divendres, 10 de maig de 2013

De l'hort a taula: truita d'alls tendres i carxofes



Es temporada d'alls tendres ,i per sort, el padrí en va plantar a l'hort ! 

Què us sembla ? com que ens agraden molt, anem a recollir-ne uns quants per sopar aquest vespre ?
Aixolet en mà, i cap a l'hort, que hi falta gent !!

Una de les coses que més li agraden al David és anar a l'hort i picar amb l'aixolet, la veritat és que ho fa molt bé, obrint les cames per picar i no fer-se mal , tot un hortolà, jejej . Ens encanta que li agradi , suposo que com a d'altres infants, però nosaltres tenim la sort de tenir accés a un hort quan vulguem, i això no té preu !
Veiem créixer els fruits, plantem llavors a terra, ens fixem en el seu procés , els podem recollir i cuinar ... Millor impossible.




Uf, costa una mica arrencar els alls de terra, haurem de picar fort però al lloc necessari que si no els podem trencar sense voler.


Una mica d'ajuda de l'home fort de la casa . 1, 2, 3 i arrencats !!!! Bravo, ja tenim una delicatessen per sopar !





Truita d'alls tendres i carxofa sobre una base de mousse  d'escalivada que hem cuit al matí, amb salsa de formatge de cabra i piruleta d'emmental amb encenalls de pernil. Jajaaj, quin nom més " supermega pijo " , no? L'important és que estava boníssim , fet amb productes de temporada comprats al mercat, directament dels pagesos i del nostre hort.

Bon profit !!












12 comentaris:

  1. Eso si que es una aventura chula!!! Ahora, bien de protección solar que se nota que ya pega el sol... Y que rico el resultado...

    ResponElimina
    Respostes
    1. pues si, rico, rico rico, ñam, ñam. Y tienes razón pronto la crema solar a montones jejeej.
      abrazos!

      Elimina
  2. Mmmmm........ ni als millors restaurants!!! petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ajjajaaj, si més no més barat! potser ens presentarem algun dia a millor restaurant del món, jajajaaj. Total com que molts són catalans igual " cola".
      Una abraçada

      Elimina
  3. Todo sabe más rico cuando uno lo trabaja, verdad? es el esfuerzo, que tiene sabor. Un besazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hombre, y tanto que sabe mejor !!! comer algor ecién cogido del huerto no tiene precio !!
      Un abrazo!!!

      Elimina
  4. Quina sort que té en David al poder anar a l'hort del padrí!
    El nostre fill va créixer anant sovint a l'hort de l'avi Antonet i ho recorda molt:lligar els enciams, estirar les pastanagues i especialment la flaire de la terra mullada en regar al capvespre. Són moments irrepetibles!
    La recepta sembla de la carta del Bulli ha,ha,ha.
    Petonets
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, li agrada molt la veritat, a nosaltres també , tot i que són visites només de cap de setmana i lligades a que no faci massa calor, que a les nostres terres pica de valent.
      gràcies guapa!!!

      Elimina
  5. Me encanta ver a David en plena faena jajaja, qué bonico. Cómo echo de menos nuestro huerto, que tuvimos que dar para otras personas (así no eramos siempre los mismos, nos lo cedía el Ayuntamiento) y tus comidas... ummmh siempre me entra hambre! Besicos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajajaaj, pues nada ya sabes, si alguna vez venís por aquí no dudes en decirlo, que con gusto compartiremos nuestras comidas con vosotros !!
      una abrazo preciosa!

      Elimina