Aquest bloc vol ser un
petit recull de les nostres vides, d’un estil, unes creences , una manera de pensar i de viure, que compartim amb molts de vosaltres , en la vida real i la virtual, tot fent camí plegats.
Fa unes setmanes el David va aprendre a anar en bici de pedals . Ara fa dos anys que publicàvem aquesta entrada ( mare meva, quins records !!) en la que va aprendre a anar en la bici d'equilibri i és la que feia anar fins ara. L'any passat no en va voler saber res de provar la bici de pedals i nosaltres ho vam respectar sense insistir-li.
I un dia érem a casa i sona l'interfono , era l'Esther que ens diu " Voleu la bici del Marc pel David ? la porto al cotxe !" I tant que la volem !! . Una bici de gran, amb pedals, sense rodetes, com a nova, tot i que té els seus anys i ha passat pel Pau, l'Ares, el Marc, i els seus cosinets.
Què et sembla David, la provem ?
La veritat és que ho va agafar ben ràpidament , creiem que la bici d'equilibri ha contribuït positivament en això. I ell estava ben engrescat.
Dues setmanes després vam fer la nostra primera excursió per l'horta, 13 kms !! I tot sol , amb l'ajuda del papa en les pujades més difícils, que n'hi ha un parell. Una excursió saludable.
Un passeig tranquil , ens creuem amb algunes persones, però poques ... Acostumen a ser molt amables, habitualment et saludes , et dones el bon dia. És agradable . A més el David els hi crida l'atenció, no hi ha massa nens de la seva edat i l'animen, li diuen " molt bé, molt bé " i ell s'estarrufa ( i els papes també ).
El David és molt observador, qualsevol cosa que veu diferent li crida l'atenció,i és motiu de preguntes. Sort que, en coses de l'horta, tenim al papa, que ell en sap, és la seva feina .
Un passeig a la vora del riu , entre arbres fruiters ... no hi pot haver cap altre millor !!
Un cop l'aprenentatge ha estat consolidat, li hem proposat al David passar-li la seva bici petita a la Marina, la filla d'una amiga, i ha estat encantat amb la idea. Avui ha vingut a buscar-la la Neus amb l'Estel, que té 6 mesos , i ell ja l'esperava a la porta per a donar-li, li ha fet molta il·lusió poder fer-ho. I a mi em queia la baba , admirant la seva generositat, la facilitat per a desprendre's de les coses i no lligar-se a elles .....
M'agrada adornar-me'n com, de nou, ratifico que, si respectem els ritmes dels infants , l'aprenentatge és fluid, senzill. A banda que augmenta la confiança en ells mateixos, la seva autoestima, la motivació, les ganes d'esforçar-se ...
Fa una setmana vam anar a Madrid , a participar en una manifestació en contra de les polítiques restrictives del govern cap a les energies renovables i la gran estafa de la que hem estat víctimes. Un altre dia us ho expliquem amb més detall.
Com que el dimarts 24 de juny era festa vam decidir agafar el pont i fer uns quants dies de vacances, tot aprofitant per estar amb la tieta del Ramon , que es monja , i amb la seva comunitat. Val a dir que són un grup encantador , poquetes , que ens van cuidar com a floretes , que tots n' estàvem més que encantats. La darrera vegada que hi vam anar el David tenia 5 mesos i tan llavors com ara n'anaven totes boges amb ell . I ell que no volia anar a cap altre lloc ni a dormir ni a dinar que no fos a la casa de les " padrines " que és com a Lleida anomenem als avis i àvies . Val a dir que casa seva és enooooooooooooorme, no és ni més ni menys que una escola de 1.500 alumnes , la Sagrada Família d'Urgell, a Vallecas.
Vam estar 4 dies , poc a poc us explico el que vam fer , ja que ho trobem molt interessant de cara als petits i també, per suposat, als més grans.
Una de les germanes de la comunitat, la Vero, que és una metgessa jove ens va parlar del safari Park, tot i que ella no hi havia anat encara. Ens va fer molt bona pinta i cap allà que hi vam anar.
