Amb ulls de nen : la ciutat I

.

Jo no se si a vosaltres us passa, però a nosaltres se'ns afina la vista tot trobant espais a la nostra ciutat que són propostes magnífiques per als infants  i que abans ens  passaven desapercebuts ( quan no hi havia cap petit a les nostres vides, vull dir). 

Estem redescobrint doncs, la nostra ciutat " amb ulls de nen ", adonant-nos dels espais que hi han habilitats per als infants , de joc, de descoberta, d'experimentació.  També d'aquells no preparats directament però que també esdevenen un gran recurs.

Particularment em crea un sentiment d'enyorança en algunes ocasions, sobretot en aquells espais que ja existien quan jo era petita i que , tret d'algun " vestigi", estan renovats en material, però que continuen estant en el mateix lloc on jo jugava de nena. 

Us presentem un d'aquests espais. Fa la tira d'anys hi havia un baldador, un rascaculs d'aquells de fusta i ferro (els recordeu?) , una cosa d'aquelles que donava voltes i més voltes .... Ai! quins records !!

Està al recinte del monument més emblemàtic de la nostra ciutat, al que ens agrada pujar de tant en tant per passejar, jugar, fins i tot endur-nos uns kebabs o entrepans i sopar allà, tot gaudint de les vistes que ens ofereix.




Quanta història ha vist  la Seu Vella , presidint la nostra ciutat des del seu turó. Si la voleu conèixer una mica, podeu trobar més informació aquí .

Sopem amb la ciutat als nostres peus,
quina sensació més maca....

 Doncs com deia al principi, us ensenyem quina és la proposta musical que ofereix als infants i no tant infants.  Són dos "xilòfons gegants " que emeten un so espectacular. No parem de tocar-los, escoltar, experimentar. Llàstima que tant el pare com jo som dos negats absoluts per la música i no tenim gens d'oïda musical ( sort de la padrineta de bateig del David que és experta , ejejej). 

Els trobem genials, la veritat, és una proposta diferent . A més a més, a l' estar al turó de la Seu, no molestes als veïns tocant-ho i pots fer-ho tot lo fort que vulguis. Ens hem adonat que picant més fort es nota més la vibració dels tubs per exemple, o el so diferent que emet si piquem amb una pedreta, amb la mà ... En fíi, un altra proposta per gaudir-ne i descobrir coses noves ...

I vosaltres, també redescobriu el que us envolta " amb ulls de nen"? ;) 

Samarretes 2012

Ja fa 3 anys que, amb uns amics nostres, ens trobem per pintar la "samarreta de l'estiu". És a dir pintar-la amb els peques amb l'objectiu de que els hi quedi com a record i a més a més passar una bona estona creativa i artística  tots plegats. Aquest any la proposta ha estat la següent :

Oi que queden maques ? Doncs són molt fàcils de fer !! 

Necessitem:

- samarretes de color blanc de cotó

- rotuladors permanents de diferents colors

-gomes de pollastre

- gots de plàstic dur o similar

-alcohol de 96º

1er pas. Només cal " tapar" la part de dalt del got amb la samarreta, tot tibant-la amb les gomes de pollastre. Es veu bé com fer-ho?

Quins colors més macos que queden , oi ? L'efecte és super xulo. 

2on pas: Pintem el que hi ha dins el cercle tibant de roba. Ho hem fet de diferents maneres però la que més ens ha agradat és la d'anar fent petits cercles amb punts una mica gruixuts. Per exemple: es fa un cercle de 6 punts de color verd del tamany d'una moneda d'1€. Al seu voltant un altre cercle, amb més punts és clar, en color taronja, i un tercer en color groc .... 

Hem de deixar una mica  espai  sense pintar entre el dibuix/forma i la resta del cercle, ja que si no aquest es fa massa gran i es deforma una mica al sortir dels marges del got. 

