divendres, 29 de maig de 2015

Nous colors als ajuntaments: i ara què, mcs?





He de dir que he viscut diferents emocions aquests darrers dies ... suposo que com una bona part de vosaltres .

El mateix dia 24M estava un xic nerviosa  fruit de la expectativa davant el que podria o no passar. 

No m'agraden les majories absolutes, ja ho vaig comentar en el seu moment. Els nous moviments socials que han anat derivant a formes polítiques concretes em fan sentir més motivada i renovada, penso que val la pena recolzar-los. També ho vaig comentar fa un temps.

Ara, per fi, els ajuntaments han començat a tenir més colors , el de Lleida ha passat de tres a set. Està prou bé. Potser canviarà poca cosa, però és un començament. Quelcom  - més esperit crític ?- es mou entre la ciutadania, esperem que es vagi contagiant.


Estic contenta doncs, no del tot satisfeta,  però contenta .

Aquests darrers dies però m' envaeix  la decepció o més ben dit, una mena d'astorament davant del què està passant a nivell mediàtic ... si més no a la televisió. Penso que el que ha succeït és prou important com per a fer una lectura profunda, que interpreti la necessitat que sent i ha manifestat democràticament la població de noves formes de govern, més justes i solidàries, amb fonaments socials i no econòmics , potser fins i tot, un mini-canvi  ( en una part de la població) en la concepció de la pròpia dignitat com a ciutadà/na que l'ha fet plantejar-se bé el seu vot , sentint-se part imprescindible del motor democràtic .

I ... què em trobo als mcs ? una contínua i lacònica dissertació sobre el què ha dit l'Espe ( sí, que ja ho se, és per posar-se les mans al cap, però amb una vegada jo ja en tinc prou) , el que no ha dit en Mariano , les malcarades públiques que hi ha entre els barons del PP, les trucades telefòniques entre el Pedro i el Pablo ( i no parlen precisament dels Picapiedra) ... i un cop acaben ... tornen a començar!


N'estic decebuda . I molt. Senyors i senyores " periodistes" de la tv , pública i privada : on queda l'anàlisi - interessantíssim- sobre la situació actual, on estan els debats sobre les noves propostes socials, econòmiques, de gestió, de transparència total ? Crec que les noves opcions, nascudes de la mateixa ciutadania, que han anat guanyant escons de manera taxativa , tenen una gran feina de reflexió i estudi al darrera , acurada i  ben fonamentada des de l'experiència en d'altres paisos , feta per grans professionals convençuts de que el canvi és possible.

Aquest hauria de ser un gran moment per a obrir el debat a tota la ciutadania , per a crear un discurs social al respecte, tot informant, debatent, aprofundint en aquestes propostes, fent-les arribar a la gent per generar confiança, diàleg, reflexió ... No ens calen politòlegs il·lustres ni economistes de rellevància mundial per a fer-ho, simplement cal establir els espais necessaris i els interlocutors/res que arribin a la població per parlar-ne amb més serietat del que s'està fent , que sincerament, penso que és ben poc, ratllant   "l'amarillisme" . No entenc com, d'una professió apassionant com és el periodisme, no surten explícitament aquests debats, oferint i aprofitant l'oportunitat de reflexionar-hi i analitzar plegats la situació: és que no els hi sembla prou significativa, és que no senten la necessitat de incidir en la població, si més no, per a que es plantegin que les coses realment poden canviar si així ho volem i ho manifestem? És que no volen aplaudir els nous colors de la democràcia i sobretot d'aquella nascuda des del carrer?


El que he dit: contenta, decebuda , enfadada, il·lusionada ... una bona barreja de sentiments i emocions que  em demostren que les  darreres eleccions no m'han deixat gens indiferent. I a vosaltres?

Alguna cosa s'està movent positivament. Felicitem-nos-hi !!!


Bon cap de setmana !!!





diumenge, 24 de maig de 2015

Ha nascut un poltre !



Ja n'estàvem pendents .... Una euga d'uns amics del papa havia de tenir un poltre en pocs dies. Un divendres a migdia rebo la trucada ... ja l'ha tingut !! 

