Nit de diables !

Ben preparats !!

Olor de pólvora , música de tambors d'aquella que et fa bellugar  des de les entranyes, barrets de palla, petards  i focs ... on som ? Síiiiiiii, és un ball de diables !!! o correfocs , com vulgueu.

Bé de fet, no és un ball només sinó uns quants  tots juntets . Hem anat una estona a la VIIa TROBADA DEL BESTIARI DE FOC   D'ARTESA DE LLEIDA 

Us faig una breu explicació del que són els balls de diables, tan típics de les terres catalanes  i de les nostres tradicions més populars, L'he tret d'aquí : 

L'origen dels balls és incert i arriscat de precisar però sembla que deriven del teatre medieval de carrer. Bàsicament, la via de transmissió del ball popular, és a dir: balls parlats o amb parlaments, danses, etc., ha estat la via oral; així doncs, és lògic, que en aquest traspàs hagin arribat alterats respecte a la seva versió original.

A síntesis del Ball de Diables és una representació teatral de la lluita del Bé contra el Mal. El seu context escènic també va ser utilitzat, principalment per les festes  de Corpus, a les processons eclesiàstiques com a acompanyament per donar un aspecte més cerimoniós i espectacular. A la fi, els diables, diablots o dimonis desfilaven capdavanters a la comitiva per anunciar la seva arribada amb aldarulls de tota mena; de forma estrepitosa i sorollosa, apartaven el públic assistent obrint pas a la processó.

De tota manera trobem la figura del diable o diablot en l'origen de tots els balls parlats. És un personatge que nó té a veure amb l'obra que es representa, però que es posa pel mig i fa riure amb les seves cabrioles. Al final de l'obra diu uns versots satírics relacionats amb la vida política o pública de la població on es representa, i que tothom espera amb delit.

Aquest podria haver estat l'origen del ball de diables. Partint d'un personatge que cada cop va prendre més protagonisme, i que va arribar a superar l'expectativa de l'obra original, quedà la part del diable com la més popular.

L'evolució dels diables com a ball parlat ha estat aquesta: una lluita ritual en la qual cada cop hi van anar guanyant més els elements espectaculars (la pirotècnia) i hi van anar perdent pes els aspectes doctrinals (els mateixos parlaments), que van esdevenint esquemàtics i perdent bona part del seu contingut, quan se substitueixen per fragments satírics, de paròdia de l'actualitat.
El ball de diables, per tant, forma part d'una llarga i complexa tradició, d'una manera d'entendre la festa al carrer, de desenvolupar un model concret de teatre popular. Per això el diables són molt més que foc, soroll, llum i gresca. Són, també, el record d'una dramatúrgia medieval, l'evolució d'una lluita entre el bé i el mal. 

Doncs bé, sembla ser que tot i el seu origen incert, els balls de diables ja formen una part molt arrelada i identitària dels Països catalans. Hi ha moltes colles de diables que es troben sovint en festes, seguicis, etc, etc. Convoquen molta gent, tant per mirar-s'ho des de lluny, com per endinsar-te en el ball tot posant-te a sota dels diables que porten les bengales gegants ( jo sóc d'aquestes !!).

Avui de manera improvisada hem anat a la festa i ens ho hem passat molt bé ! Pensar que fa un any el David li tenia pànic als petards... i no ha parat de demanar-ne més, d'aplaudir, de riure, de buscar per tot arreu més diables, de voler  seguir els tambors atronadors... 


Fins i tot abans de sortir de casa ha agafat ell mateix el " barret de mirar diables" que portem per si un cas ens cau una espurneta al cap.  Increíble !! no se l'ha volgut treure en tota l'estona, amb lo poc que és ell de posar-s'hi coses a sobre ( a qui s'assembla ? jejeej, a mi em molesta fins i tot dur rellotge) 


Hem estat més de dues hores ben bones seguint els diables, els tambors, les bèsties de foc, les bengales, les torxes ... No hi havia gent a lo " mogollón ", ens podíem moure amb llibertat, cosa important en un ball de diables . M' ha sorprés la gran quantitat de nadons que hi havia . Tots ben adormits malgrat la sorollada!!. 

Ha estat molt xulo, però el que més ens ha agradat ha estat veure'l així de content i d'integrat a la festa ... una por superada, al seu ritme, ell ha marcat en tot moment fins a on volia arribar durant aquest any, ha seguit la seva curiositat cap als petards i els focs amb valentia i prudència fins arribar a entendre que no s'ha de tenir por però sí respecte i , en conseqüència a gaudir-ne com el que més.

Què us sembla ?
Us agrada la proposta ?
Us apunteu a la propera?