Excursions II 2011: Fontcalda i Corbera

Gràcies a que al Ramon li agrada cercar indrets macos per a fer petites excursions hem anat descobrint llocs maquíssims on poder anar amb el David gaudint  i descobrint entorns nous enmig de la natura.

Aquesta vegada ens en anem cap a les Terres de l'Ebre ( Tarragona) a descobrir la Fontcalda.

Aquí teniu petites explicacions sobre el què és:

Rep el nom d'una font d'aigua minero-medicinal que brolla a 28 graus, a l'esquerra del Riu Canaletes, no gaire lluny del Santuari. Són aigües que duen clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic, aquesta font es coneix popularment amb el nom de la "Font dels Xorros " http://www.gandesa.altanet.org/niv4.php?id=12

http://www.terraalta.cat/gandesa/ca/la-fontcalda

És a dir , es tracta d'un manantial amb aigues " medicinals" que dóna llloc a una gran bassa termal . Hi trobem també una font on poder gaudir de les aigues, un balneari i un santuari. Des d'aquestes fins a la bassa hi ha un petit trosset a peu, podeu deixar el cotxe tot just davant la font i/o el santuari,

La veritat és que és un indret molt, molt maco.

Això  sí l'aigua aquell dia no la van escalfar gaire, no. A 28º ? ja, ja,ja ....anda ya !!

http://www.sortirambnens.com/excursions/a-peu/222-la-fontcalda.html

El santuari de la Mare de Déu de la Fontcalda

Com sempre el David volant pels aires ... si us fixeu no feia cara de
tenir-les totes... és que l'aigua estava freda !!!

Les fotos no fan justícia , si us passeu per internet podreu veure
el que és des de dalt i us fareu una bona idea.

Endevineu qui no es va banyar perquè no li agrada l'aigua freda ?
Mi gozo en un pozo... jo que ja portava el biquini des de casa... snif!

Com sempre , ens vam endur entrepans i vam dinar enmig d'aquell indret , què més podem voler ?

Vam aprofitar per visitar el poble vell de Corbera d'Ebre, us expliquem perquè és un lloc imprescindible de visita:

Durant la Guerra Civil Espanyola va trobar-se al bell mig del cor de la batalla de l'Ebre, i el poble va quedar destruït a causa dels bombardejos, tant d'artilleria com de la Legió Còndor i l'aviació italiana. El dia 3 de setembre, durant una de les darreres ofensives franquistes, el front es va trencar pel nord del poble.
Després de la batalla i del final de la guerra Corbera havia perdut ben bé una tercera part de la seva població. Amb el pas dels anys, la població va anar abandonant les cases mig enrunades de la Muntera i va anar traslladant-se a la part baixa del Turó, on actualment hi ha el poble. Els darrers habitants del poble vell van abandonar-lo l'any 2008. El "Poble Vell", declarat Bé d'Interès Cultural, com a Lloc Històric, per la Generalitat de Catalunya (20-07-1992), suposa un retrobament amb la nostra història a través d'un lloc devastat per la guerra. Actualment aspira a convertir-se en un bell paisatge per a la Pau.
És molt aconsellable seguir la Ruta de la Pau, un itinerari circular que travessa el "Poble Vell" i permet realitzar un recorregut pels indrets més significatius on s'esdevingué la batalla de l'Ebre i que també, pels seus camins, es poden veure peces d'una altra mostra artística, Art al Ras

http://ca.wikipedia.org/wiki/Corbera_d'Ebre

És a dir, és l'escenari d'allò que mai ha de tornar a passar, el testimoni vivent de l'horror de les guerres, que ens recordi que no hi ha justificació per tant patiment ni tanta injustícia. Per dins el poble es fa una ruta guiada per cartells amb petites reflexions sobre la Pau.

Tot i que el David estava cansat i remugava perquè tenia son,
la seva expressió podria ser ben significativa de l'horror d'aquesta realitat
no tan llunyana en el temps.

No puc més que acabar amb el gran Salvador Espriu, a "La pell de brau"

A VEGADES ÉS NECESSARI...

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

A VECES ES NECESARIO Y FORZOSO


A veces es necesario y forzoso
que un hombre muera por un pueblo,
pero jamás ha de morir todo un pueblo
por un hombre solo:
recuerda siempre esto, Sepharad.

Haz que sean seguros los puentes del diálogo
y trata de comprender y de amar
las diversas razones y hablas de tus hijos.
Que la lluvia caiga poco a poco en los sembrados
y el aire pase como una mano extendida,
suave y muy benigna sobre los anchos campos.
Que Sepharad viva eternamente
en el orden y en la paz, en el trabajo,
en la difícil y merecida
libertad.

Que així sigui.