dijous, 14 agost de 2014

Ceres per a tèxtil



Aquests dies estic preparant ,junt amb uns amics, diverses activitats a fer per a canalla de diferents edats . Aquest any tornarem a pintar en tèxtil, sempre hem fet samarretes amb pintura acrílica .

Van proposar una alternativa : bosses. Ok. I vaig pensar: i nova tècnica ? Ceres per a tèxtil !!
Per si un cas primer les he provat en una samarreta ( les bosses seran més fàcils de pintar ) .


He tret una plantilla d'internet , una D de David , l'he imprès i l'he col·locat entre la samarreta per poder-la calcar i ... a pintar amb les ceres !!





No és difícil de pintar però cal tenir cosetes en compte: els dits s'embruten molt i al final acabes tacant la samarreta si no vas amb compte, així que: aneu mirant-vos les mans de tant en tant !! Com que es desfan fàcilment és fàcil tacar-se.

Després cal posar-hi un foli en blanc a sobre i planxar. Veureu com part del dibuix (poc) es queda al paper. La primera vegada m'havien quedat petits espais sense pintar així que li he donat un altra capa amb el blau fort i l'he tornat a planxar amb un foli net. Vigileu perquè si no es pot tacar la planxa o la samarreta. 





Els nens i nenes podran pintar amb plantilles o a mà alçada, com vulguin. Ja us ho explicarem!!



Bon finde llarg a tothom !!


dilluns, 11 agost de 2014

Excursió recomanada: els Gorgs de la Febró



De manera totalment improvisada, gràcies a un comentari de dissabte al  vespre del padrinet Jordi,  el mati de diumenge sortim cap a una excursió que promet: els Gorgs de la Febró.

Les fotos trobades a internet són tota una temptació ....




Ens dirigim cap a la Febró, on ja hi havíem anat fa uns anys a veure els Avencs. Aquí podreu trobar la ruta a peu  per accedir als Gorgs, està molt ben explicada . Només cal seguir la ruta del GR7 direcció Arbolí. Com que , gràcies a la sortida al Colomina, ja coneixem quines marques ens ho indiquen  ( blanques i vermelles) , només ens ha calgut buscar-les, tot i que el camí no té pèrdua. El David ha gaudit un munt fent-ho!!








Al cap d' una estona de baixar ens trobem el  primer toll . Maquíssim !! Ara, no us deixeu enganyar per les fotos: estava ple de gent !!! Amb el photoscape vaig retallant-les, almenys sembla que em faci la il·lusió d'haver estat més sols, jejje.




L'aigua freda, freda, això sí, sembla que als meus homes no els hi preocupi gens ni mica. Jo no m'he banyat evidentment, amb " l'excusa " de que tinc una ferida en un peu i no em volia mullar l'embenat ... L'aigua freda i jo no ens avenim gaire ...








Idíl·lic oi?




Al costat del primer toll dos més de petitets ... cal anar en compte al passar d'un a l'altre, les roques rellisquen molt .










Si mireu  la proposta de ruta de senderisme veureu que hi ha diferents gorgs pels quals anar passejant d'un a l'altre , amb calçat adient, és clar. Hem decidit que hi tornarem mes endavant, ni que sigui en un altra època de l'any per a poder-ne gaudir de la resta, potser quan el David sigui una mica més grandet i pugui fer el camí d'un  a l'altre més fàcilment o potser no i aquesta mateixa tardor hi tornem ....


Un bon matí !!!


Bon inici de setmana a tothom !!





diumenge, 10 agost de 2014

Com es cullen les pomes ?




Avui estic cansada, ha estat  un dia intens, tant a nivell físic però sobretot psíquic.  Tinc vàries coses al cap de preparació d'activitats, esdeveniments de projectes diferents i se'm van acudint idees, propostes, preguntes, recordatoris.... de manera espontània, com a bolets que van sortint: pim ,pim ,pim  . Com que sóc una despistada gasto molta energia en intentar recordar tot el que em passa pel cap i això em deixa K.O. A vosaltres us passa també ? Sort que en un parell de setmanes estaré més "despejada " jeje.


