dijous, 14 de juny de 2012

A l 'hort, collites primerenques

A l'igual que molts i moltes de vosaltres tenim la sort de poder conrear la terra, plantar, veure com en neixen els fruits....  El padrí té un hort que cuida molt bé al poble, ens agafa una mica lluny , però hi anem sempre que podem, ens agrada molt. És gràcies a ell que en podem gaudir, si no fos per ell, ens seria impossible. Així que: moltes gràcies padrí Emili!! T'estimem!!

L'altre dia vam anar a per un parell d'enciams i cebes, i vam aprofitar per descobrir com neixen les patates i les pastanagues, agafar-ne, tot i que encara és aviat...




El papa ensenya com agafar bé l'aixolet per agafar les patates
sense trencar-les ni fer-nos mal. L'he " tobat", una patata!!!
(patateta)

El padrí també en trobarà ? Síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

I sobretot: picar, picar i picar la terra, que el David s'hi entusiasma!!


"Aihó, aihó.... al huerto a picar...."
Recordeu la cançó de la Blancaneus i els 7 nans ? jeje.

Padrí, padrí he tobat una pastanaga ! ( pastanegueta de fet ).
S'ho mengen els conills !
 Les va plantar ell amb el papa fa unes setmanes i ara ja els hi
podem veure la cara .

I que us sembla el panís ? Al Pla d'Urgell n'hi ha molt
i el pare n'és tot un expert !
Aquella nit, amanida ben fresca per sopar !!

Des de sempre hem cregut que el contacte amb la terra és molt important, en tots els seus aspectes, la mare natura que tant ens ofereix, els seus fruits, la seva bellesa ... ens omplen de salut, de vida, de serenitat. Ens demana només respecte, compromís amb ella, només una mica d'esforç comparat amb tot els que ens regala.

De veritat, ens sentim privilegiats per poder tenir aquest petit tros de terra ferma que ens permet apropar-nos al miracle de veure com neixen i creixen les llavors que hi sembrem. De sentir-les, olorar la terra , agafar-les, menjar-les.... de manera tan senzilla, tant humil....

Per això mateix ens sentim agraïts i continuant en la lluita per aquest canvi , que no acaba de gestar-se ,en el món  ,on tothom pugui disposar de menjar a taula, de que la terra no sigui d'uns pocs, si no de tot aquell que la necessiti , quelcom tant normal en aquesta part del món, però que no és així en molts països on la gent pateix gana, on els infants moren per no tenir aliment. No ho podem entendre .... el dret a la vida, a rebre aliment, aigua, a una vivenda hauria de ser quelcom prioritari per a tots els polítics del món, no creieu ? Punyetero capitalisme.... A més a més, la majoria dels empobrits,  són gent que no poden expressar-se, no poden demanar el que és just....Per ells , com molts de vosaltres feu, ens convertim en la  "veu dels sense veu" per intentar canviar aquesta situació. Indignem-nos i continuem treballant en ferm.

Agraïts doncs, i en camí amb molta altra gent per a aconseguir aquest " altre món possible".

Una abraçada

5 comentaris:

  1. Vaya hortelano bonico que tenéis y que precioso está todo, jaja qué envidia... a ver si el nuestro se pone así!!! Besicos playeros

    ResponElimina
  2. Tienes toda la razón!!!! Tenemos que ser la "voz de los sin voz"
    Me encanta el huerto... que bonito está y que suerte de poder disfrutar de él...
    Enhorabuena! :-D

    ResponElimina
  3. Estoy de acuerdo, que suerte tenemos de tener un trocito de tierra para que nuestros hijos disfruten de esa tremenda experiencia vital!!! un besito!!

    ResponElimina
  4. Un trozo de tierra para sentir y disfrutar!

    ResponElimina
  5. Nosaltres no tenim hort (i ens encantaria,és el nostre somni), només un troçet de balcó on també intentem plantar algunes cosetes i gaudir del procés i del que hi creix.
    No podria estar més d'acord amb el que has escrit

    ResponElimina