diumenge, 31 d’agost del 2014

Acollim una tortuga !! (i lapbook)



Les colònies familiars també tenen la seva pròpia mascota, ja que una de les famílies s' endú la seva tortugueta per passar els dies plegats . Val a dir que és l'estrella durant tota la setmana i que , com no podia ser d'una altra manera, el David és un dels seus incondicionals. 

Doncs bé, diumenge passat , el dia de recollida, se m'apropa el Joan i em diu: escolta , com que veig que el David n'està tant, que et sembla si us l'enduieu 15 dies ? primer de tot sorpresa inicial: - I el Pau ( el seu fill de 9 anys ) , que dirà ? - Ja ho hem parlat i li sembla bé . A més a més ja se que fareu un projecte o similar....  ( és que és seguidor del bloc  ;-)  )  Continua la sorpresa i sorgeixen un munt de dubtes : què menja, com la cuidem, què li agrada ....? Li diem al David i ell content . El papa estorat: i si li passa alguna cosa ? . Però com que ell n'havia tingut una durant 15 anys , ens podem fiar , que té experiència. 
Però tan el Joan com l'Elisa ens tranquil·litzen, mentrestant el Pau ens explica tot el que hem de saber: dieta, com l'hem de cuidar .....

Bé doncs, cap a casa !!!

Primer de tot li hem de preparar un terrari, perquè la tortuga,  que es diu " Comtú" ( oi que és un nom genial????) es trobi el més a gust possible. M'he passat hores davant l'ordinador buscant i rebuscant com podia estar millor. Comtú és una tortuga de terra, de l'espècie Testudo graeca que va arribar a mans del Joan i l'Elisa a través d'un altra família de les colònies, ja que les seves havien criat.
Durant aquests dies hem millorat el seu cau, canviant el tipus de terra que primer li havíem posat, la forma del terrari .... 

Us ho expliquem !!!




A casa tenim una bona col·lecció  de pedres, branques, fulles .... quin bon us que els hi hem pogut donar ara, i quin orgull saber que les vam recollir nosaltres ! Aigua, pedres, terra , menjar.....




A l'endemà vam canviar la terra per una que podia ser més adient, més seca. El papa en va portar de l'hort. També hem canviat el terrari, tot fent anar un calaix que ens vam trobar junt amb d'altres mobles  a la vora d'un contenidor ( ben net, eh??) d'uns veïns que s'estaven canviant el dormitori. 



Terra nova, escorça d'una surera que vam agafar l'estiu passat a l'Alt Empordà , branquetes amb les que fer un teulat per a que pugui jeure a l'ombreta....




I ... com aprenem sobre les tortugues ?

Feia temps que volia fer un lapbook i a principis d'estiu en vaig estar buscant informació. La vaig recopilar en el nostre tauler de pinterest , aquí .  Què és un lapbook ? aquí,  aquí  .... És una manera senzilla, creativa, divertida  de recollir informació sobre un determinat tema , en format de llibret, de desplegable ... Hi ha mil i una idees de com fer-los. 


Nosaltres vam utilitzar un llibret de propaganda. Cartolines, cel·lo, pegament, folis de colors, tisores .... i un munt de fotos que vaig anar buscant a la xarxa.


Preparats ? llestos ? ja !!!




Es tracta d'anar pensant quines preguntes ens volem contestar .... Anem fent-ho en forma de pestanyes, sobres, enganxant les fotos directament , enumerant les sèries ....






I quina millor manera d'aprendre ,  que , un cop acabat , li puguem explicar al papa quan arriba de treballar: 




Les tortugues no tenen dents, tenen una mena de bec . Vam trobar l'explicació en pictogrames en un bloc o web del que no puc trobar la referència: ho sentooooooooooooooooo!!! Si algú de vosaltres el sap, si us plau, m'ho dieu, que l'afegiré.




Quants anys tenen les tortugues ? Com que, per molt que els hi preguntem no ens contestaran, haurem de ser ben espavilats : els anys de la tortuga es saben contant el nombre de línies concèntriques que tenen les cel·les . després hi ha d'altres coses a tenir en compte : tamany de la closca, dany que hi pugui tenir aquesta... 





I ... què mengen ? hem diferent entre les tortugues terrestres i les marines...
On va cada imatge ?




