dimarts, 26 de novembre de 2013

Pirineu d'Osca: Lacuniacha i Güixas



Fa uns dies vam anar a passar el cap de setmana al  Pirineu d'Osca . Havíem vist per internet que hi havia un parc natural que ens feia bona pinta , i com que els paisatges valen la pena, cap allà que ens hi vam anar , en concret cap a Piedrafita de Jaca, a visitar el parc faunístic  de Lacuniacha

“Lacuniacha” es un parque natural, un bosque en pleno corazón del Pirineo Oscense al que flora y fauna lo convierten en un espacio animado situado en un entorno privilegiado,
El Parque está situado en el término municipal de Piedrafita de Jaca a  2 Km. de su casco urbano y a 1380 m. de altitud. Ocupa 30 hectáreas del bosque conocido como “La Pinosa” y se convierte en un incomparable balcón desde el que se pueden disfrutar de unas maravillosas vistas del valle y por supuesto de Peña Telera y de toda la sierra de La Partacua.
El Parque ofrece al visitante un recorrido de entre 2 y 3 horas de duración, a través del monte, sin perjuicio de que se prefiera ir a pasar el día, puesto que existen zonas de descanso y un quiosco-bar


Les imatges valen més que les paraules .....




Els animals estan en semi captivitat , en espais grans, en el seu entorn natural ...



Un recorregut circular d'uns 5 kms en plena natura, en plena tardor ... ens fixem en la varietat d'arbres, de fulles, d'arrels , de sorolls, de colors ....



I aquestes cares tan somrients ? Hem trobat els cérvols que ens venen a saludar, majestuosos, silenciosos , tranquils ...



Observem, ens observen ... un moment màgic !! 


Però us confesso que tenia sentiments ambivalents , per una banda em sentia privilegiada, agraïda , admirada de poder-los tenir tan a prop i d'aquella manera tan integrada. Per l'altra un sentiment de certa tristesa perquè no deixen de ser animals no lliures   ....




El linx, que en va sorprendre .... és que em va recordar en Garfield !! no se si deu ser l' espècie, que el veig gras, que estava tan quiet .... 



Mil espais on jugar ...


Bisons , sí, sí ... com a l'Oeste americà ... 


Alimentant una cabreta ...




Tot i que hi havia gent , al ser tan gran i poder anar al nostre ritme, la major part de l'estona vam estar sols , cosa que és d'agrair . no m'agrada visitar llocs així envoltada de gent que no conec, necessito silenci , respecte , estar amb gent que ho viu com nosaltres ...


Cabirols, daines, rens ... tots menjant amb tranquil·litat i sense adonar-se'n que la nostra presència ( o almenys això semblava , jeje) 




Llops ....



Continuem descobrint , correm, ens aturem, escoltem, cerquem  ....




Cavalls Przewalski, 12.000 anys d' antiguitat!!



I cabretes ...


Val la pena visitar-lo. Sembla que els osos estan a punt d'arribar , així què haurem de tornar-hi !!
Un passeig maquíssim , tot i que en sortir d'allà va començar a ploure i no va parar en tot el cap de setmana, però si més no , vam tenir sort i el parc sí el vam poder gaudir.


Tot i que teníem una bona llista de coses per veure i visitar , ens vam quedar a l'apartament perquè plovia força, després d'una petita visita al Palau de gel de Jaca.

Al'endemà anem cap a Villanúa , a visitar las Cuevas de las Güixas .

Mireu. mireu aquí 


Cuevas de las Güixas turismo Villanúa en el Pirineo

El origen de estas cavidades la sitúan algunos estudiosos en la última glaciación, la cual dio paso a una etapa de deshielo con la puesta en circulación de grandes masas de agua que comenzaron a formar estas grutas y que, poco a poco, han configurado este espectacular escenario subterráneo. El camino por el que se accede a ella se desarrolla por un tramo perteneciente al trazado histórico del Camino de Santiago, un tramo que es, por cierto, uno de los mejores conservados y técnicamente mejor construidos.

Las cuevas han servido de refugio para diversos grupos humanos desde el neolítico siendo también lugar de reunión para brujas y sanadoras según cuentan las leyendas de la zona, además de calabozo o refugio de militares en diferentes épocas de nuestra historia.

La visita comença  al centre d'interpretació , al costat de les coves. A la sala de baix hi ha una mostra de tot el que trobarem en la cova de veritat , i la guia ens ho va explicant molt i molt bé.

Un cop les explicacions , per un caminet de fora i sota la pluja accedim a les coves.  




La guia que ens acompanya ho fa molt bé, hi ha força nens i nenes, s'adreça molt a ells per a preguntar-los-hi coses, per a explicar de manera que la puguin entendre bé... Un encant de noia.
Les explicacions bàsicament són les que he posat en la lletra petita cursiva, que he tret de la mateixa web.




Cau aigua de les estalactites !!! no havia estat en cap cova que hi caiguessin gotes tan grans ! El David s'ho ha passat pipa, ha sortit amb la caputxa ben molla, li encantava que li caiguessin al cap !!



