Vida pràctica: arrebossem peix

Un dels pilars fonamentals de la metodologia montessori és el de la vida pràctica , us deixo unes petites ressenyes que he trobat aquí : 

QUE SON LOS EJERCICIOS DE VIDA PRACTICA?

Los ejercicios de Vida Practica son aquellos que ayudan al nino a ser mas independiente, y tienen que ver con el cuidado de su persona, de su entorno, modales y buenas costumbres, y reglas sociales. El proposito es que el nino adquiera auto-estima, y sea un miembro util del grupo en el que vive y de su sociedad.

Cada una de las actividades de la Vida Practica tiene un doble proposito, pues mietras se le ensenan al nino actividades de la vida diara, a la vez tambien se desarrollan otras funciones como la coordinacion viso-motora, aumentar la concentracion, y trabajar ordenadamente siguiendo paso a paso una secuencia.

i aquí :

Los ejercicios de vida practica son actividades que el niño ve que los adultos realizan en su casa y por esta razón está familiarizado con ellos. Se ha dividido en 2 grupos: Cuidado del  medio ambiente y cuidado de si mismo. Las edades comprendidas entre los 2 y 4 años y medio son las adecuadas para estas actividades ya que es la edad en la cual  se manifiesta la necesidad de imitación de los adultos.

-Cuidado del ambiente: aquí les podemos proporcionar actividades como mover una silla, una mesa; colgar prendas de vestir en un perchero; abrir y cerrar puertas y ventanas, cajones, candados; doblar servilletas en triangulos, cuadrados, rectangulos; verter agua, arroz, lentejas; lavar y secar una mesa, silla; lavar los utensilios de la cocina como ollas, platos, vasos, tazas, cucharas;  sacudir el polvo con un paño o plumero; barrer con escoba; brillar objetos de metal;  poner la mesa y ayudar en la cocina moliendo el café; trabajar en el jardín recogiendo frutas y verduras, arrancando malas hierbas, recogiendo hojas secas; dar de comer a los animales gallinas, peces. Para facilitar la ejecución de estos ejercicios se recomienda tener escoba y la pala a la medida del niño, una jarrita, un cubo pequeño, un sitio para lavar, un bol pequeño, una pequeña regadera, delantal de goma, un cestito, bandeja., recordemos que nosostros NO enseñamos, el niño APRENDE. Lo que si hacemos es proporcionarles materiales, espacios y experiencias positivas para que ellos puedan desarrollar al máximo su potencial.

És a dir, que aquelles propostes que els hi puguem fer als peques de caire " cassolà" van molt més enllà que el simple aprenentatge de "com " es fan , per esdevenir tota una experiència de paciència, observació, concentració, aplicació d'altres àrees  montessorianes com les matemàtiques, la lectoescriptura, la sensorial.....  a banda, tal i com diu l' anterior ressenya, i que jo trobo fonamental, de ser una base per a la seva independència, autoestima, augmentant la seguretat en ell mateix, descobrint les pròpies capacitats i també les limitacions ....

Nosaltres intentem, ja des de fa temps que el David sigui un més en les tasques més " cassolanes " : cuinar, netejar, etc. A vegades són propostes amb èxit, a vegades no tant ... Gràcies a lo poc que sabem sobre aquesta  metodologia , procurem donar un matís "montessorià" a les propostes que li fem. Trobo que cada vegada ens surt de manera més fluida i natural i això m'agrada ...

Us posem un exemple del que fem ?  l'altre dia vam fer peix arrebossat per sopar .

Primer de tot el vam anar a comprar, no ens vam endur la càmara per fer fotos, llàstima perquè la peixatera era la mar de maca . Cada vegada que anem al " super" és visita obligada el anar a veure els " peixets " i mirar si hi ha pop, gambes , peixos grans , petits ... al David li encanta fer-ho. ( Això sí, després hem d'anar a la secció " pilotes " !). 

Comencem ?

He tallat els filets del peix a trossos més petits ( avui toca panga ).

Els hi posem sal (  la quantitat de sal és una de les coses que hem d'anar treballant amb el David, els hi posa muntanyes de sal a les coses !!! Primer vaig pensar en donar-li un saler per a evitar-ho ... però crec que és millor tenir paciència i anar controlant fins que ho faci bé per ell mateix ... al cap i a la fi, podem espolsar el que ens sobri ...) Poquet a poquet doncs.

En una safata hem abocat pa ratllat i passem els trossos del peix salat per ell. Arrebossem bé els trossos per totes bandes. 

Batem els ous. Aquesta és una de els coses que més li agraden al David, de fet és una de les primeres que va aprendre a fer, abans de fer 2 anys. Li encanta. Em va demanar ajuda al final, per això queda tant homogeni. 

Posem el peix passat pel pa ratllat a l'ou. Intentem donar-li la volta amb les pinces, amb la ma no, perquè amb l'ou cru millor no ens arrisquem, a banda que ens pringuem molt i això al David no li agrada gens. Li ha costat , això de les pinces grans no va massa bé ...

La part que em toca mi ja està fent-se : coure el peix amb una mica d'oli. Mentre es al foc fem el complement: albergínia escalivada amb una mica d'oli i sal: mmmmm. Es curiós. L'albergínia tal qual no se la vol menjar de cap manera , diu que no li agrada. Ara, només que la passem per la batedora ( lo mateix mateix) se la menja a cullerades i sempre en demana més !!!

Posem oli d'oliva verge , l'albergínia i una mica de sal en el got de la batedora . Ho triturem

El David ho vol fer tot sol. Val a dir que quan agafa aquest estri jo no em separo un milimetre d'ell, ja que la temptació de tocar-lo en funcionament és molt gran.

Posem una cullerada del " paté " en cada plat, mama , papa i David. Els comptem. Distribuim quantitats, pel papa gran : posem 5 cullerades, la mama mitjà  : posem 4, el David petit : 3  ( però com que li agrada tant n'ha posat més, jejej). He abocat la pasta en un plat per a que ho pugui fer ell, del got de la batedora és molt més difícil.

Posem un tros de peix a sobre de cada cullerada de pasta. Hem agafat les pinces grans ( les petites no les hem trobat ) i li costava molt agafar-los, m'ha demanat ajuda. Després he pensat que se li hagués ofert una forquilla normal i corrent potser ho hauria pogut fer tot sol,  ja provarem un altre dia ...

Ho adormen una mica ? Aquesta part l'he fet jo, que ell ja s'havia cansat . Crec que tampoc li hagués agradat massa, ja que era una mica més difícil.

Ja tenim el nostre sopar!!

I la nostra petita experiència de vida pràctica on a banda d'aprendre a arrebossar peix experimentem una mica de química al veure el procés de coure els aliments, tot comparant textura, olor, gust quan està cru de quan està cuit, una mica de lectoescriptura; repassem noms , de matemàtiques; comptem quants trossos posem, relacionem tamanys i quantitats .... i sobretot, crec jo, fem un pas més en la seva independència i seguretat en ell mateix, tot tenint prudència però confiant en allò que pot fer i en com ho pot fer ...

Poquet a poquet .... i a sopaaaaaaaaaaaaaaaaaar !!!!

Bon profit !!