Aquí podeu veure una mica millor la tècnica que hem emprat 

Tots ells han pres part en la seva obra d'art

3er pas: Aquest es pot fer de diferents maneres: es tracta de ruixar amb una mica d'alcohol el dibuix fet. Nosaltres l'hem pulveritzat, es pot fer tirant gotes d'alcohol amb les pipetes , etc, S'ha d'anar posant progressivament. Llavors mirem atentament el que succeeix: els colors es comencem a escampar ràpidament  tot barrenjant-se uns amb els altres, diluint-se, fent unes combinacions maquíssimes.

Si veiem que ens hem quedat curts d'alcohol en tornem a tirar.

L'efecte dels colors barrejant-se de manera ràpida  ens ha agradat molt a tots. 

La roba ha d'estar ben tibant per a poder pintar-la bé i per a que s'escampi
bé l'alcohol, tot fent la forma del cercle

Podem intentar diferents tipus de combinacions de colors, que contrastin, que siguin més semblants... això va al gust de cadascú ! 

Què us sembla com ha quedat la del David ? amb una mica d'ajuda de la seva mama, és clar. 

Les tornarem a fer. És una proposta que poden fer fins i tot els més peques, tot i que amb ajuda per tibar bé la roba o per pulveritzar l'alcohol. La propera vegada hem dit que farem anar les pipetes per a fer-ho, ja que els hi serà més fàcil tirar-hi gotes o bé utilitzar un altre tipus de pulveritzador, com els "fus-fus" de netejar els vidres, ja que el que hem fet anar  avui els hi ha costat d' apretar una mica .Es força neta, no calen tints agressius, ni netejar pinzells ni pintures . En una horeta les hem acabat totes tres. 

Al ser alcohol, s' asseca molt aviat, la qual cosa és un punt a favor, ja que la podem estrenar al finalitzar l'activitat.

Us deixo aquí el link a un tutorial sense els gots.

Així doncs, ja tenim samarreta 2012 !!

I vosaltres ?

Platerines

Un cop més hem tingut la sort de que ens convidessin a una activitat hortolana que no tenim directament a l'abast, és a dir, que no tenim a l'hort del padrí. . Això de que el pare treballi en el món de la  pagesia és tota una sort !.

Aquesta vegada anem a collir platerines ( o nectarines planes ), que és la fruita que ara està de " moda", és a dir, que sembla tenir més sortida en el mercat. La veritat és que és boníssima ! I no cal pelar-la , com les nectarines, lo qual sempre és un punt a favor, sobretot amb els més petits.

Joan, moltes gràcies per convidar-nos i deixar-nos descobrir com és aquesta fruita tan bona.

Toquem, olorem, tastem , fem el pallasso.... jejeej.

uf ! quina de mosquits !!! fora, fora!!!

Agafem, toquem, observem ....

Heu vist quin color més maco que tenen ? 

Ara, no us penseu que se'n va menjar ni una mica .... continua la seva
particular guerra anti fruita. I no se perquè amb lo bona i bonica que és !!

Adéu, adéu Joan  ... moltes gràcies !!!

Ara només ens queda gaudir d'una safata ben plena de platerines precioses  i delicioses.

Quina serà la propera ? Nyam, nyam !!!

Una vida de 30 minuts

Tot i que jo sóc de les que creu que la vida ja comença des de la concepció ( més que res pel propi procés de la mateixa), no sabia ben bé com titular aquesta entrada, és a dir 30 minuts i tota la seva gestació que és tot un esdeveniment impressionant , malgrat és el pa de cada dia.

Ahir a la tarda vam tenir el privilegi de tenir en les nostres mans un conillet que tot just feia una mitja hora que havia nascut !! Encara estava ple de pèl i amb una mica de sang. Vam estar una estona observant, descobrint, cuidant un petitet que encara no podia ni obrir els ullets. Com sempre jo em debato entre lo greu que em sap per l'animalet i la sort que tenim de poder-ho fer. 