Tenen ossos? síiiiiiiiiiiiiiiiiiiii




Són grans, petites, de quin tamany són ? De tots els tamanys!!! La darrera foto no es veu bé , però és una tortuga del tamany d'un cargol !!




Com ponen els ous?  Fan un forat a terra, posen el " culete" i els ponen. Hem vist encuriosits, com les tortugues marines, un cop han trencat la closca de l'ou, surten i se'n van corrent cap al mar , no sigui cas que se les mengi algun altre animal, com els crancs o ocells de mar.



I que fa estant en el mar ? doncs hem vist aquests documental, preciós i molt interessant :





És una mica llarg, però el podeu veure en diferents vegades ....


Doncs ja veieu .... una setmana d'aproximació al món de les tortugues i dels lapbooks, que era el primer que fèiem, crec que en vindran uns quants més a partir d'ara .....

Joa, Elisa, Pau : moltes gràcies per l'oportunitat i la confiança !!!! Aviat Comtú tornarà a ser a casa vostra  havent-nos regalat tots uns dies d'aprenentatge significatiu !!!


Bon diumenge a tothom !!!!






dimarts, 26 d’agost del 2014

Jocs cooperatius



Hem passat aquesta setmaneta de colònies familiars. Un altre dia us explicaré de què va ... Ens ho hem passat d'allò més bé, jugant, compartint, creant, imaginant, cuinant , treballant ,recollint ... ,  cada dia estava preparat per dues o més famílies que proposaven jocs i activitats vàries , tot selfmade.

Ara això sí,  ahir estava esgotada , em feia mal tot ... si és que ja tenim unes edats que ja no es pot fer segons què .... jeje.

Una de les coses que vaig preparar van ser unes proves de jocs cooperatius que es podien adaptar a diferents edats .  M'encanta preparar coses per la canalla d'aquest estil, fugint de la competició i del cercar guanyar l'altre. En aquest tipus de jocs, si no col·laborem, no ens en sortim ....

Si busqueu per la xarxa en podreu trobar molts . Jo els volia facilets, per allò de l'adaptació ja que a les colònies hi ha nens i nenes des dels 3 anys als 13. Cada pare i mare que feia les proves els podia adaptar, allargar , modificar com cregués més convenient .....

Us explico els que vaig proposar i uns quants més per si durant aquests dies que ens queden de vacances voleu jugar-hi .



Imatge d'enllaç permanent incrustada



Com veieu tenim una galleda amb unes pilotes a dins que són ni menys ni més productes tòxics que han de ser abocats en un altra galleda sense tocar-la , per això utilitzem 8 cordes i un cercle de seguretat marcat a terra en el qual no podem entrar a risc de quedar fregits per la radiació i en conseqüència eliminats .


Compte que no és gens fàcil !!!!














Palletes, cubs, llapis amb goma ... tot ens pot servir, es tracta de fer una filera a terra i mirar d'aixecar-les amb un sol dit el més amunt possible.















Es tracta de construir una figura que el qui porta el joc pot proposar amb gots de plàstic. Però no es poden tocar amb les mans en cap moment si no amb un artilugi que consisteix en una goma de pollastre i 4 cordills .









i els nostres peques ....





Caminar sense que es trenqui el cuc 

Aquesta la proposta a la xarxa 


Middle school students compete in a race as they take part in teamwork building activities at a summer camp in Nanjing


Aquesta la nostra versió : 




Fem còrrer una pilota per un tub sense que caigui a terra 

Roll Out the Marble


Igualment amb un cub ple d'aigua 








Passar un cèrcol ( hulahop) d'un a l'altre sense soltar-se de les mans 




Aquest de la roda és molt bo




Podeu trobar com s'hi  juga al minut 0,58 a l'1 i poc, del següent enllaç del youtube. 




Intentar que la pilota no caigui per cap forat ...




N'hi ha moltíssims per la xarxa !!

Amb aquesta classe de jocs ens en adonem que el treball en equip no és fàcil ja que tots tendim a buscar el nostre propi benefici, estem acostumats a jugar per guanyar , no és fàcil coordinar-nos i tirar-ho endavant ... això sí, un cop que ho aconseguim la satisfacció pot ésser més gran, depen del que ens hagi costat cedir, negociar , etc, etc ...

