Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació respectuosa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació respectuosa. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 de febrer del 2014

Un projecte preciós: el Grup de Criança de Lleida















Petita història: 

Fa 5 anys, just per quan va néixer el David, vaig  tenir la sort d' entrar a formar part d'un preciós grup de mares, un grup de criança,  que es reunia cada mes. En aquests trobades , que fèiem junt amb els nostres fills i filles nadons encara , parlàvem que com anàvem vivint la nostra recent maternitat . Era un grup ple de vida, amb moltes inquietuds sobre com educar els nostres fills i filles en el respecte, la  llibertat, l'autonomia , omplint-los d'amor i seguretat . I també cap a nosaltres mateixes: com ser fidels al que pensàvem i sentíem, moltes vegades en contracorrent amb el que ens envoltava i a la pressió social que existeix entorn dels temes de criança ( part respectat, lactància materna, collit, porteig ...) 




Entre totes formàvem el que ens agradava anomenar una "tribu", tot fent referència a un proverbi africà que diu "Per educar a un nen cal una tribu sencera" . Des d'aquesta perspectiva entenem com , si ens eduquem tots en comunitat , compartint en grup, ajudant-nos, oferint cadascú /na de nosaltres el millor que tenim , tots i totes ens enriquim i els nostres fills i filles són més feliços









Doncs bé, els nadons van anar creixent i els temes a parlar i viure anaven canviant , tot i seguir la mateixa línia . L'espai on ens trobàvem mares i infants se'ns quedava petit , a banda que era el local d'un centre de ioga d'una de les mares que, molt generosament , va oferir durant una bona temporada . 






Així doncs vam començar a plantejar-nos " oficialitzar " el grup, ja que si ens constituíem com a entitat municipal, tindríem accés gratuït als centres cívics i locals socials de la ciutat, a banda de poder donar a conèixer el que fèiem i arribar a més famílies interessades .
Convençudes de que valia la pena l'esforç i que teniem una bona proposta per a la ciutat , ho vam tirar endavant.




Imatges extretes de :  http://kmberggren.com/paintings/

Katie m. Berggren




I així va constituir-se oficialment el :




i... què és el que fem ?

En primer lloc tenim un grup virtual, una llista de correu, que ens permet compartir informacions, fer preguntes , propostes ... també demanar i bescanviar coses que necessitem ... 

Tenim una llista de trobades mensuals per a fer coses vàries :



Berenars, excursions a la natura ...
Tallers varis d'artesania, cuina ...
English meetings 

Tot això enfocat des de la gratuïtat , compartint els nostres talents: allò que un/a sap fer ho ensenya a la resta sense cobrar res . No volem despesa econòmica pel mig, no tot s'ha de fer per diners . Tots i totes rebem i donem  respectant els moments, la disponibilitat , les necessitats de cada membre del grup .

Quan quedem per berenar en algun parc cadascú/ na aporta alguna cosa, el més sana i casolana possible, això sí.  D'aquesta manera podem aprendre noves receptes, els infants viuen directament la gratuïtat i el compartir amb alguna cosa que ells mateixos han pogut fer .... No cal comprar ni  gastar diners: valorem l'esforç, la senzillesa, les coses fetes entre tots .


I tot això ho fem en família: mares, pares i infants plegats fent tallers, cuinant, anant a xerrades ....







I perquè ho explico ara, després de 5 anys ...?




Doncs perquè ahir al vespre vam tenir la nostra presentació oberta a la ciutat . 
Vam programar una xerrada amb el títol "Comunicació reeixida , com gestionar positivament les emocions en la família" amb la psicòloga infantil, i més que coneguda Rosa Jové, autora de llibres com "Crianza feliz", "Dormir sin lágrimas", " Ni rabietas ni conflictos" .





Pensàvem que no seríem gaire gent i la veritat és que ...va ser un èxit !! Més de cent persones , algunes de les quals van estar tota l'estona de peu. No ens ho podíem creure !