Llavors vaig trucar ràpidament a la Montse. Tenia la intuïció que la idea li encantaria ja que a l'Isaac li agraden molt els cavalls: vols que hi anem ? síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii. 

Al cap de poques hores, en marxa cap a Linyola !Tots dos peques ,  emocionadíssims. I nosaltres també.

Va ser veure'ls i l'Isaac llançar-s'hi a sobre , al David li va costar 30 segons més, jeje.






Feia unes hores que havia nascut ... els nens es meravellaven que ja  pogués caminar i es sostingués de peu com si res, i això ens va donar peu a parlar sobre la maduració dels animals en néixer tot comparant-ho amb la nostra .







Veient-lo de peu pensaven que també menjaria com un gran ... no, no ... només lleteta ! 


la mare és molt mansa i en tot moment ha permès que ens atanséssim , l' acaronéssim ...




El terra encara estava brut amb sang ... i vam poder parlar del perquè,la curiositat dels infants per aprendre fa que tot es pugui parlar, preguntar, qüestionar  amb total naturalitat , i això tant a la Montse com a mi, ens agrada molt, i tenim unes converses maquíssimes tots quatre.










Una mica de menjar per la mare, que l'hem de cuidar !!






També hem tingut una estona per acaronar la resta de cavalls...






Quina sort tenim !!! sempre ho dic, però és que crec que som uns privilegiats, de veritat, per poder gaudir d'aquestes experiències tant a prop de casa , de manera senzilla,   amb amics, amb temps ...






Com que a tots dos  ( són " tal para cual" ) els agraden tant els cavalls hem decidit apuntar-los aquest estiu a unes estades al matí a l'hípica de Linyola, que per preus força raonables, ofereixen classes d'equitació, aprendre a cuidar els cavalls, jocs ,activitats ... així què, durant uns dies seran uns petits genets !!! estan contentíssims ...


Ara estem quadrant activitats, vacances, excursions i estades ... encara tinc el rau rau de les colònies del David , tot i que ell, emocionat , ens pregunta cada dia per elles, quan aniré els set dies? 
Que voleu que us digui, que ja m'enyoro només preguntar-ho .
 Jo he buscat , però encara no he trobat la meva " alternativa" , són males dates i pocs dies per a qualsevol experiència com la que volia fer .



Però vaja, que ja comencem a pensar en l'estiu....  i vosaltres ?  a nosaltres ens agradaria algun viatget malgrat la calor ... 

Bon inici de setmana !!


dilluns, 4 de maig de 2015

Excursió recomanada : Els calaixos de l'Ereldo




Aquest divendres al matí hem anat d'excursió , és estrany el cap de setmana que no sortim a fer-ne alguna .
Aquesta vegada hem anat novament a Vilanova de Prades, volíem retornar a la Punta del Curull, a fer una part que no havíem fet, els Calaixos de l'Ereldo . 



El camí als Calaixos de l'Ereldo i la Punta Curull és una excursió circular amb inici i final a Vilanova de Prades. a llarg del trajecte es podran veure roques singulars i coves als Calaixos de l’Ereldo. La ruta passa també pel sostre de la serra de la Llena, un dels 100 cims de Catalunya que la FEEC promociona. Aquesta muntanya és un lloc ideal pels amants de l’escalada i ofereix unes esplèndides vistes de la serra del Montsant, la plana de Les Garrigues i les muntanyes de Prades. La caminada es completa fins a l'ermita de Sant Miquel de la Tosca del Vilosell.


Aquí teniu tota la informació detallada , pas a pas, punt per punt. 

És tracta d’una bonica excursió per fer en família de poc més de 5,5 quilòmetres amb punt de sortida i arribada des de Vilanova de Prades, i que ens permetrà gaudir d’un lloc sorprenent i laberíntic envoltat de singulars roques i coves als Calaixos de l’Ereldo; i transcorre pel sostre de la serra de la Llena, un lloc ideal pels amants de l’escalada i que ofereix unes esplèndides vistes de la serra del Montsant, la plana de Les Garrigues i les muntanyes de Prades.


