dilluns, 21 de setembre de 2015

Aprenent pel Sud de França I


La tercera setmana de juliol vam fer una escapada al Sud de França. Vam començar el nostre viatge al departament de l'Ariège, visitant les Coves de Niaux.  És una de les poques coves amb pintures prehistòriques obertes al públic , que daten de fa, ni més ni menys, 14.000 anys !! algú de vosaltres se'n pot fer a la idea del que significa? Milers d'anys existint mentre els grans i petits esdeveniments da la història de la humanitat anaven succeint-se...




Aquest és un exemple de les pintures que hi vam trobar, en molt bon estat de conservació:
Aquí hi trobareu més informació sobre elles. I aquí un petit vídeo.


Va ser una experiència única, totalment diferent a les visites a coves que havíem fet fins llavors: per tal de conservar les pintures el millor possible, la visita es fa en petits grups amb guia que s'han de concertar abans, només en deixen entrar un nombre molt limitat cada dia. A més a més, el recorregut de gairebé 2 km que cal fer fins arribar a les pintures , es fa amb lots (que et donen allà) , ja que no hi ha il·luminació elèctrica dins la cova: vam recórrer la cova en silenci, amb molt de compte perquè relliscava, intentant seguir les explicacions del guia amb el meu més que oblidat francès que vaig fer  de 6è fins a COU i 3er de l'EOI: on se n'ha anat ???? que jo en sabia una mica!!! ai, que trist, la edat... jejje.


Després de fer el recorregut a fosques vam arribar a la gran sala on ens van fer apagar les lots i ens vam quedar totalment a fosques: ups, ja s'ha acabat?? noooooooooooooooo. Van encendre un focus que il·luminava les pintures: aaaahhhhh ! ooohhhh! vam tenir una sensació de retorn al passat amb tot el misteri que comportava : qui les va pintar, com ho va fer, perquè ... 14.000 anys enrere ... és que se'ns feia gairebé impossible fer-nos-en a la idea... 
La gran sala, o Salon Noir té, a més a més, un altre tresor amagat : les pintures es troben sota una cúpula que fa que el so reverbereixi, ho varen provar amb els crits d'alguns nens, entre ells el David, un a un i us asseguro que la sensació val la pena, és única .


Tot just abans havíem anat al Parc de Prehistòria, a Tarascon sur Ariège, on vam trobar l'explicació prèvia de la Gruta , junt amb d'altres exposicions i recorreguts interessants, un museu dedicat a pintures prehistòriques, amb animals  de gran tamany, i on fan tallers sobre habilitats que aquelles bones gents tenien. El recorregut intern es fa , si vols, amb audioguies  que van explicant en l'idioma que vulguis el que vas veient. 




I, cap a on ens dirigíem en l'inici de la nostra aventura ...?

Cap aquí:




"La cité de l'espace" a Toulouse . Tenint un petit gran amant de l'astronomia a casa, no podia ser d'un altra manera. Carregats d'emoció i amb moltes ganes d'aprendre cap allà que ens hi vam dirigir . 

La ciutat de l'espai és una espècie de parc temàtic ( sense atraccions) dedicada a l'espai i el seu estudi, consta de diferents zones dedicades al tema des de diferents enfocaments.  No es gaire gran, però tampoc és petita i, si realment t'interessa el tema,  es pot gaudir molt i dedicar-hi temps, ja que hi ha jocs, experiments, espais reals recreats , com una rèplica del coet Ariane i els motors que la impulsen a 40.000 km/h , la verdadera càpsula de descens Soyuz ,l'estació MIR,  satèl·lits com l'Sputnik ...



Als peus de l'Ariane 5, davant una gran maqueta del Sistema Solar...
 Els baixos del coet Ariane estan habilitats com una part de descoberta per als més petits, on des dels jocs i l'experimentació poden descobrir fonaments de la física que ens envolta i la que mou l'Univers...



Tocant un veritable meteorit , descobrint que mengen els astronautes
 i com viatgen 
Hi ha una part dedicada al món dels viatges espacials, un altra on trobar un tros de Lluna, un mini meteorit vingut de Mart ... així fins a més de 300kgs de pedres provinents de l'espai.


Experiments, descobertes, responent preguntes, admirant els robots que
exploren Mart : que a prop que els tenim !!

Hi ha xerrades curtes però molt interessants  , com la que ens van explicar els secrets de Rosetta i Philae , que vam seguir ben a prop des de casa en el seu moment.



Un moment emocionant va ser quan vam poder veure el Sol
en directe gràcies al potent telescopi, tot un luxe!
 Moments de gran concentració , de pensar, de fer hipòtesis, de provar, d'encertar i d'equivocar-nos... d'aprendre en majúscules !



L'estació espaial MIR: com és per dins ? I per fora ? perquè?