Estem molt i molt contentes , ja que veiem que hem ofert quelcom que realment a la gent li preocupa i l'interessa . La major part del públic eren parelles joves , que van poder venir amb els infants . La Rosa té un gran poder de convocatòria , és una persona plena de saviesa entorn del món dels infants i a més a més s'expressa amb molta simpatia i moltes dots de comunicació.





Les regidores que van venir en representació de l'Ajuntament es van oferir a ajudar-nos i recolzar-nos en el que necessitem : locals, difusió d'activitats , lligams amb d'altres entitats. De moment ja tenim reunió amb dues d'elles. Això també ens ha esperonat molt a tirar endavant amb el projecte .


He fet una entrada molt llarga , però tenia moltes ganes de compartir-ho amb tots i totes vosaltres  !!!

Si voleu, podeu trobar més informació en el bloc del grup ( aviat fins i tot tindrem facebook !). Allà podreu trobar des de fotos de les activitats, a estatuts , dates, propostes, l'adreça de mail  ....



Estic satisfeta , ja fa molt de  temps, no només per la xerrada d'ahir . 

Tinc la sort de pertànyer a un grup preciós i de sentir-me una baula per a que aquest vagi oferint dia a dia més propostes a famílies per a formar part de la " tribu" .



dissabte, 17 d’agost del 2013

La primera nit fora de casa sense nosaltres !!



Feia temps que la padrineta  deia que tenia ganes que el David es quedés a dormir a casa seva. Tota una aventura per ell!!

Val a dir que el David mai ha passat una nit sense nosaltres , no per res, però és que situacions " normals"  com  que els infants es quedin a casa dels cosinets o dels padrins ( avis) és quelcom que no es dóna en la nostra família . Jo , malauradament, no tinc pares ni germans. Amb el germà del Ramon , tot i que és molt maco, tenim ben poca relació. I el padrí ja té una mica massa d'edat , jeje.

D'altra banda el David és ben especial per dormir: no té mai son, i des de ben nadó que no s'adorm fins ben entrada la nit, cap a les 24h . Faci o no faci migdiada, s'aixequi a l'hora que s'aixequi.
La diferència està en l'humor amb el que arriba a la nit si ha descansat més durant el dia o no. 

La padrineta , que és molt valenta , ja ho sabia i tot i així ha dit que endavant !! Doncs vinga !!  Ell estava molt emocionat i content, li feia molta il·lusió la idea  , de fet feia molts mesos que en parlàvem  d'aquesta possibilitat i ell tenia moltes ganes 

Primer de tot cal preparar-nos , tant la bossa amb les coses que ens hem d' endur , com psicològicament .


 Ha estat una estona molt maca, amb barreja d'emocions diverses, de preguntes, de dubtes, d'alegria barrejada amb tristor ... ... M' ha agradat molt aquest moment , perquè ell ha pogut expressar tot allò que anava sentint, i que si no ho hagués fet , no haguéssim sabut :

La primera reacció , sorprenent i emotiva. Jo estava asseguda al sofà, ell ve des de la cuina i em diu :

-mama., et trobaré molt a faltar. 

No sabíem ni que conegués aquesta expressió , així que l'emoció ha estat el doble.

-Nosaltres també David 



- Però... on dormireu vosaltres ? 
-nosaltres aquí a casa 
-I no estareu tristos ? 
-una mica, però també estarem contents perquè sabem que t'ho passaràs molt bé. 

El seu cervell continuava discernint :

( amb cara de preocupat) - però mama... jo no se anar sol a casa de la padrineta .
- Hi anem tots David !!! soparem junts , ja veuràs que bé. 
-I vosaltres us quedeu a casa nostra a dormir ? 
-sí
( amb cara de preocupat) -però mama, quan m'aixequi , jo no sabré trobar tot sol casa nostra 
- David, nosaltres et vindrem a buscar demà al matí , però si tu creus que no et vols quedar, cap problema, tornem tots tres capa casa i dormim com sempre . T'ho penses l'estona que necessitis , d'acord ?
-Sí, d'acord. 