Començo a posar fotos des dels mateixos calaixos :




1,440 Km (991 m). Els Calaixos de l’Ereldo. Passem entre unes roques i continuem resseguint la cinglera avall en una zona boscosa de roures i alzines. El camí es complica i convida a explorar entre les esquerdes de les roques i racons i raconets. És molt important seguir les marques de ferradura grogues per no despistar-nos.


A uns 100 m arribem a una zona amb uns grans blocs de roca conglomerada i girarem cap a l’esquerra. Passarem entre roques i de nou girarem a l’esquerra que ens durà a l’entrada de la cova dels Calaixos.




Com veieu és una aventura !! Ens encanten aquest tipus d'excursions , de descobertes .. hi ha tot un misteri en saber què hi ha més enllà, la incertesa de si podrem arribar , el saber que hem d'esforçar-nos i estar a l'aguait de no perdre el camí ni les pistes ...





1,580 Km (982 m). Cova dels Calaixos de l’Ereldo o de l’Home Fe. Per entrar a la cova ens hem d’ajupir uns pocs metres i un cop dins ens podem posar drets. No necessitem cap llanterna. És la cova de l’Home Fe coneguda popularment com la cova dels Calaixos. Segons conta la llegenda, durant les guerres carlines un home s’amagava en aquest forat i de tant en tant sortia i des de damunt la roca del Sentinella 1 es posava a cridar: “Gent de Vilanova, tingueu fe, que la guerra s’acabarà”. I des d’aleshores li van dir l’Home Fe.


I, per fi, arribem a la Cova dels Calaixos .



Mireu com cal entrar a la Cova , arrossegant-nos per terra !! a més , tret del David, no ens hi podem posar de peu . Encara més emocionant, més misteri, més aventura ...





El petit explorador que no té por de res ...



I, un cop acabada , cap al camí de tornada i novament a pujar a la Punta del Curull.






Ens ha encantat!!!! Si us animeu, us la recomanem 100% 



Bon inici de setmana!!





dimarts, 28 d’abril de 2015

Un altre esplai: aquest ple d'esperança



Aquest curs va començar com a mestra  a l'escola del David una noia que coneixia de fa molt de temps en tots aquells moviments " cristianillos" de joves , la Francis.  Feia molts anys que no ens havíem vist, em va fer molta il·lusió retrobar-la allí.

Un dia, fa uns mesos,  em va dir que havia començat un projecte nou en una parròquia que no era la seva. Aquesta funciona molt bé, amb una comunitat molt implicada en ella i en el barri  i amb varis grups: esplai, joves, gent gran , etc, etc.

Em va comentar que havia vist que en un dels barris de Lleida, existia la necessitat de donar acollida, reforç, un espai de recolzament i trobada als infants , ja que no n'hi havia cap i la parròquia d' allà no ho oferia per manca de recursos . La particularitat és que es tracta d'un barri on viuen les persones amb més necessitats econòmiques de la ciutat , molta gent a l'atur, molta immigració, famílies desestructurades degut a aquestes condicions, gent en risc d'exclusió i amb mancances , fins i tot nutricionals.

Al veure això va decidir implicar-se i crear dues activitats de cara als infants  , una els divendres al vespre de reforç escolar i un altra dissabte a la tarda d'esplai . A més a més, ha implicat un grup de mares per tal de preparar als infants berenar i sopar per endur-se'n a casa en una bossa i que es finança d'aportacions voluntàries .

Li vaig dir que jo podria, de tant en tant, anar a col·laborar . No em volia comprometre sempre, perquè mai se com estaré de salut. 

Dissabte hi vaig anar. Hi ha dies que hi ha 100 nens i nenes , aquell dia la proposta era fer manualitats amb pals de gelat . Aquesta era la proposta que es veia " físicament" . La més important però, era la que no es veia : infants treballant junts, il·lusionats, desenvolupant la seva creativitat , els pocs recursos que tenien ... a més a més amb ben pocs monitors , que no donàvem l'abast a repartir material atendre les seves demanades , valorar la seva feina ... Infants amb la seva pròpia història de dolor , que no haurien d'estar vivint i que es manifesta en el seu comportament, en els seus sentiments, pensaments, dificultats d'aprenentatge , de gestió de les emocions... 