Una de les coses que hem fet avui és la següent, aprofitant la collita de la poma Ga·la hem anat al camp, novament, a aprendre de manera significativa i investigar com es cullen tantes i tantes pomes !! Avui de la mà del Jaume, un encant de pagès jove,  que ens ho ha ensenyat tot amb detall i d'una manera pedagògica, remarcant molt el gran esforç que suposa que puguem menjar i gaudir d'una bona fruita.

Cap allà a les 15h, amb tot el batec de sol, els hem anat a acompanyar i a conèixer el procés. 
Us ho expliquem !!


Primer de tot ens trobem amb una gran màquina i un palot ple de pomes ....  com funciona ?




El més important de tot: gràcies a la ma d'obra, les persones que van collint la fruita dels arbres i que fan una gran feina, molt poc valorada . En aquest cas una família romanesa contractada pel Jaume. 
Les pomes es cullen dels arbres i es posen a la cinta transportadora.





Totes les pomes es poden collir ? No!! Només les que fan la mida  i per això ens ensenyen el "truqui " que tenen. Una mida que marca el diàmetre de la poma a collir: no ha de passar pel forat. Evidentment no es fa amb totes les pomes, perquè ja es veu prou bé, però en cas de dubte, fàcilment ho podem saber.




Mirem bé com funciona la màquina , les pomes pugen per la cinta transportadora , que les va abocant al palot amb un sistema que impedeix que se'ls hi donin cops, amb una sèrie de rodets de pues de goma de diferents tamanys  .





 El David ho ha investigat tot, no s'ha perdut un detall de la màquina, ni del procés...




Totes les pomes són iguals i van al mateix lloc ? No. Les que estan tocades, amb algun copet i no les volen a les botigues, es posen a una cinta diferent: la que farà els sucs !!! Les altres es supervisen a mà, amb molta cura .





Ens fixem que a ma dreta i esquerra tenim dues fileres d'arbres però les pomes són ben diferents !! Unes són grans, vermelles ...les altres verdes i petites ... com és ? perquè són dues varietats , les primes són gal·la i es cullen ara, les segones són fuji i encara els hi falta un temps, fins a l'octubre no les podrem collir.
Totes dues varietats boníssimes !!!






El Jaume ens ha dit que no podíem marxar d' allà sense una bona capsa (o les que volguéssim) de pomes, quin privilegi, collides per nosaltres mateixos !!! De l'arbre a la taula !




Upa, com pesa !!!!!




Jaume, moltes gràcies !!!



Tinc unes ganes de fer aquell pastís de poma tant bo .... segur que aquesta setmana que ve en cau un a casa nostra !!



Bon diumenge a tothom !!






dijous, 7 agost de 2014

Arròs negre amb all-i-oli de pebre vermell



Avui tenia musclos i cloïsses que havíem comprat molt bé de preu . En un súper que tenim al costat de casa , de tant en tant, gairebé cada setmana i més els dissabtes al vespre, posem aquests junt amb els punxents i les navalles a 1€ els 500 gr, la qual cosa està molt bé. 

 He fet els musclos al vapor, després les cloïsses amb un ditet d'aigua. Els he reservat, així com, per separat l' aigua de coure'ls. 
He posat a la paella ceba i pebrot verd. Quan ha estat fet, he afegit l'aigua de coure els mol·luscs, les cloïsses i els musclos tallats a trossos petits, he deixat algunes cloïsses senceres perquè a tots ens agrada molt rostar-les . També hi he posat la  tinta negra ( venen en bossetes a la secció de congelats) . He deixat que fes xup-xup uns minuts i he afegit l'arròs. Tot  a ull. He anat remenant de tant en tant, afegint aigua calenta quan he cregut que calia. 

Vam veure en una fira d'artesania, una mostra de cuina on el van fer amb all-i-oli de pebre vermell, que no té més secret que afegir-ne una culleradeta al all-i-oli normal. Estava boníssim. així que avui ens ho hem copiat.

I el resultat :



Molt bo !!!

Per als que vulgueu una recepta explicada  "com Déu mana " podeu trobar-ne una aquí, al web de "Directo al paladar" que a mi , personalment, m'agrada molt. 