Un sopar agradable, amb una taula senzilla plena de coses bones 

I a l 'acabar de sopar .....

tatxàn !! sorpresa !! per estar més bé, han posat tots el matalassos al terra de la sala d'estar ! guauuuuuuuuuu!!
S'han esvaït els dubtes, les preguntes .... 



Ens preparem per anar al llit: pijama, rentar dentetes ... 




Estona de confidències, rialles, nerviosisme per la novetat ...

Mentre la padrineta explica un conte , nosaltres marxem cap a casa , després dels petons de bona nit, i de dir-li que si convé el vindrem a buscar ( cosa que dubtem ;-) ) , però per si un cas , que es senti tranquil i confiat , amb la seguretat que necessiti . creiem que d' aquesta manera reforcem que un altre dia vulgui repetir l' experiència . Per part nostra, tota la confiança del món !




Quina era el dubte o sospita que teníem ? Doncs el què hem dit: l'estoma que triga en dormir, ja que el Sergi i el Gerard són dormidors , no aguanten més enllà de les 22.30h sense que se'ls hi comencem a tancar els ullets. I a aquella hora el David està en " pleno apogeo" . 

És clar que ha passat el què ens temíem : fins a les 2h de la matinada no s'ha adormit , mentre els altres dos ja roncaven feia hores . La padrineta s'ha quedat al seu costat , perquè si no volia despertar els altres per xerrar, jugar .... Això sí que és una padrineta i el demés són tonteries , sobretot sabent l'important  que són les hores de son per la Mercè. 


A més per rematar la jugada , el David s'ha despertat a les 07.30h demanant la lleteta amb xocolata ( a casa li deixem en un biberó a la tauleta de nit, ell mateix s'ho agafa , s'ho pren i es torna a dormir i si no ho fa així no s'adorm més .), però ella ha tingut la valentia de preparar-li ,donar-li a la taula de la cuina per a que no despertés als altres, posar-lo al seu llit i tornar-lo a adormir !!! 






A l'endemà al matí, després d'haver dormit- nosaltres - tooooooooooooota la nit ( almenys feia 4 anys i mig  que no podíem fer-ho!!)  , hem anat a comprar xurros al mercat per a esmorzar tots junts .
Veieu al cara de felicitat del peque?  S'ho ha passat en gran !!

















Padrineta, moltes gràcies, per una nit , per a ell , màgica  !!!!
Intentarem compensar-te les hores de son perdudes- més ben dit dit : dedicades-  !!!


Ara , haurem de pensar en quin dia posem els matalassos al terra de la nostra sala d'estar per a que vinguin  -si volen- el Sergi i el Gerard !!



Bon diumenge a tothom !!





dimecres, 3 de juliol del 2013

Educació respectuosa , Rebeca Wild (llibres gratuïts en pdf )




Una entrada ràpida per a dir-vos que he trobat aquests links de llibres sobre educació respectuosa de la Rebeca Wild, a més a més són gratuïts , es poden descarregar en pdf. Jo ja he començat a llegir-los :



Bibliografia bàsica. Rebeca Wild, va fundar a Equador, junt amb el seu marit Mauricio Wild, el projecte escolar Pestalozzi 1977 i més tard el projecte col·lectiu León Dormido, projecte de convivència comunitària que intenta construir un mode d'organització social al marge de la competitivitat que implica la transformació des mitjans de subsistència i aposta per un mode de vida autònom i col·lectivitzat, fonamentat en el desenvolupament de l'individu a partir del profund respecte cap a si mateix i cap als altres.



