així arribem a tot arreu!


N'hem agafat unes quantes , la closca és dura ... què hi haurà a dins ? per saber-ho cal trancar-la . Com? amb pedres i força ! Uns quants cops , amb molt de compte de no enganxar-nos els dits i .....




ara sí, ja tenim l'ametlla a punt , mmmmmm


Delicadesa, tranquil·litat , respecte , curiositat , descoberta ... tot en uns instants .




Però, tal i com podeu comprovar en els cabells del David , s'ha girat un vent molt fort i hem hagut de fer canvi de plans , perquè ja no s'estava massa bé, també ha començat a fer fred, així de cop. Quin greu , hem de tornar !





Això sí, no sense haver trobat un amagatall perfecte per diversos tresors ...




Llàstima ... ens haguèssim pogut passar hores passejant enmig els camps florits ... Un espectacle de la natura més propera, digne de ser admirat. 





No us semblen unes flors precioses ? 
Un arbre humil, nu a l'hivern , floreix amb força i bellesa quan el temps acompanya 




Un cop a casa ,descobrim una mica més sobre les ametlles, les flors, la forma, el color ... aprenem a mirar i recordar lo viscut ....





Bon inici de setmana a tothom !!!