3 dies, 3 excursions

Hem d'aprofitar el "bon temps", així que anem d'excursió ! Teníem tres dies per davant !!

Divendres dia 1, Sant Mamet  (Serra del Montsec) 

La serra de Sant Mamet, al sud del Montsec de Rúbies, és com una avançada que ens ofereix una doble visió: pel nord les parets del Montsec i darrere seu els Pirineus, pel sud l’extensa plana lleidetana. Des d’aquí es veuen les serrales pre-litorals, es veu Montserrat, es veuen els Pirineus d’Andorra i d’Osca, el Mont-Roig… A més a més de tota la Vall d’Ager, tota la Coma de Meià, i la llarga plana lleidatana. 

Sant Mamet és una muntanya de 1.391 metres que es troba entre els municipi d’Artesa de Segre, Alòs de Balaguer i Vilanova de Meià a la comarca de La Noguera. Al cim de Sant Mamet hi ha enclavada l’ermita que duu el mateix nom i annex a ella, el refugi lliure de muntanya.

Aquest és el refugi-ermita, al qual s'hi pot arribar en cotxe i que permet pernoctar , passar-hi una bona estona davant la llar de foc de manera gratuïta .

Dissabte dia 2,d  'Albarca a Sant Joan del Codolar ( Montsant) 

Som al Priorat, anem a fer un recorregut de 7,7 km amb 190 m de desnivell .








Una primera aturada per admirar els molins eòlics , just al peu d'un d'ells: impressionant!!

Arribem a Albarca , deixem el cotxe i ens posem en camí.

Com veieu tot el que ens envolta convida al joc, a la descoberta , a l'experimentació .... som petits-grans exploradors !!!

Ens aturem per esmorzar davant uns paisatges ben macos ....

I continuem el camí ple de forces renovades per la màgia d'un pa amb tomàquet  i fuet !!
Hi ha petits trajectes on millor anar de la ma , ja que aquests petits són molt valents i volen anar tota l'estona corrent !

Arribem a l'ermita de Sant Joan del Codolar .

Hem fet un bon trajecte gairebé de 4km , i la mar de bé : fem un petit descans i tornem per on hem vingut, 4km més,  més o menys. . 

De tornada jo no les tenia totes. El David havia caminat molt bé, però hi havia un bon tros. Al pare li han diagnosticat una petita fisura del menisc i li van dir que no podria agafar pes, així que mal assumpte si el David no volia caminar ...  però amb un petit descans en braços del pare i la bona influència del Sergi i el Gerard aviat s'ha retornat i ha tirat endavant. Increïble !!

I com no, un cop arribats al poble i havent dinat , anem al refugi a fer una ... lleteta amb xocolate!!

Tot aprenent a jugar a l'uno. El David ho ha anat captant força ràpid , així que  em sembla que aviat el tindrem a casa, que a nosaltres també ens agrada molt !

 I una darrera visita a l'ermita de la Magdalena a Ulldemollins . Les ermites del Montsant són un lloc ideal per fer excursions vàries, a més a més moltes tenen espai preparat per a poder fer barbacoes , parc de jocs infantil , espai per acampar .....





Allà aprofitem per abraçar un xiprer i  que ens doni molta energia ! I per pujar a la roca del Gran Manitú . El Manitú, per als pobles indígenes , era un ésser sagrat , el "Gran esperit" protector de les persones i la natura, creador de totes les coses i donador de vida . recordeu la cançó ? Aquí a partir del minut 1,38 i aquí la lletra. 

Tornem a dormir a casa, cansats però molt contents.



Diumenge  3,  Embassament de Sant Llorenç de Montgai (La Noguera) 

Comencem la ruta deixant el cotxe al peu de l'embassament . Fa gairebé  9km , però no la farem tota, ja que una part és per carretera.

Passem per vora la pressa de la central elèctrica on ens aturem una mica per explicar com funciona , però no gaire estona que ens interessa aprofitar les hores de llum per passejar pel bosquet.

Gaudim observant, descobrint .... les arrels d'un arbre tombat , els caus dels animalets , les plantes de l'aigua... quin munt de coses en els pocs metres del nostre voltant !

Com no podia ser d'un altra manera , hem estat força estona llançant pedres a l'aigua , a veure quina arriba més lluny, quina fa més bombolles, quina fa més cercles a l' aigua... perquè deu ser ?

Una aturada per reposar forces ....

Un cop de tornada hem baixat fins a la pressa per veure l'aigua i llavors ... ens tornem a adonar com el David està creixent , tot fent-se més fort . Sense que li diguéssim res ha començat a enfilar paret amunt i ha arribat fins a dalt tot sol. El pare l'ha hagut de seguir per si un cas, però no li ha calgut cap tipus d'ajuda .

Un moment divertit !! i nou , ja que ell no és gens de disfressar-se ni res de res. Ha volgut que li fes dues cuetes com si fossin banyetes i ha començat a posar per fer les fotos. Fins i tot m'anava demanant com volia la foto, així mama, ara de darrera, ara de costat .....

I havent acabat el passeig una estona de relax tot admirant els colors, la llum , la tranquil·litat que ens envolta....

Que tingueu un bon inici de setmana!!