diumenge, 26 d’agost de 2012

Un submarí a la piscina del barri


Hem redescobert les piscines del barri !

Fins ara anàvem a les del barri del costat ja que hi havia piscina petita  de 0, 40 m. , més una mitjana i una gran. L'altre dia vam anar a les del barri, on hi ha una de gran i un altra semi-mitjana, que deu fer uns 0,90 m d'alçada, més o menys.




Doncs ha estat tot un èxit i ja no hem tornat a les altres, estem descobrint que al David li encanta estar sota l'aigua, tot i que no aguanta la respiració gaire estona i surt a agafar aire tot sovint. Ell no es gaire alt, ha sortit a sa mare, tot i el tros de pare que té, així que fa peu de puntetes i estirant el coll, però em sembla que això encara li diverteix més.


S'ha de comptar que la piscina te escales de punta a punta que li donen més seguretat per a moure's per ella, en aquesta part, ell la creua tota sota l'aigua , tot aturant-se per agafar aire unes quantes vegades.. 


Vam provar d'oferir-li manguitos i se'ls va posar algun dia però la veritat és que sempre diu que no els vol. No se si això ho estem fent bé o no i hauríem d'insistir-li més per convencer-lo ( cosa que amb el David és gairebé impossible) per tal de que vagi experimentant un altre tipus de desplaçaments i de moviment dins de l'aigua ....




I gira com una croqueta ....


Al cap d'unes hores però, els ulls se li enrogeixen molt pel clorus . Avui ha estrenat unes ulleres d'aigua. Al principi les ha portat amb molt d'entusiasme però al cap d'una estona ja ha dit que no les volia, que li feien mal . A veure cap a on evoluciona la cosa....








Descansem una mica , que estem esgotats després de tanta moguda aquàtica 
Crec que aquesta activitat  afavoreix molt positivament la seva psicomotricitat grossa  (que és una part que cal reforçar-li ja que li costa coordinar alguns moviments ) perquè li permet moure tot el cos en un medi perfecte per a fer-ho, sobretot els braços , coll i cap, que és el que més li costa en terra ferma. 

Em fa l'efecte que el seu moviment és molt més fluid, més lliure, que li costa molt menys moure tot el cos, girar, desplaçar-se .... 



Valorarem la possibilitat de portar-lo a natació durant el curs , que a la nostra ciutat hi ha llocs que n'ofereixen, però primer ens els volem mirar bé, a veure si ens agraden, tot i que no entenem massa del tema. Sabem que ell s'ho passa pipa i nosaltres també, potser li aniria bé i li agradaria ....



De moment ens quedem amb lo molt que gaudeix i de la confiança que té amb el medi aquàtic.
En certs moments em fa envejeta i tot ! Quina enyorança d'aquells moments de petita a la piscina !!


dijous, 23 d’agost de 2012

Moltes felicitats !!



Doncs sí, avui el pare fa anys !!!

46 anys de viure conreant dia rera dia la tendresa i l'esperança malgrat les múltiples dificultats. Cercant en tot moment la part positiva de les coses, tenint com a meta l'estimar més i millor als qui l'envoltem. .

El pare és una persona plena de bondat, un lluitador nat que sempre vol tirar endavant donant-ho tot, una persona sensible, intel·ligent , compromesa en intentar deixar aquest món una mica millor del que l'hem trobat, tal i com va aprendre en els seus estimats anys d'escoltisme. Una persona austera per opció i vocació,  defensor nat del consum responsable i ecològic, respectuós amb l'ambient i del decreixement com a l'única opció viable per a ser més feliços.

Una persona que s'estima profundament la seva terra, el seu país , però amb un gran respecte i sentiment de curiositat i d'apropament cap a la resta d'indrets i de persones, amb especial atenció per a aquelles que pateixen i a les que sempre voldria acompanyar.

Un home que ha trobat tot el sentit d'aquesta paraula en ser pare, sentint  la força del potent vincle de la paternitat, amb les seves limitacions, però sobretot descobrint com l'amor es rep multiplicat dels infants ...

Un home que cada dia ens repeteix vàries vegades com ens estima, que quan arriba de treballar entra amb els braços oberts  carregats d'abraçades i petons per repartir. Que sempre té plans per passar totes les estones possibles junts, fent coses que ens agradin i de les que poder aprendre i gaudir en la natura, amb els animals, amb bons amics, de manera senzilla però profunda.

