dissabte, 25 abril de 2015

Dorayakis de "nocilla" i de fondant



Avui hem preparat un berenar per compartir .
Ja fa dies que en fem, però com que avui ho hem fet més de "festa" , ho compartim i presumim jejeje.

Hem fet dorayakis , unes postres d'origen japonès i que li encanten al Doraemon. 

Què hi hem posat ?

3 ous
100gr de farina
50gr de sucre
7 gr de llevat
60 ml de llet



Ho batem tot junt , afegint-hi els ingredients un darrera de l'altre. La textura és com la de les crepes. 
Les coem a la paella ( hem fet anar la crepera) , que hem sucat amb una mica de mantega per a que no se'ns enganxi res. Es fan molt ràpid . Les hem girat amb l'espàtula fins que estan dauradetes per tots dos costats . Rodones, rodones no ens han quedat però... no cal, no? 


Habitualment les hem farcit de la nocilla de Lidl, la del 13% d'avellanes que és ....mmmmmm !!! A mi no m'agrada la nocilla però aquesta és tota una temptació !!!

Com que havíem de fer unes postres per compartir hem decidit guarnir-les una mica amb fondant, que en teníem per casa. Ha estat un matí força creatiu, amb la inspiració del darrer Sant Jordi que ens ha fet que no hi faltessin les roses !



Per a muntar-ho bé hem utilitzat pegament comestible



Roses, estels, cors, planetes, .... 



I així de colorides ens han quedat !!! Oi que queden boniques ?
Ah, i n'hem fet unes quantes per berenar nosaltres és clar ....




N'havíeu fet de dorayakis? Les heu tastat amb el farcit típic japonès ?


Bon cap de setmana!!




dilluns, 20 abril de 2015

Xavi, em deus una cançó



Fa uns dies va sonar el telèfon. Era el Xavi, el meu amic capellà ( bé, en tinc varis d'amics capellans, però el Xavi és el Xavi) .
Em demanava un testimoniatge ( "perquè sóc cristiana ?") davant de 80 joves de Lleida.( ell és actualment el delegat de joventut del bisbat)  Jooooooo? però que dius? ja saps el què m'estàs demanant??????? I em vaig posar a riure.  així, a "carcajadas" , que fins i tot jo, tan discreta, em vaig sorprendre de mi mateixa.  I ell, ben seriós :
-Si tu. Perquè no?  
- Doncs ... perquè no diré res del que suposadament volen sentir... 

Però l'amistat és el que té .
Avui davant de 70-90 adolescents i joves ja em teniu a mi i  al Joan parlant de la nostra fe. La veritat és que m'he trobat molt a gust, ens han escoltat, ens han fet preguntes, m'he pogut retrobar amb vells amics que feia temps que no veia ... i ha estat un moment per al discerniment personal molt maco.


Bé doncs, i...perquè us explico això?
Paral·lelament aquests dies ha retornat a la meva vida una cançó emblemàtica, que em porta bellíssims records del camp de treball de solidaritat amb el tercer món , al que vaig anar i organitzar durant varis anys, la lletra de la qual se'm feia molt i molt present . Quina ? " Yo te nombro, libertad".
Aquesta setmana l'he anat escoltant dia rera dia, al tancar els ulls anaven passant per la meva ment tantes situacions, tantes persones solidàries, amics i amigues, d'altres només coneguts , implicades des de les arrels en situacions difícils i injustes , els tenia tant presents com si les pogués tocar amb les mans, Ostres, quina enyorança que m'ha agafat .... Potser torno a estar en " etapa guerillero- reivindicativa"? Ara que hi penso... l'he deixat mai del tot? ;-)

I, com en aquestes imatges també apareixia el Xavi tocant la cançó amb la guitarra en el camp de treball de solidaritat , anys enrere, em vaig dir "li demanaré que me la toqui, ja el convidaré a sopar i concert personalitzat !!" Toma ya. 


