divendres, 25 d’abril de 2014

Un temps per a canvis personals



No acostumo a parlar massa sobre mi . Tampoc era aquest l'objectiu del bloc. Però avui sí que vull, i necessito en certa manera , compartir el meu moment personal des d'aquí.

Fa un temps que no em sento bé amb mi mateixa, sobretot pel que fa a la resolució de conflictes amb el David . Tot i que no és un nen de rebequeries ni de plors , hi ha moments en que ,degut a la seva tossuderia i anarquia,  és molt difícil poder gestionar-los.

Fa unes setmanes em vaig sentir molt, molt  mala mare per aquest  tema .  I aquest sentiment s'ha anat incrementant , he sentit que, en conseqüència,  li fallava al David, a mi mateixa , a l'estil educatiu pel qual hem optat ... Se que no és fàcil , que no ens en ensenyen com educar i menys en els moments " difícils ", però si més no, tot i les errades vull sentir-me en la " línia " del que considero el millor. I m'he sentit força desviada, desbordada , incoherent .Llavors m'he adonat : ja fa massa temps que he de fer certs canvis en la meva vida, ja que hi ha aspectes que m'estan distraient, molestant, apartant del que és realment important , que em destaroten per dins i que em fan reaccionar de maneres que no vull, que no em fan sentir gens bé.


Curiosament vaig trobar un exemple visual de com em sento ben a prop. A casa tenim una habitació " pels trastos" que la majoria de vegades és impracticable i ni tant sols hi podem entrar de la quantitat de coses acumulades ( algunes inservibles, algunes per " reciclar ", algunes "per si un cas" que mai arriba .... ) . De què ens serveix aquesta habitació , doncs ? en un principi havia de ser una mena de " taller " on poder pintar, fer manualitats... i no podem . I llavors em sap greu. He intentat vàries vegades endreçar-la, però continuo acumulant el mateix o coses noves que considero importants tot i saber que no ho són .

Els canvis que cal fer en ella, són els mateixos que he de fer dins meu.  Actituds, històries personals , sentiments que he de resoldre per a poder avançar . Endreçar, llançar, desprendre'm .... Ja he començat a fer-ho, curiosament , al mateix temps, vaig sentir la necessitat d' endreçar l'habitació , repassar-ho tot, llançar moltes coses acumulades que no feia servir, reorganitzar ... tot un goig i un descans!!

Interiorment també he sentit aquest alliberament . he mirat dins meu i he vist, tot i que ja ho sabia,  allò del que m'havia de desprendre i el que havia de recuperar . Durant anys ho he volgut fer i no havia pogut. Però aquesta vegada tot ha anat sorgint de manera natural. 


He de recuperar , per exemple, les estones de silenci, de reflexió, meditació, pregària ...  necessito retornar a aquella sensació de connectar- ho tot: ment, cos, esperit ...

Ara necessito més temps per a mi i per a centrar-me en el que vull aconseguir , està en joc tot el que us he explicat abans. Encara em queden força coses a endreçar, dins i fora meu. però , a diferència d'altres vegades, ja estic en marxa, i sembla que per bon  camí. 

Per això em prenc un " stand by" del bloc. Perquè aquest és el nostre espai per anar compartint com creixem, com aprenem ,  com pensem ...  però vull fer-ho sentit-ho , no únicament anant penjant entrades "perquè toca" , que és quelcom que no he fet mai.


Un stand by ja sabeu que significa : que aviat , en uns dies, en unes setmanes, tornarem a ser per aquí . 
Ah, i que no us deixaré de llegir !!
Ens esperareu ?

Us deixo amb aquesta reflexió de Mahatma Gandhi que en aquests moments defineix com m'agradaria sentir-me:





Petonets i abraçades i fins ben aviat !!!!





dijous, 17 d’abril de 2014

La lluna de sang des del Claustre de la Seu Vella



Com ja sabeu, aquesta nit passada , 15 d'abril, es donava un preciós espectacle amb la lluna. 

Hi havia un eclipsi lunar , només visible des d'Amèrica i Oceania , que tenia associat un altre fenomen : la lluna de sang , es a dir, que aquesta, en sortir, es podia veure d'un intens color vermell, molt més del que veiem habitualment.  Això es donava , especialment, per la suma de l' atmosfera i  l'ombra de la Terra projectada sobre la lluna, tot i que en teoria aquesta no s'havia de veure per l'eclipsi.


La atmósfera terrestre es la culpable de que el satélite cambie de color durante el eclipse total de Luna ya que lo lógico sería que no está desapareciese por completo del cielo, sin embargo debido a la inclinación de ambos, la Tierra desvía y absorbe los rayos de color azul del Sol y por ello adquiere una coloración muy similar a la del gran astro en los crepúsculos.

A Lleida, els Amics de la Seu Vella , cada nit de lluna plena, obren el claustre, que és l'únic de tota Europa obert a la ciutat ( habitualment tots són tancats ) , per a poder admirar-la .
 Aquesta vegada ,amb més raó que mai , no ens ho podíem perdre.
Van apagar les llums del claustre per a poder admirar-la millor. En aquell moment, tot es va omplir de màgia.