Va ser una petita classe pràctica d'anatomia : el David anava assenyalant les potes, els ulls, les orelles, el culet, la panxa.... vam percebre la seva temperatura, la suavitat de la pell, vam sentir el batec del cor, vam adonar-nos que encara no pot caminar, que no obre encara els  ulls 

Gràcies a que el padrí té conills per l'autoconsum, podem veure el seu procés del creixement des del principi, i aquesta vegada més que mai !! Llàstima no haver entrat en la granja una estona abans, si no potser haguéssim pogut veure el seu naixement !!

Observem , no ha obert encara els ullets, de fet gaire bé no se  li veuen

El toquem amb molt de compte ....

El David estava tot preocupat perquè el conillet tenia traces de sang
i ell  es pensava que tenia " pupa" i que calia curar-lo

i un cop vist, el tornem al seu niu a dormir, a descansar, a deixar-se cuidar , a rebre tot allò que necessita.

Gràcies conillet, gràcies mare del conillet, no et preocupis que ja et tornem el teu petit !

Nit de diables !

Ben preparats !!

Olor de pólvora , música de tambors d'aquella que et fa bellugar  des de les entranyes, barrets de palla, petards  i focs ... on som ? Síiiiiiii, és un ball de diables !!! o correfocs , com vulgueu.

Bé de fet, no és un ball només sinó uns quants  tots juntets . Hem anat una estona a la VIIa TROBADA DEL BESTIARI DE FOC   D'ARTESA DE LLEIDA 

Us faig una breu explicació del que són els balls de diables, tan típics de les terres catalanes  i de les nostres tradicions més populars, L'he tret d'aquí : 

L'origen dels balls és incert i arriscat de precisar però sembla que deriven del teatre medieval de carrer. Bàsicament, la via de transmissió del ball popular, és a dir: balls parlats o amb parlaments, danses, etc., ha estat la via oral; així doncs, és lògic, que en aquest traspàs hagin arribat alterats respecte a la seva versió original.

A síntesis del Ball de Diables és una representació teatral de la lluita del Bé contra el Mal. El seu context escènic també va ser utilitzat, principalment per les festes  de Corpus, a les processons eclesiàstiques com a acompanyament per donar un aspecte més cerimoniós i espectacular. A la fi, els diables, diablots o dimonis desfilaven capdavanters a la comitiva per anunciar la seva arribada amb aldarulls de tota mena; de forma estrepitosa i sorollosa, apartaven el públic assistent obrint pas a la processó.

De tota manera trobem la figura del diable o diablot en l'origen de tots els balls parlats. És un personatge que nó té a veure amb l'obra que es representa, però que es posa pel mig i fa riure amb les seves cabrioles. Al final de l'obra diu uns versots satírics relacionats amb la vida política o pública de la població on es representa, i que tothom espera amb delit.

Aquest podria haver estat l'origen del ball de diables. Partint d'un personatge que cada cop va prendre més protagonisme, i que va arribar a superar l'expectativa de l'obra original, quedà la part del diable com la més popular.

L'evolució dels diables com a ball parlat ha estat aquesta: una lluita ritual en la qual cada cop hi van anar guanyant més els elements espectaculars (la pirotècnia) i hi van anar perdent pes els aspectes doctrinals (els mateixos parlaments), que van esdevenint esquemàtics i perdent bona part del seu contingut, quan se substitueixen per fragments satírics, de paròdia de l'actualitat.
El ball de diables, per tant, forma part d'una llarga i complexa tradició, d'una manera d'entendre la festa al carrer, de desenvolupar un model concret de teatre popular. Per això el diables són molt més que foc, soroll, llum i gresca. Són, també, el record d'una dramatúrgia medieval, l'evolució d'una lluita entre el bé i el mal. 

Doncs bé, sembla ser que tot i el seu origen incert, els balls de diables ja formen una part molt arrelada i identitària dels Països catalans. Hi ha moltes colles de diables que es troben sovint en festes, seguicis, etc, etc. Convoquen molta gent, tant per mirar-s'ho des de lluny, com per endinsar-te en el ball tot posant-te a sota dels diables que porten les bengales gegants ( jo sóc d'aquestes !!).

