Anem al bosc a buscar el cagatió

A Catalunya hi ha una tradició nadalenca ben coneguda que és fer " cagar el tió". Aquí teniu una explicació de qui és aquest personatge tan nostre , entranyable , que aplega família i amics al voltant seu, tot cantant i esperant les llaminadures .....

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons

Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Ben aviat, aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un personatge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal donar aliments - els tradicionals eren garrofes, pa sec ara li posen més coses - i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A ciutat ens trobem així amb tradicions familiars, en les quals el mateix tió ha servit per tots els fills d'una casa, i encara ha passat d'una generació a l'altra

Cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment, després de la Missa del Gall - o el mateix dia de Nadal.Ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.

El nostre tió " viu" al bosc ,ja que és un ésser de la natura , i hem anat a buscar-lo. Com que també és una mica trapella s'ha amagat i ens ha deixat una sèrie de pistes per a que puguem trobar-lo!

Ens hem trobat al Parc de la Mitjana amb el Sergi i la padrineta, que tenien la meitat de les pistes .

Mirem atentament el mapa per a no equivocar-nos !! Guaita som aquí i hem d'anar cap allà ... hem de passar per aquest caminet que és més curt ....

Hem trobat la primera pista en un sobre vermell., hi ha una fotografia de cap a on hem d'anar: al centre d'interpretació!

Allà trobem uns suquets que ens ha deixat el tió i la propera pista. Cap al pont de ferro!!

Síiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, l'hem trobat!!! amagat sota  el pont , ben tapadet, que fa un fred !!!!!

Hola tió, que bé, un any sense veure't, com estàs? et venim a buscar per portar-te a casa nostra....

Ens ha deixat un sobre on ens felicita per haver-lo trobat i amb 7 monedes de xocolata, per nosaltres i pel Salva i el Gerard que no han pogut venir.... com ens coneix aquest tió, eh? és clar ja porta 3 anys venint  a casa nostra ....

Una mica de jocs ....

Aquí el David ens ha sorprès un munt !! L'he vist tal que així, assegut al terra i dibuixant amb una branca, he anat a veure'l i em diu tot emocionat : mama, mama, mira som aquí i hem d'anar cap allà caminant i passant pel pont i per ....

Ens ho ha explicat a tots, s'ha quedat amb tota la història de mirar el mapa i abstreure la idea fent-la seva , muntant-se ell el seu itinerari amb els elements que havíem vist , per on havíem passat ... Genial! 

Un cop arribats a casa, li busquem un lloc al tió i li donen de menjar que deu estar afamat, el David li ha omplert el plat amb el que creia que més li agradaria: panís, aglans, pinyes ... tots els fruits de la tardor que hem anat arreplegant i guardant. 

Dons sí, quan ens hem llevat l' endemà al matí el plat estava buit, s'ho ha menjat tot!! 

Li hem posat més, no volem que passi gana ....

D'aquí uns dies vindran els padrinets i família a casa per  fer un soparet  i fer-lo cagar : monedes de xocolata, alguna xuxa, tot per compartir i repartir. 

Volem continuar mantenint una tradició tan nostra, senzilla i maca, que emociona petits i grans .

Ja us ho explicarem !