L'hort torna a donar els seus fruits amb  abundància . Així que , com l'any passat, porto dos dies  ( i els que em queden ...) enclaustrada a casa  fent samfaina, salsa de tomàquet, albergínia, pebrot , ceba caramelitzada.... tot en grans quantitats per aprofitar bé el que tenim , congelar-ho i poder-ne gaudir durant la resta de l'any.



Gràcies a la generositat de l'hort , que ens dóna més del que podem necessitar, i a la del padrí, podem anar repartint els seus fruits entre els nostres amics, la gent del poble ....  Això és més gratificant que quedar-s'ho per un mateix a costa de no repartir-ho, i evidentment molt més ètic que no deixar-ho fer malbé.  Quants més en puguem gaudir, més contents estem tots.


Avui he fet uns 8 litres de gaspatxo, també el congelarem. Quan l' hagem de fer anar, només caldrà tornar-lo a passar per la batedora , que es barregi bé, posar-li un rajolinet  d'oli i queda com si estigués recent fet !!

De  moment una ampolla ens la reservem per demà que tenim un sopar amb uns amics !!!





A veure si els hi agrada !!




dimecres, 6 agost de 2014

Reciclem per decorar ( I )




Papers de publicitat, tisores , una paret bruta que cal repintar ? Ens hi posem ?

Vinga !!








Vida pràctica montessoriana : cal barrejar bé la pintura ja que l'aigua i el pigment es separen quan fa molt que estan en repòs , l'aigua queda a dalt i la part més pesada al fons de la galleda. A remenar amb força !!!
Així s'amalgama , o en paraules del David " Ara  ja podem pintar , que ja sembla nata ", :-) 





I au ! ja tenim feina ....




Colors reciclats, paret blanca... què en farem ?

El resultat ben aviat...



TO BE CONTINUED .....  





dilluns, 4 agost de 2014

Quin país independent volem?




Comença a olorar-se la preparació de la mobilització social del 11S a Barcelona. , una trobada que remarcarà més que mai el dret a decidir propi de la sobirania dels pobles lliures .

Volem un país independent , però quin ? amb quins fonaments ? 

Dues persones excepcionals, l'Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades  han estat els impulsors del Procés Constituent de Catalunya , un espai de reflexió i acció sobre quins són els valors en els que alguns de nosaltres volem que s'assenti el nostre país i tots els del món .





És a dir :

1-Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.

2- Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.

3- Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.

4- Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.

5-No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.

6-Dret al propi cos i no a la violència de gènere.

7-Reconversió ecològica de l'economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.

8- Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d'estrangeria.

9-Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.

10- internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l'OTAN.


Aquí podeu trobar el manifest sencer i signar-lo si compartiu el que proposa.








PROPOSTA PER RECLAMAR UN PAÍS VERITABLEMENT DEMOCRÀTIC :


I com no pot ser d'una altra manera, cal que ens manifestem de manera significativa i simbòlica, per això la proposta per l'11S és la següent:



Volem participar en una V que signifiqui el reclam de VIURE amb dignitat; de construir una VILA que sigui una unitat política sobirana, que defensi la DIVERSITAT, que sàpiga autogestionar-se, que sigui capaç de crear VINCLES de comunitat i projectes d'economia social; que promogui els VALORS democràtics, participatius i una ètica solidària.

VOLEM CONSTRUIR UN NOU PAÍS, però un nou país que no estigui regit pels principis de la cobdícia, la corrupció, el frau fiscal i les desigualtats, sinó per la SOLIDARITAT i la JUSTÍCIA.




En el marc d'aquesta iniciativa, el Procés Constituent convoca aquest 11 de setembre del 2014 a concentrar-se a l’avinguda Diagonal amb Passeig de Gràcia, davant el Deutsche Bank i de l'Obelisc conegut popularment amb el nom del "llapis" (monument de la victòria feixista). 