Avui de manera improvisada hem anat a la festa i ens ho hem passat molt bé ! Pensar que fa un any el David li tenia pànic als petards... i no ha parat de demanar-ne més, d'aplaudir, de riure, de buscar per tot arreu més diables, de voler  seguir els tambors atronadors... 


Fins i tot abans de sortir de casa ha agafat ell mateix el " barret de mirar diables" que portem per si un cas ens cau una espurneta al cap.  Increíble !! no se l'ha volgut treure en tota l'estona, amb lo poc que és ell de posar-s'hi coses a sobre ( a qui s'assembla ? jejeej, a mi em molesta fins i tot dur rellotge) 


Hem estat més de dues hores ben bones seguint els diables, els tambors, les bèsties de foc, les bengales, les torxes ... No hi havia gent a lo " mogollón ", ens podíem moure amb llibertat, cosa important en un ball de diables . M' ha sorprés la gran quantitat de nadons que hi havia . Tots ben adormits malgrat la sorollada!!. 

Ha estat molt xulo, però el que més ens ha agradat ha estat veure'l així de content i d'integrat a la festa ... una por superada, al seu ritme, ell ha marcat en tot moment fins a on volia arribar durant aquest any, ha seguit la seva curiositat cap als petards i els focs amb valentia i prudència fins arribar a entendre que no s'ha de tenir por però sí respecte i , en conseqüència a gaudir-ne com el que més.

Què us sembla ?
Us agrada la proposta ?
Us apunteu a la propera?

Majúscules i minúscules

O petites i grans com diu el David ...

L'altre dia vaig vam entrar a la botiga del xinos i vam veure un abecedari magnètic  en minúscules. Com no, el David el va agafar i em va demanar si el podía portar cap a casa " Això, mama, podem portar ?" . Tot i que cada abecedari de minúscules és de son pare i de sa mare, és a dir que totes són diferents segons la font que tinguin, em va semblar una bona idea.

Tot just arribar a casa ja les va voler posar a la nevera . Li vaig oferir l'abecedari magnètic de les majúscules per si les volia emparellar . I sí, ho va voler fer, algunes són més fàcils i d'altres més difícils, sobretot quan algunes d'elles, s'escriuen de manera diferents, com la "a".

Això sí, al cap d'una estona es va cansar i va voler intercanviar els papers," la mama posa  lletres i el David fa fotos...."

I no cal dir que fa uns dies tenim una nevera plena de coloraines, dóna gust entrar a la cuina, jejeje. 

Activitats al Caixa Fòrum

Aquest matí hem anat a una de les activitats familiars programades pel Caixa Fòrum per a aquest estiu. Es tractava de fer un cotxe de cartró i era per a nens i nenes de 3-6 anys acompanyats d'un adult.

Hem estat molt poquets : 5 nens amb els respectius acompanyants , el David era el més peque, els altres tenien tots més de 4 anys però l'activitat era molt adaptable a tots:

Primer hem decorat un tros de cartró rectangular que tenia un doblecs
pre- fets. L'hem doblegat i hem posat les rodes amb un escuradents llarg.
Per impedir que surtin portem una gometa a l'extrem de fora ,
vigilant que la goma no toqui la roda perquè si no no va bé.

El profe li ha explicat com fer-ho , ha estat força atent i col·laborant amb ell.
De fet ha estat el primer en acabar de pintar, semblava que " anava per feina".

au... com si fos casa meva, ben estirat a terra  ....

S'ho han passat tots la mar de bé, amb una joguina senzilla feta per ells.

Aquesta nena estava lligant els cotxes a la cadira i... el David també ho ha
volgut intentar. Li he ofert ajuda i m'ha dit que no, tot i que s'ha quedat sense
poder-ho fer.

