divendres, 29 de maig de 2015

Nous colors als ajuntaments: i ara què, mcs?





He de dir que he viscut diferents emocions aquests darrers dies ... suposo que com una bona part de vosaltres .

El mateix dia 24M estava un xic nerviosa  fruit de la expectativa davant el que podria o no passar. 

No m'agraden les majories absolutes, ja ho vaig comentar en el seu moment. Els nous moviments socials que han anat derivant a formes polítiques concretes em fan sentir més motivada i renovada, penso que val la pena recolzar-los. També ho vaig comentar fa un temps.

Ara, per fi, els ajuntaments han començat a tenir més colors , el de Lleida ha passat de tres a set. Està prou bé. Potser canviarà poca cosa, però és un començament. Quelcom  - més esperit crític ?- es mou entre la ciutadania, esperem que es vagi contagiant.


Estic contenta doncs, no del tot satisfeta,  però contenta .

Aquests darrers dies però m' envaeix  la decepció o més ben dit, una mena d'astorament davant del què està passant a nivell mediàtic ... si més no a la televisió. Penso que el que ha succeït és prou important com per a fer una lectura profunda, que interpreti la necessitat que sent i ha manifestat democràticament la població de noves formes de govern, més justes i solidàries, amb fonaments socials i no econòmics , potser fins i tot, un mini-canvi  ( en una part de la població) en la concepció de la pròpia dignitat com a ciutadà/na que l'ha fet plantejar-se bé el seu vot , sentint-se part imprescindible del motor democràtic .

I ... què em trobo als mcs ? una contínua i lacònica dissertació sobre el què ha dit l'Espe ( sí, que ja ho se, és per posar-se les mans al cap, però amb una vegada jo ja en tinc prou) , el que no ha dit en Mariano , les malcarades públiques que hi ha entre els barons del PP, les trucades telefòniques entre el Pedro i el Pablo ( i no parlen precisament dels Picapiedra) ... i un cop acaben ... tornen a començar!


N'estic decebuda . I molt. Senyors i senyores " periodistes" de la tv , pública i privada : on queda l'anàlisi - interessantíssim- sobre la situació actual, on estan els debats sobre les noves propostes socials, econòmiques, de gestió, de transparència total ? Crec que les noves opcions, nascudes de la mateixa ciutadania, que han anat guanyant escons de manera taxativa , tenen una gran feina de reflexió i estudi al darrera , acurada i  ben fonamentada des de l'experiència en d'altres paisos , feta per grans professionals convençuts de que el canvi és possible.

Aquest hauria de ser un gran moment per a obrir el debat a tota la ciutadania , per a crear un discurs social al respecte, tot informant, debatent, aprofundint en aquestes propostes, fent-les arribar a la gent per generar confiança, diàleg, reflexió ... No ens calen politòlegs il·lustres ni economistes de rellevància mundial per a fer-ho, simplement cal establir els espais necessaris i els interlocutors/res que arribin a la població per parlar-ne amb més serietat del que s'està fent , que sincerament, penso que és ben poc, ratllant   "l'amarillisme" . No entenc com, d'una professió apassionant com és el periodisme, no surten explícitament aquests debats, oferint i aprofitant l'oportunitat de reflexionar-hi i analitzar plegats la situació: és que no els hi sembla prou significativa, és que no senten la necessitat de incidir en la població, si més no, per a que es plantegin que les coses realment poden canviar si així ho volem i ho manifestem? És que no volen aplaudir els nous colors de la democràcia i sobretot d'aquella nascuda des del carrer?


El que he dit: contenta, decebuda , enfadada, il·lusionada ... una bona barreja de sentiments i emocions que  em demostren que les  darreres eleccions no m'han deixat gens indiferent. I a vosaltres?

Alguna cosa s'està movent positivament. Felicitem-nos-hi !!!


Bon cap de setmana !!!





4 comentaris:

  1. jejeje, un dels motius pels que mai miro la tele... n'estic tant decebuda i avorrida que ja fa més de 15 anys que amb prou feines la connecto... Sempre tinc altres prioritats... Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Síiiiiiiiiiiiiiii però és que jo pensava que seria prou important com per a que fessin un canvi radical... innocent de mi ... quin nivell de periodisme ... suposo que tenim el que ens mereixem d'altra banda ...

      petonets

      Elimina
  2. Totalmente de acuerdo. Y aunque no vemos la TV, nos llegan ecos de las "noticias importantes" y es tristísimo. Si siguen así, los telediarios creo que tendrán los días contados y cada vez mas gente buscará en las redes las noticias que les interesen.

    Besotes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues sí, es cierto ... creo que he tenido expectativas muy altas, pero creo que la ocasión se lo merecia... en fin ...

      besos guapa!

      Elimina