Forn i museu del vidre ( Vimbodí) i Coves de l'Espluga

Sembla ser que, per fi, poc a poc va arribant el bon temps, que s'està fent desitjar! Com pot ser que faci tan mal temps ? si ja estem entrant al mes de juny ....

Tot i el vent, avui feia una temperatura agradable , així que... ja podem començar la temporada d'excursions cultura/ natura, les que ens agraden .

Agafem el cotxe, anem a buscar els amics i ens dirigim cap a la Conca de Barberà , en concret volem visitar el Museu del Vidre i les Coves de l' Espluga de Francolí, que estan molt a prop . 

El Museu del Vidre té l'únic forn de vidre de Catalunya que fa demostracions en obert , és a dir que podrem veure en directe la tècnica del vidre bufat , que bé !














El Museu del Vidre de Vimbodí i Poblet és un dels tres museus existents a l'estat espanyol dedicats a aquest material. Durant molt anys s'han recollit les peces avui exposades com homenatge a una antiga indústria ubicada a la localitat. Els centenars de peces exposades van ser utilitzades tant a la indústria com a nivell domèstic, religiós o decoratiu.

Planta baixa: Hi ha un taller on es realitzen demostracions de diferents tècniques de treball del vidre a càrrec del mestre vidrier.Primera sala: Hi ha diferents sinòptics, ens mostren l'evolució en la fabricació del vidre al llarg de la història. De forma complementària es mostren els estris amb els que els sargaires vestien les garrafes.
Sala d'audiovisuals: Es poden contemplar diferents audiovisuals i participar en cursos monogràfics relacionats amb el vidre.

S'està procedint a crear una biblioteca i banc de dades sobre el vidre.

Comencem mirant l'exposició.  Podem trobar moltes peces de vidre bufat, algunes de fa molts anys.

La veritat és que tots tres han estat molt encuriosits amb elles , algunes eren ben originals com un atrapamosques  antic .

També hem vist les diferents eines antigues que es feien anar - i fan anar avui en dia els mestres artesans del vidre-  per tal de bufar-lo, tallar, donar-li forma , hem pogut seure en el banc especial per a fer-ho, que després hem pogut veure  utilitzar, en viu i en directe , al forn .

 Hem tingut sort i ens han fet la demostració només per nosaltres. Com podeu veure és un espai petitet, així què , a l' estar sols hem pogut seure , preguntar, mirar sense destorbs ... A vegades, si hi ha massa gent , i anant amb els nens , no es gaudeix tant la visita perquè ells ( i els adults també ) perden l'atenció més fàcilment .

L'Albert, que és aprenent de mestre vidrier , ens comença a fer la demostració : ens explica quins són els "ingredients" d'aquesta recepta que sembla quasi màgica ,de la qual veiem tot el procés de transformació fins a arribar a una peça única , transparent, dura i fràgil alhora   i molt maca. 

A Vimbodí es treballa la tècnica del vidre bufat. Una tècnica artesanal molt antiga que requereix una gran destresa i un domini absolut i encarada a la producció d’objectes d’ús quotidià, especialment setrills, porrons, pots llànties i garrafes,... i, per tant, la tècnica que s’utilitzava a les fabriques de vidre de Vimbodí i que encara avui s’utilitza al Museu i Forn del Vidre. 

Aquesta tècnica compta, en principi, amb un forn amb múltiples boques davant les quans hi ha els morters, uns dedicats a la fusió del material i altres al treball. En el morter si posa la matèria prima – vidre reciclat prèviament seleccionat - i s’escalfa al forn a altes temperatures, al voltant dels 1.400ºC. Seguidament es baixa la temperatura a 1.000ºC per tal que el líquid quedi amb la viscositat adequada per poder ser treballat i posteriorment es modela ràpidament amb un bufador, del qual sorgeixen aquestes peces de vidre massís gairebé màgiques i d'un colorit d'extraordinària bellesa. El domini i la creativitat del mestre artesà són imprescindibles per a crear aquestes meravelloses peces, en escampar, fondre, barrejar o adherir els colors. 
























