divendres, 29 de juny del 2012

Excursions II 2011: Fontcalda i Corbera

Gràcies a que al Ramon li agrada cercar indrets macos per a fer petites excursions hem anat descobrint llocs maquíssims on poder anar amb el David gaudint  i descobrint entorns nous enmig de la natura.

Aquesta vegada ens en anem cap a les Terres de l'Ebre ( Tarragona) a descobrir la Fontcalda.

Aquí teniu petites explicacions sobre el què és:

Rep el nom d'una font d'aigua minero-medicinal que brolla a 28 graus, a l'esquerra del Riu Canaletes, no gaire lluny del Santuari. Són aigües que duen clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic, aquesta font es coneix popularment amb el nom de la "Font dels Xorros " http://www.gandesa.altanet.org/niv4.php?id=12

És a dir , es tracta d'un manantial amb aigues " medicinals" que dóna llloc a una gran bassa termal . Hi trobem també una font on poder gaudir de les aigues, un balneari i un santuari. Des d'aquestes fins a la bassa hi ha un petit trosset a peu, podeu deixar el cotxe tot just davant la font i/o el santuari,


La veritat és que és un indret molt, molt maco.
Això  sí l'aigua aquell dia no la van escalfar gaire, no. A 28º ? ja, ja,ja ....anda ya !!


http://www.sortirambnens.com/excursions/a-peu/222-la-fontcalda.html
El santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda

Com sempre el David volant pels aires ... si us fixeu no feia cara de
tenir-les totes... és que l'aigua estava freda !!!


Les fotos no fan justícia , si us passeu per internet podreu veure
el que és des de dalt i us fareu una bona idea.


Endevineu qui no es va banyar perquè no li agrada l'aigua freda ?
Mi gozo en un pozo... jo que ja portava el biquini des de casa... snif!

Com sempre , ens vam endur entrepans i vam dinar enmig d'aquell indret , què més podem voler ?




Vam aprofitar per visitar el poble vell de Corbera d'Ebre, us expliquem perquè és un lloc imprescindible de visita:

Durant la Guerra Civil Espanyola va trobar-se al bell mig del cor de la batalla de l'Ebre, i el poble va quedar destruït a causa dels bombardejos, tant d'artilleria com de la Legió Còndor i l'aviació italiana. El dia 3 de setembre, durant una de les darreres ofensives franquistes, el front es va trencar pel nord del poble.
Després de la batalla i del final de la guerra Corbera havia perdut ben bé una tercera part de la seva població. Amb el pas dels anys, la població va anar abandonant les cases mig enrunades de la Muntera i va anar traslladant-se a la part baixa del Turó, on actualment hi ha el poble. Els darrers habitants del poble vell van abandonar-lo l'any 2008. El "Poble Vell", declarat Bé d'Interès Cultural, com a Lloc Històric, per la Generalitat de Catalunya (20-07-1992), suposa un retrobament amb la nostra història a través d'un lloc devastat per la guerra. Actualment aspira a convertir-se en un bell paisatge per a la Pau.
És molt aconsellable seguir la Ruta de la Pau, un itinerari circular que travessa el "Poble Vell" i permet realitzar un recorregut pels indrets més significatius on s'esdevingué la batalla de l'Ebre i que també, pels seus camins, es poden veure peces d'una altra mostra artística, Art al Ras

http://ca.wikipedia.org/wiki/Corbera_d'Ebre

És a dir, és l'escenari d'allò que mai ha de tornar a passar, el testimoni vivent de l'horror de les guerres, que ens recordi que no hi ha justificació per tant patiment ni tanta injustícia. Per dins el poble es fa una ruta guiada per cartells amb petites reflexions sobre la Pau.


Tot i que el David estava cansat i remugava perquè tenia son,
la seva expressió podria ser ben significativa de l'horror d'aquesta realitat
no tan llunyana en el temps.

No puc més que acabar amb el gran Salvador Espriu, a "La pell de brau"

A VEGADES ÉS NECESSARI...

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.


A VECES ES NECESARIO Y FORZOSO


A veces es necesario y forzoso
que un hombre muera por un pueblo,
pero jamás ha de morir todo un pueblo
por un hombre solo:
recuerda siempre esto, Sepharad.

Haz que sean seguros los puentes del diálogo
y trata de comprender y de amar
las diversas razones y hablas de tus hijos.
Que la lluvia caiga poco a poco en los sembrados
y el aire pase como una mano extendida,
suave y muy benigna sobre los anchos campos.
Que Sepharad viva eternamente
en el orden y en la paz, en el trabajo,
en la difícil y merecida
libertad.



Que així sigui.

dimecres, 27 de juny del 2012

Els gatets del Miquel

L'altre dia el Miquel ens va dir que la seva gata havia criat i que si volíem veure els gatets .... i tant que sí !! Moltes gràcies per pensar en nosaltres !!

