divendres, 25 d’abril del 2014

Un temps per a canvis personals



No acostumo a parlar massa sobre mi . Tampoc era aquest l'objectiu del bloc. Però avui sí que vull, i necessito en certa manera , compartir el meu moment personal des d'aquí.

Fa un temps que no em sento bé amb mi mateixa, sobretot pel que fa a la resolució de conflictes amb el David . Tot i que no és un nen de rebequeries ni de plors , hi ha moments en que ,degut a la seva tossuderia i anarquia,  és molt difícil poder gestionar-los.

Fa unes setmanes em vaig sentir molt, molt  mala mare per aquest  tema .  I aquest sentiment s'ha anat incrementant , he sentit que, en conseqüència,  li fallava al David, a mi mateixa , a l'estil educatiu pel qual hem optat ... Se que no és fàcil , que no ens en ensenyen com educar i menys en els moments " difícils ", però si més no, tot i les errades vull sentir-me en la " línia " del que considero el millor. I m'he sentit força desviada, desbordada , incoherent .Llavors m'he adonat : ja fa massa temps que he de fer certs canvis en la meva vida, ja que hi ha aspectes que m'estan distraient, molestant, apartant del que és realment important , que em destaroten per dins i que em fan reaccionar de maneres que no vull, que no em fan sentir gens bé.


Curiosament vaig trobar un exemple visual de com em sento ben a prop. A casa tenim una habitació " pels trastos" que la majoria de vegades és impracticable i ni tant sols hi podem entrar de la quantitat de coses acumulades ( algunes inservibles, algunes per " reciclar ", algunes "per si un cas" que mai arriba .... ) . De què ens serveix aquesta habitació , doncs ? en un principi havia de ser una mena de " taller " on poder pintar, fer manualitats... i no podem . I llavors em sap greu. He intentat vàries vegades endreçar-la, però continuo acumulant el mateix o coses noves que considero importants tot i saber que no ho són .

Els canvis que cal fer en ella, són els mateixos que he de fer dins meu.  Actituds, històries personals , sentiments que he de resoldre per a poder avançar . Endreçar, llançar, desprendre'm .... Ja he començat a fer-ho, curiosament , al mateix temps, vaig sentir la necessitat d' endreçar l'habitació , repassar-ho tot, llançar moltes coses acumulades que no feia servir, reorganitzar ... tot un goig i un descans!!

Interiorment també he sentit aquest alliberament . he mirat dins meu i he vist, tot i que ja ho sabia,  allò del que m'havia de desprendre i el que havia de recuperar . Durant anys ho he volgut fer i no havia pogut. Però aquesta vegada tot ha anat sorgint de manera natural. 


He de recuperar , per exemple, les estones de silenci, de reflexió, meditació, pregària ...  necessito retornar a aquella sensació de connectar- ho tot: ment, cos, esperit ...

Ara necessito més temps per a mi i per a centrar-me en el que vull aconseguir , està en joc tot el que us he explicat abans. Encara em queden força coses a endreçar, dins i fora meu. però , a diferència d'altres vegades, ja estic en marxa, i sembla que per bon  camí. 

Per això em prenc un " stand by" del bloc. Perquè aquest és el nostre espai per anar compartint com creixem, com aprenem ,  com pensem ...  però vull fer-ho sentit-ho , no únicament anant penjant entrades "perquè toca" , que és quelcom que no he fet mai.


Un stand by ja sabeu que significa : que aviat , en uns dies, en unes setmanes, tornarem a ser per aquí . 
Ah, i que no us deixaré de llegir !!
Ens esperareu ?

Us deixo amb aquesta reflexió de Mahatma Gandhi que en aquests moments defineix com m'agradaria sentir-me:





Petonets i abraçades i fins ben aviat !!!!





24 comentaris:

  1. Guapa pues muuucho animo en este camino interior, que es verdad que a veces tenemos necesidad de "resetearnos" y ser nosotros sin lastres, espero verte prontito con ilusión y con la habitación ordenada y en paz. Muchos besazos playeros y llenos de armonía.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias guapa, la verdad es que sí me hace falta ese " reseteo" o mejor dicho un "desfragmentador de disco duro" para "liberar espacio".
      Un beso enorrrrrrrrrrrrrrme

      Elimina
  2. Guapaaaaaaaaa molts ànims.
    A vegades necessitem netejar el nostre interior i reorganitzar tot allò que dins nostre dia darrere dia anem acumulant, perquè per estar bé amb els que ens envolten, amb la gent que estimem .... és necessari està bé amb nosaltres mateixos !!!!!!
    Jo per suposat t'esperaré amb els braços ben oberts per poder llegir les teves magnífiques entrades amb la força que et caracteritza al escriure-les i per continuar caminant juntes dins d'aquest món que m'ha fet conèixer gent magnífica com tu !!!!!!
    Endavant i molta força !!!!
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Magda , que maco !
      Sí, sí, si no m'aturo acabaré per estar malament de veritat .... ningú no s'ho mereix.
      Petonets bonica i cuida't molt !

      Elimina
  3. Sempre que ho sentim necessari, cal fer una "posadeta a punt" revisant-nos nosaltres i el que ens envolta. Pren-te el temps que et calgui que us esperarem. Una forta abraçada i fins ben aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies guapa !
      De moment ja vaig guardant fotos de les cosetes que fem per compartir-les quan arribi el moment .
      Una abraçada !

      Elimina
  4. Claro que esperaremos!!, tomate el tiempo que necesites para que notes confortable tu habitación. Esas pequeñas crisis son las que más nos ayudan a crecer. Disfruta ese camino también.
    Un abrazo bien grande

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, estoy segura que sí será muy positivo, ya que, de momento ya lo está siendo.
      Un besote !