Doncs avui,(després que m'afalagués per la feina feta com només ho fan els bons amics), li he dit: 
- Xavi em deus una cançó... 
Pagaria per tornar a veure la seva cara . "Glups" o " tierra trágame "és poc per descriure-la. ...jejeje. Pos sí nen, ja pots començar a assajar.

Ell no recordava ni tan sols la cançó. Mare meva , però...que tindrà el cervell masculí? 
És igual. Xavi, " corasón" . me la deus. I a més, posats a demanar ,  una versió en concret , aquesta,d'un grup anomenat Sanampay .
Davant la incertesa i el " de que canción me hablassssssssss?" . m'ha preguntat si també podria venir el Quino en la seva salvació, si home , sí, cap problema, el Quino que també  vingui, toqui i canti, millor encara . I a més segur que amb aquell parell riurem una bona estona.


Doncs aquesta és la cançó que em deu el Xavi 
( podeu trobar la lletra a l'etiqueta de " mostra'n més" o aquí




La coneixeu? 


Ja gravaré el meu concert personalitzat i el penjaré aquí ... a veure si encara el faré famós jejejej....

Bon inici de setmana a tothom !!!


P.D. : Laia R. , tu que de tant en tant et llegeixes el bloc: quan quedem amb els guitarreros, si vols t'aviso i t'hi apuntes !! 






divendres, 17 abril de 2015

9 dies sense el David ????



Doncs sí ... tinc un dilema, cucs a l' estomac, dubtes, il·lusions per altra banda ...



Resulta que ja fa mesos ens vam assabentar que a l'esplai marxen- opcionalment-  de colònies 9 dies a l'estiu. El Ramon tot just saber-ho va dir d'apuntar al David i jo automàticament vaig dir que na nai, que no de cap de les maneres. Em semblaven massa dies, massa lluny ( van a la Jonquera) i que jo m'enyoraría un munt, tot sabent que el David s'enyoraria poquet i que s'ho passaria en gran.
Remarco que  la meva confiança en l'equip de monitors/res és total i absoluta, així com les activitats que faran, l'enfocament que els hi donaran , el fet de no ser quelcom aïllat si no una continuïtat de tot el curs, ja es coneixen mútuament , tenen molt de compte en cuidar de manera especial els més petits del grup... per això no tinc cap reticència.


Llavors vaig començar a plantejar-me que, tal i com és el David: li encanta fer tot tipus d'activitats, ser autònom,gaudeix  amb altres nens/es, sempre s'ho ha passat en gran els caps de setmana que ha anat de colònies i ni se'n ha recordat de nosaltres, a les colònies familiars que fem va a la seva  ...  perquè no donar-hi una oportunitat?
Tot girava més aviat entorn meu... el trobaria tant a faltar !! I això ...era just ?  Arrel de parlar amb d'altres famílies, se que d'altres nens/es de la seva edat no hi aniran però perquè s'enyoren molt, fins i tot alguns no han anat ni de cap de setmana per aquesta raó , per tant l'edat no havia de ser un barem per dir sí o no, no podia comparar .
Potser calia mirar més detingudament la situació ...





El Ramon continuava convençut que sí. a més ja tenia els seus propis plans: fa anys que a casa seva, al poble, ha d'arreglar un espai que està ple de coses per a que sigui més funcional i va dir que podria aprofitar per a fer-ho i per a gaudir-ne posteriorment tots plegats. Ja ho veig bé això, que fa anys que ho arrosseguem ...

I jo ? Tot parlant del tema amb una de les monitores de l'esplai, una noia maquíssima que jo havia tingut en el grup de joves , em va dir: no hi ha res que hagis deixat de fer per ser mare, que volguessis fer? En aquell moment no vaig contestar però la pregunta se'm va quedar ben endins.

Doncs sí , i tant que n'hi ha !!

