dimarts, 27 de gener de 2015

I el compromís social? L'escola de pares i mares



Des de que era adolescent, que mai he pogut estar-m'hi de braços creuats davant tot allò que no m'agradava del món. D'una manera o un altra sempre he sentit la necessitat d'implicar-me en aquells grups que postulaven envers les causes que jo creia importants . Asseguro que això és el que més ha enriquit la meva vida gràcies a totes les grans persones, testimonis ferms, causes i projectes, experiències, compromisos que he conegut .

Aquests dos darrers anys però, han estat de força sequera i decepcions ,algunes lo suficientment grans (afegides a la circumstància de la malaltia i el seu gran toc de realisme) com per a qüestionar-me seriosament si continuava valent la pena  comprometre'm en res, malgrat hi veiés que podia ser important  . I no només  per si els projectes eren o no reeixits , si no per les persones que hi havia al darrera o al davant i la manca de sintonia . Un altre dia ja ho explicaré ... potser quan em passi del tot la tristesa perquè hi ha hagut gent que m'he estimat molt.




Però ara fa uns dies que estic volant. No és que hagi decidit anar-me'n al Carib o estigui sobrevolant l'Amazònia , que ja m'agradaria. Estic volant  en nuvolets de colors, més " happy flower" encara que la Heidi. Així,  tot lo "cursi" que pot arribar a sonar.  


Trobava molt a faltar la trobada personal, bonica, de tu a tu, amb persones que es vulguin implicar en una causa comú, necessària, que ens afavoreixi a nivell personal i social, però  .... no únicament "anant per feina" si no compartint allò que és important per a nosaltres, escoltant-nos, saber que volem col·laborar juntes per un bé comú, però prioritzant la trobada ( ni que sigui virtual), i, per damunt de tot,  la persona  i l'amistat. Que tinguem el regust de " m'importa el projecte comú però també m'importes tu, i t' ho demostro"



I màgicament quan les persones ens trobem en sintonia tot va fluint , no?


Imatge d'en Joan Turú
Ja fa molt de temps que tenia el somni de crear una escola de pares i mares centrada en l'educació en valors . Perquè ? doncs per vàries raons : veig que al meu voltant , i en mi mateixa evidentment, hi ha diferents inquietuds al voltant de la criança i l'educació dels infants . També feia temps que en parlava a l'escola i a l'AMPA, però no sentia que fos el moment per vàries raons. Vaig voler engegar-ho a principis de curs, però a l'estar tan xungueta ho vaig deixar còrrer. A més no volia tenir la sensació de trobar-m'hi sola , perquè és quelcom que no tindria sentit en un projecte així, ni la  d'anar arrossegant o estirant a la gent, cosa que no m'agrada gens.

Al trobar-me més bé, m'ho vaig tornar a plantejar, sobretot perquè veia a l'escola pares i mares que, amb la seva manera de fer, també podien estar interessats en quelcom així. Es va afegir que algunes mares amigues, i la mateixa directora, m'havien parlat d'alguns conflictes que s'estaven donant a l'escola, tipus bulling, i jo penso que això és inadmissible. I vaig anar dient, preguntant .....




Imatge d'en Joan Turú
Aquest Nadal, a més a més el dia de Reis , vaig tenir la primera trobada amb una mare encantadora per parlar del tema: també li engresca la proposta  i és una persona molt, molt vàlida i coherent, a banda de dolça i acollidora. Vaig arribar a casa volant  en el primer nuvolet de colors jeje.
Aquests darrers dies he anat quedant amb més  gent, en plan " fer un cafetet" . Mares a les que els hi he proposat de " tu a tu", escollides arrel del que he pogut veure en la manera tan deliciosa que tracten als seus fills i filles. Totes elles m'han dit que sí. Més nuvolets. En concret ja som 11 famílies en el grup "promotor".

Així doncs neix un brot . totes coincidim en el mateix, aquest projecte ha de servir per aprofundir en  l'educació en valors : el respecte, el diàleg, la igualtat, l'amor incondicional, la convivència pacífica.... i potenciar-ho a tota l'escola, arribar a tothom i que, en aquells casos en que hi ha infants que pateixen, puguem donar una mica de llum . Ens importa més això que qualsevol altre aprenentatge.



També vol servir per potenciar les relacions entre nosaltres de manera positiva i constructiva , ajudar-nos a obrir el ulls davant les dificultats, a reflexionar i saber com podem afrontar-les el millor possible i tot amb l'objectiu de ser més feliços , nosaltres, els nostres fills i filles i tota la comunitat educativa . Sembrant llavors de futur, acompanyant en el seu creixement personetes amb ulls i cors ben oberts per a construir un entorn millor per a tothom.

No se cap a on anirà ... però només pel viscut aquests dies, ja ha valgut la pena engegar-ho.


