Cales verges,natura,papallones,història: meravellosa Girona

Girona és especial , diferent , única.: pels seus paisatges, pel tarannà de la seva gent , per la seva història.... N'estic enamorada . Sense desmerèixer res d'aquest petit país , crec que tothom a Catalunya pot estar-hi  d'acord . 

Aquest cap de setmana hem decidit fer quilòmetres i tornar-la a visitar. Ens hem arribat fins a Roses, ben a prop de França .  Ha estat intens, però ha valgut molt, molt la pena : natura, molta natura verge, animals, observacions, descobertes, animals ....

Fundació Mona, Riudellots de la Selva 

Abans d'arribar hem anat a visitar la Fundació Mona a Riudellots de la Selva : un  centre de rehabilitació de primats que han estat maltractats , tancats en gàbies minúscules, abandonats, molts d' ells ex- " estrelles" de la Tv o anuncis,  .... Ens ha acollit la MªJosé, que ens ha explicat molt i molt bé tot el que fan allà: com els cuiden , els alimenten .... 

La cuidadora els hi llança el que els hem preparat,
han vingut tots corrent a buscar-ho ,jeje.

Hem fet un taller familiar on hem preparat un " vermut" per als ximpanzés : nous amagades amb branques de bambú, així s'ho passen bé per treure-les de dins . 

Només arribar el David ja ha fet - com no- amics, dels que no s'ha separat en tota l'estona. 

Els primats estan tancats en gàbies, degut a lo molt que han patit està trastornats física i psicològicament , per la qual cosa són agressius i imprevisibles, així que malauradament no tenen contacte físic amb els cuidadors.

Roses 

 Arribem a Roses , hem trobat una molt bona oferta en un hotel senzill, però és que no necessitem gaire cosa per estar bé( abraçades tendres, això sí, imprescindibles! )  Portàvem el dinar de casa: gaspatxo i arròs de bolets , hem dinat a la terrassa i tot seguit .... cap al mar !!!

Feia molt vent, com no la tramuntana s'hi fa present . Això feia que fes una mica de " rasca" , a més l'aigua estava freda.  He pensat que el David no s'hi voldria  posar a l'aigua. Innocent de mi.

No volia sortir d'ella, s'ho ha passat genial!!! I el papa tot valent també: si Juli César ho va fer, jo també. (Com ja sabeu els romans vam arribar a la península ibèrica des d' Empúries)

La primera , i fresca, remullada de l'estiu.

Parc natural del Cap de Creus 

 Tornem a l'hotel, ens dutxem per treure'ns la sorra i la sal enganxades i cap al Parc Natural del cap de Creus .Una veritable meravella . També podeu trobar més informació aquí : 

Primer ens hem arribat a Punta Falconera 

Vinyes verdes vora el mar, que inspiraren el poema
Cançó  de rem i vela de JMª de Sagarra, que dóna lletra a la cançó
d'en Lluis Llach " Vinyes verdes vora el mar" 

S'anomena així perquè des de sempre ha estat hàbitat de falcons i xoriguers. A més, l'erosió ha donat a la seva roca granítica gneisificada una semblança al cap d'un falcó. La gran riquesa natural - tant terrestre com marina- li confereix una bellesa extraordinària i un tractament especial, en estar integrat dins del Parc Natural de Cap de Creus.

El seu estratègic enclavament, des d’on es dominen les aigües entre les Illes Medes i Norfeu, ha motivat el seu ús històric com a punt de guaita i vigilància del trànsit marítim. Fruit d'aquest ús, hi ha tota una xarxa subterrània de galeries i passadissos que surten a la superfície a través de búnquers, on es poden veure les sales de les bateries de tir i els forats per on sobresortien els canons. Actualment els búnquers de Falconera formen part del patrimoni rosinc.

Després hem seguit el camí, sense saber massa bé on arribaríem . I mireu que hem trobat: una petita cala de 110 mts, de pedres tota per nosaltres , Cala Calitjàs.

