La primera nit fora de casa sense nosaltres !!

Feia temps que la padrineta  deia que tenia ganes que el David es quedés a dormir a casa seva. Tota una aventura per ell!!

Val a dir que el David mai ha passat una nit sense nosaltres , no per res, però és que situacions " normals"  com  que els infants es quedin a casa dels cosinets o dels padrins ( avis) és quelcom que no es dóna en la nostra família . Jo , malauradament, no tinc pares ni germans. Amb el germà del Ramon , tot i que és molt maco, tenim ben poca relació. I el padrí ja té una mica massa d'edat , jeje.

D'altra banda el David és ben especial per dormir: no té mai son, i des de ben nadó que no s'adorm fins ben entrada la nit, cap a les 24h . Faci o no faci migdiada, s'aixequi a l'hora que s'aixequi.
La diferència està en l'humor amb el que arriba a la nit si ha descansat més durant el dia o no. 

La padrineta , que és molt valenta , ja ho sabia i tot i així ha dit que endavant !! Doncs vinga !!  Ell estava molt emocionat i content, li feia molta il·lusió la idea  , de fet feia molts mesos que en parlàvem  d'aquesta possibilitat i ell tenia moltes ganes 

Primer de tot cal preparar-nos , tant la bossa amb les coses que ens hem d' endur , com psicològicament .

 Ha estat una estona molt maca, amb barreja d'emocions diverses, de preguntes, de dubtes, d'alegria barrejada amb tristor ... ... M' ha agradat molt aquest moment , perquè ell ha pogut expressar tot allò que anava sentint, i que si no ho hagués fet , no haguéssim sabut :

La primera reacció , sorprenent i emotiva. Jo estava asseguda al sofà, ell ve des de la cuina i em diu :

-mama., et trobaré molt a faltar. 

No sabíem ni que conegués aquesta expressió , així que l'emoció ha estat el doble.

-Nosaltres també David 

- Però... on dormireu vosaltres ? 

-nosaltres aquí a casa 

-I no estareu tristos ? 

-una mica, però també estarem contents perquè sabem que t'ho passaràs molt bé. 

El seu cervell continuava discernint :

( amb cara de preocupat) - però mama... jo no se anar sol a casa de la padrineta .

- Hi anem tots David !!! soparem junts , ja veuràs que bé. 

-I vosaltres us quedeu a casa nostra a dormir ? 

-sí

( amb cara de preocupat) -però mama, quan m'aixequi , jo no sabré trobar tot sol casa nostra 

- David, nosaltres et vindrem a buscar demà al matí , però si tu creus que no et vols quedar, cap problema, tornem tots tres capa casa i dormim com sempre . T'ho penses l'estona que necessitis , d'acord ?

-Sí, d'acord. 

Un sopar agradable, amb una taula senzilla plena de coses bones 

I a l 'acabar de sopar .....

tatxàn !! sorpresa !! per estar més bé, han posat tots el matalassos al terra de la sala d'estar ! guauuuuuuuuuu!!

S'han esvaït els dubtes, les preguntes .... 

Ens preparem per anar al llit: pijama, rentar dentetes ... 

Estona de confidències, rialles, nerviosisme per la novetat ...

Mentre la padrineta explica un conte , nosaltres marxem cap a casa , després dels petons de bona nit, i de dir-li que si convé el vindrem a buscar ( cosa que dubtem ;-) ) , però per si un cas , que es senti tranquil i confiat , amb la seguretat que necessiti . creiem que d' aquesta manera reforcem que un altre dia vulgui repetir l' experiència . Per part nostra, tota la confiança del món !

Quina era el dubte o sospita que teníem ? Doncs el què hem dit: l'estoma que triga en dormir, ja que el Sergi i el Gerard són dormidors , no aguanten més enllà de les 22.30h sense que se'ls hi comencem a tancar els ullets. I a aquella hora el David està en " pleno apogeo" . 

És clar que ha passat el què ens temíem : fins a les 2h de la matinada no s'ha adormit , mentre els altres dos ja roncaven feia hores . La padrineta s'ha quedat al seu costat , perquè si no volia despertar els altres per xerrar, jugar .... Això sí que és una padrineta i el demés són tonteries , sobretot sabent l'important  que són les hores de son per la Mercè. 

A més per rematar la jugada , el David s'ha despertat a les 07.30h demanant la lleteta amb xocolata ( a casa li deixem en un biberó a la tauleta de nit, ell mateix s'ho agafa , s'ho pren i es torna a dormir i si no ho fa així no s'adorm més .), però ella ha tingut la valentia de preparar-li ,donar-li a la taula de la cuina per a que no despertés als altres, posar-lo al seu llit i tornar-lo a adormir !!! 

A l'endemà al matí, després d'haver dormit- nosaltres - tooooooooooooota la nit ( almenys feia 4 anys i mig  que no podíem fer-ho!!)  , hem anat a comprar xurros al mercat per a esmorzar tots junts .
Veieu al cara de felicitat del peque?  S'ho ha passat en gran !!

Padrineta, moltes gràcies, per una nit , per a ell , màgica  !!!!

Intentarem compensar-te les hores de son perdudes- més ben dit dit : dedicades-  !!!

Ara , haurem de pensar en quin dia posem els matalassos al terra de la nostra sala d'estar per a que vinguin  -si volen- el Sergi i el Gerard !!

Bon diumenge a tothom !!