Fins i tot pel carrer els ha volgut arrosegar, no se com han arribat sencers
a casa ! La veritat és que el material aquest de les rodes, com una escuma
 molt forta, però diferent de la goma eva, és molt resistent

Si trobo algun tutorial semblant ja l'afegiré a aquesta entrada, la veritat és que és molt fàcil i ràpid de fer, les rodes es poden fer amb taps, per exemple , que encara serien més resistents, i el cos del cotxe amb algun cartró més fort. Em sembla que m'estan agafant  ganes de fer la nostra pròpia versió de l'activitat. Ja us ho explicaré , jejje.

En fí, que hem passat una bona estona, aprenent a fer quelcom nou, amb gent diversa i maca que sempre dóna gust de conèixer. Ens apuntarem a la següent, segur !

Fem paper reciclat amb espígol

Fa mesos, em sembla que va ser cap a l'octubre passat, al 2011, vam fer paper reciclat, aprofitant que el David començava a retallar amb tisores.

Com que a mi m'agrada molt tot el tema de les manualitats ,sempre he fet coses davant el David i amb ell. Per aquelles dates ni se m'havia ocorregut deixar-les les tisores,  doncs un dia les va agafar i va començar a retallar. Vaig al·lucinar. Ai, ai, ai... què fa ?  Pel que sembla va ser un aprenentatge molt espontani, ja que jo pensava que li havien ensenyat a l'escola i es veu que no, que van retallar un parell de vegades i prou. Li vaig comprar unes tisores amb la punta protegida i au ! a fer-les anar .

Els infants  tenen una gran capacitat d 'aprendre d'allò que veuen fer, no creieu ? Cada vegada ho veig més clar, són espongetes .

Doncs vinga, aprofitant que va estar uns dies retallant i retallant li vaig proposar utilitzar els paperets per fer una activitat nova : paper reciclat, encara que ell no tenia ni idea del que li estava parlant, lògicament.

Vam tallar paperets petits de colors, blanc, de propaganda ...
 i els vam posar en aigua calenta

Després d'una estona estovant-se ( que guai putinejar-hi !!) posem la barreja
dins el robot de cuina per triturar -la.

Li agrada molt trastejar amb els instruments de cuina ...
 és que són una temptació!!

Posem la barreja triturada, a la que li hem afegit una mica de cola blanca
en uan safata- colador, la vaig trobar als xinos. I un cop feta, la treiem i la
posem en la nostra particular " premsa" durants uns dies.

No tinc fotos del resultat, va quedar una cartolina super gruixida de color gris amb la que vam estar jugant uns quants dies.

Doncs fa uns dies, aprofitant que el David ha agafat una aficció al paper de water  i a remullar-lo i deixar-lo per tot el lavabo( als vostres els hi passa ? digueu-me que sí, por fa !! jjejej) vaig pensar que en podríem tornar a fer, però aquesta vegada de color blanc, més " finolis".

Genial !! paper, aigua calenta , exprimim, remullem, tallem ...

Afegim la cola blanca, triturem i colem ...

Ho posem de nou sobre la reixeta , amb una safata que reculli l'aigua.
Apretem bé. Afegim unes floretes d'espígol que ho faran més bonic...

Un cop feta i escorreguda, la deixem uns dies sota tots els " tomos "
de l'enciclopèdia , com que fa tanta calor no ha costat gaire assecar-ho  ...

Doncs més o menys aquí ho teniu !! L'he enganxat
 en una cartolina per a que tingui més consistència
perquè ens va quedar un mica tou.
I fa una oloreta...mmmm!!!

Què en farem del nostre paper?  ... de moment són les tapes de ... una llibreta, un àlbum ....? ja ho veurem !!!

Tot fent el paper treballem la psicomotricitat fina, el tacte, la pressió per escòrrer el paper, la diferència de textures, el concepte de procés, moll, sec, tou, dur, volum, .....

Hem anat mirant les fotos dels procés amb el paper reciclat a la mà, recordant com l'hem fet ... No se si el David pot entendre bé que ha passat, ja que com que no parla massa bé no hi ha un feed back que m'ho corrobori, però el que sí se és que li ha agradat fer-ho. I a mí també !!