Personalment penso que són una gran eina, no ja per la reflexió sobre el seu desenvolupament , si no per saber com vivim cadascú el joc: què ens costa, quin rol hi juguem, com vivim l'encert i el fracàs comú, el de l'altre ,  el propi, com reaccionem .... Per això és molt positiu tenir després una estona per a la reflexió individual i en grup, en la qual poder parlar amb maduresa, de manera assertiva ( que tant ens costa !!) , escoltar, acollir, valorar , no jutjar .... per arribar a les conclusions sobre el que és millor per a tots, allò que està tan de moda sobre " el bé comú". 



 Són un mirall del qual aprendre sobre nosaltres, no us sembla ?



Abraçades i bon final de l'agost per a tothom !!!




dijous, 14 d’agost del 2014

Ceres per a tèxtil



Aquests dies estic preparant ,junt amb uns amics, diverses activitats a fer per a canalla de diferents edats . Aquest any tornarem a pintar en tèxtil, sempre hem fet samarretes amb pintura acrílica .

Van proposar una alternativa : bosses. Ok. I vaig pensar: i nova tècnica ? Ceres per a tèxtil !!
Per si un cas primer les he provat en una samarreta ( les bosses seran més fàcils de pintar ) .


He tret una plantilla d'internet , una D de David , l'he imprès i l'he col·locat entre la samarreta per poder-la calcar i ... a pintar amb les ceres !!





No és difícil de pintar però cal tenir cosetes en compte: els dits s'embruten molt i al final acabes tacant la samarreta si no vas amb compte, així que: aneu mirant-vos les mans de tant en tant !! Com que es desfan fàcilment és fàcil tacar-se.

Després cal posar-hi un foli en blanc a sobre i planxar. Veureu com part del dibuix (poc) es queda al paper. La primera vegada m'havien quedat petits espais sense pintar així que li he donat un altra capa amb el blau fort i l'he tornat a planxar amb un foli net. Vigileu perquè si no es pot tacar la planxa o la samarreta. 





Els nens i nenes podran pintar amb plantilles o a mà alçada, com vulguin. Ja us ho explicarem!!



Bon finde llarg a tothom !!


dilluns, 11 d’agost del 2014

Excursió recomanada: els Gorgs de la Febró



De manera totalment improvisada, gràcies a un comentari de dissabte al  vespre del padrinet Jordi,  el mati de diumenge sortim cap a una excursió que promet: els Gorgs de la Febró.

Les fotos trobades a internet són tota una temptació ....




Ens dirigim cap a la Febró, on ja hi havíem anat fa uns anys a veure els Avencs. Aquí podreu trobar la ruta a peu  per accedir als Gorgs, està molt ben explicada . Només cal seguir la ruta del GR7 direcció Arbolí. Com que , gràcies a la sortida al Colomina, ja coneixem quines marques ens ho indiquen  ( blanques i vermelles) , només ens ha calgut buscar-les, tot i que el camí no té pèrdua. El David ha gaudit un munt fent-ho!!








Al cap d' una estona de baixar ens trobem el  primer toll . Maquíssim !! Ara, no us deixeu enganyar per les fotos: estava ple de gent !!! Amb el photoscape vaig retallant-les, almenys sembla que em faci la il·lusió d'haver estat més sols, jejje.




L'aigua freda, freda, això sí, sembla que als meus homes no els hi preocupi gens ni mica. Jo no m'he banyat evidentment, amb " l'excusa " de que tinc una ferida en un peu i no em volia mullar l'embenat ... L'aigua freda i jo no ens avenim gaire ...








Idíl·lic oi?




Al costat del primer toll dos més de petitets ... cal anar en compte al passar d'un a l'altre, les roques rellisquen molt .










Si mireu  la proposta de ruta de senderisme veureu que hi ha diferents gorgs pels quals anar passejant d'un a l'altre , amb calçat adient, és clar. Hem decidit que hi tornarem mes endavant, ni que sigui en un altra època de l'any per a poder-ne gaudir de la resta, potser quan el David sigui una mica més grandet i pugui fer el camí d'un  a l'altre més fàcilment o potser no i aquesta mateixa tardor hi tornem ....


Un bon matí !!!


Bon inici de setmana a tothom !!





diumenge, 10 d’agost del 2014

Com es cullen les pomes ?