Poc a poc continuem en aquest camí que hem triat sent pares , amb les nostres pors, alegries, dificultats, dubtes, errors, encerts, sorpreses, somnis, projectes .... Gràcies per fer el camí plegats papa!!

T'estimem molt !!!


Moltes felicitats !!!!!













Gràcies per tots els moments bonics viscuts fins ara !


dimarts, 21 d’agost de 2012

Terra a la vista !!



Viure a l'interior fa que les visites a la costa i al mar siguin esporàdiques. No ens agrada gaire la platja, però el David en gaudeix tant que aquesta és una activitat que ara tenim més present en la nostra " agenda" familiar. Com canvien les coses, eh ? jejeje. 

El mes passat vam estar uns dies a la costa Brava, que és més " abrupta" que la Costa Daurada, on acostumem a anar perquè ens cau molt més aprop. No cal dir lo bé que s'ho va passar el David amb la sensació de les onades, la seva força i moviment. La veritat és que jo recordo que, de petita, m'agradava molt i molt que les onades m'empenyessin i em fessin caure a la sorra, no poder-me aixecar, sentir les pessigolles que feien , la sensació d'inestabilitat sense perill... que guai que era ! 
Ell ha estat una estona amb els manguitos a l'aigua on no feia peu, però després, al descobrir que quan les onades xoquen amb el propi cos  és més divertit, se'ls ha tret i no ha volgut saber-ne res més .....





I com sempre, fent noves amistats.... aquest nen, en Daniel, era francès , tenia 5 anys, i estava jugant al nostre costat. El David ha anat a afegir-se al seu joc. Ell ho fa amb naturalitat i molt sovint. Nosaltres intentem mirar l'escena per veure com reaccionen els altres nens i que ell mateix pugui veure si la seva proposta és o no ben acceptada, tot reconduint-la si ho veiem necessari . Com que el David encara no es comunica massa bé parlant , això pot ser una dificultat en aquest tipus de situació, però habitualment, com que va amb molt de compte amb les joguines no hem tingut mai cap problema, la qual cosa no treu que sempre hi ha una primera reacció lògica de recança per part dels altres nens , en la que ens fem presents si cal per a fer de " traductors simultanis " .




i una nova proposta: anem en vaixell !!!


Què és això mama? Veure tanta escuma l' ha impactat !
Ha estat molta estona mirant-la, tot encuriosit .

Adeu, adeu als altres vaixells !!! 



De tornada érem els darrers viatgers , així que hem tingut l'oportunitat de fer de capitants !! ha estat superxulo, li han deixat seure a la cadira, ensenyat com es condueix,, molt , molt bé. La tripulació ha estat la mar de maca , com si ens coneguéssim de tota la vida, és d'agrair, la veritat !




Podem cantar la cançó d'en Gulliver al país de Lil·liput del Centre de Titelles de Lleida:
http://www.youtube.com/watch?v=MK5_kNmajFI

Mariner jo en sóc d'un petit veler
mariner jo en sóc, mariner vull ser 




No cal dir que encara ara el tema vaixells és recurrent i que en fa menció tot sovint. Intentaré crear alguna activitat relacionada per anar afavorint la seva expressió oral, que és el que li cal potenciar . Amb quelcom que  li agradi serà molt més fàcil motivar-lo !

Si teniu cap suggeriment o proposta us ho agrairé molt !!

Bona setmana a tothom !!!



dilluns, 13 d’agost de 2012

escultures amb gel: experiència fallida ?



Feia temps que, per diverses webs i blocs, havia vist la proposta de fer escultures amb gel i m'havia cridat molt l'atenció. Després de veure les entrades de Inma , Maribel, i Nitdia per a fer escultures i pintar amb els glaçons em vaig animar. Es una proposta molt maca, sensorial sobretot: temperatura, textura, procés de solidificació i liquació ...

Podem dir que la nostra experiència ha tingut tres fases.

Una primera, un atansament al món del " gel " la vam fer amb colorants alimenticis , les bosses per a fer glaçons, diversos estris i al balcó de casa :

El dia abans vam omplir les bosses amb aigua i una mica de colorant,
les vam posar tots dos junt al congelador i... a esperar !


