dijous, 1 d’agost del 2013

Ai , la piscina!



Reconec que tinc una relació d'amor / odi per la piscina. És a dir, que m'agrada però en  unes determinades condicions .
La primera de totes : la multitud. No m'agrada. Gens. Ni en la piscina ni enlloc . Potser sóc de les poques persones que no els hi agrada anar de bars ni restaurants , sóc rara, ho admeto . Però és que no entenc, de bon rotllo, com li agrada a algú estar assegut en una taula envoltat  pels 4 costats de gent de manera que estirant el braç la pots tocar , escoltar , sentir .... En fi. M'estimo més comprar-me una ampolla d' aigua, seure a la gespa del riu i poder xerrar tranquil·lament ...

La segona : el trajecte sota el sol . Em fa mandra sortir de casa per anar a agafar el bus ( si no tenim 1/2h caminant) amb aquell batec de calor. Tenim la parada relativament  a prop, però si he d'anar cap a una piscina plena de gent ... em desmotivo. 

Peròooooooooo ... la piscina és la piscina i tinc la raó més important per anar-hi: el David, que li encanta , amb gent o sense. Així què... com podem acontentar-nos els dos?   Anem a migdia, cap a les 14h . Val la pena ? Vosaltres mateixos podeu opinar.




Estem gairebé sols!!



Podem nadar , capbussar-nos, llançar-nos a l'aigua sense molèsties .... 
Una mida ideal la d'aquesta piscina, aquest any ja fa peu i no vol manguitos ni res , li arriba l'aigua pel coll més o menys i està super encantat. I nosaltres també. És que s'ho passa pipa! No ha tingut mai por de l'aigua i això influeix positivament en que vulgui experimentar .





Això és el que més li agrada al David : capbussar-se. Encara no ha aprés a desplaçar-se movent els braços i les cames  , però tot arribarà, en quant descobreixi com fer-ho , encara gaudirà més. Ara va a la seva, movent-se com vol i per on vol, si hi ha més gent intenta jugar-hi, relacionar-se ... però si està sol gaudeix  dels seus desplaçaments amunt i avall. 





No em digueu que no és un luxe estar així ... A vegades no valorem el que tenim . A partir de les 15.30h comença el degoteig de gent fins que està plena, a vegades no tens ni espai per deixar la tovallola i estàs dins  la piscina tocant - literalment- l'altra gent . Nosaltres ens enduem el dinar, ja que el David fins les 13.45h està a les estades de joc. Cap a les 16h marxem . Autobús i cap a casa ben fresquets.

L'aigua és una meravella , és una sensació fantàstica poder ser-hi a dins, tan diferent, tan agradable ....




I aquesta és una de les  nostres rutines aquests dies d'estiu ....


I a vosaltres, us agrada la piscina ?







17 comentaris:

  1. A mi me encanta la piscina y la playa, pero tengo el mismo "problemilla" que tienes tu, me agobia la gente!! pero si tuviera una cerca como la que tenéis, me organizaría para llevar a cabo el mismo plan. que lo disfrutéis!! un abrazo ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. verdad? que antisociales que somos, jejej!
      está cercita, pero con este calor, me da la impresión que está el doble de lejos !
      besitos

      Elimina
  2. Me uno al club... me agobia una piscina llena de gente!! Por eso me parece una idea fantástica ir a las horas donde suele no haber casi nadie... es un plan ideal y así disfrutais los dos... Nosotras nos apañamos con una piscinita de plástico para la nena en la terraza...
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. es que parece que tienes que ir pidiendo permiso para pasar ...Así podemos nadar y todo , es genial!!
      un abrazo guapa!

      Elimina
  3. Jo sóc fan absoluta de l'aigua...El meu Peque també gaudeix un munt, tot i que en no saber nedar, quan no toca de seguida se m'agafa (això sí, hem començat a fer servir bombolleta a la piscina del barri -coberta- i li encanta!).
    Quin luxe la piscina així de buida!!! Molt xula!
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah que sí? faré una foto quan la trobi plena i podreu veure la diferència , jo crec que un dia ens haurem de banyar per torns, jejej.
      Doncs a gaudir de la nova experiència " bombollera" , segur que Peque s'ho passa en gran !
      petonets

      Elimina
  4. Uiiiiiiiiiiiiiiii l' Aleix disfruta moltíssim amb l'aigua, no para ni un segon i queda ben arrugat de tanta aigua jejejejejejje
    També intentem anar-hi a hores que no hi hagi gaire gent encara que no sempre ens és possible.
    Tot i així sempre troba algun nen de la seva escola i s'ho passen la mar de be jugant a l'aigua.
    Apa a disfrutar d'aquestes remullades que amb aquesta calor s'agraeix !!!!!
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. El David sortia amb els ulls ben vermells del clor ... així que : ulleres ! que li encanten perquè veu millor sota l'aigua .Per ell també és un espaid e relacions socials, jeje.
      Petonets !!

