dilluns, 17 de juny de 2013

Cales verges,natura,papallones,història: meravellosa Girona




Girona és especial , diferent , única.: pels seus paisatges, pel tarannà de la seva gent , per la seva història.... N'estic enamorada . Sense desmerèixer res d'aquest petit país , crec que tothom a Catalunya pot estar-hi  d'acord . 



Aquest cap de setmana hem decidit fer quilòmetres i tornar-la a visitar. Ens hem arribat fins a Roses, ben a prop de França .  Ha estat intens, però ha valgut molt, molt la pena : natura, molta natura verge, animals, observacions, descobertes, animals ....


















Fundació Mona, Riudellots de la Selva 



Abans d'arribar hem anat a visitar la Fundació Mona a Riudellots de la Selva : un  centre de rehabilitació de primats que han estat maltractats , tancats en gàbies minúscules, abandonats, molts d' ells ex- " estrelles" de la Tv o anuncis,  .... Ens ha acollit la MªJosé, que ens ha explicat molt i molt bé tot el que fan allà: com els cuiden , els alimenten .... 















La cuidadora els hi llança el que els hem preparat,
han vingut tots corrent a buscar-ho ,jeje.

Hem fet un taller familiar on hem preparat un " vermut" per als ximpanzés : nous amagades amb branques de bambú, així s'ho passen bé per treure-les de dins . 























Només arribar el David ja ha fet - com no- amics, dels que no s'ha separat en tota l'estona. 
Els primats estan tancats en gàbies, degut a lo molt que han patit està trastornats física i psicològicament , per la qual cosa són agressius i imprevisibles, així que malauradament no tenen contacte físic amb els cuidadors.

















Roses 













 Arribem a Roses , hem trobat una molt bona oferta en un hotel senzill, però és que no necessitem gaire cosa per estar bé( abraçades tendres, això sí, imprescindibles! )  Portàvem el dinar de casa: gaspatxo i arròs de bolets , hem dinat a la terrassa i tot seguit .... cap al mar !!!













Feia molt vent, com no la tramuntana s'hi fa present . Això feia que fes una mica de " rasca" , a més l'aigua estava freda.  He pensat que el David no s'hi voldria  posar a l'aigua. Innocent de mi.
No volia sortir d'ella, s'ho ha passat genial!!! I el papa tot valent també: si Juli César ho va fer, jo també. (Com ja sabeu els romans vam arribar a la península ibèrica des d' Empúries)

La primera , i fresca, remullada de l'estiu.
















Parc natural del Cap de Creus 




 Tornem a l'hotel, ens dutxem per treure'ns la sorra i la sal enganxades i cap al Parc Natural del cap de Creus .Una veritable meravella . També podeu trobar més informació aquí





Primer ens hem arribat a Punta Falconera 



Vinyes verdes vora el mar, que inspiraren el poema
Cançó  de rem i vela de JMª de Sagarra, que dóna lletra a la cançó
d'en Lluis Llach " Vinyes verdes vora el mar" 
S'anomena així perquè des de sempre ha estat hàbitat de falcons i xoriguers. A més, l'erosió ha donat a la seva roca granítica gneisificada una semblança al cap d'un falcó. La gran riquesa natural - tant terrestre com marina- li confereix una bellesa extraordinària i un tractament especial, en estar integrat dins del Parc Natural de Cap de Creus.
El seu estratègic enclavament, des d’on es dominen les aigües entre les Illes Medes i Norfeu, ha motivat el seu ús històric com a punt de guaita i vigilància del trànsit marítim. Fruit d'aquest ús, hi ha tota una xarxa subterrània de galeries i passadissos que surten a la superfície a través de búnquers, on es poden veure les sales de les bateries de tir i els forats per on sobresortien els canons. Actualment els búnquers de Falconera formen part del patrimoni rosinc.







Després hem seguit el camí, sense saber massa bé on arribaríem . I mireu que hem trobat: una petita cala de 110 mts, de pedres tota per nosaltres , Cala Calitjàs.

Com veureu , ha estat una estona genial, plena de descobertes, serenitat, contemplació ..... 

















Els cotxes no hi arriben, així que cal baixar una mica  per arribar-hi , és una pendent suau i curta, cap problema. El David a més  a més anava carregant una  pedra enorme que volia llançar al mar , i així ho ha pogut fer . 


Comencem a descobrir la natura que ens envolta? I tant!! Què és això enganxat a la roca ? 

Són lapes , un mol·lusc  en extinció . Hem explicat que s'enganen tant per a protegir-se, ja que viuen a les roques i així no se les enduen les onades. 











