dissabte, 17 d’agost del 2013

La primera nit fora de casa sense nosaltres !!



Feia temps que la padrineta  deia que tenia ganes que el David es quedés a dormir a casa seva. Tota una aventura per ell!!

Val a dir que el David mai ha passat una nit sense nosaltres , no per res, però és que situacions " normals"  com  que els infants es quedin a casa dels cosinets o dels padrins ( avis) és quelcom que no es dóna en la nostra família . Jo , malauradament, no tinc pares ni germans. Amb el germà del Ramon , tot i que és molt maco, tenim ben poca relació. I el padrí ja té una mica massa d'edat , jeje.

D'altra banda el David és ben especial per dormir: no té mai son, i des de ben nadó que no s'adorm fins ben entrada la nit, cap a les 24h . Faci o no faci migdiada, s'aixequi a l'hora que s'aixequi.
La diferència està en l'humor amb el que arriba a la nit si ha descansat més durant el dia o no. 

La padrineta , que és molt valenta , ja ho sabia i tot i així ha dit que endavant !! Doncs vinga !!  Ell estava molt emocionat i content, li feia molta il·lusió la idea  , de fet feia molts mesos que en parlàvem  d'aquesta possibilitat i ell tenia moltes ganes 

Primer de tot cal preparar-nos , tant la bossa amb les coses que ens hem d' endur , com psicològicament .


 Ha estat una estona molt maca, amb barreja d'emocions diverses, de preguntes, de dubtes, d'alegria barrejada amb tristor ... ... M' ha agradat molt aquest moment , perquè ell ha pogut expressar tot allò que anava sentint, i que si no ho hagués fet , no haguéssim sabut :

La primera reacció , sorprenent i emotiva. Jo estava asseguda al sofà, ell ve des de la cuina i em diu :

-mama., et trobaré molt a faltar. 

No sabíem ni que conegués aquesta expressió , així que l'emoció ha estat el doble.

-Nosaltres també David 



- Però... on dormireu vosaltres ? 
-nosaltres aquí a casa 
-I no estareu tristos ? 
-una mica, però també estarem contents perquè sabem que t'ho passaràs molt bé. 

El seu cervell continuava discernint :

( amb cara de preocupat) - però mama... jo no se anar sol a casa de la padrineta .
- Hi anem tots David !!! soparem junts , ja veuràs que bé. 
-I vosaltres us quedeu a casa nostra a dormir ? 
-sí
( amb cara de preocupat) -però mama, quan m'aixequi , jo no sabré trobar tot sol casa nostra 
- David, nosaltres et vindrem a buscar demà al matí , però si tu creus que no et vols quedar, cap problema, tornem tots tres capa casa i dormim com sempre . T'ho penses l'estona que necessitis , d'acord ?
-Sí, d'acord. 



Un sopar agradable, amb una taula senzilla plena de coses bones 

I a l 'acabar de sopar .....

tatxàn !! sorpresa !! per estar més bé, han posat tots el matalassos al terra de la sala d'estar ! guauuuuuuuuuu!!
S'han esvaït els dubtes, les preguntes .... 



Ens preparem per anar al llit: pijama, rentar dentetes ... 




Estona de confidències, rialles, nerviosisme per la novetat ...

Mentre la padrineta explica un conte , nosaltres marxem cap a casa , després dels petons de bona nit, i de dir-li que si convé el vindrem a buscar ( cosa que dubtem ;-) ) , però per si un cas , que es senti tranquil i confiat , amb la seguretat que necessiti . creiem que d' aquesta manera reforcem que un altre dia vulgui repetir l' experiència . Per part nostra, tota la confiança del món !




Quina era el dubte o sospita que teníem ? Doncs el què hem dit: l'estoma que triga en dormir, ja que el Sergi i el Gerard són dormidors , no aguanten més enllà de les 22.30h sense que se'ls hi comencem a tancar els ullets. I a aquella hora el David està en " pleno apogeo" . 

És clar que ha passat el què ens temíem : fins a les 2h de la matinada no s'ha adormit , mentre els altres dos ja roncaven feia hores . La padrineta s'ha quedat al seu costat , perquè si no volia despertar els altres per xerrar, jugar .... Això sí que és una padrineta i el demés són tonteries , sobretot sabent l'important  que són les hores de son per la Mercè. 


A més per rematar la jugada , el David s'ha despertat a les 07.30h demanant la lleteta amb xocolata ( a casa li deixem en un biberó a la tauleta de nit, ell mateix s'ho agafa , s'ho pren i es torna a dormir i si no ho fa així no s'adorm més .), però ella ha tingut la valentia de preparar-li ,donar-li a la taula de la cuina per a que no despertés als altres, posar-lo al seu llit i tornar-lo a adormir !!! 






A l'endemà al matí, després d'haver dormit- nosaltres - tooooooooooooota la nit ( almenys feia 4 anys i mig  que no podíem fer-ho!!)  , hem anat a comprar xurros al mercat per a esmorzar tots junts .
Veieu al cara de felicitat del peque?  S'ho ha passat en gran !!

















Padrineta, moltes gràcies, per una nit , per a ell , màgica  !!!!
Intentarem compensar-te les hores de son perdudes- més ben dit dit : dedicades-  !!!


Ara , haurem de pensar en quin dia posem els matalassos al terra de la nostra sala d'estar per a que vinguin  -si volen- el Sergi i el Gerard !!



Bon diumenge a tothom !!





10 comentaris:

  1. Bé! Una gran experiència... Recordo la primera nit que la Llum va decidir dormir fora de casa, i també va marxar amb maleta i tot! En Biel encara no ho ha fet... a casa nostra també és complicat, les poques vegades que hem dormit separats ha vingut la nostra mare a dormir a casa nostra... Però amb la seva cara de felictat ja es veu que l'experiència li ha encantat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí que li ha agradat sí, ha estat una experiència molt, molt positiva !!

      Elimina
  2. Quina experiència més emocionant! Què bé s'ho ha passat.

    ResponElimina
  3. Quina experiència més entranyable. Felicito a la padrineta!
    La primera nit que el meu fill va dormir fora de casa crec que ho vam passar pitjor nosaltres que ell, quin patir!
    El son que té en David em recorda el del meu fill, ara amb vint-i-dos anys segueix tenint els bioritmes al revés del món. Durant la infantesa va ser un problema per anar de colònies o a casa de les seves amistats a dormir però a l'adolescència li va anar genial... ha,ha,ha.
    Petonets
    Carme


    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, ai, això és el que em fa por jejej. Però a mi em passava em mateix i no he estat mai massa juerguista la veritat.
      Una abraçada guapa!

      Elimina
  4. Una nit que segur que el teu petit no oblidarà. Sempre he pensat que aquest tipus d'experiències enforteixen i fan guanyar seguretat i confiança.
    Et convido apassar per Petit món http://petitmonblogger.blogspot.com.es/2013/08/1r-aniversari.html
    per recollir quelcom especial per vosaltres.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic completament d'acord amb tu!!!
      Moltes gràcies i moltes felicitats!

      Elimina
  5. Que emoción y que nervios!!! Y vaya padrineta tan maja!!! Veo que ha sido una experiencia estupenda!!! Que mayor se nos hace el peque...
    ^-^

    ResponElimina
    Respostes
    1. si verdad ?igual la próxima vez ya es él quien nos dice " hoy no vengo a dormir" jejejeej.
      Besitos guapa!!

      Elimina