Fa anys, més encara dels que sóc mare, que enyoro molt experiències com les que estava acostumada a tenir:  anar de recés, exercicis espirituals, conèixer propostes solidàries de primera ma "in situ", tallers de creixement personal relacionats amb l'art, la música, el cos ... Ho enyoro i ho necessito, ja que formen part de les meves inquietuds, necessitats , ganes d'enriquir-me, de trobar espais per a mi mateixa i per al meu creixement personal ...




Llavors la por va començar a reduir-se. Em trobava amb aquesta opció que em xiuxiuejava " Ara torna a ser el moment" . El Ramon hi està totalment d'acord.
Vam parlar amb els de l'esplai per veure si en comptes de 9 dies podien ser 7, portant-lo a nosaltres allà dant i ens han dit que sí. Començava a veure-jo amb un altra perspectiva ... perquè no? Les peces a favor anaven encaixant.





Estic començant a il·lusionar-me de poder tenir aquests dies per a fer quelcom com abans, del que necessito viure un altre cop ....

I estic oberta a plantejar-m'ho, a buscar ...  Uns amics mestres de Maristes marxen amb una ONG a Tanzània i Paraguai... però van més dies. I em ve de gust fer quelcom més " al meu aire" .

Tinc clar  quines pistes seguir : experiències solidàries i/o educatives profundes, amb arrels, amb contingut social però amb possibilitat discerniment personal, en alguna comunitat , experiències que toquin els cors .... Perquè se que, darrerament, les meves opcions per a fer voluntariat vull que vagin de cara als infants amb risc d'exclusió social , com l'altre dia els hi deia al Carles i a la Francis(aquesta ja m'ha mig enredat en una història molt xula).

M'agradaria també, com anys enrere , els tallers d'arteràpia , eutonía, dansa creativa, massatge, titelles, etc, etc de l'Escola de psicomotricitat i expressió corporal d'estiu Carme Aymerich a la que vaig anar  gairebé durant 10 anys , 3 tallers per dia durant una setmana o 15 dies ... quins records més macos que tinc d'aquella època ! Però ni l'escola ni la proposta existeixen ja,només un petit "succedani " que no m'acaba d'atreure del tot.  


Ara a buscar, a deixar que arribin més pistes, potser propostes més concretes , potser només intuïcions  ... La veritat és que no se per on començar, que he perdut la pràctica, jeje, però estic més que segura que, quan m'hi posi, aniré trobant ... I n'hi aniré enamorant d'algunes d'elles , després vindrà el més difícil que serà triar ...


A veure com anirà tot ... aniré pensant, discernint, sospesant pros i contres.
De moment he començat a caminar ... cap a on aniran les meves passes ?





Teniu cap suggeriment? Si teniu alguna idea, coneixeu alguna experiència , alguna intuïció ( crec que ja em coneixeu una mica i ja sabeu per on van els trets ;-) ) no dubteu en  comentar-m'ho, porfa  !!



Petonets!



dimarts, 14 abril de 2015

Fem xuxes naturals



Diumenge a la tarda, vam anar a la Fira de Miralcamp,  a la segona edició de la Festa de la Floració . És una fira petita, molt casolana , però que implica a tothom del poble i hi ha diversitat de paradetes. . Hi havia un taller que ens va cridar l'atenció i ens hi vam apuntar "Com fer llaminadures naturals" que el feia Conserves Cal Senzill de Bellpuig.


La Montse ens ho va explicar tot molt bé, ho va fer molt entenedor i participatiu per la canalla, hi té molta ma, ja que els va tenir a tots súper atents.




Primer va fer una recepta, la que hem intentat repetir nosaltres de xuxes naturals de maduixa. Les altres ja van ser menys naturals, amb gelatina de gustos.  

130 gr de maduixes
130 gr de sucre
80 gr de gelatina neutra 

Com podeu imaginar no he seguit la recepta, ho he fet una mica a ull, que em semblava massa sucre..