Us apunteu a la visita ?

Aquí només tenien 3 ó 4 dies ... No els toquem davant la mare, perquè
es pot enfadar, lògicament, tot i que és molt boneta i no fa mai mal
a ningú
Observem amb respecte , en silenci, ens donem temps mútuament ...

El Miquel ens va treure un dels gatets a fora, encara ni havia obert els ulls

Que petitets que són !!

el segon dia ja eren més grans i independents ...

Que boniquets que són... i quina paciència que tenen amb nosaltres !
sobretot la mare, que no s'ha queixat en cap moment

Tot i que el David els portava amunt i avall, ho ha fet amb molta delicadesa.
I ja van tres dies de visita !!

Aquí li volia fer olorar la menta al pobre gatet... " olora, olora, és bona ..."
Els gatets volien fer la seva, el David perseguint-los per tornar-los
al costat de la mare, era com un joc ....

Ens hem estat hores amb els gatets, no se si ells hauran gaudit tant com el David, no ho crec, però han estat unes estones molt maques i tendres. Tenim sort de que el pare és de poble, i de poble molt petit, on la gent té animalets que podem visitar, amb els que podem jugar, conèixer, atansar-nos, passar bones estones , i fer-ho amb confiança , al nostre ritme, amb respecte i agraïment.


Que maca la relació dels infants amb els animals .... com aprenen a prendre'n cura, oi ?

dimarts, 26 de juny del 2012

Diverses excursions: Andorra 2011

Arriba l'estiu, l'època de vacances, de fer excursions i sortidetes ... almenys nosaltres ja en tenim ganes !! I com no... natura, i si pot ser... muntanyeta.

Hem pensat en fer 5 cèntims d'algunes de les excursions que més ens han agradat i que hem fet amb el David , és a dir, que són faciletes i assequibles pero molt maques. Així ens afegim a compartir amb vosaltres propostes que poden ser bones per anar-hi amb els nostres peques.

L'estiu passat vam passar uns quants dies a Andorra, el país veí. Ja havíem anat abans i, tret de tot l'eix comercial, que és molt gran , en agrada força , al cap i a la fí, és al bell mig dels Pirineus.

Per primer cop agafem tots tres el telefèric Funicamp , que va des d'Encamp a les pistes de Pas de la cas/ Grau Roig (Grandvalira ).  Com que era estiu no hi havia milers d'esquiadors pul·lulant amunt i avall i s'estava molt bé, estàvem pràcticament sols.




La següent sortideta va ser al Llac d'Engolasters, ( a 1639m) Escaldes. Una passejada maquíssima enmig de la natura , amb poc desnivell, és un circuit circular, senyalat, que passa a la vora de llac i enmig dels boscos , fonts ... adaptada a tots els nivells, ritmes ... També hi ha un circuit d'aventures pels més agossarats ...






Andorra es plena d'ermites petites del romànic... quantes històries que han vist !!
També vam visitar el famós Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, molt gran, molt maco, però ens quedem amb les esglèsies petitonetes.


Vam poder gaudir d'estones per a tot .... tot i que ens va ploure molt , vaja, que va diluviar durant dos dies, i vam haver de quedar-nos a l'apartament , snif ....





I per jugar enmig de les muntanyes al rascaculs !!


Continuarem compartint les nostres propostes, tot esperant les vostres que ens apuntarem segur, sobretot si són aprop !!!

divendres, 22 de juny del 2012

S'acaba l'escola bressol...

Doncs sí... demà és el darrer dia de l'escola bressol ... ja han passat dos cursos . Fem la festa de fi de curs on fins i tot, els nens i nenes de P2 es graduen ...

La veritat és que han estat dos anys magnífics. No puc dir res més que coses positives a tots els nivells: afectiu, d' aprenentatge, social, de gaudi, d'amistat ...

Les escoles bressol municipals de la nostra ciutat tenen molt bona fama a nivell educatiu, basen el seu projecte educatiu de centre (PEC) en l'educació emocional i les intel·ligències múltiples, en el respecte a cada infant Però a més a més, l'equip docent de la nostra escola és increïble, no he vist més vocació pels infants, respecte, tendresa, dedicació, alegria, preocupació quan calia.. i això que tenen 94 nens !! però totes les mestres saben , als pocs dies de començar el curs, el nom de cada petit/a . Cada matí els nens i nenes són rebuts amb una gran abraçada i petons si així ho volen. El David per exemple no ho vol en aquell moment, més tard quan a ell li surt ,va per iniciativa pròpia a estimar-les.
I són acomiadats de la mateixa manera.

I que dir del Jesús, el nostre conserge, que ja se'ls aprèn al primer dia !! i que tracta els petits com si fossin els seus propis nets.