Feia molt que no practicàvem la " pinça ", costa una mica, eh?
sobretot amb glaçons : " que s'escapen " , diu el David. 

S'ho ha passat pipa tot trasvassant aigua, glaçons ....
Però ... al cap d'una bona estona els glaçons han començat a " volar"
i a xocar contra el terra, embrutant-la i caient l'aigua abaix..... 


El que té viure en una casa amb veïns és que s'han d' acurar molt determinades coses que en cas d'estar sols no ens molestarien, però que potser sí a la resta de gent . Per a mi el tema del respecte comunitari es primordial, no costa res adaptar les activitats que fem de manera que molestin a ningú. Així que, abans que comencessin a caure els glaçons a la terrassa del veí de baix i fer-li un " collage" multicolor, hem acabat l'activitat, tot dient que la propera la faríem al patí del padrí, que allà no hi ha problema per a fer el que vulguem!




La segona part de la nostra experiència ha estat doncs, al patí del padrí.

Primer hem posat una mica de tempera en ampolles d'aigua i les hem sacsat bé, les hem abocat en gerres per a que sigui més fàcil vessar-les . Hem fet els 3 primaris :




Hem omplert les glaçoneres ( sí, sí, són les de l'Ikea, jejej).
Primer no ho ha volgut fer sol i m'ha demanat ajuda 


Poc a poc s'ha anat animant, primer amb les recipients més grans ....
I després amb els més petits .... al seu ritme.
També hem utilitzat una ouerera d'ous de guatlla per tenir glaçons de
diferents tamanys i formes. 

De tres colors ens han sortit diversos: taronja, lila, verd ....
 Tot cap al congelador !! ai! quines ganes de que es glaci !!!

 Després de dinar hem reentomat l'activitat....  però ohhhhhhhhh, encara no estaven prou glaçats !!
Hem intentat fer les escultures afegint-hi sal però no ens hem sortit... 

Escultures no i pintar no pinten massa, però ens ho hem passat la mar de bé

Hem agafat els gots petits que eren els més glaçats... però no
se'ns han enganxat uns amb els altres malgrat hem afegit la sal...
 Haurem d'esperar a que estiguin del tot fets ?



Doncs esperem, tercer intent al cap d'una setmana :

Treiem els glaçons i els aboquem al paper ...


no hi ha hagut manera .... posem la sal  ... i no s'enganxen !!
Què fem malament ? quin misteri ....

Hem estat una bona estona jugant, tocant, .... al final, aquí sí !!! llançament de glaçons al terra !!! El David ha al·lucinat quan queien a terra !! alguns es trenquen d'altres no.... De fet, amb tots els que teniem ha donat per a molts llançaments.






Ens ha agradat molt l'experiència de joc, segur que la repetirem. Això sí, hem d'esbrinar perquè no se'ns han enganxat els glaçons uns amb altres .... Suggeriments ?

Bon inici de  setmana a tothom !!


divendres, 10 d’agost de 2012

Vida pràctica: arrebossem peix


Un dels pilars fonamentals de la metodologia montessori és el de la vida pràctica , us deixo unes petites ressenyes que he trobat aquí


QUE SON LOS EJERCICIOS DE VIDA PRACTICA?

Los ejercicios de Vida Practica son aquellos que ayudan al nino a ser mas independiente, y tienen que ver con el cuidado de su persona, de su entorno, modales y buenas costumbres, y reglas sociales. El proposito es que el nino adquiera auto-estima, y sea un miembro util del grupo en el que vive y de su sociedad.




Cada una de las actividades de la Vida Practica tiene un doble proposito, pues mietras se le ensenan al nino actividades de la vida diara, a la vez tambien se desarrollan otras funciones como la coordinacion viso-motora, aumentar la concentracion, y trabajar ordenadamente siguiendo paso a paso una secuencia.