Consiguen que una lapa amenazada se reproduzca en cautividad por fecundación artificial
Aquí les podeu veure millor ( la foto és d'internet) 























Hem trobat un cranc !!!! i hem pogut comprovar que caminen de costat!!! 
El David li ha fet una casa de pedres , que per cert , sembla ser, al cranc li ha agradat molt , ja que s'hi ha refugiat (pobret, devia estar ben espantat) 














Just al costat trobem un altra cala petitoneta, ideal. en ella hem trobat eriçons ( dins l'aigua) i anemones (. Les anemones de mar són animals generalment carnívors que necessàriament han d'esperar que les seves preses s'acostin fins a tenir-les a l'abast dels seus tentacles i aleshores les poden ficar dins la boca, que és al centre de l' anemona) . I ho hem pogut comprovar , al posar -hi el dit ens l'envolten amb els seus tentacles , nyam, nyam. 





He pensat que aquesta setmana, tot veient les fotos , recordant el moment i imatges aèries d' on hem estat, podem introduir les formes de la terra i l'aigua del mètode Montessori: podeu trobar referències  aquí,  aquí  i el que crec que ens inspirarà: aquest. 









Butterflypark, Empúria Brava 


Diumenge ens llevem ben d'hora , esmorzem bé, deixem l'habitació i ens dirigim cal al Butterfly Park   d'Empúria Brava .

És un gran hivernacle tropical amb papallones tot el món, ocells, plantes, flors ..... Hem gaudit una bona estona , realment és un món fascinant, llegint els petites explicacions que estan pel parc ens quedàvem amb la boca oberta: plantes,animals , flors, insectes... tots ells s' adapten per a viure plegats, modificant el seu comportament , i fins i tot la seva estructura genètica per tal de defensar-se i sobreviure.  La natura no deixa de sorprendre'ns .



Ocells varis, tortugues, papallones que ens envolten .....


Observem amb tranquil·litat , tenim temps, ganes d'aprendre i descobrir coses noves ....


Així volen, així mengen, així moren .....









Divendres a la nit li vaig ensenyar al David un petit recull de fotos en forma de petit llibre que li havia preparat, sobre l' al·lucinant cicle de les papallones .
Aquí el teniu . L'he penjat al googledrive, però no se si ho hauré fet bé:  aquí teniu l'enllaç:
https://drive.google.com/usp=chrome_app#folders/0B2F6XBQYN_SmakhuQlA1WVhTSEk



I aquest és el moment de la " màgia", és que realment no es pot definir de cap altra manera !!! Ho hem observar  en directe , com trenquen la crisàlide , com van sortint molt a poc a poc , hem pogut veure també els cucs afamats que devoren les fulles de les plantes ....





Hem estat força estona gaudint de l'espectacle . Divendres, a banda del llibre, també vam veure un vídeo sobre el cicle de les papallones . Aquest d'aquí ( és en anglès però s' entén  molt bé, tot són imatges ) .
Ni el llibre ni el vídeo tenen dibuixos ni són estrictament per a nens , he cregut que les fotos ja eren prou significatives i clares com per poder entendre -les  i captar el procés. La veritat és que des del principi no va caler res més. 




També hem trobat rèptils, una iguana amagada i unes quantes tortugues:







I mireu quina flor més maca hem trobat!!! no havíem vist mai res semblant , quantes sorpreses ens esperen dins la natura , quant per descobrir si estem atents, amb tots els sentits ben oberts. Vosaltres la coneixeu?

Quan hem arribat a  casa hem cercat informació sobre ella i hem descobert que és una enredadera passiflora edulis, o bé maracuyà de Colòmbia . Una veritable preciositat . 

I hibiscus, i orquídees, moltes orquídees. 







Un espai per a gaudir de la contemplació, del respecte al que ens envolta, i poder moure's amunt i avall amb llibertat  :



Al sortir hem vist un petit vídeo , el David ha volgut agafar el seu llibre i anar seguint les explicacions amb ell .








Els Aiguamolls de l'Empordà 




Un cop ens acomiadem de les papallones, ens dirigim cap el Parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà

Ens decidim per un dels itineraris : un de 4km en total per a fer tot caminant, no es pot anar ni en bici :  un espai privilegiat per a moltes espècies per a poder viure ( i sobreviure) . Podem observar, escoltar, aprendre.... . però ja era migdia i feia molta calor, així que no ens hem aturat gaire .



Hem pujat fins dalt de tot , el David tot sol ( realment és un campió , això no treu que moltes vegades no vulgui ni moure's, jeje) , d'un antic assecador d'arròs habilitat ara com a lloc d'observació.  Mireu quines vistes !!



Hem dinat allà , en una de els taules habilitades , pa, formatge , pastetes de xocolata per recuperar forces ....








Girona : casc antic, el Call jueu.



I per la tarda hem anat a fer una ràpida visita a l'estimada Girona. a més a més el papa no hi havia estat mai!!! com pot ser això? és una ciutat maquíssima, amb un barri antic, un centre històric evocador de tots el grups i cultures que van conviure , que val la pena visitar i perdre's durant hores i hores.
Per a mi Girona és evocadora de vells temps , de fa uns 20 anys: amics i amigues , projectes de futur, escapades , profundes xerrades i estones compartides ,  moments màgics inoblidables pels quals canviaríem el món , tot sentint-nos constructors d'un de millor ....