Tot i la gent que hi havia , es respectava el silenci i la contemplació . 
Quina bellesa, quin moment tant únic i especial ...






Hi havia molts pocs nens , tres en total, als que el David de seguida va anar a conèixer .




Passejar a la nit i en silenci pel mig del claustre , amb la poca llum que entrava des de fora ha estat una experiència preciosa , tot es veu i es sent diferent de durant el dia . No podia deixar de pensar en els milions de persones que durant segles l'han estat visitant, que ja no hi són , però que ella, la Seu , encara hi és vetllant la ciutat  ...


Hem estat els primers en entrar al claustre , que poc a poc s'anava omplint de gent que entrava en degoteig... M'ha vingut al cap la primera estrofa de la cançó d'en Sisa , "Qualsevol nit pot sortir el sol "


Fa una nit clara i tranquil·la
hi ha una lluna que fa llum
els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de colors i de perfums ...




Amb aquest lluna vermella que poc a poc , conforme pujava en el cel , s'anava engroguint , el títol de la cançó es fa realitat :  qualsevol nit, pot sortir el sol . Certament , aquesta nit  ha sortit .


Us l'he perdut ? Doncs agafeu agendes , perquè ens en queden 3 !!! la darrera de totes visible des d'Espanya :
Este es el primer eclipse de luna total de un ciclo de cuatro que se sucederán hasta el 2015, conocido como la tétrada de lunas rojas, el último de ellos podrá verse desde toda España.
  Los próximos eclipses totales lunares en los que el mundo podrá ver la Luna de Sangre ocurrirán el 8 de octubre de 2014, el 8 de abril de 2015 y el último será la noche del 28 de septiembre de 2015 y no volverá a ocurrir hasta el año 2032.




I vosaltres, la vau poder admirar ?








dilluns, 14 d’abril de 2014

D'excursió al balconet de Santa Linya



Compartim un nou indret molt maco ,  amb vistes espectaculars i molta tranquil·litat : l' anomenat Balconet de Santa Linya, al terme municipal de Les Avellanes i Santa Linya (La Noguera) , a la serra del Montclús. Es traca d'un  espai natural protegit i zona d'aiguabarreig del Segre i el Noguera Pallaresa .


La vista sensacional: les cingleres del Congost del Noguera Pallaresa i al fons el Montsec, la serra de Sant Mamet i Terradets.



Impressionant .




En aquest marc incomparable el David , per iniciativa pròpia, prepara  el dinar .





Pa amb tomate , ben sucat i amb un rajolí d'oli verge extra . Quina gana !! 





I amb que podem acompanyar el pa ? Tinc una idea !! diu el David. Amb olives tallades !! 




No  només les vistes ens agraden , les olors del romaní, el timó i d' altres plantes ens envolten per tot arreu.




I els voltors ens sobrevolen , Veure'ls és quelcom màgic , gairebé sense batre les ales fan llargs trajectes aprofitant les corrents tèrmiques de l'aire  ....





Quin privilegi !




Aprofitem per continuar aprenent , significativament, sobre les flors i les abelles , mirem el pol·len, els estams, els pètals ...







Amb tantes pedres no podem  deixar de fer escultures totalment integrades en la natura ...





Tot marxant ens esperava una sorpresa, com si l'haguessin preparat per a nosaltres:

arnes d'abelles !!!





Ens hem apropat amb el cotxe a la vora, sense baixar cap vidre . Hem recordat tot el que vam aprendre l'altre dia i que ja us vam explicar. Mentre les abelles fan la mel, els arbres es pol·linitzen de la manera més natural i sàvia . 




El David, tot observant ha fet un molt bones pregunta : i per on entren les abelles ? .
Com que no ens hem pogut atansar massa a mirar-ho , hem buscat una imatge quan hem arribat a casa : la fletxa blava és un minúscul foradet per on entren , i la fletxa verda assenyala la sortida.  També podem veure, en un model diferent del que hem trobat nosaltres, com estan disposats els ruscos en el seu interior.



Doncs ja ho sabeu, si esteu per aquesta zona i us ve de gust, no dubteu en atansar-vos a aquest indret , segur que el gaudireu !!


Bon inici de setmana !!!






divendres, 11 d’abril de 2014

El nostre tauler a Pinterest



Fa molt de temps que vaig afegint un munt de pàgines amb recursos que m'agraden a la barra de  "marcadors" , però realment és poc pràctic , gens visual , mai no recordo de mirar-m'ho ... Així que ahir m'hi vaig posar, per fi, a mirar com es feia un tauler a Pinterest. 

Crec que és una eina genial, a mi em va molt bé cercar a Pinterest tot el que vull i més: és visual, pràctic , permet una bona organització ( això és el millor de tot!!)  i és molt fàcil de fer anar . 