Avui estic cansada, ha estat  un dia intens, tant a nivell físic però sobretot psíquic.  Tinc vàries coses al cap de preparació d'activitats, esdeveniments de projectes diferents i se'm van acudint idees, propostes, preguntes, recordatoris.... de manera espontània, com a bolets que van sortint: pim ,pim ,pim  . Com que sóc una despistada gasto molta energia en intentar recordar tot el que em passa pel cap i això em deixa K.O. A vosaltres us passa també ? Sort que en un parell de setmanes estaré més "despejada " jeje.


Una de les coses que hem fet avui és la següent, aprofitant la collita de la poma Ga·la hem anat al camp, novament, a aprendre de manera significativa i investigar com es cullen tantes i tantes pomes !! Avui de la mà del Jaume, un encant de pagès jove,  que ens ho ha ensenyat tot amb detall i d'una manera pedagògica, remarcant molt el gran esforç que suposa que puguem menjar i gaudir d'una bona fruita.

Cap allà a les 15h, amb tot el batec de sol, els hem anat a acompanyar i a conèixer el procés. 
Us ho expliquem !!


Primer de tot ens trobem amb una gran màquina i un palot ple de pomes ....  com funciona ?




El més important de tot: gràcies a la ma d'obra, les persones que van collint la fruita dels arbres i que fan una gran feina, molt poc valorada . En aquest cas una família romanesa contractada pel Jaume. 
Les pomes es cullen dels arbres i es posen a la cinta transportadora.





Totes les pomes es poden collir ? No!! Només les que fan la mida  i per això ens ensenyen el "truqui " que tenen. Una mida que marca el diàmetre de la poma a collir: no ha de passar pel forat. Evidentment no es fa amb totes les pomes, perquè ja es veu prou bé, però en cas de dubte, fàcilment ho podem saber.




Mirem bé com funciona la màquina , les pomes pugen per la cinta transportadora , que les va abocant al palot amb un sistema que impedeix que se'ls hi donin cops, amb una sèrie de rodets de pues de goma de diferents tamanys  .





 El David ho ha investigat tot, no s'ha perdut un detall de la màquina, ni del procés...




Totes les pomes són iguals i van al mateix lloc ? No. Les que estan tocades, amb algun copet i no les volen a les botigues, es posen a una cinta diferent: la que farà els sucs !!! Les altres es supervisen a mà, amb molta cura .





Ens fixem que a ma dreta i esquerra tenim dues fileres d'arbres però les pomes són ben diferents !! Unes són grans, vermelles ...les altres verdes i petites ... com és ? perquè són dues varietats , les primes són gal·la i es cullen ara, les segones són fuji i encara els hi falta un temps, fins a l'octubre no les podrem collir.
Totes dues varietats boníssimes !!!






El Jaume ens ha dit que no podíem marxar d' allà sense una bona capsa (o les que volguéssim) de pomes, quin privilegi, collides per nosaltres mateixos !!! De l'arbre a la taula !




Upa, com pesa !!!!!




Jaume, moltes gràcies !!!



Tinc unes ganes de fer aquell pastís de poma tant bo .... segur que aquesta setmana que ve en cau un a casa nostra !!



Bon diumenge a tothom !!






dijous, 7 d’agost del 2014

Arròs negre amb all-i-oli de pebre vermell



Avui tenia musclos i cloïsses que havíem comprat molt bé de preu . En un súper que tenim al costat de casa , de tant en tant, gairebé cada setmana i més els dissabtes al vespre, posem aquests junt amb els punxents i les navalles a 1€ els 500 gr, la qual cosa està molt bé. 

 He fet els musclos al vapor, després les cloïsses amb un ditet d'aigua. Els he reservat, així com, per separat l' aigua de coure'ls. 
He posat a la paella ceba i pebrot verd. Quan ha estat fet, he afegit l'aigua de coure els mol·luscs, les cloïsses i els musclos tallats a trossos petits, he deixat algunes cloïsses senceres perquè a tots ens agrada molt rostar-les . També hi he posat la  tinta negra ( venen en bossetes a la secció de congelats) . He deixat que fes xup-xup uns minuts i he afegit l'arròs. Tot  a ull. He anat remenant de tant en tant, afegint aigua calenta quan he cregut que calia. 