Vaig sortir ben tocada . 

No és fàcil atansar-nos a situacions de dolor ... però ... què és el més just? el que més ens omple? el que més transforma el món? 

Vull tornar-hi. Més informada, més oberta, més participativa, ni que sigui poquets dies al curs . Vull recolzar la feina d'aquesta noia , mare de família, que està donant una part de la seva vida per a que aquests nens i nenes puguin gaudir,  si més no , d'uns moments esperançadors en el seu cap de setmana , encara que el que vegi em pugui entristir i indignar... se que no puc quedar-me només en la meva zona de confort . Sóc una persona petita, fent coses petites amb d'altra gent petita (i molt gran de cor )  ... però em crec el que diu Galeano.






Coneixeu més experiències esperançadores ?



dissabte, 25 d’abril de 2015

Dorayakis de "nocilla" i de fondant



Avui hem preparat un berenar per compartir .
Ja fa dies que en fem, però com que avui ho hem fet més de "festa" , ho compartim i presumim jejeje.

Hem fet dorayakis , unes postres d'origen japonès i que li encanten al Doraemon. Encara que, de fet, són com uns mini panqueques , pancakes o crepes

Què hi hem posat ?

3 ous
100gr de farina
50gr de sucre
7 gr de llevat
60 ml de llet



Ho batem tot junt , afegint-hi els ingredients un darrera de l'altre. La textura és com la de les crepes. 
Les coem a la paella ( hem fet anar la crepera) , que hem sucat amb una mica de mantega per a que no se'ns enganxi res. Es fan molt ràpid . Les hem girat amb l'espàtula fins que estan dauradetes per tots dos costats . Rodones, rodones no ens han quedat però... no cal, no? 


Habitualment les hem farcit de la nocilla de Lidl, la del 13% d'avellanes que és ....mmmmmm !!! A mi no m'agrada la nocilla però aquesta és tota una temptació !!!

Com que havíem de fer unes postres per compartir hem decidit guarnir-les una mica amb fondant, que en teníem per casa. Ha estat un matí força creatiu, amb la inspiració del darrer Sant Jordi que ens ha fet que no hi faltessin les roses !



Per a muntar-ho bé hem utilitzat pegament comestible



Roses, estels, cors, planetes, .... 



I així de colorides ens han quedat !!! Oi que queden boniques ?
Ah, i n'hem fet unes quantes per berenar nosaltres és clar ....




N'havíeu fet de dorayakis? Les heu tastat amb el farcit típic japonès ?


Bon cap de setmana!!




dilluns, 20 d’abril de 2015

Xavi, em deus una cançó



Fa uns dies va sonar el telèfon. Era el Xavi, el meu amic capellà ( bé, en tinc varis d'amics capellans, però el Xavi és el Xavi) .
Em demanava un testimoniatge ( "perquè sóc cristiana ?") davant de 80 joves de Lleida.( ell és actualment el delegat de joventut del bisbat)  Jooooooo? però que dius? ja saps el què m'estàs demanant??????? I em vaig posar a riure.  així, a "carcajadas" , que fins i tot jo, tan discreta, em vaig sorprendre de mi mateixa.  I ell, ben seriós :
-Si tu. Perquè no?  
- Doncs ... perquè no diré res del que suposadament volen sentir... 

Però l'amistat és el que té .
Avui davant de 70-90 adolescents i joves ja em teniu a mi i  al Joan parlant de la nostra fe. La veritat és que m'he trobat molt a gust, ens han escoltat, ens han fet preguntes, m'he pogut retrobar amb vells amics que feia temps que no veia ... i ha estat un moment per al discerniment personal molt maco.