La part més bonica ha estat una en la que no ens permetien fer fotos, ni fer cap soroll, havíem de passar en silenci absolut per la part de la cova on hi havia els muricecs ! Quina preciositat, quina impressió . Ens ha encantat . 

I un cop a fora , anem amb compte de no relliscar perquè està tot ben moll i hi ha moltes pedres.
Hem aprés moltes coses del món soterrani , sembla mentida que tot això, i més sigui a sota dels nostres peus.... Quantes coses ens queden per descobrir !





Un dinar calent i tornem cap a Lleida , que ens queda un bon tros. Però ha valgut la pena .

Bon inici de setmana !!!




17 comentaris:

  1. Qué entrada másss chula y completa, nos pilla más que lejos, así que nos contentamos con verlo a través de vuestros ojos y quizás algún día iremos, porque es precioso, así da gusto disfrutar el otoño, por aquí los bosques escasean. Sabes?? mi animal preferido es el lince, me dio penica verlo ahí encerrado :( Y las cuevas una pasada. Besicos y hoy por fin te comenté jajajaja

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapa
      Es un lugar precioso, es cierto , vale la pena perderse por él, lástima que el tiempo no nos acompañó demasiado para quedarnos más rato. Lo de los animales es cierto, como digo en la entrada, por una parte siento " que bien, poderlos ver de cerca" por otra " pobrecillos" ... Pero quizás sirva para concienciar a muchos que tenemos que cuidarles .
      Que bien verte por aquí !!
      Un abrazo grande para los 4 y para Linceto también, claro !

      Elimina
  2. Ostres, m'ha encantat aquest parc!!! Sembla que els animals tenen força espai...a mi em fa peneta quan els veig a certs llocs gens adeqüats, però aquest m'ha fet el pes!
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, en tenen molt d'espai , no deixa de ser limitat per a ells , que haurien de campar lliurement, però són 30 hectàrees !! Es nota que és un espai respectuós , cuidat, que els tenen en compte ... A la Vall de Camprodon tb hi ha Molló Parc, que és un altre que tenim present , segurament per la primavera !!
      petonets!

      Elimina
  3. No coneixia aquest parc. Entenc els teus sentiments ambivalents. M'ho apunto, per això i per si es pot patinar a Jaca... també...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que es pot patinar sí, nosaltres no ens vam atrevir que volíem tornar sencers, jeje.
      Una abraçada

      Elimina
  4. Quins espais més meravellosos que tenim al Pirineu!
    Nosaltres fa uns estius també hi vàrem estar i és fantàstic per a petits i grans. Ja veig la cara de felicitat d'en David.
    Ara, després de la meva incapacitat per malaltia, esperem la jubilació d'en Joan, ens queden pocs anys, per a anar-nos a viure a la natura i gaudir cada dia d'aquests paisatges.
    Petonets ecològics
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, quin objectiu més maco !! viure enmig de la natura ha de ser un canvi radical en la vida , amb tot de beneficis positius a diferents nivells, físic, psíquic, espiritual .... Segur que serà un petit gran regal per a vosaltres .
      Una abraçada molt gran Carme !

      Elimina
  5. Quins espais i quin paisatges tant bonics als Pirineus !!!!!
    A nosaltres ens encanta anar a la muntanya, ens apuntem aquests espais perquè no els coneixiem i segur que és un lloc per disfrutar tant per petits com per grans.
    Petonets familia i bona setmana !!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que el gaudireu ! com li he dit a la Montse, també hi ha Molló Parc, a la Vall de Camprodón , que l'hem de visitar sí o sí, jeje.
      Una abraçada i bona setmana per a vosaltres també !

      Elimina
  6. No conocía esa zona... pero bien merece la pena!!! Es precioso!!! Aunque es cierto que los animales en semi libertad a mí también me despiertan sentimientos encontrados... Pero me lo apunto, creo que es un buen viaje para disfrutar una primavera con la peque...

    besitos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. si que lo es , en primavera todavia mejor !!!
      Un abrazo!

      Elimina
  7. Quines sortides més interessants que feu... quan vingui per aquesta zona em rellegiré les teves entrafes de pe a pa: són un gran resum! Comparteixo amb tu la necessitat de silenci al visitar llocs. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies !! a veure si et poden servir, realment estem envoltats d'indrets molt macos, només cal conèixer-los .
      I sí, el silenci és fonamental per a poder gaudir d'una visita així .
      Abraçades !

      Elimina
  8. Quins llocs més bonics que visiteu! Estic d'acord amb el que dius, em reconec en els sentiments contradictoris i en la necessitat de calma i silenci, en anar al ritme que et marquen els sentiments…

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que és molt diferent el què sents quan el visites en silenci , sembla que estiguis més integrat amb la natura i el que t'envolta , es pot escoltar, veure, sentir millor ....
      Una abraçada!!

      Elimina
  9. No coneixia aquest parc. Entenc els teus sentiments ambivalents. M'ho apunto, per això i per si es pot patinar a Jaca... també...

    ResponElimina