Los ejercicios de vida practica son actividades que el niño ve que los adultos realizan en su casa y por esta razón está familiarizado con ellos. Se ha dividido en 2 grupos: Cuidado del  medio ambiente y cuidado de si mismo. Las edades comprendidas entre los 2 y 4 años y medio son las adecuadas para estas actividades ya que es la edad en la cual  se manifiesta la necesidad de imitación de los adultos.
-Cuidado del ambienteaquí les podemos proporcionar actividades como mover una silla, una mesa; colgar prendas de vestir en un perchero; abrir y cerrar puertas y ventanas, cajones, candados; doblar servilletas en triangulos, cuadrados, rectangulos; verter agua, arroz, lentejas; lavar y secar una mesa, silla; lavar los utensilios de la cocina como ollas, platos, vasos, tazas, cucharas;  sacudir el polvo con un paño o plumero; barrer con escoba; brillar objetos de metal;  poner la mesa y ayudar en la cocina moliendo el café; trabajar en el jardín recogiendo frutas y verduras, arrancando malas hierbas, recogiendo hojas secas; dar de comer a los animales gallinas, peces. Para facilitar la ejecución de estos ejercicios se recomienda tener escoba y la pala a la medida del niño, una jarrita, un cubo pequeño, un sitio para lavar, un bol pequeño, una pequeña regadera, delantal de goma, un cestito, bandeja., recordemos que nosostros NO enseñamos, el niño APRENDE. Lo que si hacemos es proporcionarles materiales, espacios y experiencias positivas para que ellos puedan desarrollar al máximo su potencial.


És a dir, que aquelles propostes que els hi puguem fer als peques de caire " cassolà" van molt més enllà que el simple aprenentatge de "com " es fan , per esdevenir tota una experiència de paciència, observació, concentració, aplicació d'altres àrees  montessorianes com les matemàtiques, la lectoescriptura, la sensorial.....  a banda, tal i com diu l' anterior ressenya, i que jo trobo fonamental, de ser una base per a la seva independència, autoestima, augmentant la seguretat en ell mateix, descobrint les pròpies capacitats i també les limitacions ....

Nosaltres intentem, ja des de fa temps que el David sigui un més en les tasques més " cassolanes " : cuinar, netejar, etc. A vegades són propostes amb èxit, a vegades no tant ... Gràcies a lo poc que sabem sobre aquesta  metodologia , procurem donar un matís "montessorià" a les propostes que li fem. Trobo que cada vegada ens surt de manera més fluida i natural i això m'agrada ...

Us posem un exemple del que fem ?  l'altre dia vam fer peix arrebossat per sopar .

Primer de tot el vam anar a comprar, no ens vam endur la càmara per fer fotos, llàstima perquè la peixatera era la mar de maca . Cada vegada que anem al " super" és visita obligada el anar a veure els " peixets " i mirar si hi ha pop, gambes , peixos grans , petits ... al David li encanta fer-ho. ( Això sí, després hem d'anar a la secció " pilotes " !). 

Comencem ?

He tallat els filets del peix a trossos més petits ( avui toca panga ).

Els hi posem sal (  la quantitat de sal és una de les coses que hem d'anar treballant amb el David, els hi posa muntanyes de sal a les coses !!! Primer vaig pensar en donar-li un saler per a evitar-ho ... però crec que és millor tenir paciència i anar controlant fins que ho faci bé per ell mateix ... al cap i a la fi, podem espolsar el que ens sobri ...) Poquet a poquet doncs.

En una safata hem abocat pa ratllat i passem els trossos del peix salat per ell. Arrebossem bé els trossos per totes bandes. 




Batem els ous. Aquesta és una de els coses que més li agraden al David, de fet és una de les primeres que va aprendre a fer, abans de fer 2 anys. Li encanta. Em va demanar ajuda al final, per això queda tant homogeni. 





















Posem el peix passat pel pa ratllat a l'ou. Intentem donar-li la volta amb les pinces, amb la ma no, perquè amb l'ou cru millor no ens arrisquem, a banda que ens pringuem molt i això al David no li agrada gens. Li ha costat , això de les pinces grans no va massa bé ...
















La part que em toca mi ja està fent-se : coure el peix amb una mica d'oli. Mentre es al foc fem el complement: albergínia escalivada amb una mica d'oli i sal: mmmmm. Es curiós. L'albergínia tal qual no se la vol menjar de cap manera , diu que no li agrada. Ara, només que la passem per la batedora ( lo mateix mateix) se la menja a cullerades i sempre en demana més !!!

Posem oli d'oliva verge , l'albergínia i una mica de sal en el got de la batedora . Ho triturem
El David ho vol fer tot sol. Val a dir que quan agafa aquest estri jo no em separo un milimetre d'ell, ja que la temptació de tocar-lo en funcionament és molt gran.