Bé doncs, i...perquè us explico això?
Paral·lelament aquests dies ha retornat a la meva vida una cançó emblemàtica, que em porta bellíssims records del camp de treball de solidaritat amb el tercer món , al que vaig anar i organitzar durant varis anys, la lletra de la qual se'm feia molt i molt present . Quina ? " Yo te nombro, libertad".
Aquesta setmana l'he anat escoltant dia rera dia, al tancar els ulls anaven passant per la meva ment tantes situacions, tantes persones solidàries, amics i amigues, d'altres només coneguts , implicades des de les arrels en situacions difícils i injustes , els tenia tant presents com si les pogués tocar amb les mans, Ostres, quina enyorança que m'ha agafat .... Potser torno a estar en " etapa guerillero- reivindicativa"? Ara que hi penso... l'he deixat mai del tot? ;-)

I, com en aquestes imatges també apareixia el Xavi tocant la cançó amb la guitarra en el camp de treball de solidaritat , anys enrere, em vaig dir "li demanaré que me la toqui, ja el convidaré a sopar i concert personalitzat !!" Toma ya. 


Doncs avui,(després que m'afalagués per la feina feta com només ho fan els bons amics), li he dit: 
- Xavi em deus una cançó... 
Pagaria per tornar a veure la seva cara . "Glups" o " tierra trágame "és poc per descriure-la. ...jejeje. Pos sí nen, ja pots començar a assajar.

Ell no recordava ni tan sols la cançó. Mare meva , però...que tindrà el cervell masculí? 
És igual. Xavi, " corasón" . me la deus. I a més, posats a demanar ,  una versió en concret , aquesta,d'un grup anomenat Sanampay .
Davant la incertesa i el " de que canción me hablassssssssss?" . m'ha preguntat si també podria venir el Quino en la seva salvació, si home , sí, cap problema, el Quino que també  vingui, toqui i canti, millor encara . I a més segur que amb aquell parell riurem una bona estona.


Doncs aquesta és la cançó que em deu el Xavi 
( podeu trobar la lletra a l'etiqueta de " mostra'n més" o aquí




La coneixeu? 


Ja gravaré el meu concert personalitzat i el penjaré aquí ... a veure si encara el faré famós jejejej....

Bon inici de setmana a tothom !!!


P.D. : Laia R. , tu que de tant en tant et llegeixes el bloc: quan quedem amb els guitarreros, si vols t'aviso i t'hi apuntes !! 






dimarts, 14 d’abril de 2015

Fem xuxes naturals



Diumenge a la tarda, vam anar a la Fira de Miralcamp,  a la segona edició de la Festa de la Floració . És una fira petita, molt casolana , però que implica a tothom del poble i hi ha diversitat de paradetes. . Hi havia un taller que ens va cridar l'atenció i ens hi vam apuntar "Com fer llaminadures naturals" que el feia Conserves Cal Senzill de Bellpuig.


La Montse ens ho va explicar tot molt bé, ho va fer molt entenedor i participatiu per la canalla, hi té molta ma, ja que els va tenir a tots súper atents.




Primer va fer una recepta, la que hem intentat repetir nosaltres de xuxes naturals de maduixa. Les altres ja van ser menys naturals, amb gelatina de gustos.  

130 gr de maduixes
130 gr de sucre
80 gr de gelatina neutra 

Com podeu imaginar no he seguit la recepta, ho he fet una mica a ull, que em semblava massa sucre..

Tenia maduixes a la nevera, hi he afegit 2/3 parts de sucre , menys de la que indica la recepta, talladetes a trossets i amb una mica de suc de taronja. Ho he deixat fer xup xup. Després ho he trinxat amb la batedora , i el David ha afegit tal qual la gelatina neutra. Ho ha remenat una estona, però com que escatxigava i cremava molt he continuat jo . 


Ho he abocat en una safata que he sucat una miqueta amb mantega i ho hem deixat refredar un parell d'hores a la nevera. 




Com que hi havia els veïnets al pati el David ha volgut baixar-les per compartir. les hem tallat a trossets en formes diverses. ha quedat una textura com de codonyat, potser hauríem d'haver esperat més a que quallés la gelatina . No se, ja us ho diré , que n'ha quedat una mica, a veure com està demà.





De moment sé que als veïnets, i a nosaltres, ens han agradat !!Sense conservats, ni colorants .  Llàstima de tant de sucre ... 

Vosaltres en sabeu d'alguna alternativa ?


