Per fi : A la neu !! experiència més que genial

Ja feia 4 setmanes que volíem anar a la neu, però les previsions del temps ens feien endarrere ja que fer un viatge tan llarg per no poder sortir del cotxe per tempesta de neu o vent fort no ens acabava de convèncer.

Aquest diumenge però ja hem pogut anar-hi!! 

Hem mirat bé les previsions i si bé en la zona on havíem pensat primer per anar-hi no eren bones , vam mirar les del l'Alt Pirineu per anar a Sant Joan de l'Erm i sorpresa!! les condicions eren immillorables. Així doncs, diumenge hi vam anar. Millor impossible: sol, sense vent, sense previsions de neu ni pluja, pistes tranquil·les ja que són d'esquí de fons i raquetes ... de 40 a 90 cms de neu pols...

No volíem esquiar, si no passar un dia de descoberta, joc, al nostre ritme, sense presses, sense planning ....

Així estava el Refugi de la Basseta  i els seus voltants.... 

Sort que no vam portar carn per coure tot confiant en la barbacoa ... ni en dinar en les taules de pedra que l'envolten.... ;-)

Una meravella de paisatge .....



Des del primer moment el David s' ha llançat a la neu, imagineu : un mínim de 40 cms de neu verge, toveta, blanca immaculada, tot un plaer pels sentits .... la vista descobreix una blancor única i inigualable,  el cos una fredor diferent , la olor ens revela la gran diferència de la tardor o la primavera , manipulem neu verge  , un regal de la natura mateixa .

Hem gaudit del trineu tot fent-lo lliscar.....

Llançant-nos amunt i avall  per la pista de trineus . Com podeu veure tot i estar el refugi ple a vessar, no hi havia gaire gent, suposo que devien estar tots per pistes ....

Veieu quins gruixos ? Al pare li arriba la neu als genolls !! I la neu ? No em digueu que no és un privilegi ... enmig del bosc nevat , sense que ningú no l'hagi trepitjat abans .....

Els bancs que envolten la taula de pedra estaven soterrats en la neu !! veieu la cantonada del banc a l'esquerra de la taula ? El David té el colze recolzat en el de la dreta ... quina passada! 

Si el fem lliscar avll després l'hem d'anar a buscar. Tot i que era dificultós caminar, no s'ha queixat en cap moment, ha estat un petit repte a vèncer, motivat, content, incansable....

Un petit moment per dinar els entrepans que hem dut de casa ... però petit , petit... el David ha volgut tornar a la neu tot seguit, i això que no havia parat ni un moment .... Ni tan sols ha volgut la llet amb xocolata que li hem ofert : no ens ho podíem creure!!!

Hem explorat de nou: temperatura, textures, olor, color...... hem construït ninots que al gelar-se quedaven durs com la pedra, mentre que la neu es tova .... perquè deu ser ? que curiós, no David?

Hem comprovat que al llançar aquesta neu tan tova es trenca ja en la trajectòria i que si agafem neu més dura no ho fa ....

Que bé s'està amb roba impermeable !!! i que tova i neta és aquesta neu ! Una meravella ... a més semblava que tota era per nosaltres, en la zona on érem no hi havia ningú més ... Un altre regal del dia. 

Ens arrebossem a la neu sense por del que trobarem a dins, amb confiança, amb esperit de descoberta i investigació .....

 Ja han passat unes quantes hores i comença a aixecar-se el vent ... la previsió diu que el temps empitjora a partir de mitja tarda, així que... ens preparem per marxar ....

El camí cap al cotxe estava així. quina temptació ! ens resistim a deixar de jugar amb la neu ....

I un cop al cotxe, al cap de pocs minuts ......

Un dia absolutament privilegiat, genial, molt millor del que havíem pensat. Ha valgut la pena esperar!

Si el cap de setmana les previsions són com el d'aquest tornarem a pujar cap l'estació.

Us animeu?

Bon inici de setmana!!!!