dilluns, 7 de gener del 2013

Els Reis de l'Orient i el dilema (I)



Bé doncs, ja s'acaben les vacances de Nadal ... Nosaltres les hem viscut amb molta tranquil·litat i amb la immensa sort de poder gaudir de molts dies junts, ja que el papa s'havia reservat vacances per aquestes dates, és a dir que genial. 

Com ja sabeu, els Reis de l'Orient van arribar aquest cap de setmana i amb ells diferents inquietuds, dilemes,  preguntes a fer-nos sobre com viure aquest fet aquest any. M'explico: el David , que ja és més conscient de tot, va fer la carta als Reis al cole amb la resta de nens i nenes que li van donar tots junts un dia al camarlenc ( patge reial) que va venir a l'escola. La nostra idea era fer, com l'any passat, una carta familiar, on no només demanar coses materials i no només pel David, però ... és clar també havia de participar d'aquesta activitat de cole.  I què has demanat David ? El fan boy i el Raig Macqueen . Ai, mare .... 
I que content estava d'haver-ho fet ! I ara... què fem ? Pensem que cal respectar el què ha decidit malgrat fer-ho sense nosaltres, però també ajudant-lo a poder discernir, tot intentant sembrar pel futur una actitud crítica però sana i responsable (això sí que seria un bon regal de reis, per tota la vida, tant de bo ho puguem aconseguir, ni que sigui una mica). 

Com ho vivim ? Nosaltres volem fugir tot el que puguem del "merxandaising " que envolta les joguines i jocs , roba, etc dels infants ( i adults)  però ens en adonem que no podem viure-hi d'esquenes completament , ja que és quelcom difícil d'explicar als infants tan petits. Per a ells forma part de la seva imaginació, d'allò que viuen sense voler-ho. 

Bé doncs, vam valorar-ho. Vam veure la peli del Raig macqueen que realment és molt maca i treballa valors importants: l'amistat, l'esforç, la importància de l'equip, dels sentiments  ... D'altra banda , vam dir que als Reis no els hi agraden gaire els FanBoy ( no se si es diu així) perquè la veritat és que són dibuixos ben absurds, sense cap missatge positiu ni negatiu.




Així doncs..... arriba la nit de Reis ....

Hem anat , com sempre, a rebre'ls al poble del papa. És una comitiva senzilla, més propera a allò que nosaltres creiem que ha de ser , al que ens agrada, al que voldríem transmetre-li al David.  

A més a més, té una càrrega emocional enorme, ja que és la mateixa manera com el papa i el tiet Xavier rebien els regals la nit de reis, la tradició es manté  després de 40 anys i això és quelcom molt maco.














Com que és un poble petit, els reis passen per les llars a deixar els regals i com que casa del padrí és la darrera del poble, s'hi aturen i fins i tot els podem saludar !




 Ja arriben, ja arriben... Fins i tot hem pogut tocar la campana avisant que ja són aquí!


 A veure ... què ens han portat ?  Un conte per pintar amb diferents mapes i dibuixos sobre els països del món!



Lletres magnètiques !! i un joc petit de construcció de fusta, que ens podrem endur quan anem de viatge! es poden fer cubs, quadrats, rectangles,cercles, ets, etc. 




Ostres! Els Reis, que s'han llegit la carta del David sí li han portat un Raig Macqueen ! A més a més és teledirigit. Suposo que han degut pensar que li podia anar bé per desenvolupar el sentit de l'espai, la coordinació ull -ma ,el descobriment de les ones ... que xulo!




S'ho han passat en gran , padrí, papa i fill ! ( i jo veient-los també,jejej) Tot un descobriment !! Ah, i els Reis també han pintat una samarreta del cotxe personalitzada amb el nom del David. Em fa l'efecte que hi van dedicar unes quantes hores nocturnes per fer-la .... ;-)






I ... sabeu què ? com que els Reis tenen tanta feina ens van demanar si els podíem ajudar a fer uns quants regals pels nostres amiguets. I és clar, els hi vam dir que sí!!

Pel Joel i el Miquel els hi hem fet uns quants jocs de malabars , que sabem que darrerament els hi agraden molt.



Pilotes , fones .... tot en material reciclat, fins i tot les capsetes per guardar-ho. 




D'un tetrabric de suc, una capsa per transportar les pilotes.... i una altra més gran per les maces. 




Us agrada com ens han quedat.? No tinc fotos de quan els hi vam portar, però em sembla que els reis han encertat el regal i que els hi han agradat! Com que són nens més grans ja saben que el Reis de tant en tant necessiten ajuda i per tant els hi hem pogut explicar com els hem fet, per si ells s'engresquen a fer-ne més.

Ara hem quedat que és un regal que té " tornada" ja que esperem l'espectacle de malabars aviat!! 




Aquí podeu trobar l'entrada on expliquem com hem fet aquests jocs. 


Encara ens queda una mica per ajudar els reis a acabar uns regals per altres amiguets. En la propera entrada us ho expliquem.

Una abraçada i bon inici de setmana!!




11 comentaris:

  1. Ooooh! Aquests reis s'han portat molt bé amb voltros. Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Sou uns pares genials! Mare meva, com he disfrutat llegint la vostra publicació. Quina intriga, comprensió, reflexió, crítica social...! Feu molt bona feina. No deixeu de ser com sou que en David us ho agraïrà. Molts petonets ben grans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joel, és un privilegi llegir-te.
      Una abraçada

      Elimina
  3. Sois los mejores padres del mundo!!!! que lo sepáis!

    Alpaca se despide con:

    Pero tengo un secreto. Aunque construyan murallas que lleguen hasta el cielo, yo encontraré la forma de volar sobre ellas. Aunque intenten atraparme con cientos de armas, yo encontraré un modo de resistir. Y hay muchos como yo ahí fuera, más de los que crees. Gente que ama en un mundo sin murallas, gente que ama frente al odio, frente al rechazo, sin miedo y contra toda esperanza.

    Autor: Delirium (Lauren Oliver)


    Mooogggaaaksrfff

    ResponElimina
    Respostes
    1. Weno, con ser los papás que nos gustaria ser ... ya tenemos suficiente, jejej

      un beso guapa

      Elimina
  4. Em sento totalment representada amb la teva reflexió!!

    ResponElimina
  5. Ooooh!!! Que de regalos tan chulos!!! En cuanto a tu dilema... Uf!! Es complicado, cierto, porque los peques son permeables a lo que ven y oyen a los amigos, en clase.... Supongo que luego tiene que complementarse en casa, enseñandoles poco a poco, a elaborar un espíritu crítico.... Es que son tan pequeños!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí, no es tan sencillo como pensábamos, no ....
      pero poquito a poco, compartiendo opiniones y propuestas quizás nos acerquemos a lo que nos gustaria

      besitos

      Elimina
  6. Hola,
    Qué difícil a vegades!! Al final el que importa es el valor i l'us que li donem a les coses. Per cert, a l'Unai també li han portat aquest llibre per pintar mapes ;-)

    ResponElimina