Les cases de colors que donen a l'Onyar 

 Hem anat directament a visitar el Call jueu . Us recomano que feu un cop d'ull a l'enllaç , quanta història i curiositats amaguen aquestes pedres !!








Aquest noi que toca aquest estrany instrument ens ha fet gaudir d'una estona magnífica, té un so preciós. Tampoc el coneixíem i , novament, hem fet la cerca per internet. És un hang , un instrument de percussió d'acer inventat fa uns 12 anys . En aquest enllaç i en aquest , podeu sentir-lo. Gaudiu ! 

El papa vol endur-se l'energia de les pedres mil·lenàries .....

La Catedral i l' església de Sant Narcís, patró de Girona . No les hem visitat perquè estaven tancades . 
A nivell curiós, heu vist quina quantitat d'escales ??amb tots els meus respectes i simpatia :  els cristians que vagin a missa diària deuen estar la mar de bé de salut! :-) .





I .... ara sí, tornem cap a casa. Encara queden unes hores de camí. Cansats però molt contents. A més viatjar amb el David és una delícia, tenim molta sort ja que hi ha infants que no aguanten els viatges llargs , es queixen, s'ho passen malament i ploren . Ell no, tampoc necessita de gaire cosa per entretenir-se, de tant en tant agafa algun llibre, joguina, però poc, només guaitant per la finestra en té prou. Això sí, ens hem de preparar a contestar moltes i moltes preguntes: què és allò? què fa aquell senyor? perquè...? perquè ....? ;.) . 


Tant ens ha agradat, que aquest matí via xat, el papa i jo hem decidit dedicar les nostres mini vacances a tornar-hi. Hem tornat a trobar una molt bona oferta d'un petit apartament  i l'hem agafat ràpidament, que s'esgoten. Podrem dedicar-nos a descobrir , amb temps, molts més indrets meravellosos de l'Alt Empordà.

Us ho recomanem !!!


Que tingueu un bon inici de setmana!!!



14 comentaris:

  1. Ostres, quines jornades més ben aprofitades. Segur que en David s'ho ha passat molt bé.
    Heu fet una tasca de descoberta genial!
    A mi també m'agrada molt Girona. Estem esperant uns anys, quan tothom a casa trobi el seu futur, per anar-hi a viure.
    Segurament a la Cerdanya perquè vam viure a l'Empordà i la tramuntana em trasbalsa massa.
    Bona setmana!
    Petonets
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. jeje, jo sempre ho he dit: si mai he de deixar de viure a Lleida i puc triar, busqueu-me a girona o al Pais Basc !!!
      La Cerdanya és preciosa, teniu bon gust!
      Una abraçada i gràcies!

      Elimina
  2. Uns dies molt ben aprofitats i una entrada fantástica, m'ha fet moltíssima il.lusió !!!!!!!!
    Es nota que sóc gironina ????? Jejjejejejeje
    Tots els racons que heu visitat són una autèntica meravella.
    Cap de Creus, Aiguamolls de l'Empordà, El Call, ..... uns llocs molt recomenables i molt especials !!!!
    Petonets guapa i gràcies per aquesta fantástica entrada !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nooooooooo, no es nota gens! jejej, a més amés, gironina orgullosa, com no pot ser d'una altra manera.
      gràcies a tu guapa!!

      Elimina
  3. Yo estoy enamorada de Girona... el año pasado estuvimos veraneando en Begur y visitamos muchos pueblos preciosos... La Cerdanya es increíble!!!

    Besitos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Síiiiiiiiiiiiii, es muy , muy bonita!!además su gente sabe respetarla, cuidarla, amarla ....a mi hace años y años que me encanta!

      Elimina
  4. Hace muuuucho que no estoy en Girona, gracias por este paseo fantástico que nos has dado, qué bonito toooodo. Un fin de semana aprovechado a toooooooooooooooope, qué pasada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que lo hemos aprovechado sí, pero no podia ser de otra manera , con el montón de cosas chulas que hay por ver -y lo lejos que nos queda jejej- .
      Besitos

      Elimina
  5. Quins dies més intensos que heu viscut! Jo que soc d'aquesta terra, et puc dir que heu triat molt bé els llocs a visitar. El Butterfly palace és gairebé desconegut però val molt la pena, sobretot ara a finals de maig-juny que ja han nascut la majoria de papallones.
    A veure quins llocs descobriu aquest estiu quan hi torneu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies !!!! la veritat és que el butterfly és per passar-s'hi hores, i encara millor si algú pot explicar alguna cosa. Això sí, no se perquè em va agradar molt més el Mariposario del Drago, a Tenerife ( hi vam anar quan estava embarassada del David) , potser és més gran, o hi ha més espècies ... allà vaig al·lucinar.
      Ei!! estem oberts a qualsevol tipus de suggeriment per continuar descobrint les meravelles gironines!!
      Petonets

      Elimina
  6. It looks like you had a great trip, and found some amazing things!

    ResponElimina
  7. Respostes
    1. Ses Illes tampoc tenen res a envejar eh? Teniu molt indrets màgics !!
      Una abraçada !

      Elimina