Nous colors als ajuntaments: i ara què, mcs?

He de dir que he viscut diferents emocions aquests darrers dies ... suposo que com una bona part de vosaltres .

El mateix dia 24M estava un xic nerviosa  fruit de la expectativa davant el que podria o no passar. 

No m'agraden les majories absolutes, ja ho vaig comentar en el seu moment. Els nous moviments socials que han anat derivant a formes polítiques concretes em fan sentir més motivada i renovada, penso que val la pena recolzar-los. També ho vaig comentar fa un temps.

Ara, per fi, els ajuntaments han començat a tenir més colors , el de Lleida ha passat de tres a set. Està prou bé. Potser canviarà poca cosa, però és un començament. Quelcom  - més esperit crític ?- es mou entre la ciutadania, esperem que es vagi contagiant.

Estic contenta doncs, no del tot satisfeta,  però contenta .

Aquests darrers dies però m' envaeix  la decepció o més ben dit, una mena d'astorament davant del què està passant a nivell mediàtic ... si més no a la televisió. Penso que el que ha succeït és prou important com per a fer una lectura profunda, que interpreti la necessitat que sent i ha manifestat democràticament la població de noves formes de govern, més justes i solidàries, amb fonaments socials i no econòmics , potser fins i tot, un mini-canvi  ( en una part de la població) en la concepció de la pròpia dignitat com a ciutadà/na que l'ha fet plantejar-se bé el seu vot , sentint-se part imprescindible del motor democràtic .

I ... què em trobo als mcs ? una contínua i lacònica dissertació sobre el què ha dit l'Espe ( sí, que ja ho se, és per posar-se les mans al cap, però amb una vegada jo ja en tinc prou) , el que no ha dit en Mariano , les malcarades públiques que hi ha entre els barons del PP, les trucades telefòniques entre el Pedro i el Pablo ( i no parlen precisament dels Picapiedra) ... i un cop acaben ... tornen a començar!

N'estic decebuda . I molt. Senyors i senyores " periodistes" de la tv , pública i privada : on queda l'anàlisi - interessantíssim- sobre la situació actual, on estan els debats sobre les noves propostes socials, econòmiques, de gestió, de transparència total ? Crec que les noves opcions, nascudes de la mateixa ciutadania, que han anat guanyant escons de manera taxativa , tenen una gran feina de reflexió i estudi al darrera , acurada i  ben fonamentada des de l'experiència en d'altres paisos , feta per grans professionals convençuts de que el canvi és possible.

Aquest hauria de ser un gran moment per a obrir el debat a tota la ciutadania , per a crear un discurs social al respecte, tot informant, debatent, aprofundint en aquestes propostes, fent-les arribar a la gent per generar confiança, diàleg, reflexió ... No ens calen politòlegs il·lustres ni economistes de rellevància mundial per a fer-ho, simplement cal establir els espais necessaris i els interlocutors/res que arribin a la població per parlar-ne amb més serietat del que s'està fent , que sincerament, penso que és ben poc, ratllant   "l'amarillisme" . No entenc com, d'una professió apassionant com és el periodisme, no surten explícitament aquests debats, oferint i aprofitant l'oportunitat de reflexionar-hi i analitzar plegats la situació: és que no els hi sembla prou significativa, és que no senten la necessitat de incidir en la població, si més no, per a que es plantegin que les coses realment poden canviar si així ho volem i ho manifestem? És que no volen aplaudir els nous colors de la democràcia i sobretot d'aquella nascuda des del carrer?


El que he dit: contenta, decebuda , enfadada, il·lusionada ... una bona barreja de sentiments i emocions que  em demostren que les  darreres eleccions no m'han deixat gens indiferent. I a vosaltres?

Alguna cosa s'està movent positivament. Felicitem-nos-hi !!!


Bon cap de setmana !!!