Una vida de 30 minuts

Tot i que jo sóc de les que creu que la vida ja comença des de la concepció ( més que res pel propi procés de la mateixa), no sabia ben bé com titular aquesta entrada, és a dir 30 minuts i tota la seva gestació que és tot un esdeveniment impressionant , malgrat és el pa de cada dia.

Ahir a la tarda vam tenir el privilegi de tenir en les nostres mans un conillet que tot just feia una mitja hora que havia nascut !! Encara estava ple de pèl i amb una mica de sang. Vam estar una estona observant, descobrint, cuidant un petitet que encara no podia ni obrir els ullets. Com sempre jo em debato entre lo greu que em sap per l'animalet i la sort que tenim de poder-ho fer. 

Va ser una petita classe pràctica d'anatomia : el David anava assenyalant les potes, els ulls, les orelles, el culet, la panxa.... vam percebre la seva temperatura, la suavitat de la pell, vam sentir el batec del cor, vam adonar-nos que encara no pot caminar, que no obre encara els  ulls 

Gràcies a que el padrí té conills per l'autoconsum, podem veure el seu procés del creixement des del principi, i aquesta vegada més que mai !! Llàstima no haver entrat en la granja una estona abans, si no potser haguéssim pogut veure el seu naixement !!

Observem , no ha obert encara els ullets, de fet gaire bé no se  li veuen

El toquem amb molt de compte ....

El David estava tot preocupat perquè el conillet tenia traces de sang
i ell  es pensava que tenia " pupa" i que calia curar-lo

i un cop vist, el tornem al seu niu a dormir, a descansar, a deixar-se cuidar , a rebre tot allò que necessita.

Gràcies conillet, gràcies mare del conillet, no et preocupis que ja et tornem el teu petit !