Us convidem a venir davant del Deutsche Bank perquè la banca, tant la nacional com la internacional, és la gran culpable de la crisi que el nostre país i molts d'altres vénen patint des de fa ja sis anys. 
Hi volem ser perquè, en els darrers anys, el Deutsche, com d'altres entitats financeres, s'ha enriquit especulant amb el deute sobirà dels països euromediterranis, evadeix capitals als paradisos fiscals i es creditor i finançador d'empreses d'armament. La Troika protegeix les entitats financeres a costa dels fons públics imposant plans d'austeritat que ens roben els drets més fonamentals com la salut i l'educació, l’assistència social, els ajuts a la dependència... i ataca la sobirania dels pobles. Sortirem al carrer per deixar ben clar que volem la sobirania de Catalunya, però també per insistir que les polítiques de la Troika ens deixen en la més profonda misèria com a poble.


Us convidem a unir-nos al voltant del llapis per rebutjar l’abús del poder, la corrupció i el frau fiscal que tenim i patim també, avui, a Catalunya. L'obelisc fou primer un monument a la victòria feixista, després es reconvertí en un monument a Juan Carlos I i avui és una relíquia d'un passat que ens impedeix mirar cap al futur. Som conscients que el poder empresarial, financer i polític català pacta amb les elits espanyoles quan és d'interès per a les seves butxaques. Cal preguntar-se: independència per a què i per a qui? 







PER TOT AIXÒ, A LA DIADA DE L’11 DE SETEMBRE DEL 2014, EN EL MARC D’UNA NOVA MOBILITZACIÓ HISTÒRICA, SEREM MOLTS DECONSTRUINT EL PODER FINANCER, L’ELITISME, LA UNIFORMITAT, EL TOTALITARISME I LA GUERRA, EL SEXISME, LA VIOLÈNCIA D’ESTAT, EL PENSAMENT ÚNIC; PER RECLAMAR L’INICI D’UNA NOVA MANERA DE FER POLÍTICA, PER MANIFESTAR LA VOLUNTAT DE SER UN POBLE SOBIRÀ, CONSCIENT QUE TÉ PODER CONSTITUENT, I CAPACITAT PER CONSTRUIR, ENTRE TOTS I TOTES, UN PAÍS DIVERS, PLURAL, DEMOCRÀTIC, QUE VETLLI PER LA JUSTÍCIA SOCIAL I UNA ÈTICA SOLIDÀRIA.



Bon inici de setmana a tothom !!



divendres, 1 agost de 2014

Digues prou ! a Israel



Ens creuarem de braços davant la hipocresia dels EEUU  i del govern assassí d'Israel ? 
Pensa: si estiguessis en el seu lloc, no voldries que algú aixequés la seva veu per defensar-te ?


Així doncs: fes sentir la teva veu !!



La situación en Gaza es crítica.
Hoy, mientras nos horrorizaba saber que el número de muertes de inocentes continúa creciendo, hemos sabido que Estados Unidos ha vuelto a enviar armas a Israel.


Mientras las armas sigan llegando, el número de muertes seguirá creciendo. 



Familias enteras, niños y niñas han muerto en ataques con armas disparadas por el ejército israelí sobre Gaza; armas compradas a países como Estados Unidos.



Cada día nos llegan historias que convierten la vida en Gaza en una pesadilla. Como la de este activista de derechos humanos, que cada día arriesga la vida para contar lo que está viviendo:


"Esta mañana, mientras me lavaba los dientes oía el familiar zumbido de un dron que volaba en círculos sobre nuestro edificio. No le hice caso. Hay drones sobrevolando todo el tiempo. Nunca sabes si son de vigilancia o el anuncio del lanzamiento de un misil […].
Cuando salgo a hacer fotos y a entrevistar a gente que vive en las zonas objetivo de los ataques es cuando me expongo más. Hay peligro cuando sabes que cualquier vivienda en la que estás puede ser el siguiente objetivo. Pero creo que mi labor es importante. No importa el peligro, es fundamental que se conozca la verdad.”



Ya son más de 240 niños y niñas, y más de 1.200 civiles en total, los que han perdido la vida desde el comienzo de la operación llamada eufemísticamente Margen Protector. Nadie está a salvo en ningún lugar.









dilluns, 28 juliol de 2014

1er cop d'alta muntanya: a l'Estany de Colomina !!