Com veureu , ha estat una estona genial, plena de descobertes, serenitat, contemplació ..... 

Els cotxes no hi arriben, així que cal baixar una mica  per arribar-hi , és una pendent suau i curta, cap problema. El David a més  a més anava carregant una  pedra enorme que volia llançar al mar , i així ho ha pogut fer . 

Comencem a descobrir la natura que ens envolta? I tant!! Què és això enganxat a la roca ? 

Són lapes , un mol·lusc  en extinció . Hem explicat que s'enganen tant per a protegir-se, ja que viuen a les roques i així no se les enduen les onades. 

Aquí les podeu veure millor ( la foto és d'internet) 

Hem trobat un cranc !!!! i hem pogut comprovar que caminen de costat!!! 

El David li ha fet una casa de pedres , que per cert , sembla ser, al cranc li ha agradat molt , ja que s'hi ha refugiat (pobret, devia estar ben espantat) 

Just al costat trobem un altra cala petitoneta, ideal. en ella hem trobat eriçons ( dins l'aigua) i anemones (. Les anemones de mar són animals generalment carnívors que necessàriament han d'esperar que les seves preses s'acostin fins a tenir-les a l'abast dels seus tentacles i aleshores les poden ficar dins la boca, que és al centre de l' anemona) . I ho hem pogut comprovar , al posar -hi el dit ens l'envolten amb els seus tentacles , nyam, nyam. 

He pensat que aquesta setmana, tot veient les fotos , recordant el moment i imatges aèries d' on hem estat, podem introduir les formes de la terra i l'aigua del mètode Montessori: podeu trobar referències  aquí,  aquí  i el que crec que ens inspirarà: aquest. 

Butterflypark, Empúria Brava 

Diumenge ens llevem ben d'hora , esmorzem bé, deixem l'habitació i ens dirigim cal al Butterfly Park   d'Empúria Brava .

És un gran hivernacle tropical amb papallones tot el món, ocells, plantes, flors ..... Hem gaudit una bona estona , realment és un món fascinant, llegint els petites explicacions que estan pel parc ens quedàvem amb la boca oberta: plantes,animals , flors, insectes... tots ells s' adapten per a viure plegats, modificant el seu comportament , i fins i tot la seva estructura genètica per tal de defensar-se i sobreviure.  La natura no deixa de sorprendre'ns .

Ocells varis, tortugues, papallones que ens envolten .....

Observem amb tranquil·litat , tenim temps, ganes d'aprendre i descobrir coses noves ....

Així volen, així mengen, així moren .....

Divendres a la nit li vaig ensenyar al David un petit recull de fotos en forma de petit llibre que li havia preparat, sobre l' al·lucinant cicle de les papallones .

Aquí el teniu . L'he penjat al googledrive, però no se si ho hauré fet bé:  aquí teniu l'enllaç:
https://drive.google.com/usp=chrome_app#folders/0B2F6XBQYN_SmakhuQlA1WVhTSEk

I aquest és el moment de la " màgia", és que realment no es pot definir de cap altra manera !!! Ho hem observar  en directe , com trenquen la crisàlide , com van sortint molt a poc a poc , hem pogut veure també els cucs afamats que devoren les fulles de les plantes ....

Hem estat força estona gaudint de l'espectacle . Divendres, a banda del llibre, també vam veure un vídeo sobre el cicle de les papallones . Aquest d'aquí ( és en anglès però s' entén  molt bé, tot són imatges ) .

Ni el llibre ni el vídeo tenen dibuixos ni són estrictament per a nens , he cregut que les fotos ja eren prou significatives i clares com per poder entendre -les  i captar el procés. La veritat és que des del principi no va caler res més. 

També hem trobat rèptils, una iguana amagada i unes quantes tortugues:

I mireu quina flor més maca hem trobat!!! no havíem vist mai res semblant , quantes sorpreses ens esperen dins la natura , quant per descobrir si estem atents, amb tots els sentits ben oberts. Vosaltres la coneixeu?