Aquesta va ser una de les coses que em van posar la pell de gallina tot just començar el primer curs de l'escola bressol del David, que hi va anar amb 19 mesos, als dos dies de ser-hi ,  totes les mestres quan ens creuàvem pel passadís el saludaven pel seu nom i jo no sabia ni qui eren ... Recordo que em vaig emocionar, em vaig sentir tan agraïda, tan confiada, tan admirada, que en cap moment vaig dubtar de deixar el David amb elles,  tot i que ell i jo  havíem estat 19 mesos junts les 24h al dia sense separar-nos en cap moment . . També s'ha de dir que ell es va quedar la mar de content , tret d'algun dia puntual, que va plorar durant un minut o dos... ha estat feliç sempre de quedar-se allà. Només ha anat entre 3h i 4,30h al dia, venint a dinar a casa.

Hem vist molt els fruits de tot el que el David ha aprés, experimentat, viscut a l'escoleta, i a tots els nivells. Ens sembla molt important, perquè tot i que ens agrada aprendre coses junts, creiem que fer-ho sense nosaltres, en un entorn afavoridor, amb un grup d'iguals, en espais diferents i adaptats a activitats que a casa no podem fer... és genial i  molt positiu per ell, que és un nen molt sociable i gaudeix molt amb els altres., petits i grans..  Li ha aportat tot allò que nosaltres no podem, la descoberta de " l'altre" petit com ell, dels altres, de la vivència del  gup , de fer les coses junts, del respecte a la individualitat però també gaudint del col·lectiu...

Jo he estat de " presi" de l'AMPA aquests dos anys i això m'ha permès tenir una relació més propera amb les mestres, la qual cosa m'ha omplert encara més com a mare.

En fí. Que molt i molt bé !!

Hem estat aquestes dues setmanes preparant un petit detall per l'Eva i la Maria, les dues persones que han estat acompanyant al David els dos darrers anys. M'agrada fer regals fets per nosaltres, penso que transmeten realment allò que volem dir, el nostre agraïment, la nostra il·lusió, i que per tant val la pena dedicar-hi temps i creativitat .

Els hi hem fet una panera de plantes aròmatiques, amb un cistell de sabonets i d'oli d'espígol fet per nosaltres ( activitats que ja coneixeu ...)

Vam comprar: espígol, romaní, sàlvia, alfàbrega, menta i timó de llimó.
Les hem estat cuidant i regant durant una setmana.

Després de fer l'oli d'ametlles dolces amb espígol l'hem tingut 2 setmanes 
en un got de vidre tapat al sol. així l'espígol ha anat macerant-se.
Avui hem omplert les ampolletes. 
Després dels sabons que vam fer, hem provat a fer-ne un d'ossets, ja que
el David ha agafat per iniciativa pròpia el motllo i ho ha demanat.
Vinga doncs, que és molt fàcil !

Els hem posat en una petita panera...

Amb uns palets enganxats amb cel·lo, una blonda petita de paper,
hem posat el  nom a totes les plantetes ...
Les hem posat en una capsa de fruita que primer hem guarnit amb paper
de pinotxo lila  i paper d'embalar taronja.
Hem posat cada banderí a la planteta corresponent.


I aquest és el resultat !! A dins també hi va l'ampolleta amb l'loli i la panera amb els sabonets.
 Els hi han agradat molt !!!

També els hi hem fet una petita llibreta amb fots de  tot el procés d'elaboració de regal.

Gràcies Eva, gràcies Maria. Aquest és el petit escrit que els hi hem preparat en nom del David, el pare i la mare:


Gràcies per donar-me la mà, per ajudar-me a superar-me pas a pas , Per creure en mi..

Gràcies per les vostres abraçades, pels vostres petons, per la vostra acollida;  m’han fet sentir estimat dia rere dia.

Gràcies per ajudar-me a estimar i respectar  els meus companys/ es de  classe, a vosaltres i a la resta de l’equip.

Gràcies per cercar cada dia propostes educatives creatives que han fomentat el meu procés d’aprenentatge.

Gràcies per cuidar-me, netejar-me quan estic brut, consolar-me quan estic trist o enfadat,...

Gràcies per haver acollit els meus pares en les vostres vides amb tanta dedicació, vocació, tendresa  i atenció.

Per ser un pilar fonamental per a mi en aquests anys de la meva vida .

Gràcies per ser com sou. Us estimem.

No us oblidarem mai !!!                                                       

David , el  pare i la mare.



dimecres, 20 de juny del 2012

D'excursió als aiguamolls

Avui ha plogut bastant, ha fet un dia ennuvolat i les temperatures han baixat, s'estava la mar de bé.