Tenia maduixes a la nevera, hi he afegit 2/3 parts de sucre , menys de la que indica la recepta, talladetes a trossets i amb una mica de suc de taronja. Ho he deixat fer xup xup. Després ho he trinxat amb la batedora , i el David ha afegit tal qual la gelatina neutra. Ho ha remenat una estona, però com que escatxigava i cremava molt he continuat jo . 


Ho he abocat en una safata que he sucat una miqueta amb mantega i ho hem deixat refredar un parell d'hores a la nevera. 




Com que hi havia els veïnets al pati el David ha volgut baixar-les per compartir. les hem tallat a trossets en formes diverses. ha quedat una textura com de codonyat, potser hauríem d'haver esperat més a que quallés la gelatina . No se, ja us ho diré , que n'ha quedat una mica, a veure com està demà.





De moment sé que als veïnets, i a nosaltres, ens han agradat !!Sense conservats, ni colorants .  Llàstima de tant de sucre ... 

Vosaltres en sabeu d'alguna alternativa ?


Bon inici de setmana !!




dilluns, 13 abril de 2015

Galeano ... la llum de l'utopia




Tot just acabava de publicar una entrada que he esborrat.

M'acabo d'assabentar .

Em dol. Molt.

I em cauen les llàgrimes mentre escric.





Gracias , Eduardo, por enseñarme  hacia dónde caminar.
Gracias por existir y decidir dedicar tu vida a la búsqueda de la justicia y la igualdad.
Por tu poesia, por tus palabras que siempre me han empapado cual tomenta.

Empiezo  ya a echarte de menos, porque has ido formando parte de este blog desde que nació.










La utopía llevará siempre tu nombre.





diumenge, 12 abril de 2015

Els camins més perillosos per anar a l'escola, al 33



Hola !!!

Avui una entrada rapideta per a compartir un esdeveniment que acabo de conèixer.  TV3 , al Canal 33, comença a emetre un documental de 5 capítols titulat 
"Els camins més perillosos per anar a l'escola" .

No he trobat massa informació , però penso que pot ser el mateix que vaig veure fa un temps en un altra cadena , a hores intempestives de la matinada , en un canal de documentals. Em va impactar molt conèixer la duríssima realitat de tants infants en el món per poder acudir a l'escola, en condicions realment perilloses i angoixants que hauríem de poder canviar entre tots i totes, començant per conèixer-les , denunciar-les i demanar  actuacions institucionals  urgents .

Penso que és important poder veure-ho i fer el discerniment amb els nostres fills i filles , poder comentar-ho, parlar-ne des de la pròpia responsabilitat i capacitat de fer que les situacions injustes canviïn .Aquells infants ens necessiten per complir els seus somnis i drets per una educació i vida dignes, a l'igual que els nostres fills/es poden fer-ho, ells també n'han de poder. 


Us deixo aquí una petita sinopsi de la pàgina de TV3


La sèrie documental "Els camins més perillosos per anar a l'escola"



Tots sabíem el camí per anar a l'escola. El fèiem cada dia. Però no era pas com aquests. En aquesta sèrie, acompanyem nens i nenes que viuen en poblets aïllats en zones remotes i hostils, mentre recorren els camins més perillosos del món per anar a l'escola. Tot per tenir l'oportunitat de formar-se i tenir una vida millor. Acompanyem els nens per aquests camins, metre ens parlen de les seves experiències i els seus somnis. I els pares ens expliquen la seva angoixa pensant en el que els espera als seus fills. També veiem els llocs on viuen i les seves condicions de vida.

Els 5 capítols dels camins més perillosos per anar a l'escola estan dedicats als nens que viuen als llocs més recòndits i extrems del planeta: a les altes muntanyes del Nepal, a la Sibèria extrema, a l'Himàlaia indi més gèlid, al mig de l'immens llac Titicaca i a la salvatge sabana de Kènia.



Un grup de nens nepalesos a "Els camins més perillosos per anar a l'escola"

Diumenge, 12 d'abril, a les 21.45, el canal 33 emet el primer capítol de la sèrie documental "Els camins més perillosos per anar a l'escola" amb un grup de nens nepalesos com a protagonistes.

