S'acaba l'escola bressol...

Doncs sí... demà és el darrer dia de l'escola bressol ... ja han passat dos cursos . Fem la festa de fi de curs on fins i tot, els nens i nenes de P2 es graduen ...

La veritat és que han estat dos anys magnífics. No puc dir res més que coses positives a tots els nivells: afectiu, d' aprenentatge, social, de gaudi, d'amistat ...

Les escoles bressol municipals de la nostra ciutat tenen molt bona fama a nivell educatiu, basen el seu projecte educatiu de centre (PEC) en l'educació emocional i les intel·ligències múltiples, en el respecte a cada infant Però a més a més, l'equip docent de la nostra escola és increïble, no he vist més vocació pels infants, respecte, tendresa, dedicació, alegria, preocupació quan calia.. i això que tenen 94 nens !! però totes les mestres saben , als pocs dies de començar el curs, el nom de cada petit/a . Cada matí els nens i nenes són rebuts amb una gran abraçada i petons si així ho volen. El David per exemple no ho vol en aquell moment, més tard quan a ell li surt ,va per iniciativa pròpia a estimar-les.
I són acomiadats de la mateixa manera.

I que dir del Jesús, el nostre conserge, que ja se'ls aprèn al primer dia !! i que tracta els petits com si fossin els seus propis nets.

Aquesta va ser una de les coses que em van posar la pell de gallina tot just començar el primer curs de l'escola bressol del David, que hi va anar amb 19 mesos, als dos dies de ser-hi ,  totes les mestres quan ens creuàvem pel passadís el saludaven pel seu nom i jo no sabia ni qui eren ... Recordo que em vaig emocionar, em vaig sentir tan agraïda, tan confiada, tan admirada, que en cap moment vaig dubtar de deixar el David amb elles,  tot i que ell i jo  havíem estat 19 mesos junts les 24h al dia sense separar-nos en cap moment . . També s'ha de dir que ell es va quedar la mar de content , tret d'algun dia puntual, que va plorar durant un minut o dos... ha estat feliç sempre de quedar-se allà. Només ha anat entre 3h i 4,30h al dia, venint a dinar a casa.

Hem vist molt els fruits de tot el que el David ha aprés, experimentat, viscut a l'escoleta, i a tots els nivells. Ens sembla molt important, perquè tot i que ens agrada aprendre coses junts, creiem que fer-ho sense nosaltres, en un entorn afavoridor, amb un grup d'iguals, en espais diferents i adaptats a activitats que a casa no podem fer... és genial i  molt positiu per ell, que és un nen molt sociable i gaudeix molt amb els altres., petits i grans..  Li ha aportat tot allò que nosaltres no podem, la descoberta de " l'altre" petit com ell, dels altres, de la vivència del  gup , de fer les coses junts, del respecte a la individualitat però també gaudint del col·lectiu...

Jo he estat de " presi" de l'AMPA aquests dos anys i això m'ha permès tenir una relació més propera amb les mestres, la qual cosa m'ha omplert encara més com a mare.

En fí. Que molt i molt bé !!

Hem estat aquestes dues setmanes preparant un petit detall per l'Eva i la Maria, les dues persones que han estat acompanyant al David els dos darrers anys. M'agrada fer regals fets per nosaltres, penso que transmeten realment allò que volem dir, el nostre agraïment, la nostra il·lusió, i que per tant val la pena dedicar-hi temps i creativitat .

Els hi hem fet una panera de plantes aròmatiques, amb un cistell de sabonets i d'oli d'espígol fet per nosaltres ( activitats que ja coneixeu ...)

Vam comprar: espígol, romaní, sàlvia, alfàbrega, menta i timó de llimó.
Les hem estat cuidant i regant durant una setmana.

Després de fer l'oli d'ametlles dolces amb espígol l'hem tingut 2 setmanes 
en un got de vidre tapat al sol. així l'espígol ha anat macerant-se.
Avui hem omplert les ampolletes. 

Després dels sabons que vam fer, hem provat a fer-ne un d'ossets, ja que
el David ha agafat per iniciativa pròpia el motllo i ho ha demanat.
Vinga doncs, que és molt fàcil !

Els hem posat en una petita panera...

Amb uns palets enganxats amb cel·lo, una blonda petita de paper,
hem posat el  nom a totes les plantetes ...

Les hem posat en una capsa de fruita que primer hem guarnit amb paper
de pinotxo lila  i paper d'embalar taronja.

Hem posat cada banderí a la planteta corresponent.

I aquest és el resultat !! A dins també hi va l'ampolleta amb l'loli i la panera amb els sabonets.
 Els hi han agradat molt !!!

També els hi hem fet una petita llibreta amb fots de  tot el procés d'elaboració de regal.

Gràcies Eva, gràcies Maria. Aquest és el petit escrit que els hi hem preparat en nom del David, el pare i la mare:

Gràcies per donar-me la mà, per ajudar-me a superar-me pas a pas , Per creure en mi..

Gràcies per les vostres abraçades, pels vostres petons, per la vostra acollida;  m’han fet sentir estimat dia rere dia.

Gràcies per ajudar-me a estimar i respectar  els meus companys/ es de  classe, a vosaltres i a la resta de l’equip.

Gràcies per cercar cada dia propostes educatives creatives que han fomentat el meu procés d’aprenentatge.

Gràcies per cuidar-me, netejar-me quan estic brut, consolar-me quan estic trist o enfadat,...

Gràcies per haver acollit els meus pares en les vostres vides amb tanta dedicació, vocació, tendresa  i atenció.

Per ser un pilar fonamental per a mi en aquests anys de la meva vida .

Gràcies per ser com sou. Us estimem.

No us oblidarem mai !!!                                                       

David , el  pare i la mare.