El pare ha pensat que seria una bona idea tornar als Aiguamolls de Rufea  , " humedales" en castellà ( ja van anar dissabte al matí , amb una calor ...) i veure què hi passava després de tanta pluja. Hauran sortit els caragols ?

Dit i fet, el David i el papa han marxat de descoberta !! No són massa lluny de casa, un cop de cotxe i ja hem arribat !


No, no són flors... són ocells !!!

Mireu, escolteu, sentiu  quina pau, quina serenitat ....


 I síiiiiiiiii !! els caragols han sortit a passejar i buscar menjar , els agrada molt fer-ho quan ha plogut





I........... descobrim on viuen les formigues , fan cases a dins de la terra totes plenes de túnels i passadissos on guarden el seu menjar ...


Aiiiii, jo pateixo pels animalets .... Però vaja que també es defensen, avui
el David ha descobert que les formigues mosseguen si s'enfaden...




De nou, una tarda a la natura, gaudint amb senzillesa , redescobrint el nostre entorn i totes les sopreses que té per nosaltres  ... Respirant l'aire net després de la pluja , veient tot allò que resta amagat als ulls si no ens fixem bé, les petites coses com les formigues, les immenses con el cel ennuvolat ....

diumenge, 17 de juny del 2012

Estrenem temporada de piscina !!

Aquest any algunes de les piscines municipals de la  ciutat han obert una setmana abans de lo que és habitual. Què bé !! A més a més, no hi havia gaire gent, cosa que no durarà massa ja que sempre estan super mega plenes.

Així doncs , queda inaugurada la temporada de piscina !!

Com ens agrada l'aigua !!!

De moment hem optat per no posar " manguitos" ni res per l'estil, aprofitant que el David no manifesta cap tipus de por a posar-s'hi dins de la piscina més gran, això sí, sempre amb nosaltres ben aprop. Anem valorant el posar-los-hi o no depenent de el que ell vulgui, de moment ni els ha demanat ni res tot i que la major part dels nens els porten i ell ho veu. Suposo que, com és bastant prudent i no s'hi llançarà mai a una piscina sense que nosaltres estiguem aprop, ens dóna confiança per fer-ho així.

Si la cosa no canvia ja ens anirem assabentant quina podria ser la millor manera per a que aprengués a nedar sense haver de dependre dels " trastos " aquestos, és a dir, fe-los anar sí, com una eina per agafar " soltura" però que si no els té també pot  passar-ho bé, tenir confiança en sí mateix estant a l'aigua. No se si m'explico massa..... Alguna proposta ?  experiències positives ?



Sort que tenim un pare fort i alt, que amb la
mare tot això no ho podem fer...
Sóc un coet!!!!!




aquí ha caigut de cap a l'aigua .. un petit ensurt, però cap problema.

Ens aturem per agafar aire ... ufffff



Doncs això... que comencem a remullar-nos a l'aire lliure, ja en teniem ganes !!!Esperem anar trobant el nostre trosset de piscina quan estigui " abarrotá".

I vosaltres, ja n'he pogut gaudir ?

Bon inici de setmana a tothom !

dissabte, 16 de juny del 2012

Tenim bici sense pedals !

Ja feia un parell de mesos que anàvem mirant una bici pel David... amb pedals ? sense ? un tricicle ?.
Uf, els preus ens tiraven enrere !! com poden ser tan cares ?

L'altre dia però , Rebeca, del bloc " Diario de mamá" ens explicava la seva experiència amb la bici sense pedals del seu fill " piratilla" i que la de la marca Chicco sortia molt bé de preu.

Primer de tot.
a muntar-la !!
 L'Inma  ens feia una reflexió, com a bona professional de l'esport, de les avantatges de la bici sense pedals. Us el recomano.

Una tarda ens va caure a les mans el fulletó de l'Abacus amb la bici en qüestió per 29€. Ui !! Gairebé una tercera part de les que havíem vist ! Vinga doncs, provem-ho a veure què tal ? Sí !!






Per si un cas... no m'assec ....


La primera tarda no li va fer massa cas la veritat ... va estar pocs minuts amb ella, i ni tan sols s'hi asseia ...Anava provant i " como que no "... 









Però la tarda següent ha estat tot un èxit !! Agafa unes velocitats !! i ben content !

Sembla que ho hem encertat !!






Després una estoneta de parc....
Els dos homes que cada dia em fan somriure i
sentir-me feliç per tenir-los al meu costat




























Gràcies Rebeca i Inma per compartir les vostres experiències ! gràcies a això ens hem animat i de moment ens sembla que en gaudirem força !!!





D'excursió amb la bici  als aiguamolls !!









Una confessió, no li digueu a ningú ... estic buscant un del meu tamany, que jo encara no se anar en bici... jejeje . Shiiiiiiit, secreto, secreto .....