Al Nepal, un grup de nens baixen del seu poblet per camins de muntanya, travessen cada dia un riu d'aigües braves amb una cistella rovellada que penja d'uns cables dubtosos i després fan autoestop per arribar a l'escola de la ciutat. Els atrotinats camions que els recullen sovint tenen accidents. En el viatge de tornada els tocarà repetir aquest trajecte esgotador i perillós, i aquest cop costa amunt, per postres.


Que l'emeti TV3 ja és una petita garantia. No sóc massa de tele, però jo me'l miraré . I vosaltres ?
(Imagino que també es podrà veure a la carta )


Bon diumenge a tothom !!






dijous, 2 abril de 2015

Ei, que veiem l'eclipsi de sol!!



20 de març de 2015 . El planeta Terra es prepara per gaudir un preciós espectacle de la natura : un eclipsi solar . Un moment gairebé únic, que només podem veure cada certs anys , així que , no ens el podíem perdre !!

Ja sabeu que el David és un enamorat de l'astronomia , li continua atraient el tema i nosaltres seguim procurant que tingui el material les oportunitats, activitats per a contestar els seus dubtes, preguntes, recerques ... per sort per internet podem trobar molta informació al respecte , part de la qual  jo vaig recollint en el nostre tauler de pinterest " Astronomia per a infants" 

Divendres al matí vam quedar amb un amiguet de classe del David per a veure i conèixer l'eclipsi. Per a fer-ho tal i com ens agrada , vaig preparar una mica de material. 

Com explicar als peques que és un eclipsi solar ?

Vaig trobar una proposta que em va seduir ...  una maqueta que semblava fàcil de fer  i encara més d'explicar: el moviment de la terra respecte al sol i el de la lluna respecte a tots dos. 






Li vaig preguntar al David si volia que en féssim una per ell i l'altra pel seu amiguet i li va entusiasmar la idea, vam anar a comprar el material que ens faltava (boles de forexpan i filferro una mica gruixut) i ...mans a l'obra: la nostra versió de la maqueta estava en marxa !!




Ho vam complementar amb un petit lapbook , recull de vàries idees que em semblaven bàsiques i ben explicades:




Un parell de petits vídeos ens van ajudar a visualitzar el què estava passant ...





En  aquest petit desplegable es veu molt bé que és un eclipsi parcial . Ho vam complementar amb dos cercles, un groc i un blanc , per poder comprovar movent-ho nosaltres mateixos com la lluna passa davant del sol i per tant no el deixa veure totalment .




Però ... com és que la lluna, essent molt més petita que el sol, el pot tapar ? Experimentem amb la distància i el tamany dels cossos. Vam arribar a la conclusió de que el tapa perquè és més a prop nostre.






Com el vam mirar ? Tot i ser conscients que no era l'ideal, vam agafar uns vidres de soldador de gairebé la màxima protecció. Els hi vaig enganxar un palet de gelat per a que fos més fàcil , no s'embrutés tant i poder tenir una visió més nítida. Ho van fer molt bé, amb molts cura i protegint-se tota l'estona els ulls amb el vidre. 




Per poder fixar-nos en com la lluna ( i la terra , però això ja és més complicat) es va movent , teníem també la seqüència de l'eclipsi tal i com es va veure el 20 de març a Espanya. Ells anaven mirant i  comprovant quina els hi semblava que era la posició correcta .




Vam utilitzar també el globus terraqui, lots, una làmpada, etc per  comprovar l'ombra que projecta la lluna sobre la terra quan hi ha un eclipsi, per veure la rotació i translació del planeta i el seu satèl·lit...