Bon inici de setmana !!




dilluns, 13 d’abril de 2015

Galeano ... la llum de l'utopia




Tot just acabava de publicar una entrada que he esborrat.

M'acabo d'assabentar .

Em dol. Molt.

I em cauen les llàgrimes mentre escric.





Gracias , Eduardo, por enseñarme  hacia dónde caminar.
Gracias por existir y decidir dedicar tu vida a la búsqueda de la justicia y la igualdad.
Por tu poesia, por tus palabras que siempre me han empapado cual tomenta.

Empiezo  ya a echarte de menos, porque has ido formando parte de este blog desde que nació.










La utopía llevará siempre tu nombre.





diumenge, 12 d’abril de 2015

Els camins més perillosos per anar a l'escola, al 33



Hola !!!

Avui una entrada rapideta per a compartir un esdeveniment que acabo de conèixer.  TV3 , al Canal 33, comença a emetre un documental de 5 capítols titulat 
"Els camins més perillosos per anar a l'escola" .

No he trobat massa informació , però penso que pot ser el mateix que vaig veure fa un temps en un altra cadena , a hores intempestives de la matinada , en un canal de documentals. Em va impactar molt conèixer la duríssima realitat de tants infants en el món per poder acudir a l'escola, en condicions realment perilloses i angoixants que hauríem de poder canviar entre tots i totes, començant per conèixer-les , denunciar-les i demanar  actuacions institucionals  urgents .

Penso que és important poder veure-ho i fer el discerniment amb els nostres fills i filles , poder comentar-ho, parlar-ne des de la pròpia responsabilitat i capacitat de fer que les situacions injustes canviïn .Aquells infants ens necessiten per complir els seus somnis i drets per una educació i vida dignes, a l'igual que els nostres fills/es poden fer-ho, ells també n'han de poder. 


Us deixo aquí una petita sinopsi de la pàgina de TV3


La sèrie documental "Els camins més perillosos per anar a l'escola"



Tots sabíem el camí per anar a l'escola. El fèiem cada dia. Però no era pas com aquests. En aquesta sèrie, acompanyem nens i nenes que viuen en poblets aïllats en zones remotes i hostils, mentre recorren els camins més perillosos del món per anar a l'escola. Tot per tenir l'oportunitat de formar-se i tenir una vida millor. Acompanyem els nens per aquests camins, metre ens parlen de les seves experiències i els seus somnis. I els pares ens expliquen la seva angoixa pensant en el que els espera als seus fills. També veiem els llocs on viuen i les seves condicions de vida.

Els 5 capítols dels camins més perillosos per anar a l'escola estan dedicats als nens que viuen als llocs més recòndits i extrems del planeta: a les altes muntanyes del Nepal, a la Sibèria extrema, a l'Himàlaia indi més gèlid, al mig de l'immens llac Titicaca i a la salvatge sabana de Kènia.



Un grup de nens nepalesos a "Els camins més perillosos per anar a l'escola"

Diumenge, 12 d'abril, a les 21.45, el canal 33 emet el primer capítol de la sèrie documental "Els camins més perillosos per anar a l'escola" amb un grup de nens nepalesos com a protagonistes.

Al Nepal, un grup de nens baixen del seu poblet per camins de muntanya, travessen cada dia un riu d'aigües braves amb una cistella rovellada que penja d'uns cables dubtosos i després fan autoestop per arribar a l'escola de la ciutat. Els atrotinats camions que els recullen sovint tenen accidents. En el viatge de tornada els tocarà repetir aquest trajecte esgotador i perillós, i aquest cop costa amunt, per postres.


Que l'emeti TV3 ja és una petita garantia. No sóc massa de tele, però jo me'l miraré . I vosaltres ?
(Imagino que també es podrà veure a la carta )


Bon diumenge a tothom !!






dijous, 2 d’abril de 2015

Ei, que veiem l'eclipsi de sol!!



20 de març de 2015 . El planeta Terra es prepara per gaudir un preciós espectacle de la natura : un eclipsi solar . Un moment gairebé únic, que només podem veure cada certs anys , així que , no ens el podíem perdre !!

