Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris excursions Lleida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris excursions Lleida. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 de juny del 2015

Alta muntanya: el Circ de Colomers



Aquest cap de setmana hem estat en un els indrets més macos de la geografia catalana: la vall d'Aran. Ens varem afegir a la  proposta que ens van fer fa unes setmanes el Salva i la Mercè: hem anat a fer el circuit curt del Circ de Colomers, un ruta entre llacs , no massa difícil per excursionistes avançats (cosa que no som , jeje) però tota una aventura i un repte per a  nosaltres !


El circ lacustre de Colomèrs, a la Val d'Aran i dins de la zona de protecció del Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici, és un dels llocs més fascinants i preciosos de Pirineus, un massís d'altes i escarpades muntanyes disposades en cercle que ronden els 3.000 m d'alçada i envolten, com a un preciós tresor de la natura, una de les majors concentracions d'estanys del Pirineu. L'accés el realitzarem per la vall del riu Aiguamòg, un magnífic paisatge granític replet de densos boscos de pi negre d'una bellesa incomparable ( font) 



Un petit aperitiu del que ens hem trobat és aquest :


Gairebé ja a dalt , davant el refugi de Colomers ,2.135 mts. 

I aquesta és , més o menys, la ruta que hem seguit. Hi ha un total de 4,5 km 
Refugi de Colomèrs, llac Major, estanys Mòrt, Garguilhs de Jos i Plan, llac Long, Coret deth Clòto, refugi de Colomèrs.


Colomèrs es troba al sud-est de la Val d'Aran i a la fita amb l'Alta Ribagorça. La ruta ascendeix la preciosa Vall d'Aiguamòg fins assolir el refugi de Colomèrs, la part més dura per la costera del trajecte. A partir d'aquest punt hi ha un parell de rutes circulars que recorren els llacs, una més llarga que l'altra i ambdues pràcticament sense costera. La ruta, per tant, és prou senzilla i apta per a qualsevol persona sempre i quan compte amb un mínim estat físic, donada la llarga distància a recórrer ( font) 


Trobem les primeres capes de neu ...



Poc a poc, cap amunt !!


Comencem la ruta costeruda

Arribem al refugi i ...





...segona pujada forteta




El paisatge ja és de somni ....




Una aturadeta per esmorzar en "plan pim pam." La previsió del temps dóna tempestes així que no ens podem entretenir massa.




Quin efecte més curiós... la calor que feia, el fred de la neu... una experiència sensorial ben atípica.




Val a dir que els nens s'han aturat en totes i cadascuna de les plaques que hi havia per jugar , qui els havia de dir que en ple mes de juny jugarien a tirar-se boles de neu ! s'ho han passat en gran !!




Continuem la ruta enmig de rierols... l'aigua està gelada !!!




Cal fixar-se molt bé en les marques grogues del camí que seguim, la ruta curta dels llacs, no està massa ben indicat i estan mig esborrades . De fet, tots els cartells que hem trobat estaven per terra i els llacs no estan indicats amb el seu nom .




Arribem a Estany Llonc , el lloc ideal per dinar. Ens comencem a donar pressa perquè s'està ennuvolant  i la muntanya no té temps llargs, en un moment pot caure una bona tempesta , no em fa res mullar-me, però caminar sota la pluja per aquí dalt pot ser perillós, cal ser prudents.




Uns bons entrepans i comencem la tornada !!





Tot i l'excursió ells encara estan plens d'energia ...






Just arribar als cotxes ha caigut la tempesta !! ens ha anat de ben poc!!


Un cop arribats a casa, una estona per descansar , sopar , veure el final de la Champions i ... fins l'endemà !!


Decidim anar a visitar el Santuari de Montgarri . abans ens aturem a la pista d'esquí de Baqueira , on trobem els cavalls que pugen a pasturar.





Descobrim la pedra tan típica de la Vall: la pissarra, i ens aturem a observar com és, les seves plaques.. forma part de totes les taulades .






Un altra descoberta : quin munt de capgrossos!! ben aviat seran granotes o gripaus ...




Aigua fresca, aigua amb vida ...




Un cop arribats al pàrking per camí de pista , baixem cap al Santuari de Montgarri  , per un camí preciós.



Aprofitem per remullar-nos els peus a la Noguera Pallaresa, que freda !!




I de tornada... pugem els 240 esglaons que abans havíem baixat ...




Un cap de setmana de renovades energies !!!