Imatge d'en Joan Turú





Imatge d'en Joan Turú
En fi, van sorgint moltes idees , però sobretot el que és més important per a mi: una manera molt clara de voler tirar-ho endavant : des de l'amistat i les relacions personals positives  . Tenint clars els objectius que volem aconseguir, però sempre tenint les ganes de preguntar-li a l'altre. com estàs? i dedicant un temps, per petit que sigui, a escoltar i compartir plegats . Perquè si no ens importem com a persones , úniques i irrepetibles,  i ens ho demostrem, no hi ha projecte social que valgui. No cal que siguem els millors amics, evidentment, simplement  saber que , aquells que col·laborem per tirar-ho endavant som persones amb un cor que vol i necessita compartir.





Ja us aniré explicant més coses. I tant que ho faré, no us en escapareu , jeje. De moment ja estem fent una biblioteca de l'AMPA amb préstec de llibres sobre educació en valors i jo estic muntant un web que anirem donant forma entre tots i totes .  Quan el tinguem consensuat penjaré el link : hi podreu trobar vídeos, llibres, articles, propostes, totes sobre educació respectuosa i en valors.

També us volia demanar ajuda : en sabeu d'alguna experiència reeixida o no? ( de tot es pot aprendre). Que ens proposaríeu? alguna idea ?


Ara us deixo, que és tard i ja no arribo al conte familiar , però sí a fer abraçades d'anar a dormir ....

Imatge d'en Joan Turú

PD: podreu trobar més imatges d'aquest genial i compromès artista a: http://joanturu.blogspot.com.es/
Passegeu-vos-hi. Us encantarà


Bona nit ... de colors !







dissabte, 17 de gener de 2015

Excursió recomanada : la Cova del tabac, La Noguera



Aquest desembre vam fer una excursió que ens va agradar molt i que ben segur repetirem . Vam anar des de la presa de Camarasa fins a la Cova del tabac, a la comarca de la Noguera. Té un recorregut d'uns 4 kms i un desnivell de 300mts, assumible però amb indrets que cal estar una mica "al tanto "si anem amb nens petits . Ara us ho expliquem .

Aquí podeu trobar específicament com arribar fins al lloc exacte de sortida, a la presa de Camarasa , des d'on comença el camí, que no té pèrdua, ja que està molt marcat. 

Deixem el cotxe i comencem l'aventura !!




Com sempre anem aturant-nos a descobrir els petits detalls que ens ofereix la natura i del que tenim molt a aprendre !!  En aquest cas els bolets que en diem  pets de llop", que a l' apretar-los fan un pet certament i trauen de dins un polsim, les llavors que s'aniran escampant per tot arreu gràcies als animals que els xafin . 




L'entorn, com sempre, preciós, els voltors, novament, ens acompanyen.
Pas a pas, anem fent el petit cim .





Això sí, comencem a trobar reptes: per poder pujar bé hi ha escales, cadenes ... El David en quant ho ha vist ha dit: jo sol, jo sol !! Endavant doncs !!!






La veritat és que és força valent i prudent, però per si un cas, estem apropet , per si cal un cop de mà... Intentem reforçar la seguretat que té en ell mateix , però demostrant que estem a l'aguait i que pot confiar en que l'ajudarem si cal.





Un darrer esforç, que gairebé estem acabant !!! Decebut ens deia : i no hi ha més cadenes ? . Ell encantat de la vida amb l'aventura. 




Conforme anem pujant el paisatge és més maco .... un plaer pels sentits .

Quines vistes oi?


Més escales i ..... ja es veu la cova !! En un hora i mitja hem arribat, està prou bé.





Què ens diuen de la Cova del tabac? Perquè es diu així? Estava habitada ?

És una cavitat de 180 mets de fondària ,reconeguda com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. En temps prehistòrics havia estat habitada i s'havien trobat pintures rupestres fins i tot , molt deteriorades a hores d'ara, sobretot pels graffitis que determinades persones sense massa consciència han anat posant a les parets de la cova . Aquí trobareu més informació . Quan el David va veure els graffitis va dir " Molt malament " .





Anem amb lots, però no il·luminen gaire bé, a més a més ens hem descuidat els frontals , però sí hem portat una lleteta amb xocolata ben calenta i cafè amb llet pels papis.





Descobrim formes, colors , textures ... totes noves i plenes de " misteri": com s'han fet ? Doncs amb una lenta, molt lenta barreja de temps, aigua, minerals ....




Hem trobat també petites gotes d'aigua caient d'estalactites en formació, que bé poder-ho veure de tant a prop !!! Un moment per a la contemplació en silenci .... 