Un parell de capses de folis transformades ens van permetre guardar tot el material . Tots dos els van portar a classe ( van al mateix curs i cole en diferents aules ). Havíem avisat a les mestres que no anirien a l'escola a  primera hora perquè ens quedaríem veient l'eclipsi i que, si volien , portaríem el material per a que ells mateixos ho expliquessin. Els hi va encantar la idea. Que bé !!





Us asseguro que m'agrada moltíssim enfocar l'aprenentatge des d'aquesta manera de viure'l , en gaudeixo  preparant-lo , buscant idees i pensant en el material, les propostes, admirant tot el que d'altres companys/es comparteixen a la xarxa ( gràcies, merci, thank you!!)  , pensant en els infants i que se'l puguin fer seu, que siguin ells els qui li donin el sentit, i marquin el ritme del seu propi procés. Enfocat des de la llibertat i la creativitat ( modestament parlant) per a que ells i elles n'esdevinguin els protagonistes . Crec que és lo meu. 


Un matí molt maco, en sintonia amb l'univers, si més no, amb la petita part que podem veure ...  i amb tot allò que és important per a nosaltres : ser capaços d'admirar i aprendre de les meravelles que ens envolten, fent-ho de manera propera, senzilla  i significativa i, sobretot, en la millor companyia!! Gràcies Montse i Isaac perquè hem gaudit i aprés molt !!!

Ara fins la propera experiència ....



Una abraçada !!





dissabte, 21 març de 2015

Compartint valors: l'esplai




Una de les coses que més tenim presents com a pares és que no som els únics que hem de participar de manera activa en l'educació del David, tan a nivell d'aprenentatge cognitiu com del de valors. Evidentment creiem que som la base fonamental en ella, això  sense cap mena de dubte, però ens agrada pensar en els altres com a font d'enriquiment , amb els que compartir mútuament amistat, experiències , activitats i créixer tots plegats.

Una de les parts més importants són els nostres amics, aquells amb els que anem compartint el nostre camí ja des de fa anys, i d'altres que ens anem trobant en cruïlles i amb els que comencem a caminar .

Però d'altra banda també volíem cercar els espais per a que el David pogués viure els valors en els quals nosaltres volem créixer i fer-ho amb un grup diferent, nou, amb una comunitat sòlida al darrera que estigués oberta a la família, a la societat i als desafavorits.





No ens va costar gaire triar, ho vam tenir molt clar . Coneixíem l'experiència d'una de les parròquies de Lleida on podíem compartir tot allò que cercàvem : espais de reflexió, esplai . grups de joves, grups de famílies, grups de solidaritat  i una espiritualitat amb la que combreguem totalment i que, a nivell personal ha estat molt important en la meva vida : la parròquia de Sant Ignasi , de la comunitat jesuïta .


Després de preguntar-li el vam apuntar a principi de curs a l'esplai. No vam haver ni de fer l'entrevista. El director ja ens coneix perquè ha fet de monitor vàries vegades al nostre grup de famílies i jo mateixa he fet d'acompanyant d'alguns nois i noies dels grups de joves que ara són monitors a l'esplai. 


I què és això de l'esplai? perquè és important per a nosaltres ? 

Millor us ho expliquen ells amb les seves paraules, que podeu trobar en aquest link al seu ideari Us convido a llegir-lo. 


L'equip de monitors i monitores, maquíssim, dediquen hores i hores a preparar amb il·lusió activitats plenes de valors educatius. I no cobren res per fer-ho . Comparteixen el seu temps, les ganes, el seu treball per donar sentit a un espai de lleure per als infants, on treballar la solidaritat, el joc, la senzillesa , la creativitat ... Hi van cada dissabte de 16h a 18h i alguns caps de setmana marxen de colònies, la franja d'edat és de 5 a 16 anys , i tenen la possibilitat de continuar després , fins i tot com a monitors /res. 




