dilluns, 28 d’octubre de 2013

Nous: el procés de l'arbre a taula



Fa uns dies que estem coneixent un nou fruit de la tardor, que a més a més d'estar boníssim, és molt nutritiu. Les nous !!
Però és clar, a nosaltres el que ens agrada és conèixer les coses de ben a prop, ja ho sabeu , i com que tenim la sort de viure ben envoltats del món de pagès , hem anat directament als arbres, a les finques d'amics del pare , a veure com recullen les nous i a les instal·lacions on les assequen i les preparen per a que ens les puguem menjar , nyam, nyam !

Veniu amb nosaltres ?

Primer de tot coneixem l'arbre : la noguera .



Ens fixem bé: les branques tenen uns fruits de color verd, que no té punxes com les castanyes, si no que és suau al tacte. Dins d'aquests hi ha la llavor : la nou , la veiem perquè el fruit es comença a  obrir. Quan estigui preparada caurà a terra , algunes per elles soles, però la gran majoria perquè passarà una màquina vibradora per cada arbre que els sacsarà i les farà caure a terra. 





Algunes ja les hem pogut plegar directament. Però és clar, plegar-les totes a mà d'aquestes finques tan immenses seria un problema !! a més  a més si passen massa temps a terra es fan malbé .



Així que, calen màquines que ho facin . N'hem vist dues : la primera que us ensenyem és la més moderna , les plega de terra directament de tal i com han caigut .



Aquí teniu els vídeos per a que us pugueu fer una idea millor: 

video



video

Hem anat de visita a una  segona finca on fan anar un altre tipus de màquina, una mica més antiga. El David com sempre, només arribar ha anat a fer amics . Avui ha conegut al Truc.



Amb aquesta primer cal afilerar les nous al centre del passadís on passarà la màquina que les plegarà. 




Després les abocarà al remolc. 



I, us preguntareu, on les porten ara? que se'n fa d'elles? 

Doncs vinga, continuem descobrint i indagant. Un cosí del pare té un assecador de nous , i avui els hem anat a fer una visita.

Del remolc s'aboquen per fer una primera tria .


Es treuen les branquetes , pedres . És el que està fent el noi de vermell. Les nous pugen per aquesta banda 


 
Fins arribar a aquest contenidor verd on les netegen amb aigua mentre van donant voltes.
Els senyors de blau fan la segona tria .



Un cop fet això cauen ens uns contenidors que es duran a la part interior de les instal·lacions , on hi ha un calefactor potentíssim que les assecarà.



S'emmagatzemen en palots , mentre esperen passar a un altra màquina que en farà el calibrat.




Aquests màquina les calibra en 4 tamanys. 



Cada tamany caurà en una capsa diferent per ser posades en sacs de reixeta per a que no es corquin.






Com podeu imaginar hem tornat ben carregats cap a casa per a poder continuar observant, manipulant, fer preguntes i intentar trobar respostes .... . No podia ser d'un altra manera ,jejeje! 


Bon inici de setmana a tothom !!!




21 comentaris:

  1. Quina sort poder tenir accés a tota aquesta part de la vida agrícola. Es veu que en David va gaudir molt!
    La infantesa del meu fill va ser en un poble i estem contents perquè permet,com avui vosaltres, està més prop de la vida.
    Haureu portat cap a casa un munt de nous, oi? Ara un pa de nous, mmmmmmmmmmmmmm
    Petonets golafres
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. No n'hem portat gaires ... però amb les que tenim alguna coseta farem. Jo tb havia pensat en el pa de nous je,je. De moment hem d'esperar que s'assequin , que estan massa toves .
      Una abraçada !!!

      Elimina
  2. Que interesante una vez mas!!! Es estupendo poder enseñarle a David todo tipo de actividades que se desarrollan en contacto directo con la tierra, con el mundo agrícola, con la naturaleza... en la ciudad no tenemos esa posibilidad de manera tan sencilla!

    Besitos!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues sí, la evedad es que es un privilegio. Yo no sabria vivir en una gran ciudad , por muchas ventajas que tenga, como el acceso a la cultura . Me encanta salir a pasear unos poco kilómetros más allá de nuestro barrio y estar ya en medio de fincas frutales , huertos, etc.
      Un abrazo !!

      Elimina
  3. Et pots creure que no sóc conscient d'haver vist mai nous a l'arbre??? Aquest fill teu sap moltes coses de la vida!! :D
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs m'ho puc creure perquè jo tampoc n'havia vist o no m'havia aturat de mirar-ne cap, perquè de nogueres ja n'hi ha ja .
      El que dius tu m'ho diu el meu sogre, el que el David ja ha vist més coses que ell amb 80 anys, però la veritat és que sempre ens en quedaran de coses per veure i aprendre, és una sort !!
      Abraçades !!!

      Elimina
  4. Genial !!!!! Feu unes activitats fantàstiques sempre ben a prop de la natura. Quina sort poder gaudir-ho tant a prop de casa.
    En David segur que està encantadissim amb aquests tipus d'activitats.
    Un petonàs familia i bona setmana !!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs la veritat és que sí li agrada, sempre pregunta molt el perquè de les coses , s'interessa, esbrina, observa .... és un petit detectiu! ( com tots els infants !!)
      Una abraçada !!!

      Elimina
  5. És meravellós! M'encanta, i a través vostre estic aprenent molt, molt i molt! Segur que les màquines el van fascinar!!!! I espero amb ganes saber què n'heu fet de les nous!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li va fascinar més el gos, jejej. De moment ja hem fet un petit tastet amb nata i caramel, mmmmm.
      una abraçada guapa!!

      Elimina
  6. Ostres, desobrir el procés que passen les nous és fantàstic... i jo que em pensava que creixien ja pelades directament dins el paquet! ;) Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja, així gairebé com jo!!! Ara potser fins i tot plantarem alguna noguera, ha de ser molt xulo veure com creix a partir d'una nou ....
      petonets!!

      Elimina
  7. qué envidia me da todo lo que hacéis. Se le ve disfrutar tanto!!!! pena vivir en medio de una ciudad y sin posibilidades. Un besote.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la verdad es que yo no podria vivir en una gran ciudad o estar alejada de lo verde, aunque sea de lo verde-huerta ,jejej.
      un abrazo !!

      Elimina
  8. ¡Vaya recorrido completo!! Nosotros este año nos quedamos sin recoger las nueces de Soria, que con las heladas tardanas se helaron y este año no hay ni una!! Suerte que aún nos quedan del año pasado!! Me encanta como lo habéis planteado, eso sí que son aprendizajes significativos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo, que lástima , teniendo nogales propios ...La evrdad es que hemos aprendido un montón con esta pequeña experiencia, supongo que todavia nos dará más de sí.
      Un beso família!!

      Elimina
  9. Respostes
    1. doncs sí, ara entenc el preu de les nous .... porten feineta .

      Elimina
  10. Uauuuuu!!!
    Tan de bo poguéssim fer aquestes visites amb els nostres petits de l'escola. Aquest tipus d'experiències són molt enriquidores. Enhorabona per poder fer amb el vostre petit que de ben segur no oblidarà mai.
    Tonets

    ResponElimina