Un temps per a canvis personals

No acostumo a parlar massa sobre mi . Tampoc era aquest l'objectiu del bloc. Però avui sí que vull, i necessito en certa manera , compartir el meu moment personal des d'aquí.

Fa un temps que no em sento bé amb mi mateixa, sobretot pel que fa a la resolució de conflictes amb el David . Tot i que no és un nen de rebequeries ni de plors , hi ha moments en que ,degut a la seva tossuderia i anarquia,  és molt difícil poder gestionar-los.

Fa unes setmanes em vaig sentir molt, molt  mala mare per aquest  tema .  I aquest sentiment s'ha anat incrementant , he sentit que, en conseqüència,  li fallava al David, a mi mateixa , a l'estil educatiu pel qual hem optat ... Se que no és fàcil , que no ens en ensenyen com educar i menys en els moments " difícils ", però si més no, tot i les errades vull sentir-me en la " línia " del que considero el millor. I m'he sentit força desviada, desbordada , incoherent .Llavors m'he adonat : ja fa massa temps que he de fer certs canvis en la meva vida, ja que hi ha aspectes que m'estan distraient, molestant, apartant del que és realment important , que em destaroten per dins i que em fan reaccionar de maneres que no vull, que no em fan sentir gens bé.

Curiosament vaig trobar un exemple visual de com em sento ben a prop. A casa tenim una habitació " pels trastos" que la majoria de vegades és impracticable i ni tant sols hi podem entrar de la quantitat de coses acumulades ( algunes inservibles, algunes per " reciclar ", algunes "per si un cas" que mai arriba .... ) . De què ens serveix aquesta habitació , doncs ? en un principi havia de ser una mena de " taller " on poder pintar, fer manualitats... i no podem . I llavors em sap greu. He intentat vàries vegades endreçar-la, però continuo acumulant el mateix o coses noves que considero importants tot i saber que no ho són .

Els canvis que cal fer en ella, són els mateixos que he de fer dins meu.  Actituds, històries personals , sentiments que he de resoldre per a poder avançar . Endreçar, llançar, desprendre'm .... Ja he començat a fer-ho, curiosament , al mateix temps, vaig sentir la necessitat d' endreçar l'habitació , repassar-ho tot, llançar moltes coses acumulades que no feia servir, reorganitzar ... tot un goig i un descans!!

Interiorment també he sentit aquest alliberament . he mirat dins meu i he vist, tot i que ja ho sabia,  allò del que m'havia de desprendre i el que havia de recuperar . Durant anys ho he volgut fer i no havia pogut. Però aquesta vegada tot ha anat sorgint de manera natural. 

He de recuperar , per exemple, les estones de silenci, de reflexió, meditació, pregària ...  necessito retornar a aquella sensació de connectar- ho tot: ment, cos, esperit ...

Ara necessito més temps per a mi i per a centrar-me en el que vull aconseguir , està en joc tot el que us he explicat abans. Encara em queden força coses a endreçar, dins i fora meu. però , a diferència d'altres vegades, ja estic en marxa, i sembla que per bon  camí. 

Per això em prenc un " stand by" del bloc. Perquè aquest és el nostre espai per anar compartint com creixem, com aprenem ,  com pensem ...  però vull fer-ho sentit-ho , no únicament anant penjant entrades "perquè toca" , que és quelcom que no he fet mai.

Un stand by ja sabeu que significa : que aviat , en uns dies, en unes setmanes, tornarem a ser per aquí . 

Ah, i que no us deixaré de llegir !!

Ens esperareu ?

Us deixo amb aquesta reflexió de Mahatma Gandhi que en aquests moments defineix com m'agradaria sentir-me:

Petonets i abraçades i fins ben aviat !!!!