Unes de les riqueses que té la parròquia i  que més ens agraden són les causes socials a les quals hi està lligada i en les que fan participar activament als infants i joves , des d'una visió no només de col·laboració,si no de crítica social i de reflexió sobre com nosaltres hem d'actuar. Per una banda la vinculació més que estreta amb la Fundació Arrels , d'atenció a persones sense llar, d'altra la col·laboració amb en Rafa Sivatte sj, i les beques per a estudiants sense recursos de El Salvador , des de fa poc també amb el Sudan del Sud , on l' Alvar fa uns mesos que hi és, enmig d'una dura realitat.... Ens en adonem de la situació d'injustícia que viuen moltes persones en el món i actuem en conseqüència, mà a mà amb aquells que intenten tirar endavant projectes de creixement personal i social. 

També ens agrada l'espiritualitat ignasiana , que té profundes arrels en la psicologia humana i en la fe en un Déu viu que ens esperona a canviar el món .Hi ha una comunitat molt maca , implicada amb la parròquia i d'altres realitats , cosa que enriqueix la trobada .


El David n'està encantat . S'ho passa bé i, tot i que no explica mai gaires coses, sempre ve amb alguna novetat de l'esplai o amb alguna reflexió que els hi han fet ....  I nosaltres.... doncs ja us ho podeu imaginar ...Més no podem demanar !



Em ve a la ment ara aquell proverbi africà:

"Cal tota una tribu per educar a un infant". L'esplai forma part de la nostra tribu .

Vosaltres també en teniu de tribu ? La cerqueu? 


Bon diumenge a tothom !!




divendres, 27 febrer de 2015

dimarts, 27 gener de 2015

I el compromís social? L'escola de pares i mares



Des de que era adolescent, que mai he pogut estar-m'hi de braços creuats davant tot allò que no m'agradava del món. D'una manera o un altra sempre he sentit la necessitat d'implicar-me en aquells grups que postulaven envers les causes que jo creia importants . Asseguro que això és el que més ha enriquit la meva vida gràcies a totes les grans persones, testimonis ferms, causes i projectes, experiències, compromisos que he conegut .

Aquests dos darrers anys però, han estat de força sequera i decepcions ,algunes lo suficientment grans (afegides a la circumstància de la malaltia i el seu gran toc de realisme) com per a qüestionar-me seriosament si continuava valent la pena  comprometre'm en res, malgrat hi veiés que podia ser important  . I no només  per si els projectes eren o no reeixits , si no per les persones que hi havia al darrera o al davant i la manca de sintonia . Un altre dia ja ho explicaré ... potser quan em passi del tot la tristesa perquè hi ha hagut gent que m'he estimat molt.




Però ara fa uns dies que estic volant. No és que hagi decidit anar-me'n al Carib o estigui sobrevolant l'Amazònia , que ja m'agradaria. Estic volant  en nuvolets de colors, més " happy flower" encara que la Heidi. Així,  tot lo "cursi" que pot arribar a sonar.  


Trobava molt a faltar la trobada personal, bonica, de tu a tu, amb persones que es vulguin implicar en una causa comú, necessària, que ens afavoreixi a nivell personal i social, però  .... no únicament "anant per feina" si no compartint allò que és important per a nosaltres, escoltant-nos, saber que volem col·laborar juntes per un bé comú, però prioritzant la trobada ( ni que sigui virtual), i, per damunt de tot,  la persona  i l'amistat. Que tinguem el regust de " m'importa el projecte comú però també m'importes tu, i t' ho demostro"



I màgicament quan les persones ens trobem en sintonia tot va fluint , no?


Imatge d'en Joan Turú
Ja fa molt de temps que tenia el somni de crear una escola de pares i mares centrada en l'educació en valors . Perquè ? doncs per vàries raons : veig que al meu voltant , i en mi mateixa evidentment, hi ha diferents inquietuds al voltant de la criança i l'educació dels infants . També feia temps que en parlava a l'escola i a l'AMPA, però no sentia que fos el moment per vàries raons. Vaig voler engegar-ho a principis de curs, però a l'estar tan xungueta ho vaig deixar còrrer. A més no volia tenir la sensació de trobar-m'hi sola , perquè és quelcom que no tindria sentit en un projecte així, ni la  d'anar arrossegant o estirant a la gent, cosa que no m'agrada gens.