Vam veure en una fira d'artesania, una mostra de cuina on el van fer amb all-i-oli de pebre vermell, que no té més secret que afegir-ne una culleradeta al all-i-oli normal. Estava boníssim. així que avui ens ho hem copiat.

I el resultat :



Molt bo !!!

Per als que vulgueu una recepta explicada  "com Déu mana " podeu trobar-ne una aquí, al web de "Directo al paladar" que a mi , personalment, m'agrada molt. 



L'hort torna a donar els seus fruits amb  abundància . Així que , com l'any passat, porto dos dies  ( i els que em queden ...) enclaustrada a casa  fent samfaina, salsa de tomàquet, albergínia, pebrot , ceba caramelitzada.... tot en grans quantitats per aprofitar bé el que tenim , congelar-ho i poder-ne gaudir durant la resta de l'any.



Gràcies a la generositat de l'hort , que ens dóna més del que podem necessitar, i a la del padrí, podem anar repartint els seus fruits entre els nostres amics, la gent del poble ....  Això és més gratificant que quedar-s'ho per un mateix a costa de no repartir-ho, i evidentment molt més ètic que no deixar-ho fer malbé.  Quants més en puguem gaudir, més contents estem tots.


Avui he fet uns 8 litres de gaspatxo, també el congelarem. Quan l' hagem de fer anar, només caldrà tornar-lo a passar per la batedora , que es barregi bé, posar-li un rajolinet  d'oli i queda com si estigués recent fet !!

De  moment una ampolla ens la reservem per demà que tenim un sopar amb uns amics !!!





A veure si els hi agrada !!




dimecres, 6 d’agost del 2014

Reciclem per decorar ( I )




Papers de publicitat, tisores , una paret bruta que cal repintar ? Ens hi posem ?

Vinga !!








Vida pràctica montessoriana : cal barrejar bé la pintura ja que l'aigua i el pigment es separen quan fa molt que estan en repòs , l'aigua queda a dalt i la part més pesada al fons de la galleda. A remenar amb força !!!
Així s'amalgama , o en paraules del David " Ara  ja podem pintar , que ja sembla nata ", :-) 





I au ! ja tenim feina ....




Colors reciclats, paret blanca... què en farem ?

El resultat ben aviat...



TO BE CONTINUED .....  





dilluns, 4 d’agost del 2014

Quin país independent volem?




Comença a olorar-se la preparació de la mobilització social del 11S a Barcelona. , una trobada que remarcarà més que mai el dret a decidir propi de la sobirania dels pobles lliures .

Volem un país independent , però quin ? amb quins fonaments ? 

Dues persones excepcionals, l'Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades  han estat els impulsors del Procés Constituent de Catalunya , un espai de reflexió i acció sobre quins són els valors en els que alguns de nosaltres volem que s'assenti el nostre país i tots els del món .





És a dir :

1-Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.

2- Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.

3- Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.

4- Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.

5-No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.

6-Dret al propi cos i no a la violència de gènere.

7-Reconversió ecològica de l'economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.

8- Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d'estrangeria.

9-Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.

10- internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l'OTAN.


Aquí podeu trobar el manifest sencer i signar-lo si compartiu el que proposa.








PROPOSTA PER RECLAMAR UN PAÍS VERITABLEMENT DEMOCRÀTIC :


I com no pot ser d'una altra manera, cal que ens manifestem de manera significativa i simbòlica, per això la proposta per l'11S és la següent:



Volem participar en una V que signifiqui el reclam de VIURE amb dignitat; de construir una VILA que sigui una unitat política sobirana, que defensi la DIVERSITAT, que sàpiga autogestionar-se, que sigui capaç de crear VINCLES de comunitat i projectes d'economia social; que promogui els VALORS democràtics, participatius i una ètica solidària.

VOLEM CONSTRUIR UN NOU PAÍS, però un nou país que no estigui regit pels principis de la cobdícia, la corrupció, el frau fiscal i les desigualtats, sinó per la SOLIDARITAT i la JUSTÍCIA.




En el marc d'aquesta iniciativa, el Procés Constituent convoca aquest 11 de setembre del 2014 a concentrar-se a l’avinguda Diagonal amb Passeig de Gràcia, davant el Deutsche Bank i de l'Obelisc conegut popularment amb el nom del "llapis" (monument de la victòria feixista). 