Les fots a dins la cova no ens han quedat gens bé, així que us en copio unes quantes que he trobat a la xarxa:


Una explicació molt interessant sobre les seves cúpules i les concavitats semiesfèriques . Que bé trobar tanta gent que en sap i comparteix els seus coneixements per la xarxa ! Per que jo ni idea...








La cova








Oi que és xula ? llàstima que a dins no ens hi veiéssim gaire ...



Al cap d'una estona, comença a fer fred i llavors decidim tornar a baixar.... El David content de retrobar les escales, les cadenes ... era jo la que no estava tan segura de mi mateixa ni en la força de les meves mans per a baixar .... ja em veia als bombers fent mans i mànigues per a rescatar-me jeje.





Ens aturem a contemplar de prop la presa ....


gaudir del bosc .... i aprendre sobre les arrels i els arbres .....




Una excursió que us recomanen !!!!!

Bon cap de setmana a tothom !!!




dimecres, 7 de gener de 2015

Arbre de Nadal, 2014



Tot i que no sóc massa de decoracions nadalenques , volia posar un arbre original de Nadal : reciclat, fet amb coses naturals ... com els que ja havíem tingut. Però aquest any no tenia esma per fer els penjolls de l'arbre de Nadal , com si havia fet d'altres anys , la raó? el dolor de les mans . Bé , doncs a buscar alternatives a cosir, tallar , enganxar ....

Vaig trobar una idea que em va agradar molt a Pinterest , vaig recuperar  uns quants abaloris que ja tenia guardats, i . sí, ho confesso : me'n vaig anar cap a la botiga dels xinos, a darrer moment , per a comprar-ne uns quants .... El dia abans havíem estat tota la família tallant unes branques d'uns arbres que necessitaven una bona esporgada , així que tots hi guanyàvem.


I així ens ha quedat ( probablement fins demà, que el recollirem ...).

Vam tallar les branques en diferents mides , intentant fer la forma d'un avet. Les branques van unides entre sí per fil de pescar , aquesta part em va costar força de fer , ja es nota, que estan totes tortes jeje. Vaig assegurar les nusos fets al el fil amb una goteta de cola calenta , perquè probablement s'haguessin desfet amb el pes de les branques. 
Els penjolls com veieu força diferents , alguns de naturals , d'altres que no, uns fets a mà, els altres industrials del tot ... 




I així sense les llumetes i amb flash .





La idea original la vaig traure d' aquí, que xulo, oi? 


http://vi.sualize.us/creative_diy_idea_craft_christmas_tree_picture_CuNB.html


I d'altres que també em van agradar molt, potser per un altre any .


http://www.gleamitup.com/12-alternative-diy-christmas-trees/


http://www.gleamitup.com/12-alternative-diy-christmas-trees/


I aquí uns quants que també m'agraden, trobo que s'hi adiuen amb el meu "estil" , tots DIY ( do it yourself:  fes-ho tu mateix)  però molt senzills . Tota una font d'inspiració .


http://www.pinterest.com/pin/19069998398151543/


I vosaltres ? en vau posar d'arbre de Nadal ?


Bon inici de tot, després de les vacances !!!


divendres, 2 de gener de 2015

MOLTES GRÀCIES !!!!



Primer de tot : moltes, moltes , moltes gràcies a tots i totes les que heu escrit unes paraules de suport en la darrera entrada i a les que us heu adreçat a mi via mail.





Totes i cadascuna d'elles m'han emocionat i  han estat petites abraçades que he rebut de tot cor .

Fa unes setmanes que em trobo millor . El dolor continua, no fos cas que marxés i el trobés a faltar, deu pensar ell... però força més suportable i menys agressiu . Sembla que dura així i per tant, adéu (espero) al mega brot tan xungillo que em va agafar fa uns mesos.

Tinc moltes ganes de tornar a compartir des d' aquí algun dels moments de la nostra vida : activitats, experiències, reflexions, decisions, projectes a tirar endavant, il·lusions, col·laboracions ...

El David està maquíssim, feliç, gran , valent , és una personeta noble i sensible, que cada dia ens fa aprendre un munt i ens fa voler ser més bones persones. 
Alhora volem intentar seguir canviant el món , per a que aquest sigui una mica més just i solidari, sobretot en aquest moment tan apassionant que vivim a Catalunya , i com a creients, dins també la nostra Església, amb la qual ens hem compromès també una mica més.

En fi, que hem tornat amb mooooooooooooooooooooooltes ganes de retrobar-vos .

Comparteixo un poema d' Eduardo Galeano , que ja sabeu en sóc una incondicional . La primera vegada que el vaig llegir no em va dir massa , però fa uns dies, en tornar-ho a fer, va ser com si jo mateixa pogués fer meves cadascuna de les seves paraules:






Una abraçada virtual i tots els nostres millors desitjos per l'any que tot just acaba de començar !!!