Al trobar-me més bé, m'ho vaig tornar a plantejar, sobretot perquè veia a l'escola pares i mares que, amb la seva manera de fer, també podien estar interessats en quelcom així. Es va afegir que algunes mares amigues, i la mateixa directora, m'havien parlat d'alguns conflictes que s'estaven donant a l'escola, tipus bulling, i jo penso que això és inadmissible. I vaig anar dient, preguntant .....




Imatge d'en Joan Turú
Aquest Nadal, a més a més el dia de Reis , vaig tenir la primera trobada amb una mare encantadora per parlar del tema: també li engresca la proposta  i és una persona molt, molt vàlida i coherent, a banda de dolça i acollidora. Vaig arribar a casa volant  en el primer nuvolet de colors jeje.
Aquests darrers dies he anat quedant amb més  gent, en plan " fer un cafetet" . Mares a les que els hi he proposat de " tu a tu", escollides arrel del que he pogut veure en la manera tan deliciosa que tracten als seus fills i filles. Totes elles m'han dit que sí. Més nuvolets. En concret ja som 11 famílies en el grup "promotor".

Així doncs neix un brot . totes coincidim en el mateix, aquest projecte ha de servir per aprofundir en  l'educació en valors : el respecte, el diàleg, la igualtat, l'amor incondicional, la convivència pacífica.... i potenciar-ho a tota l'escola, arribar a tothom i que, en aquells casos en que hi ha infants que pateixen, puguem donar una mica de llum . Ens importa més això que qualsevol altre aprenentatge.



També vol servir per potenciar les relacions entre nosaltres de manera positiva i constructiva , ajudar-nos a obrir el ulls davant les dificultats, a reflexionar i saber com podem afrontar-les el millor possible i tot amb l'objectiu de ser més feliços , nosaltres, els nostres fills i filles i tota la comunitat educativa . Sembrant llavors de futur, acompanyant en el seu creixement personetes amb ulls i cors ben oberts per a construir un entorn millor per a tothom.

No se cap a on anirà ... però només pel viscut aquests dies, ja ha valgut la pena engegar-ho.


Imatge d'en Joan Turú





Imatge d'en Joan Turú
En fi, van sorgint moltes idees , però sobretot el que és més important per a mi: una manera molt clara de voler tirar-ho endavant : des de l'amistat i les relacions personals positives  . Tenint clars els objectius que volem aconseguir, però sempre tenint les ganes de preguntar-li a l'altre. com estàs? i dedicant un temps, per petit que sigui, a escoltar i compartir plegats . Perquè si no ens importem com a persones , úniques i irrepetibles,  i ens ho demostrem, no hi ha projecte social que valgui. No cal que siguem els millors amics, evidentment, simplement  saber que , aquells que col·laborem per tirar-ho endavant som persones amb un cor que vol i necessita compartir.





Ja us aniré explicant més coses. I tant que ho faré, no us en escapareu , jeje. De moment ja estem fent una biblioteca de l'AMPA amb préstec de llibres sobre educació en valors i jo estic muntant un web que anirem donant forma entre tots i totes .  Quan el tinguem consensuat penjaré el link : hi podreu trobar vídeos, llibres, articles, propostes, totes sobre educació respectuosa i en valors.

També us volia demanar ajuda : en sabeu d'alguna experiència reeixida o no? ( de tot es pot aprendre). Que ens proposaríeu? alguna idea ?


Ara us deixo, que és tard i ja no arribo al conte familiar , però sí a fer abraçades d'anar a dormir ....

Imatge d'en Joan Turú

PD: podreu trobar més imatges d'aquest genial i compromès artista a: http://joanturu.blogspot.com.es/
Passegeu-vos-hi. Us encantarà


Bona nit ... de colors !