      Elimina
  5. Estarem esperant-vos i, sempre que tu ho vulguis, ho desitgis o ho necessitis, acompanyant-te/vos. A vegades cal aturar-se, reflexionar, pensar... agafar aire i tornar a engegar. Et felicito per la decisió que has pres, cal ser valenta per a afrontar l'endreça interior i exterior.
    Una abraçada ben grossa.
    Feliç endreça.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, estic segura que, amb la profunditat que escrius les teves entrades saps molt bé com em sento, és fabulós trobar gent amb els que podem estar en sintonia tot i no conèixer -nos personalment. Em transmeteu molt energia positiva.
      Petonets endreçadors.

      Elimina
  6. Enhorabona per la teva capacitat de reflexió i de positivisme, sovint és important aturar-se per reflexionar, analitzar i reconduir el camí que estem seguint i cal ser molt valent per fer aquest pas.
    T'envio molts ànims i força per seguir endavant, espero amb moltes ganes la teva represa per explicar-nos les vostres experiències.
    Tonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies !!!! Tinc moltes ganes i il·lusió per aquesta endreça , crec que serà una de les més importants que mai haig fet . Ja us ho explicaré.
      Una abraçada !

      Elimina
  7. Oh! I tant que us esperarem!
    T'entenc però que molt! Potser pq també he passat per unes sensacions similars a les que expliques en aquesta entrada al bloc tan emotiva.
    No ens coneixem personalment però si et puc ajudar d'alguna manera, parlem via mail.

    Molts petonets guapa! I molta força que això de ser mare és un dels reptes més complexos que jo he conegut mai!

    Ah! i continua endreçant que ja et dic jo que és del tot terapèutic! :O)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Olga bonica,

      Moltes gràcies per tot el que em dius, em dóna encara més energia i més convenciment . Un cop tot estigui més "en ordre" voldria compartir amb vosaltres el què ens passa ja que crec que poder-nos entendre, intercanviar experiències, sentiments, etc ha de ser molt positiu. Com que en els blocs volem compartir coses tant maques a vegades sap greu explciar quan no estem tant bé.

      Gràcies de nou per tot !

      Elimina
  8. Es verdad... a veces es necesario encontrarse con uno mismo, pararnos para escucharnos, encontrar nuestra verdad para seguir el camino... Poderles ofrecer a nuestros peques sencillez y ayudarles a encontrar su camino, un camino para ir dejando atrás el enfado, la impaciencia o los nervios requiere de nosotrasun trabajo enorme y difìcil. Nada mejor que vaciar la habitación y llevar una vela para que vuelva la luz...

    Yo estaré esperándote. Y estoy segura que lo conseguirás.

    Abrazos enormes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias por tus palabras, que bien me han sentado !!!

      Estoy segura que muchas de vosotras os habeis sentido como yo, por eso he querido compartirlo en el bloc, aunque lo pueda leer cualquiera, pero sentirme en sintonía con vosotras es, ahora, lo que más me ayuda a tirar con ello hacia delante !
      Mil besos y mil gracias !!!

      Elimina
  9. Jo que pensava que havia comentat...doncs res, que aquí estarem esperant-te! Feliç stand-by! :)
    Un petó!

    ResponElimina
  10. Una abraçada ben forta. Aquí seguirem quan et trobis amb ganes de tornar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb ganes de retrobar-vos en aquest espai !!!
      Moltes gràcies guapa!!

      Elimina
  11. Ai, no saps com m'he sentit d'identificada amb tu (fins i tot amb l'habitació de casa plena de trastos inservibles!). Un petó i aquí t'esperem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies !! sí, sí em sembla que el que em passa no és gens original, si no que tothom hi passem alguna ( o algunes) vegada a la vida , compartir-ho sempre ajuda i et dóna més ànims .
      De moment l'habitació està endreçada, les altres en procés .
      Una abraçada i merci!!

      Elimina
  12. Estimada Camino,
    he llegit emocionada el teu text ple de sentiment i t'he de dir que no hi ha mare o pare que no subscrigui les teves emocions vers els fills. A més, quan es fa una opció de vida lluny de la convencional, sentir-te vivint en la contradicció és molt habitual. T'ho dic per experiència! ha, ha,ha.
    M'agradaria abraçar-te i donar-te consol, dir-te que tot anirà be, que els nostres fills ens estimen i saben de la nostra lluita per ser millors.
    Intueixo un pèl de culpa, allibera't d'ella i sigues tolerant amb tu, viu els teus errors com a necessaris per evolucionar. Així, amb l'exemple, el David també aprendrà a acceptar els seus i els dels altres.
    Jo ara retorno d'un temps d'introspecció, una avaria de l'ordinador ha estat una excusa perfecte per desconnectar de la xarxa i cuidar-me. Ja saps que la malaltia del meu fill està fent el camí difícil...
    Per poder ajudar-lo en la seva sanació, en aquest temps m'he iniciat en el reiki i ha resultat que he començat la meva pròpia: meditació, reflexió, espera, paciència... Ja veus quantes oportunitats meravelloses ens aporten els nostres fills!!!
    Torna quan ho necessitis, sense presses, estima i deixa`t estimar... Formes part de les meves amigues virtuals i pel que necessitis un mail em farà córrer al teu costat.
    Petonassos
    Carme

    ResponElimina
  13. Estic exactament en el mateix moment que tú!Aquest estiu toca endreçar l'habitació dels trastos i fe canvis en la meva vida i la manera de viure-la.

    ResponElimina