Quan hem arribat a  casa hem cercat informació sobre ella i hem descobert que és una enredadera passiflora edulis, o bé maracuyà de Colòmbia . Una veritable preciositat . 

I hibiscus, i orquídees, moltes orquídees. 

Un espai per a gaudir de la contemplació, del respecte al que ens envolta, i poder moure's amunt i avall amb llibertat  :

Al sortir hem vist un petit vídeo , el David ha volgut agafar el seu llibre i anar seguint les explicacions amb ell .

Els Aiguamolls de l'Empordà 

Un cop ens acomiadem de les papallones, ens dirigim cap el Parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà. 

Ens decidim per un dels itineraris : un de 4km en total per a fer tot caminant, no es pot anar ni en bici :  un espai privilegiat per a moltes espècies per a poder viure ( i sobreviure) . Podem observar, escoltar, aprendre.... . però ja era migdia i feia molta calor, així que no ens hem aturat gaire .

Hem pujat fins dalt de tot , el David tot sol ( realment és un campió , això no treu que moltes vegades no vulgui ni moure's, jeje) , d'un antic assecador d'arròs habilitat ara com a lloc d'observació.  Mireu quines vistes !!

Hem dinat allà , en una de els taules habilitades , pa, formatge , pastetes de xocolata per recuperar forces ....

Girona : casc antic, el Call jueu.

I per la tarda hem anat a fer una ràpida visita a l'estimada Girona. a més a més el papa no hi havia estat mai!!! com pot ser això? és una ciutat maquíssima, amb un barri antic, un centre històric evocador de tots el grups i cultures que van conviure , que val la pena visitar i perdre's durant hores i hores.
Per a mi Girona és evocadora de vells temps , de fa uns 20 anys: amics i amigues , projectes de futur, escapades , profundes xerrades i estones compartides ,  moments màgics inoblidables pels quals canviaríem el món , tot sentint-nos constructors d'un de millor ....

Les cases de colors que donen a l'Onyar 

 Hem anat directament a visitar el Call jueu . Us recomano que feu un cop d'ull a l'enllaç , quanta història i curiositats amaguen aquestes pedres !!

Aquest noi que toca aquest estrany instrument ens ha fet gaudir d'una estona magnífica, té un so preciós. Tampoc el coneixíem i , novament, hem fet la cerca per internet. És un hang , un instrument de percussió d'acer inventat fa uns 12 anys . En aquest enllaç,  i en aquest , podeu sentir-lo. Gaudiu ! 

El papa vol endur-se l'energia de les pedres mil·lenàries .....

La Catedral i l' església de Sant Narcís, patró de Girona . No les hem visitat perquè estaven tancades . 

A nivell curiós, heu vist quina quantitat d'escales ??amb tots els meus respectes i simpatia :  els cristians que vagin a missa diària deuen estar la mar de bé de salut! :-) .

I .... ara sí, tornem cap a casa. Encara queden unes hores de camí. Cansats però molt contents. A més viatjar amb el David és una delícia, tenim molta sort ja que hi ha infants que no aguanten els viatges llargs , es queixen, s'ho passen malament i ploren . Ell no, tampoc necessita de gaire cosa per entretenir-se, de tant en tant agafa algun llibre, joguina, però poc, només guaitant per la finestra en té prou. Això sí, ens hem de preparar a contestar moltes i moltes preguntes: què és allò? què fa aquell senyor? perquè...? perquè ....? ;.) . 

Tant ens ha agradat, que aquest matí via xat, el papa i jo hem decidit dedicar les nostres mini vacances a tornar-hi. Hem tornat a trobar una molt bona oferta d'un petit apartament  i l'hem agafat ràpidament, que s'esgoten. Podrem dedicar-nos a descobrir , amb temps, molts més indrets meravellosos de l'Alt Empordà.

Us ho recomanem !!!

Que tingueu un bon inici de setmana!!!