dimecres, 11 de novembre de 2015

Les Açors: una meravella



Increïble vaig pensar. Yolanda, eres una crack!! no sólo has acertado nuestro viaje, si no que incluso le has puesto nombre a una de las fotos, cosa que yo no recordaba. Pues ara tí nuestro jabón natural. ¿me envias un mail con tu dirección ? caminemplegats@gmail.com.


Doncs sí, vam passar una setmana a l'illa més gran de les Açors .
Una experiència meravellosa que no m'ha deixat indiferent : natura, silenci, respecte, vida en majúscules, i, sobretot una interpel·lació a un altre estil de viure .... 

 Com sabeu són  un conjunt d'illes volcàniques en plena dorsal atlàntica. Això ha estat una font d'aprenentatge significatiu i real , de mil i una preguntes , de descobertes fascinants sobre la Terra, com ja us explicarem. 

Sao Miguel és impressionant . Hem descobert que té tan a prop el magma que hi ha punts en que podem sentir i veure la seva escalfor, com ara a

Fumarolas- caldeiras das Furnas en Povoaçao

Un dels indrets on més es manifesta l'activitat vulcanològica de tot l'illa , l'aigua bull literalment als nostres peus. Han fet diferents forats a terra, especialment preparats per a introduir olles per fer el típic cozido das Furnas, que es cou amb l'escalfor natural de l'aigua i després es pot degustar en els diferents restaurants del poble.




Veieu com bull l'aigua?

Colguen a dins les olles i al cap d'una estona les venen a buscar. Cozido fet i a punt per a ser menjat.



Aquí teniu un vídeo de com ho fan:



El paisatge que ho envolta és preciós ....




Al poble de Furnas trobem les caldeiras , on també podem apreciar l'olor tan intensa que desprenen els gasos terrestres ...





Termas da Ferraria, una piscina termal al mar  


Enmig d'un paisatge típic de Lanzarote, tan únic i irrepetible, pla de pedra volcànica,  trobem al mar  la piscina termal de Ferraira, on l'aigua fresca es barreja amb la calenta a través d'una sortida que aquesta té des de les profunditats de la terra, i on surt a altes temperatures. Barrejada amb l'aigua del mar arriba a uns 36º-38º.








Vam dedicar força estona a veure les particularitats de les pedres volcàniques, colors, textures, pes ( i perquè pesen tan poc), formes ( com és que són així?). 



Caldeira Velha




Novament les aigües termals ...aquesta vegada una piscina d'aigua ferrosa enmig d'un indret paradisíac


L'aigua surt a uns 90º de dins la terra , la podem veure bullir i tot.
Uns metres més abaix, barrejada amb un petit torrent, arriba a una temperatura
més que agradable

Mirador de Sta. Iria






Parc natural Ribera dos caldeiroes

Una petita i fantàstica excursió









Mirador do cerrado das Freiras




Caldeira das sete cidades 
lago verde, lago azul








aquests paisatges estan formant part dels meus somnis de manera recurrent ,
no és d'extranar oi?

Illa de Vila Franca de Campo


Una illa que és en realitat el cràter d'un petit volcà. Et porten en barca, que surt i recull gent cada hora.








Molinhos da Riberira Funda 






Lagoa do Congro




El darrer dia, la darrera excursió que vam gaudir al màxim , tot i que plovisquejava. Una excursió d'uns 30 minuts fins arribar al lago do congro. El camí més preciós que mai he vist!
Novament un llac en un cràter ... ho trobo tant fascinant ....














També vam visitar el museu vulcanològic, que en realitat és una exposició de minerals i ens va decebre una mica, tot i que  el vam explorar al màxim 





No vam poder fer tota l'illa , tot i que és petita . El temps no acompanya gaire, plou una mitja de 15 dies per mes, però repartit durant tot el dia, és a dir, que tant aviat fa sol, com comença a ploure en 10 minuts, para i hi ha boira .... per això la natura és tan increïble .

No podem posar fotos de tot el que vam veure... us ho recomanem : SÍ, SÍ i SÍ.
Peròooooo... només si us agrada aquest tipus d'experiències. 
Una cosa que ens va agradar moltíssim és que l'esperit consumista no ha arribat i ens agradaria que no ho fes en molt de temps : no hi ha grans superfícies, ni hotels a la costa, ni xiringuitos , ni discoteques, ni botiques de souvernirs, ni restaurants a dojo .... i això no agrada a tothom . A nosaltres sí, molt. Aposten per un turisme respectuós i sostenible, malgrat això disminueix considerablement els seus ingressos econòmics, així doncs, és molt d'agrair.

La sensació d'estar allà i veure i viure la natura sense tot allò que estem acostumats d'un turisme agressiu és impagable . Anar allà és voler fer una experiència de senzillesa, respecte, silenci, contemplació, descoberta, de deixar-te meravellar , d'agrair i adonar-te del meravellós planeta que tenim i del mal que li estem fent, a ell i a nosaltres mateixos.

El David ha gaudit de totes i cadascuna de les excursions i  visites, ni ell ni nosaltres hem trobat a faltar res . Al contrari, hem aprés tant que ha estat tot un regal.  

Hi tornarem . Hi ha hagut un abans i un després d'aquest viatge , us ho asseguro.



Petonets !!




11 comentaris:

  1. Ostres!!! Quina crack la Yolanda!
    Totes les imatges em semblen espectaculars. i el que expliques... Ja he afegit les Açors a la meva llista de futuribles!! :D
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho pots afegir ja, perquè és espectacular, a vosaltres us agradaria molt !!

      Elimina
  2. Bueno, tuve la enorme suerte de que mi hermano hiciera el mismito viaje hace unos años. Llegó impresionado y las fotos demuestran que es un lugar espectacular. Cuando vi tu mirador, no tuve duda. Mi hermano tiene una foto idéntica (al igual que de las termas). Además tuvieron la suerte de salir a avistar delfines y ballenas y pudieron observarlas. Desde toda aquella aventura, es uno de mis destinos pendientes.

    Pues muchísimas gracias, lo del jabón es todo un detallazo. Así que te mando el mail.

    Un abrazo muy especial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Corazóooooooon, que contenta estoy de poderte enviar el jabón. Esta semana lo hago !!
      Nosotros no fuimos a lo de las ballenas ya que la amyor parte no las ven, además el mar estaba revoltoso.

      Besitos y seguimos en contacto!

      Muacs!!

      Elimina
  3. Que bonic tot el que expliques... fas venir moltes ganes d'anar-hi! Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les fotos no hi fan justícia, és impossible que li facin. Cal ser allà i gaudir-ne per tots els sentits ...les olors de les flors, de la terra, la molsa; el soroll del mar,de l'aigua bullint brollant de dins la terra; les infinites tonalitats de verds i blaus; els canvis de temperatures a la pell ...

      Elimina
  4. Camino,
    uns paisatges que ens fan viure un munt de sensacions. Com ha crecut el David!
    Aprofito per comunicar-te que el blog Fer de Mestres diu adéu. M'ha costat molt prendre aquesta decisió però hi ha circumstàncies vitals que ens fan emprendre nous camins. Us trobaré a faltar! :(
    http://ferdemestres.blogspot.com.es/2015/11/us-dic-adeu.html
    Besets
    Carme

    ResponElimina
  5. Camino pasaba por aquí para dejarte un abrazo muy fuerte. Te echaba de menos.
    Cuídate.

    Besotes!

    ResponElimina