Ja sabeu que el David és un enamorat de l'astronomia , li continua atraient el tema i nosaltres seguim procurant que tingui el material les oportunitats, activitats per a contestar els seus dubtes, preguntes, recerques ... per sort per internet podem trobar molta informació al respecte , part de la qual  jo vaig recollint en el nostre tauler de pinterest " Astronomia per a infants" 

Divendres al matí vam quedar amb un amiguet de classe del David per a veure i conèixer l'eclipsi. Per a fer-ho tal i com ens agrada , vaig preparar una mica de material. 

Com explicar als peques que és un eclipsi solar ?

Vaig trobar una proposta que em va seduir ...  una maqueta que semblava fàcil de fer  i encara més d'explicar: el moviment de la terra respecte al sol i el de la lluna respecte a tots dos. 






Li vaig preguntar al David si volia que en féssim una per ell i l'altra pel seu amiguet i li va entusiasmar la idea, vam anar a comprar el material que ens faltava (boles de forexpan i filferro una mica gruixut) i ...mans a l'obra: la nostra versió de la maqueta estava en marxa !!




Ho vam complementar amb un petit lapbook , recull de vàries idees que em semblaven bàsiques i ben explicades:




Un parell de petits vídeos ens van ajudar a visualitzar el què estava passant ...





En  aquest petit desplegable es veu molt bé que és un eclipsi parcial . Ho vam complementar amb dos cercles, un groc i un blanc , per poder comprovar movent-ho nosaltres mateixos com la lluna passa davant del sol i per tant no el deixa veure totalment .




Però ... com és que la lluna, essent molt més petita que el sol, el pot tapar ? Experimentem amb la distància i el tamany dels cossos. Vam arribar a la conclusió de que el tapa perquè és més a prop nostre.






Com el vam mirar ? Tot i ser conscients que no era l'ideal, vam agafar uns vidres de soldador de gairebé la màxima protecció. Els hi vaig enganxar un palet de gelat per a que fos més fàcil , no s'embrutés tant i poder tenir una visió més nítida. Ho van fer molt bé, amb molts cura i protegint-se tota l'estona els ulls amb el vidre. 




Per poder fixar-nos en com la lluna ( i la terra , però això ja és més complicat) es va movent , teníem també la seqüència de l'eclipsi tal i com es va veure el 20 de març a Espanya. Ells anaven mirant i  comprovant quina els hi semblava que era la posició correcta .




Vam utilitzar també el globus terraqui, lots, una làmpada, etc per  comprovar l'ombra que projecta la lluna sobre la terra quan hi ha un eclipsi, per veure la rotació i translació del planeta i el seu satèl·lit...







Un parell de capses de folis transformades ens van permetre guardar tot el material . Tots dos els van portar a classe ( van al mateix curs i cole en diferents aules ). Havíem avisat a les mestres que no anirien a l'escola a  primera hora perquè ens quedaríem veient l'eclipsi i que, si volien , portaríem el material per a que ells mateixos ho expliquessin. Els hi va encantar la idea. Que bé !!





Us asseguro que m'agrada moltíssim enfocar l'aprenentatge des d'aquesta manera de viure'l , en gaudeixo  preparant-lo , buscant idees i pensant en el material, les propostes, admirant tot el que d'altres companys/es comparteixen a la xarxa ( gràcies, merci, thank you!!)  , pensant en els infants i que se'l puguin fer seu, que siguin ells els qui li donin el sentit, i marquin el ritme del seu propi procés. Enfocat des de la llibertat i la creativitat ( modestament parlant) per a que ells i elles n'esdevinguin els protagonistes . Crec que és lo meu. 


Un matí molt maco, en sintonia amb l'univers, si més no, amb la petita part que podem veure ...  i amb tot allò que és important per a nosaltres : ser capaços d'admirar i aprendre de les meravelles que ens envolten, fent-ho de manera propera, senzilla  i significativa i, sobretot, en la millor companyia!! Gràcies Montse i Isaac perquè hem gaudit i aprés molt !!!

Ara fins la propera experiència ....



Una abraçada !!