On és ? a uns 60 kms de Madrid, a Aldea del Fresno.
Val la pena anar-hi? sí, sí i sí.
Podeu trobar tota l' informació aquí: http://www.safarimadrid.com/ i aquí que és el que es pot fer en un dia. està tot molt ben explicat.
Africa queda muy lejos, pero a tan solo 50Km. de Madrid, Safari Madrid le ofrece la posibilidad de
observar animales salvajes en libertad, desde su vehículo. Verán muy de cerca anuestros animales,
muchos de los cuales se encuentran conviviendo con especies afines a su ecosistema.
Estos animales habitan y se relacionan de la misma forma en que lo harían estando en su hábitat natural, prueba de ello es el alto índice de reproducción y la calidad de vida de la que disfrutan en nuestras instalaciones.
Comencem doncs ? us afegiu a la visita en cotxe de la secció d' animals en semi- llibertat? Es tracta d'un recorregut de 5 sub seccions . Cal seguir les instruccions de seguretat , ok? així que no baixeu del cotxe no obriu la finestra més que pocs centímetres per evitar riscos.
Una petita mostra de com s'ho va passar el David, no parava de riure,
va al·lucinar amb tots els animals que se'ns apropaven per menjar.
Es pot donar de menjar als herbívors, tret de les zebres i les mones , que mosseguen. Podeu portar pastanagues, allà en venen però són cares i en trossos petits. Si aneu a primera hora se us atansaran, ja que deuen tenir gana. Vam tornar a passar a la tarda i no ens feien ni cas, ja en devien estar tips, jejej.
Cérvols, antílops, òrix, zebres , daines, muflons ... Ens fixem en les diferents banyes, ulls, boques ...
Ens van babejar tots els vidres !!!
Dromedaris , bisons, estrussos . óssos negres
Tigres, lleons ... Compte: en aquesta secció no es poden baixar les finestres ni un mil·límetre !! Està tot molt ben indicat, sobretot les normes de seguretat. Feu-ne cas, que després passen coses que no haurien de passar....
Hipopòtams i rinoceronts blancs ... Vam passar unes tres vegades davant els hipos en tot el dia. No els vam veure més que el que ensenyen a la foto. Que bé que deuen estar dins l'aigua!!!
Girafes i elefants asiàtics ... com ho sabem ? ens fixem en les seves orelles!!!
Ara sí, baixem del cotxe ( hi ha molt de lloc per aparcar dins el recinte) i anem cap a la secció del mini zoo.
Jaguars, tigres , pumes , llops ....
El millor de tot !!!! : veieu on està el cadell de lleó ????? De migdiada amb els gossets !!! Oooooooooooooohhhh, no em digueu que no és una imatge preciosa !!! I efímera, que d' aquí uns mesos el lleó s'hi donaria un banquet!!
Ara, al racó de les aus, com que hem vist Rio i Rio2 ( us les recomanem!!) reconeixem les cacatues, els guacamais...
i molts més que ens miren des de les seves gàbies ...
Tot seguit al racó dels mansos : quin munt de cabretes !!! les podem tocar, donar-los-hi de menjar ....
Ara toca anar d'exhibicions, primer les de les aus rapaces : genial l'explicació sobre els grans ocells com l'àliga majestuosa i el voltor ple de força , i dels més petits com l'impressionant falcó..
Aquí podeu trobar un parell de vídeos ( no són nostres) , per a que us en feu una idea. No és la primera vegada que anem a una demostració d'aquestes , i no ens ha defraudat gens.
Tot seguit ,al reptiliari, ens expliquen coses sobre les serps: classes, característiques, procedència ,
Són tant atraients, oi? gairebé hipnòtiques , és com si no poguéssim deixar de mirar-les i admirar-les ... recordem a Kaa, del Llibre de la Selva ....
Continuem la nostra visita a la Gruta dels cocodrils ...