Aquests llibres són una invitació el nostre creixement, ens permet revisar les nostres pràctiques, actituds, maneres de comunicar-nos, d'acompanyar i relacionar-nos, qüestionar els nostres hàbits i descobrir que infants  i grans  podem créixer plegats .




EDUCAR PARA SER, Rebeca Wild:


Educar para Ser. No tardamos mucho en darnos cuenta de que, si se quiere que un niño se desarrolle según su ley interior, toda evolución está relacionada con necesidades que deben ser satisfechas. La "escuela activa" valora el cuidado sistemático de procesos de aprendizaje capaces de renovarse.Fruto de un innovador proyecto educativo, vivido en el seno de la familia y de la comunidad "Educar para ser" explica a padres y maestros cómo crear un ambiente en el que los niños crezcan llenos de curiosidad y seguros de sí mismos y de su entorno.

Al permitirles que experimenten el mundo y lo transformen de un modo que tenga sentido para ellos, el adulto se compromete a un aprendizaje continuo y adaptable a las necesidades de los niños para satisfacerlas en la medida de lo posible.

Font: aquí 







Libertad y límites, amor y respeto , Rebeca Wild:




En Libertad y límites. Amor y respeto Rebeca Wild nos ofrece una clave esencial para los padres. Los límites no definen el ser del otro, sino, por el contrario, sirven para mantener el entorno relajado, de manera que todos, niños y adultos, se sientan cómodos en él, vivan nuevas experiencias gracias a la toma de decisiones personales y aprendan a diferenciar entre necesidades auténticas y sustitutivas.

"Cuando hablo por primera vez con alguien sobre el tema de una «educación libre », es lo más común que enseguida surjan objeciones más o menos apasionadas sobre la «necesidad de límites». Pero las preguntas sobre este tema tampoco disminuyen cuando los padres o cuidadores se aventuran a dar sus propios pasos hacia un trato respetuoso con los niños. Más bien al contrario: En sinnúmero de situaciones nuevas y en cada nueva etapa de desarrollo asoman también nuevas dudas e incertidumbres.

Para nosotros –adultos que a menudo hemos sido educados y restringidos por límites– no es fácil comprender que en realidad los límites pueden tener la función de definir un espacio en el cual se puede actuar con independencia y libertad y en el cual se pueda dar un verdadero desarrollo humano. Pero en la medida en que logramos hacer esta distinción, nos damos cuenta de que los límites no definen el ser del otro, sino –por el contrario– sirven para mantener el entorno relajado, de manera que todos –niños y adultos– se sientan cómodos en él, vivan nuevas experiencias gracias a la toma de decisiones personales y aprendan a diferenciar entre necesidades auténticas y sustitutivas”. Rebeca Wild


Font : aquí 




Calidad de vida: educación y respeto para el crecimiento interior de niños y adolescentes



Calidad de vida. Como todo en la vida, los principios son tan pequeños que apenas son visibles a simple vista. Requieren de un tiempo hasta que adoptan formas visibles. No obstante lo que está vivo crece en condiciones favorables y se abre camino incluso en circunstancias adversas.

Rebeca Wild expone en Calidad de vida un enfoque pedagógico innovador fruto de la propia experiencia, dentro de un marco teorico que refiere a autores como Montessori, Piaget, Ditfruth o Maturana, entre otros.
El método educativo "no-directivo" fue creado por el matrimonio Wild en la Pesta, Ecuador en 1977 y la primera generación de niños que ha pasado por allí ya es adulta y ejemplo elocuente del éxito del proyecto.
Su espíritu pedagógico es el de contribuir a un cambio de conciencia en el trato con los niños al abogar por una educación que les permite evolucionar en correspondencia con su verdadera naturaleza humana y experimentar lo que la autora llama "calidad de vida".
"Nadie nos puede dar calidad de vida. Anhelarla es sólo el principio. Ahora bien, nosotros nos la podemos procurar paso a paso". Rebeca Wild.



Font: aquí 





Espero que també us agradin !!