dimarts, 21 d’agost del 2012

Terra a la vista !!



Viure a l'interior fa que les visites a la costa i al mar siguin esporàdiques. No ens agrada gaire la platja, però el David en gaudeix tant que aquesta és una activitat que ara tenim més present en la nostra " agenda" familiar. Com canvien les coses, eh ? jejeje. 

El mes passat vam estar uns dies a la costa Brava, que és més " abrupta" que la Costa Daurada, on acostumem a anar perquè ens cau molt més aprop. No cal dir lo bé que s'ho va passar el David amb la sensació de les onades, la seva força i moviment. La veritat és que jo recordo que, de petita, m'agradava molt i molt que les onades m'empenyessin i em fessin caure a la sorra, no poder-me aixecar, sentir les pessigolles que feien , la sensació d'inestabilitat sense perill... que guai que era ! 
Ell ha estat una estona amb els manguitos a l'aigua on no feia peu, però després, al descobrir que quan les onades xoquen amb el propi cos  és més divertit, se'ls ha tret i no ha volgut saber-ne res més .....





I com sempre, fent noves amistats.... aquest nen, en Daniel, era francès , tenia 5 anys, i estava jugant al nostre costat. El David ha anat a afegir-se al seu joc. Ell ho fa amb naturalitat i molt sovint. Nosaltres intentem mirar l'escena per veure com reaccionen els altres nens i que ell mateix pugui veure si la seva proposta és o no ben acceptada, tot reconduint-la si ho veiem necessari . Com que el David encara no es comunica massa bé parlant , això pot ser una dificultat en aquest tipus de situació, però habitualment, com que va amb molt de compte amb les joguines no hem tingut mai cap problema, la qual cosa no treu que sempre hi ha una primera reacció lògica de recança per part dels altres nens , en la que ens fem presents si cal per a fer de " traductors simultanis " .




i una nova proposta: anem en vaixell !!!


Què és això mama? Veure tanta escuma l' ha impactat !
Ha estat molta estona mirant-la, tot encuriosit .

Adeu, adeu als altres vaixells !!! 



De tornada érem els darrers viatgers , així que hem tingut l'oportunitat de fer de capitants !! ha estat superxulo, li han deixat seure a la cadira, ensenyat com es condueix,, molt , molt bé. La tripulació ha estat la mar de maca , com si ens coneguéssim de tota la vida, és d'agrair, la veritat !




Podem cantar la cançó d'en Gulliver al país de Lil·liput del Centre de Titelles de Lleida:
http://www.youtube.com/watch?v=MK5_kNmajFI

Mariner jo en sóc d'un petit veler
mariner jo en sóc, mariner vull ser 




No cal dir que encara ara el tema vaixells és recurrent i que en fa menció tot sovint. Intentaré crear alguna activitat relacionada per anar afavorint la seva expressió oral, que és el que li cal potenciar . Amb quelcom que  li agradi serà molt més fàcil motivar-lo !

Si teniu cap suggeriment o proposta us ho agrairé molt !!

Bona setmana a tothom !!!



4 comentaris:

  1. A nosotros nos encanta la playa, y al vivir en el interior, podemos ir como mucho dos veces al año. Y este creo que lamentablemente se va a quedar en una.. no sé..
    Y es que se lo pasan tan bien que nos guste o no, hacemos lo posible por llevarlo eh??
    Que fotos más bonitas!!! Que salidas más chulas hacéis!!! Un besote

    ResponElimina
  2. Qué bé! Heu pogut fer de mariners i tot.

    ResponElimina
  3. Que bien os lo pasais!! Si es que el mar es lo que tiene.
    Y David es todo un capitan jejeje.Muy bonito tu peque.
    Besitos

    ResponElimina
  4. Qué suerte que os hayan dejado hacer de capitanes, seguro que el peque no lo olvidará en mucho tiempo.
    El viaje en barco ha sido de lo mejor, así da gusto ir a la playa.
    Besos

    ResponElimina