Fa unes setmanes el David va aprendre a anar en bici de pedals . Ara fa dos anys que publicàvem aquesta entrada ( mare meva, quins records !!) en la que va aprendre a anar en la bici d'equilibri i és la que feia anar fins ara. L'any passat no en va voler saber res de provar la bici de pedals i nosaltres ho vam respectar sense insistir-li.
I un dia érem a casa i sona l'interfono , era l'Esther que ens diu " Voleu la bici del Marc pel David ? la porto al cotxe !" I tant que la volem !! . Una bici de gran, amb pedals, sense rodetes, com a nova, tot i que té els seus anys i ha passat pel Pau, l'Ares, el Marc, i els seus cosinets.
Què et sembla David, la provem ?
La veritat és que ho va agafar ben ràpidament , creiem que la bici d'equilibri ha contribuït positivament en això. I ell estava ben engrescat.
Dues setmanes després vam fer la nostra primera excursió per l'horta, 13 kms !! I tot sol , amb l'ajuda del papa en les pujades més difícils, que n'hi ha un parell. Una excursió saludable.
Un passeig tranquil , ens creuem amb algunes persones, però poques ... Acostumen a ser molt amables, habitualment et saludes , et dones el bon dia. És agradable . A més el David els hi crida l'atenció, no hi ha massa nens de la seva edat i l'animen, li diuen " molt bé, molt bé " i ell s'estarrufa ( i els papes també ).
El David és molt observador, qualsevol cosa que veu diferent li crida l'atenció,i és motiu de preguntes. Sort que, en coses de l'horta, tenim al papa, que ell en sap, és la seva feina .
Un passeig a la vora del riu , entre arbres fruiters ... no hi pot haver cap altre millor !!
Un cop l'aprenentatge ha estat consolidat, li hem proposat al David passar-li la seva bici petita a la Marina, la filla d'una amiga, i ha estat encantat amb la idea. Avui ha vingut a buscar-la la Neus amb l'Estel, que té 6 mesos , i ell ja l'esperava a la porta per a donar-li, li ha fet molta il·lusió poder fer-ho. I a mi em queia la baba , admirant la seva generositat, la facilitat per a desprendre's de les coses i no lligar-se a elles .....
M'agrada adornar-me'n com, de nou, ratifico que, si respectem els ritmes dels infants , l'aprenentatge és fluid, senzill. A banda que augmenta la confiança en ells mateixos, la seva autoestima, la motivació, les ganes d'esforçar-se ...
Ja tenim un nou ciclista per l'Horta de Lleida !
Bon inici de setmana a tothom !!
Que bé! És un plaer veure com els petits van evolucionant... No saps les ganes que tinc de reemprendre les passejades en bici per les vies verdes, però des de que tenim nens, la cosa és més difícil del que sembla: ara el gran comença a anar amb rodetes i no és còmode... Encara ens queden uns anyets fins que tots dos puguin acompanyar-nos... Paciencia...
ResponEliminaDoncs sí .... paciència, però val molt la pena, perquè llavors serà genial !!!!!
EliminaUna abraçada
Quina passada! Al meu Peque encara no li motiva aprendre a anar amb pedals, així que de moment tira amb la que té sense... I genial haver cedit la bici! Al meu fill aquestes coses li costen una micona, jejejeje...
ResponEliminaMuas!
Que bé! Quina passada, 13 km!!! Estic contenta que us hagi sigut fàcil i, encara més, estic contenta de veure com les teves reflexions s'assemblen tant a les meves: cert és que si els respectem i els donem temps tot és molt més fàcil. Felicitats al nou ciclista generós de part d'una família de recent estrenats ciclistes... I a vosaltres, també!
ResponEliminaPetonets embalats!