dijous, 17 d’octubre de 2013

L'assecador de panís



Comencem a estar envoltats dels fruits de la tardor , per tant què us sembla si ens hi apropem ?  

Una de les visites obligades d'aquesta època és a l'assecador de panís de la cooperativa on treballa el pare . Com sempre , impressionant . Muntanyes de panís que els pagesos aboquen a l'espera de que s'assequi i pugui ser transformat en pinso . Per a fer-ho cal una instal·lació especial, una espècia de capsa metàl·lica de 5 pisos , amb diferents màquines enormes  on poder fer tot el procés d'assecament amb la màxima qualitat possible .



Us ensenyem la primera part del procés. Després de la recol·lecció del panís, els pagesos el porten a les instal·lacions de l'assecador i el deixen a terra, on una excavadora l'ajuntarà en grans muntanyes . Es calcula els quilos que ha portat cadascú i el preu a pagar-los-hi .

Les muntanyes de panís són un espai ideal per al joc, no us sembla? El David ha pujat, baixat, s'ha tirat de cop, enfonsava les mans .... També ha jugat amb les ombres, la distància, les formes .... aprenem sobre la posició del sol, les projeccions dels objectes ...és genial! 




El panís va entrant per aquesta tolva, des d'on es transportat a l'assecador d'aire calent que el deixarà en un temps determinat a una  humitat del 14 %. 
D'aquesta manera pot guardar-se llargs períodes per anar utilitzant-lo fins que arriba la propera temporada de collita. Una part es vendrà i l'altra es quedarà a la cooperativa per ser transformat en pinso. Tot el que hi ha és per a alimentació animal, aquí no hi ha res per al consum humà. 



Mirem atentament com baixa el panís, és molt maco de veure . I molt agradable per a jeure  a sobre.  A més a més això no ho podem fer enlloc més !! És un privilegi.




Si us fixeu en la foto de baix, podreu imaginar una mica la quantitat de panís que hi ha en comparació al cotxe que assenyala la fletxa . La foto està feta des de la terrassa del 5è pis de l'assecador. Hem pujat i hem estat per allà sense cap problema amb l'alçada i gaudint d'una paisatge pla , però també molt maco : es veuen els camps, cases, horts, pobles... tot ben petitet. Quina sensació !! Sobretot per a nosaltres que vivim en un primer pis, jeje. 



I, com no, veiem la tecnologia que l'acompanya ... 


Un cop més, obrint els ulls al que ens envolta , aprenem i gaudim !! La millor manera de fer  aprenentatge d'una experiència : vivint-la d'aprop, sentint-la, observant-la,  tocant-la,  olorant-la , en llibertat i amb respecte pel que ens envolta .






21 comentaris:

  1. Ohhh, m'encanta! Fins i tot jo gaudiria com una nena amb aquestes muntanyes!!! :)
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. i tant, és millor que una atracció de fireta!!

      Elimina
  2. me maravillan todas las actividades que hacéis, qué infancia tan feliz!!! me encanta. muchos besitos.

    ResponElimina
  3. Ooooh; que bé us ho devíeu passar! Oportunitats així n'hi ha poques. Impressionant l'escala del cotxe comparada amb la del panís. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres la tenim cada any i durant uns quants dies, jejej! La veritat és que la quantitat de panís acumulada és una passada, miris on miris veus muntanyes de panís !!
      Abraçades!!

      Elimina
  4. Es una actividad genial!!! Yo siempre me he preguntado como sería... ji! Lo pasais estupendo!!!

    Besitos para todos, familia!!!
    ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hala, pues ya sabes, si te vienes por aquí en estat fechas , ya tenies actividad para descubrir, os guardamos tanda, jejej!!
      Un beso guapa!!

      Elimina
  5. Respostes
    1. si, oi? la primera vegada que ho vaig veure vaig al·lucinar , però posar-hi a sobre i bellugar-se encara és millor!!
      petonets

      Elimina
  6. Uau genial quina bona experiencia pel David es fantastic cadascuna dr les activitats que realitzeu.
    Enhorabona familia!!!!!!
    Petonets i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  7. T'he de dir que a mi em fa angúnia veure en David en mig del panís, quin fart d'esternudar que m'hagués fet jo!
    Recordo la meva època a pagès i com les muntanyes de "blat de moro" o civada deixaven una pols que em trasbalsava.
    Sort que vosaltres us ho vareu passar molt bé.
    Petonets al·lèrgics
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. jejej, tens raó hi ha aquell polsim tremendo... per sort a ell no li afecta, em sembla que ja està immunitzat a qualsevol cosa relacionada amb lo de "pagès " jejej.
      Una abraçada!

      Elimina
  8. Esas montañas de cereales piden a gritos treparlas. ¡Que suerte poder disfrutar de experiencias tan estupendas!
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. A que sí ? no he podido poner los vídeos de como va corriendo y se tira encima , lástima , pero se nota lo chulo que es !
      Abrazos guapetona!

      Elimina
  9. Quina sort que té aquest nen, QUINES EXPERIÈNCIES MÉS XULES!

    ResponElimina
    Respostes
    1. jejej, moltes gràcies !!!! la veritat és que s'ho passa pipa!

      Elimina