Us convidem a venir davant del Deutsche Bank perquè la banca, tant la nacional com la internacional, és la gran culpable de la crisi que el nostre país i molts d'altres vénen patint des de fa ja sis anys. 
Hi volem ser perquè, en els darrers anys, el Deutsche, com d'altres entitats financeres, s'ha enriquit especulant amb el deute sobirà dels països euromediterranis, evadeix capitals als paradisos fiscals i es creditor i finançador d'empreses d'armament. La Troika protegeix les entitats financeres a costa dels fons públics imposant plans d'austeritat que ens roben els drets més fonamentals com la salut i l'educació, l’assistència social, els ajuts a la dependència... i ataca la sobirania dels pobles. Sortirem al carrer per deixar ben clar que volem la sobirania de Catalunya, però també per insistir que les polítiques de la Troika ens deixen en la més profonda misèria com a poble.


Us convidem a unir-nos al voltant del llapis per rebutjar l’abús del poder, la corrupció i el frau fiscal que tenim i patim també, avui, a Catalunya. L'obelisc fou primer un monument a la victòria feixista, després es reconvertí en un monument a Juan Carlos I i avui és una relíquia d'un passat que ens impedeix mirar cap al futur. Som conscients que el poder empresarial, financer i polític català pacta amb les elits espanyoles quan és d'interès per a les seves butxaques. Cal preguntar-se: independència per a què i per a qui? 







PER TOT AIXÒ, A LA DIADA DE L’11 DE SETEMBRE DEL 2014, EN EL MARC D’UNA NOVA MOBILITZACIÓ HISTÒRICA, SEREM MOLTS DECONSTRUINT EL PODER FINANCER, L’ELITISME, LA UNIFORMITAT, EL TOTALITARISME I LA GUERRA, EL SEXISME, LA VIOLÈNCIA D’ESTAT, EL PENSAMENT ÚNIC; PER RECLAMAR L’INICI D’UNA NOVA MANERA DE FER POLÍTICA, PER MANIFESTAR LA VOLUNTAT DE SER UN POBLE SOBIRÀ, CONSCIENT QUE TÉ PODER CONSTITUENT, I CAPACITAT PER CONSTRUIR, ENTRE TOTS I TOTES, UN PAÍS DIVERS, PLURAL, DEMOCRÀTIC, QUE VETLLI PER LA JUSTÍCIA SOCIAL I UNA ÈTICA SOLIDÀRIA.



Bon inici de setmana a tothom !!



divendres, 1 d’agost del 2014

Digues prou ! a Israel



Ens creuarem de braços davant la hipocresia dels EEUU  i del govern assassí d'Israel ? 
Pensa: si estiguessis en el seu lloc, no voldries que algú aixequés la seva veu per defensar-te ?


Així doncs: fes sentir la teva veu !!



La situación en Gaza es crítica.
Hoy, mientras nos horrorizaba saber que el número de muertes de inocentes continúa creciendo, hemos sabido que Estados Unidos ha vuelto a enviar armas a Israel.


Mientras las armas sigan llegando, el número de muertes seguirá creciendo. 



Familias enteras, niños y niñas han muerto en ataques con armas disparadas por el ejército israelí sobre Gaza; armas compradas a países como Estados Unidos.



Cada día nos llegan historias que convierten la vida en Gaza en una pesadilla. Como la de este activista de derechos humanos, que cada día arriesga la vida para contar lo que está viviendo:


"Esta mañana, mientras me lavaba los dientes oía el familiar zumbido de un dron que volaba en círculos sobre nuestro edificio. No le hice caso. Hay drones sobrevolando todo el tiempo. Nunca sabes si son de vigilancia o el anuncio del lanzamiento de un misil […].
Cuando salgo a hacer fotos y a entrevistar a gente que vive en las zonas objetivo de los ataques es cuando me expongo más. Hay peligro cuando sabes que cualquier vivienda en la que estás puede ser el siguiente objetivo. Pero creo que mi labor es importante. No importa el peligro, es fundamental que se conozca la verdad.”



Ya son más de 240 niños y niñas, y más de 1.200 civiles en total, los que han perdido la vida desde el comienzo de la operación llamada eufemísticamente Margen Protector. Nadie está a salvo en ningún lugar.