Us apunteu a la visita ?
Aquí només tenien 3 ó 4 dies ... No els toquem davant la mare, perquè es pot enfadar, lògicament, tot i que és molt boneta i no fa mai mal a ningú |
Observem amb respecte , en silenci, ens donem temps mútuament ... |
El Miquel ens va treure un dels gatets a fora, encara ni havia obert els ulls |
Que petitets que són !! |
el segon dia ja eren més grans i independents ... |
Que boniquets que són... i quina paciència que tenen amb nosaltres ! sobretot la mare, que no s'ha queixat en cap moment |
Tot i que el David els portava amunt i avall, ho ha fet amb molta delicadesa. I ja van tres dies de visita !! |
Aquí li volia fer olorar la menta al pobre gatet... " olora, olora, és bona ..." Els gatets volien fer la seva, el David perseguint-los per tornar-los al costat de la mare, era com un joc .... |
Ens hem estat hores amb els gatets, no se si ells hauran gaudit tant com el David, no ho crec, però han estat unes estones molt maques i tendres. Tenim sort de que el pare és de poble, i de poble molt petit, on la gent té animalets que podem visitar, amb els que podem jugar, conèixer, atansar-nos, passar bones estones , i fer-ho amb confiança , al nostre ritme, amb respecte i agraïment.
Que maca la relació dels infants amb els animals .... com aprenen a prendre'n cura, oi ?
Ohhh, qué bonicos!! Me encantan los gatos así taaaan pequeños! Qué gracia me ha hecho ver a David cogiendo así a los gatos, yo con mis años no me siento nada cómoda haciéndolo así y él tan pequeño se ve super natural! Y es la mejor forma de llevarlos!
ResponEliminaM'encanten els moixets!! Qué bé que els manetja en David. Petonets!
ResponEliminaQué preciosidad de gatos.
ResponEliminaMe ha gustado ver la naturalidad con la que lo habéis hecho, y la confianza de la madre, supongo que ha percibido que no había peligro, los animales son muy intuitivos para eso.
Que maravilla es dejar que la naturaleza haga lo suyo.... la madre gata no sentía peligro, David los coge de la mejor forma sin que nadie lo enseñe... una experiencia genial!!! Como disfruta vuestro pequeño!!!
ResponEliminaAyy que entrada más bonica, mi debilidad son los gaticos, jajaj por mí tendría más, pero Miguel menos mal que me frena, jajja sería la loca de los gatos. Y a David se le ve en todo lo suyo, que fotos más dulces, trasmiten cariño. Besicos playeros.
ResponEliminaHola guapas... pues sí, super bonita la experiencia, aunque ya sabeis, a mi me sabe mal por los animalillos, aunque David sea respetuoso siempre hay " magreo" jejej.
ResponEliminaRamon le ha enseñado como coger los bebitos, tanto los gatitos como los conejos, así, por el pescuezo... los cogia por dónde queria y claro, los animales se rebotavan y querian arañar. Eso sí, lo pilló enseguida.
Ahora que paciencia ( o miedo....) los gatillos... y la mamá no te digo, para ponerle un monumento de 15l de leche !!
Abrazotes
Quina preciositat de gatets i quina experiència per al teu peque! La veritat que educar en l'amor als animals és també molt important. I quina millor manera que aquesta!
ResponEliminaUna abraçada a tots dos!
Quines imatges més boniques,la veritat!
ResponEliminaUna vegada més es demostra que els nens i els animals s'entenen i es respecten (tot i que també cal ensenyar-li's a tenir cura).
Nosaltres ho veiem cada dia amb la Ona i la Llufa (la nostra gata), es respecten i s'estimen, tot i que a vegades penso, Santa paciència!! perque la gata es deixa fer i refer! Però tenen ja un vincle de per vida
muxets!