      Elimina
  5. Pensa que en som un grapat a qui no ens agraden les gentades, apunta'm a la llista de rares ha,ha,ha.
    Quina sort en David de poder gaudir de la piscina per a ell sol! Imagino que a aquelles hores aneu protegits del sol "a tope".
    Nosaltres en viure a pocs metres del mar, gaudim molts dies de l'any del bany, també tenim la piscina municipal on aprenen a nedar gairebé tots els infants.
    A mi també m'ha agradat molt anar-hi, he fet molts anys natació però des que pateixo sensibilitat química múltiple és impossible gaudir de les instal·lacions pel clor, pels perfums protectors solars, etc.
    Clar que, sempre em quedarà el mar a primera hora del matí, tot un plaer!!!
    Petonets remullats
    Carme



    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic pensant que si totes les mares a les que no ens agrada la piscina en plan "overbooking" ens ajuntéssim també l'ompliríem jejejj.
      Sí que anem ben ressucats, sí. El David sembla un vampir amb la blancor de la crema ,jeje.
      És clar, la teva malaltia, malauradament et limita molt i molt, quina llàstima, em sap greu bonica.
      I aquests banyets a primera hora del matí ...mmmm... quina envejeta!
      Una abraçada ben forta i sense perfums ( que no en faig anar!!)

      Elimina
  6. Jo sóc tan anti-multituds que fins i tot busco parcs "semi-abandonats" per anar amb els nens. Jo també sóc rareta. Amb la piscina em passa exactament el mateix que a tu, i també hi vaig o al migdia o a última hora de la tarda. A ells els encanta l'aigua, i a mi també, tot i que alguns dies em fa molta mandra, però és molt pràctic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jejeje, que bé, veig que no sóc la única !!! I estic amb tu amb lo de la mamdra, el que passa és que després val la pena!
      petonets

      Elimina
  7. Creo que el grupo de raras va aumentado...jajajajajajajaja...yo también me apunto; a nosotras tampoco nos gustan los sitios de multitudes; escoger con cariño el entorno donde pasamos tiempo juntos, es una de nuestras prioridades: lugares donde la naturaleza forme parte de ellos, donde el espacio sea el suficiente para que todos podamos disfrutar de él de forma respetuosa...

    A Lucía le hemos comprado un churro este verano y está encantada, ahora estamos disfrutando de la piscina de los abuelos paternos, cerca de Cartagena, Murcia, todo un lujazo.

    Un abrazo!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Síiii, a nosotros nos pasa igual: la naturaleza, lugar privilegiado para pasar todo el tiempo posible, jeje!.
      Que bien, piscina familiar, eso sí es lo mejor de todo !!!
      un besote

      Elimina
  8. Qué gracia!!, el otro día leía en un blog sugerencias sobre como reconocer a tu hijo en una piscina llena de gente ¡...!, yo pensé que ¡hay que tener valor!, del valor de las valientes de verdad, para enfrentarse a semejante situación... Sin duda no necesitaremos ponerle a los niños un gorro fosforito para que no se nos pierda, por que yo evito también todo lo que puedo los mogollones, y las piscinas y las playas saturadas me dan hasta un poco de repelús y con niños ni te cuento... A mis peques le priva el agua, por suerte donde vivimos hay una piscina pequeña comunitaria donde suele haber poca gente, aunque nadando da para poco, para ellos es un lujo...
    Seguir disfrutando del verano y de esas piscinas semi-desiertas, las mejores ;)
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. jejeje, me imagino la situación, que horror... sobretotdo porque todos los niños en remojo se parecen ... Fosforito y a topos como mínimo ,jeje.
      Nuestra comunidad estuvo a punto de poner una piscina, pero es que en nuestra ciudad es " malaguanyada" es decir que la usas tres meses al año, además se comia todo el espacio, sin dejar césped para jugar. Pero reconozco que es una placer y un lujo, nosotros estamos rodeados de piscinas privadas y ... vaya envidia sana, sobretodo a las 22h , por la noche , ohhhhhhh.
      Un besazo guapa!

      Elimina