Un cop elaborada la peça es refreda dins d’un forn més petit anomenat arqueta, per tal que el refredament sigui progressiu i d'aquesta manera el vidre no esclati. 

Tot aquest procés pot durar al voltant de 12 hores. 

L'Albert ens ha dit que les peces no es poden tocar fins que no tinguin un color totalment transparent .

Veieu la peça ataronjada ? és la que acaba de treure del forn. Les altres dues de color verdós trigaran fins a 48h en refredar-se del tot . Les havia fet en la sessió d' abans. 

Tots ben atents, sense perdre ni un detall . Quin privilegi poder veure tot això, i a més a més fer-ho en família i amb amics ! Al nostre ritme , al nostre gust . 

 Les peces més grans i més delicades no es treuen directament a fora un cop acabades, es posen en un altre forn -arqueta - que està a una temperatura més baixa que l'altre per tal de que es refredin molt a poc a poc. En cas contrari es trencarien segur. De fet, ens ha dit que el 40% de peces petites es trenquen.

Quina feinada i quin procés artesanal més complex, maco, lent, acurat ... tot un art que esperem ens puguin ensenyar, en viu i en directe, durant molt de temps . 

Un cop acabada la visita ens en anem cap a les Coves de l'Espluga de Francolí. 

Les Coves de l'Espluga són una porta oberta al passat geològic i prehistòric de les nostres comarques. Les seves particulars característiques les converteixen en un indret únic que cal conèixer. La visita està formada per dues cavitats visitables: la primera, dedicada íntegrament al Paleolític, i la segona, al Neolític i a la formació geològica.

Diversos audiovisuals i maquetes didàctiques ajuden a assimiliar els diferents conceptes de la prehistòria i la geologia, pensats per al públic en general i, en especial, per al sector de l'ensenyament. Diferents tallers de prehistòria i excavacions arqueològiques estan a l'abast dels escolars. I un recorregut d'aventura endinsa els visitants més agosarats pel cabal del riu subterrani i les seves galeries.









Les exploracions espeleològiques realitzades des de 1956 fins ara han donat com a resultat el descobriment de 3.600 m. de galeries, i han recorregut bona part del riu subterrani fins la seva sorgència a la Font Major. Això fa que aquesta cova assoleixi l'estàndard internacional de “Gran Cavitat” i que per les seves dimensions esdevingui una de les coves més llargues del món formades en conglomerats.

No es poden fer fotos a l'interior. La veritat és que la visita ens ha sorprès molt agradablement , la escenificació és molt bona, està ple de pantalles , algunes d'elles invisibles a simple vista, on es projecten audiovisuals amb els costums dels homes i dones de la prehistòria . Hem fet un recorregut d'uns 500mt de 3.600 que té la cova " descoberta". Sembla ser que pot ser el doble de llarga , però és de molt difícil accés, només per a gent molt experta que, de moment, no ha pogut arribar més enllà dels 3,5 kms. 

Impressionant.

Aquí podeu trobar informació : http://www.covesdelespluga.info/htm/cat/home.htm

Aquí una petita entrevista amb un dels experts que més en sap de la Cova de la Font Major:

Visitem la cova més llarga del món amb Antoni Carreras, director del centre d'Estudis Locals de l'Espluga de Francolí.

Ha estat un viatge al passat, a la prehistòria , on hem pogut veure , escoltar, sentir de ben a prop com vivien, fins i tot els muntatges audiovisuals ens parlen da través de la imatge i del so, de les seves emocions , dels seus reptes, dels seus pensaments, del que els hi agradava i del que no ... És com si fóssim al bell mig d'ells.

Un cop a fora, hem pogut visitar les cases , ja més avançades, d'adob - són simulacions, és clar-. 

I després hem tret les carmanyoles i hem gaudit d'un dinar enmig de la natura . No hem sabut trobar el lloc que buscàvem, però també hem estat força bé.

No us sembla?

Unes visites ben recomanables !!


Bon inici de setmana  a tothom !!!