Posem una cullerada del " paté " en cada plat, mama , papa i David. Els comptem. Distribuim quantitats, pel pap
a gran : posem 5 cullerades, la mama mitjà  : posem 4, el David petit : 3  ( però com que li agrada tant n'ha posat més, jejej). He abocat la pasta en un plat per a que ho pugui fer ell, del got de la batedora és molt més difícil.









Posem un tros de peix a sobre de cada cullerada de pasta. Hem agafat les pinces grans ( les petites no les hem trobat ) i li costava molt agafar-los, m'ha demanat ajuda. Després he pensat que se li hagués ofert una forquilla normal i corrent potser ho hauria pogut fer tot sol,  ja provarem un altre dia ...



Ho adormen una mica ? Aquesta part l'he fet jo, que ell ja s'havia cansat . Crec que tampoc li hagués agradat massa, ja que era una mica més difícil.




Ja tenim el nostre sopar!!

I la nostra petita experiència de vida pràctica on a banda d'aprendre a arrebossar peix experimentem una mica de química al veure el procés de coure els aliments, tot comparant textura, olor, gust quan està cru de quan està cuit, una mica de lectoescriptura; repassem noms , de matemàtiques; comptem quants trossos posem, relacionem tamanys i quantitats .... i sobretot, crec jo, fem un pas més en la seva independència i seguretat en ell mateix, tot tenint prudència però confiant en allò que pot fer i en com ho pot fer ...

Poquet a poquet .... i a sopaaaaaaaaaaaaaaaaaar !!!!

Bon profit !!   




dijous, 9 d’agost de 2012

Paper marbrat amb escuma d'afaitar


Fa temps vaig veure en aquesta entrada : http://www.thechocolatemuffintree.com/2012/03/shaving-cream-marbled-rainbows.html una proposta que em va agradar molt. Es tracta de fer paper marbrat amb escuma d'afaitar. No m'esperava , ni molt menys, que ens quedessin els resultats tan macos que surten a la proposta anterior, però hem passat una bona estona tot descobrint una nova tècnica i el que aquesta porta en sí: noves textures, barreges de colors ... treballem doncs psicomotricitat fina, part artística amb diversió assegurada, ja que ens agraden les coses noves i diferents del que fem habitualment .




Què necessitem ? 

- Pintura de colors: tempera, acrílica, el que vulgueu.
- Escuma d'afaitar ( la marca blanca del Schlecker (AS) és la més barata - amb  diferència- de les que he trobat .
. una safata
-  algun estri tipus pal, pinte, etc 
- espàtula o quelcom per fer anar com a tal
-paper per pintar












Posem l'escuma a la safata.



Afegim la pintura de diferents colors 


Blau ....


Groc, vermell ....

Verd ...


"Pentinem" la pintura i l'escuma tot fent " aigues " amb les dues ...




Posem a sobre de la barreja un paper de manera que absorbeixi una part d 'aquesta, apretem bé per tots costats per a que quedi ben impregnat. 


L'aixequem poquet a poquet : l'escuma i la pintura queden impregnades en el paper !



 Ara cal retirar la escuma amb una espàtula o quelcom similar : un tros de cartró pot servir ...




Podem netejar l'espàtula en una paper i veure com queda el resultat ... o tornar-la a posar a la safata per continuar pintant amb ella ....



I així queda el resultat !
Per ser que ho ha fet tot el David jo crec que ja està prou bé per veure com queda  la tècnica.  Com que s'ha pringat de pintura i escuma ha volgut deixar-ho aquí i anar corrent a rentar-se, hem aprofitat per fer el banyet d'avui .

Un altre dia ho intentaré jo sola,  que em pica la curiositat ...Crec que aquesta tècnica pot  donar molt de sí pel que he anat veient per la xarxa, hi ha coses maquíssimes !!!





Nosaltres de moment ens conformarem amb el que ens ha quedat, tot aprofitant les petites obres d'art per fer quelcom més, com folrar una llibreta. Si s'escau, ho tornarem a repetir barrejant els colors amb alguna altra forma.

De moment avui ja hem tingut la nostra petita ració artística ..... m'agraden molt aquestes estonetes, sense presses ( però sense pauses tampoc ...) , descobrint, admirant, avui amb el canon de Pachelbel de música de fons ....
Per repetir, no creieu ?