Un espai que ens va agradar molt va ser l'Estelari . Hi ha un cinema Imax, en 3D, primera experiència pels tres,  on vam veure un reportatge sobre el Hubble que ens va impressionar, molt ben fet i interessant, vam gaudir moltíssim . També vam veure d'altres projeccions que es fan a hores determinades durant el dia.


Un altra curiositat és la de poder entrar i seure dins la càpsula de descens Soyuz, el mòdul que es desprén de la nau espacial i amb la qual els astronautes aterren . És claustrofòbicaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!! Tres persones embotides en un espai mínim , del que no es poden ni moure , on passen hores mentre baixen a gran velocitat cap a la Terra ... mareeeeee!!! Si el David i jo estàvem embotits com sardines, com poden posar-hi tres adults i amb aquells vestits ???

Aquesta és la nau:




El mòdul del mig és la càpsula de descens i així va aterrant.




Així estan allà dins :

Els seients estan fets a mida dels tripulants
Va descenent de 230 m/ s fins arribar a 1,5m/s a 0,8 m de terra, que sembla poc però no ho és (com diria ma mare " no es moco de pavo", que mai vaig saber d'on venia l'expressió ) ... durant 4 unes hores. Vaja, que no crec jo que , amb aquestes condicions,  pugin jugar al parxís o fer una cafè per fer passar l'estona.

Si voleu una explicació professional sobre la càpsula podeu clicar aquí.  Jo amb una explicació més d'anar per casa  ja faig ... Una de més senzilla sobre com aterra aquí. 

Un espai interessantíssim és el de les exposicions: a banda de trobar el que hem dit, hi ha una part anomenada " converteix-te en astronauta" on , per exemple, poder caminar amb la sensació de fer-ho per la Lluna. I , sobretot, destaco la part que és més tipus Museu de la Ciència, plena d'experiments, plantejaments i misteris que resoldre, aplicació pràctica dels mateixos ... els nens s'ho passen pipa!!

En fí, un espai per a gaudir-ne en família . Val la  pena? Sí i sí. I més si t'agrada el tema.
Nosaltres vam estar des de que van obrir gairebé fins que van tancar ( de 10h a 19h) i se'ns va fer curt. En aquesta línia crec que la seva web no fa justícia al parc, ja que és molt més del que mostra.


Haguéssim tornat a l'endemà però ens esperava una nova experiència, la visita a la fàbrica de l'Airbus A380, (sí, sí, aquella mole de dos pisos que vola i que alguns fins i tot tenen jacuzzi),   i al Museu dels avions. Aquesta va ser totalment decebedora,( perquè tot ho veus de lluny i més que veure-ho, ho has d'endevinar, a banda que les explicacions que et donen les trobes fàcilment a la xarxa) .A més a més caríssima. Val la pena? per mi NO. Això sí, parlava amb un amic que és pilot d'avions i em va dir que ell es va emocionar quan hi va anar i que en va sortir encantat... Pos mira, pa gustos, colores jeje.


D'allà vam sortir cap al proper destí, totalment diferent . Podeu endevinar cap a on ens dirigíem ? Segur que sí !!


Bon inici de setmana a tothom !!


Continuarà....


4 comentaris:

  1. Un viatge interessantissimmmm!!!
    Besets
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, encara queda la mitat per explicar ....

      Abraçades

      Elimina
  2. Quin reportatge més treballat! Es nota que us ho vàreu passar "pipa". Nosaltres també hi hem anat aquest estiu a la Ciutat de l'Espai i al Museu dels Avions de Toulouse. Vàrem tenir la sort de fer la visita a la ciutat de l'Espai en dijous, que és l'únic dia de la setmana que té obert fins les 11 de la nit i ho vàrem aprofitar molt bé. A més, a la nit varen fer un espectacle làser que explicava "El petit príncep" i els planetes on va viatjar, i després, uns focs d'artifici al voltant de l'Ariane per tancar la jornada. Ens va agradar molt i tenim la intenció de tornar-hi amb els nens un xic més grans per a poder gaudir un xic més dels jocs i continguts que proposa.
    Pel que fa al Museu dels Avions, a nosaltres sí que ens va agradar, ja que els nens feia unes setmanes havien descobert la pel.lícula Porco Rosso i es varen quedar alucinats. A mí, he de confessar, que la visita se'm va fer un xic llarga, però veient-los gaudir entre ala i ala mirant, dibuixant avions i fixant-se en les diferències i similituds ja em semblava bé l'experiència.
    Friso per veure cap on més heu estat aquestes vacances. Una abraçada

    ResponElimina
  3. La ciudad del Espacio forma parte de nuestro viaje pendiente por el sur de Francia. Sin duda visitaríamos también cuanta cueva prehistórica y yacimiento encontrásemos por el camino (aunque le pese al papi, porque dice que solo voy buscando las piedritas) pero es que a mi me tira lo mío (la arqueología, que vamos a hacer).

    Besotes!

    ResponElimina