He anat depressa fent l'entrada. Aquí podeu trobar més informació :



http://www.actur.com/actividades/apie/colomers.php
http://penjatsperlaran.com/penjats-per-laran/circ-de-colomers/

circuit curt:
https://lesrutesalpina.wordpress.com/2014/07/11/val-daran-circuit-curt-del-circ-de-colomers/



I, per acabar, una vista de la vall, impressionant, maquíssima, val la pena aturar-se per contemplar i gaudir d'una petita part de l'increïble planeta en el que vivim i que tan poc agraïm ...





Bon inici de setmana a tothom !!




dissabte, 17 de gener del 2015

Excursió recomanada : la Cova del tabac, La Noguera



Aquest desembre vam fer una excursió que ens va agradar molt i que ben segur repetirem . Vam anar des de la presa de Camarasa fins a la Cova del tabac, a la comarca de la Noguera. Té un recorregut d'uns 4 kms i un desnivell de 300mts, assumible però amb indrets que cal estar una mica "al tanto "si anem amb nens petits . Ara us ho expliquem .

Aquí podeu trobar específicament com arribar fins al lloc exacte de sortida, a la presa de Camarasa , des d'on comença el camí, que no té pèrdua, ja que està molt marcat. 

Deixem el cotxe i comencem l'aventura !!




Com sempre anem aturant-nos a descobrir els petits detalls que ens ofereix la natura i del que tenim molt a aprendre !!  En aquest cas els bolets que en diem  pets de llop", que a l' apretar-los fan un pet certament i trauen de dins un polsim, les llavors que s'aniran escampant per tot arreu gràcies als animals que els xafin . 




L'entorn, com sempre, preciós, els voltors, novament, ens acompanyen.
Pas a pas, anem fent el petit cim .





Això sí, comencem a trobar reptes: per poder pujar bé hi ha escales, cadenes ... El David en quant ho ha vist ha dit: jo sol, jo sol !! Endavant doncs !!!






La veritat és que és força valent i prudent, però per si un cas, estem apropet , per si cal un cop de mà... Intentem reforçar la seguretat que té en ell mateix , però demostrant que estem a l'aguait i que pot confiar en que l'ajudarem si cal.





Un darrer esforç, que gairebé estem acabant !!! Decebut ens deia : i no hi ha més cadenes ? . Ell encantat de la vida amb l'aventura. 




Conforme anem pujant el paisatge és més maco .... un plaer pels sentits .

Quines vistes oi?


Més escales i ..... ja es veu la cova !! En un hora i mitja hem arribat, està prou bé.





Què ens diuen de la Cova del tabac? Perquè es diu així? Estava habitada ?

És una cavitat de 180 mets de fondària ,reconeguda com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. En temps prehistòrics havia estat habitada i s'havien trobat pintures rupestres fins i tot , molt deteriorades a hores d'ara, sobretot pels graffitis que determinades persones sense massa consciència han anat posant a les parets de la cova . Aquí trobareu més informació . Quan el David va veure els graffitis va dir " Molt malament " .





Anem amb lots, però no il·luminen gaire bé, a més a més ens hem descuidat els frontals , però sí hem portat una lleteta amb xocolata ben calenta i cafè amb llet pels papis.





Descobrim formes, colors , textures ... totes noves i plenes de " misteri": com s'han fet ? Doncs amb una lenta, molt lenta barreja de temps, aigua, minerals ....




Hem trobat també petites gotes d'aigua caient d'estalactites en formació, que bé poder-ho veure de tant a prop !!! Un moment per a la contemplació en silenci .... 





Les fots a dins la cova no ens han quedat gens bé, així que us en copio unes quantes que he trobat a la xarxa:


Una explicació molt interessant sobre les seves cúpules i les concavitats semiesfèriques . Que bé trobar tanta gent que en sap i comparteix els seus coneixements per la xarxa ! Per que jo ni idea...








La cova








Oi que és xula ? llàstima que a dins no ens hi veiéssim gaire ...



Al cap d'una estona, comença a fer fred i llavors decidim tornar a baixar.... El David content de retrobar les escales, les cadenes ... era jo la que no estava tan segura de mi mateixa ni en la força de les meves mans per a baixar .... ja em veia als bombers fent mans i mànigues per a rescatar-me jeje.





Ens aturem a contemplar de prop la presa ....


gaudir del bosc .... i aprendre sobre les arrels i els arbres .....




Una excursió que us recomanen !!!!!

Bon cap de setmana a tothom !!!