Aprofitant que farà bon temps al Pirineu ( aquest estiu no els para de ploure ...) decidim anar cap al Pallars Jussà per pujar al telefèric de la Vall Fosca, el d'Estany Gento ( recorregut de 700mts, amb 450 de desnivell en 14 minuts)  i fer la ruta cap l'Estany Colomina.  Aquest forma part de la famosa i dura travessa  Carros de foc (L’ itinerari de Carros de Foc uneix els nou refugis guardats que hi ha dins del Parc Nacional d’Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici. La travessa discorre en la seva totalitat per un terreny d’alta muntanya, a on els blocs de granit, pedreres i camins es barregen en un recorregut que salva un desnivell acumulat de 9.200 m. i 55 km. de distància)



Així doncs, arribem a primera hora per pujar-hi. 14º!! més de 20º de diferència amb la plana de Lleida  , sort que anem ben equipats !

Primer de tot agafem el telefèric, el segon de la nostra vida familiar, el primer va ser el de Canillo (Andorra).



I comencem a pujar suaument , gairebé ni es nota que ens movem.





I , un cop a dalt, a caminar!!




És camí d'alta muntanya. aquest amb molt de granit. Anem observant totes les pedres, que diferents que són a les que vam trobar dies abans a les cales d'Alacant! 




Trobem petits insectes autòctons, com el llimac de muntanya. EP- gràcies a  La bichera  rectifico: el llimac és un mol·lusc !!! Gracias guapa!!




Els núvols baixos ens acompanyen tota l'estona ....



També hi ha un petit tram de via verda, seguint la que transportava materials i treballadors cap a principis del 1900 , per construir connexions, canonades, fer preses per augmentar la capacitat d'aigua. Tots els llacs estan interconectats i tota l'aigua arriba a l'Estany Gento. Aquí podeu trobar una mica de la seva història. 




Ens fixem bé en les senyals que ens indiquen el camí: blanques i vermelles del GR11, (gran recorregut)  algunes blanques i grogues d'algun PR ( petit recorregut),



 i sobretot moltes fites, pedres acumulades unes a sobre de les altres per excursionistes que coneixen el camí i ens indiquen per on anar. El David ha volgut contribuir vàries vegades a posar-ne unes quantes per indicar el bon camí. Aviat tindrem un petit gran expert muntanyenc jeje.






 mirem als mapes on som ....




Després de dues hores de fort camí ( és  1h10' en teoria, caminant a ritme d'adult, però aquí anàvem sobretot a ritme de mama, la presente, que va poc a poc, i del David que anava a espatlles del papa), arribem al Refugi de Colomina . Aprofitem per prendre en el petit servei de bar que tenen un cafè amb llet i una lleteta amb xocolata. 





Just al costat , l'objectiu de la nostra excursió: l'Estany Colomina !!A 2.400 mts,  un llac d'origen glacial, fa milions d'anys que és aquí!!

Què us sembla: ha valgut la pena ? 

M'ha encantat aquest moment,  quina bellesa, quin silenci .... 





Campions !!!!




Hem tingut la sort d'haver triat primera hora per pujar-hi i així estar sols, ens hem trobat uns pocs excursionistes que feien els Carros de Foc i no s'aturaven gaire. De baixada si que ha començat a pujar tota la " tropa", molta gent de cop.

Una estona de relax, joc, admiració ... heu vist quin aigua tan transparent ? estava més que gelada !!





A veure qui és el primer en trobar-lo al mapa  !!!




Heu vist quina meravella ?



Una estona després comencem el camí de tornada, ara sí, no tant a sobre les espatlles del papa, que baixar sempre és menys cansat ... Hi ha trossos del camí més fàcils, però gairebé tot és ple de pedres : un nou repte  a superar !




Comencem a veure l'Estany Gento, ja ens estem apropant al telefèric ....





Esperem una estona el nostre torn de baixada , aprofitem per mirar detingudament com funciona: la gran politja , les sirgues ... Fa temps vam comprar unes quantes politges, crec que serà un bon moment per a fer-les servir ...




Val a dir que jo he arribat esgotada, però contenta , l'esforç ha valgut la pena .
El David com si res... quina energia i força la dels nostres infants ...


Bon inici de setmana!!!