Així doncs us presentem el nostre tauler acabat de  néixer " Pinterest Caminem Plegats" 






Hi ha poqueta cosa , tot just l'he acabat de començar. Poc a poc aniré afegint-hi més grans idees i propostes de tanta gent creativa que em vaig trobant a la xarxa, incloent, si no us fa res, les de la gent que ens llegiu . Si mai us trobeu un enllaç vostre que no us agrada que hi sigui, o bé no voleu que ho faci, només cal que m'ho digueu, però si no us importa aviat formareu part del nostre tauler .

Una de les coses que més il·lusió em fa és poder compartir tot el que vaig trobant . A mi Pinterest  m'ha servit de molt i ara espero que el nostre  també li pugui servir a algú.


Així doncs, benvinguts i benvingudes al nostre tauler!!


Abraçades i bon cap de setmana   !!









dimarts, 8 d’abril de 2014

Com es fa la mel ?


Es primavera , els camps s'omplen de flors i sovint veiem com  les abelles estan  ben enfeinades per fer força mel, menjar-ne  i guardar-ne per l'hivern proper. 

I ens hem fet la pregunta : com ho fan ?


Primer veiem com les flors tenen pol·len i estams pels que xuclen el nèctar que a les abelles tant els hi agrada  





Com que és tant petit i a simple vista no es veu bé, què podem fer per veure'l millor ? 
Doncs mirar-lo al microscopi!!


Preparem la mostra ...



I amb molta cura,  i més traça perquè costa una mica enfocar-lo bé, el podem veure bé a la pantalla de l'ordinador.

El David s'ha fixat en els granets que envoltaven l'estam, com si fossin "granets de sorra groga" . Doncs sí , aquesta és el pol·len que s'enganxa a les potetes de les abelles quan les estan libant  i que deixen al rusc posteriorment .




Hem mirat fotos per internet, i hem tret una idea molt xula d'aquest vídeo d'un CEIP d'un  poble de Navarra:  . Poso només els enllaços perquè, no se per quina raó , blogger no em deixa penjar els vídeos des del youtube.

Hem fet les cel·les del rusc amb cartolina taronja .  Després he trobat un altra idea genial per a fer-los amb rotlles de paper higiènic al blog   Relentlessy fun, Deceptively Educational, , que us recomano,   i en concret en aquesta entrada . 





Amb un centre de flors de feltre que havia fet mesos abans , hem  copiat el que fan les abelles . Hem fet petits granets de pol·len amb plastilina groga , i a més a més, les larves en color verd ( no teníem blanc) . Hem simulat amb les nostres mans les potetes de les abelles a les que s'enganxa el pol·len per a poder-lo transportar cap al rusc i cap a d'altres flors.





Amb paper de seda de color groc hem fet el nèctar. Hem simulat la llengua i la manera de fer de les abelles, tot  xuclant amb una palleta - sense foto, snif - L'hem posat a dins el rusc , on el deixen  per a que les larves es puguin alimentar . El mateix vídeo explica com les abelles es posen a sobre de les cel·les agitant les ales molt fort i molt ràpid, per a que així, l'aigua s'evapori i quedi la MEL , que serà el seu aliment. 





També hem vist com posen una capa de cera a sobre la cel·la per a que la mel no s'assequi i quedi amb aquella textura que tant ens agrada .

Quan el papa ha arribat a casa li ha explicat tot el procés tot content . 


I ... que ens va inspirar a fer aquesta petita investigació ? 


Un taller d'elaboració de mel, al que hi vam anar diumenge , a la Fira de la Floració de Miralcamp, que feia  una petita empresa del mateix poble , Apicultura Navés .

Primer de tot hem vist la mel dins les cel·les de les arnes . Aquí podeu veure com les posen primer en camps d'arbres fruiters per tal de pol·linitzar-los i d'aconseguir mel. Tothom se'n beneficia ! Després les mateixes arnes aniran a camps de romaní fins acabar al vell mig de les muntanyes . 





Tot seguit el Dani ens ha ensenyat com s'extreu la mel , d'una manera totalment manual. Fins i tot  ens ha fet vestir d'apicultors !! Les peces es posen de manera vertical i ben collades en un gran recipient d'acer inoxidable .




Aquí hem pogut veure de primera mà les larves de les abelles 





Un cop posades i amb una maneta s'han de fer rodar molt fort i ràpid . D'aquesta manera i gràcies  a la força centrífuga, la mel surt disparada del rusc cap a les vores del cilindre . 





Ho comprovem ? mmmm, que bona !!!! Al David li ha encantat i això que a casa mai en vol de mel . Un pas més a tastar coses noves !!






La mel va lliscant per les vores del cilindre i cau cap a baix , on hi ha una petita aixeta per la qual surt la mel.




Ens hem pogut endur a casa un potet per a degustar-la i recordar tot el procés . Boníssima !!

Continuarem coneixent el món de les abelles, que és molt interessant . I ja començo a buscar activitats entorn de la força centrífuga .... sort que en tenim de Pinterest i de tanta gent que comparteix bones idees !!


Abraçades !