Les extraescolars: una opció reexida !

He de començar dient que la paraula " extraescolars" no m'agrada gens , està plena de connotacions que giren entorn d'un debat a favor/ en contra , que sovint es planteja amb una radicalitat per a mi massa tancada.  

Si o no ? tot depèn, com tantes coses a la vida.

Un cop ha passat la meitat del curs us volem explicar la nostra experiència , que valorem molt positiva.

El David fa tres activitats fora de l'horari escolar . He de dir que , com que vivim a 1/2h caminant de l'escola ( jo no se conduir ni tinc cotxe) a la tarda no va a cole , ja que ell hauria de caminar uns 6km cada dia . Amb 4 anys, no cal.   Dilluns, dimarts i divendres surt a les 12.30h i ja no torna a cole . Dimecres  fa extraesc. i es queda a dinar ( que li encanta !!! ) i dijous fins les 13.30h amb l'extraesc.  i ja està . Aquest ha estat un condicionant important que va afavorir la nostra opció : tenir temps per a fer-les de manera " descansada".

Quines activitats i perquè ? Anglès, música i natació. El perquè és comú: perquè li encanten . A cole també ens han  dit que té molt afany per aprendre, que sempre pregunta molt, que li agrada conèixer coses noves, provar, experimentar  ... Que bé !!!

Veiem com l'anglès li desperta molta curiositat i que li agrada parlar-lo, descobrir paraules noves cada dia, saber com es diu tal o qual cosa ....( el traductor de google ja treu fum en aquest ordinador jejej)   Com que el nivell de la seva mestra a cole és mig, volíem oferir-li l'oportunitat de fer l'activitat amb algú que tingués un bon nivell ( Proficiency)  , el que s'hauria de tenir per ensenyar idiomes vaja, però en aquest país les coses funcionen com funcionen .

Música ? Es passa el dia cantant . Té un cistell amb instruments de música que sovint  agafa per tocar i ens pregunta com fer-ho . Tant el papa com jo tenim un nivell absolutament pèssim en música i no podem ensenyar-li res. .Fins i tot una bona amiga, la seva padrineta, que és profe de música , ens va dir que el David sabia afinar molt bé i que no li ensenyéssim nosaltres les cançons perquè " ho espatllaríem " . La confiança fa fàstic, jeje, però imagineu-vos quin nivell tenim !!

Fa música a cole, però només els hi ensenyen cançons, no experimenten amb instruments ni res .  En aquesta activitat poden tocar i descobrir diversos instruments  " de veritat" de vent, de percussió, de corda ...
genial !!!

Natació? ja us ho vam comentar: li encanta la piscina. Vam pensar que era una llàstima que només en pogués gaudir a l'estiu . Anem dimarts a la tarda 3/4h. 

Quin era el nostre objectiu ? 

Que el David en gaudís . I punt  . El director de l'acadèmia de música, que és un noi jove maquíssim , molt creatiu i que en sap molt  , em deia : però també n'ha d'aprendre, a la qual cosa li vaig contestar : si s'ho passa bé , n'aprendrà , seguríssim. 

En cap moment ens vam plantejar el " seu futur" : per exemple: que comenci ara amb l'anglès per la qüestió laboral com hi ha famílies que sí ho fan.  Això no m'entra al cap, tot i que entenc que la pressió social és tant forta que fins i tot obliguen els nens a anar-hi. 

Quin criteri vam seguir per aconseguir-lo?

Valorar qui ho feia i com . I hem tingut molta sort en això.

Anglès i música les fa al cole amb dues acadèmies que plantegen l'aprenentatge des del joc i d'una manera molt creativa . incorporant teatre, dansa, jocs de taula  ... tenen molt bona fama a Lleida i el preu al cole és força assequible  

Natació ho fa en un club a prop de casa i que també reuneix les mateixes condicions, tothom en parla molt bé i els nens aprenen jugant.

Quina és la nostra valoració ? 

Molt positiva. Tinc una amiga que em deia que aquestes activitats, viscudes d'aquesta manera , són un privilegi i que les classes " normals " també haurien de ser així: grups petits, plantejaments educatius des del joc ... i crec que té raó.

El David, tot i que ell mai explica gaire cosa , s'ho passa en gran  Teníem el dubte amb la música , donada la càrrega genètica que duu ,jeje. Però després d'haver parlat amb la profe ens hem sorprès molt positivament : resulta que és el primer en participar, fins i tot en coses que jo mai de la vida hagués dit, que en sap, que té "dots musicals " i que les gaudeix . La seva valoració, molt acurada i precisa : ritmes, afinació, memòria, compàs ... és de "molt bé."  D' on haurà tret aquest nen aquesta facilitat? jeje.

Si ell no estigués a gust, no li agradés , no hagués volgut anar i  l'hauríem esborrat segur , això ho tenim molt clar.  I si mai ens diu que ja no li agrada no tindrem cap problema en que no hi vagi.

Per això dic que " extraescolars " sí o no ? Depèn.  He sentit molts criteris  a favor o en contra, però crec que l'objectiu ha de ser que la canalla en pugui gaudir i com ja he comentat : si s'ho passen bé, n'aprendran segur. Per aconseguir-ho cal una sèrie de requisits imprescindibles  que nosaltres hem pogut assolir , no tot val. . Aquestes activitats també ens han permès conèixer una mica  més el nostre fill  i allò que li agrada i a ell desenvolupar unes capacitats que nosaltres no tenim i per tant no podem ajudar-lo .

En fi, que n'estem molt satisfets tots tres.

I vosaltres: quina experiència en teniu al respecte ?