I a l'insectari .... aquestes aranyes no tenen res a veure amb els que ens trobem per casa !!!! Sort que en tenim !!! jeje
També hi podeu trobar una zona d'oci, amb piscina, una rascaculs gegant, zona de kàrting .... Només hem fet servir el rascaculs ... guauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!! Si el David no ha pujat i baixat 30 vegades no ho ha fet cap!!! Primer acompanyat, després tot sol, que el papa estava esgotat de tantes escales, jejej.
veiem, escoltem, admirem, aprenem ... som privilegiats!
Aquesta visita ens ha inspirat per conèixer millor els animals i aprofundir-ne tot fent us de l'aprenentatge significatiu . Ja us explicarem com !
Un dia esgotador, però que ha valgut la pena . Si us agraden els animals i aterreu per Madrid no dubteu en atansar-vos- hi!!
Doncs sí, ja som per aquí amb moltes ganes de tornar a compartir els nostres moments amb vosaltres.
Primer de tot donar-vos les gràcies per totes les vostres paraules de suport, comprensió, ànims .... Us asseguro que m'han servit de molt i m'han donat força per avançar.
També dir-vos que tot ha anat molt i molt bé , estic contenta i satisfeta d'aquestes darreres setmanes . He pogut endinsar-me en tot allò que no em feia sentir bé , no ha estat fàcil ni agradable, enfrontar-se als propis " monstres" fa mal , però ajuda a guarir aquelles ferides que tant necessitem guarir per avançar i intentar ser millors persones . Encara em queda molt camí per fer , però se que he donat grans passes endavant, tot repensant la meva manera de sentir, d'actuar, les meves relacions personals, les meves expectatives ... En una propera entrada m'agradaria compartir una mica aquest procés , perquè segur que teniu moltes coses a dir des de la vostra pròpia experiència. .
De moment ja començo a preparar noves entrades. No hem deixat de fer coses , relaxadament, gaudint-les al màxim, deixant-nos inspirar per elles i pels moments viscuts ...
Us en faig un minúscul avanç :
Fins i tot tinc entrades per penjar de coses que vam fer fa dos anys !!! No pot ser ... a veure si m'hi poso al dia, però és que hi ha tantes coses que m' agradaria compartir ... per no dir res de l'actual situació política: eleccions europees i nous partits d'esquerres ( gràcies, gràcies per fer-nos retornar l'esperança!!) , monarquia / república ... uf, que se m'acumulen jejje.
Ara, el més important però és que estic gaudint al màxim d'aquesta personeta tan extraordinària que és el David , que és el regal més gran que mai podré tenir.
Bé doncs , de nou moltes gràcies i ben aviat ens llegim !!!!
No acostumo a parlar massa sobre mi . Tampoc era aquest l'objectiu del bloc. Però avui sí que vull, i necessito en certa manera , compartir el meu moment personal des d'aquí.
Fa un temps que no em sento bé amb mi mateixa, sobretot pel que fa a la resolució de conflictes amb el David . Tot i que no és un nen de rebequeries ni de plors , hi ha moments en que ,degut a la seva tossuderia i anarquia, és molt difícil poder gestionar-los.
Fa unes setmanes em vaig sentir molt, molt mala mare per aquest tema . I aquest sentiment s'ha anat incrementant , he sentit que, en conseqüència, li fallava al David, a mi mateixa , a l'estil educatiu pel qual hem optat ... Se que no és fàcil , que no ens en ensenyen com educar i menys en els moments " difícils ", però si més no, tot i les errades vull sentir-me en la " línia " del que considero el millor. I m'he sentit força desviada, desbordada , incoherent .Llavors m'he adonat : ja fa massa temps que he de fer certs canvis en la meva vida, ja que hi ha aspectes que m'estan distraient, molestant, apartant del que és realment important , que em destaroten per dins i que em fan reaccionar de maneres que no vull, que no em fan sentir gens bé.
Curiosament vaig trobar un exemple visual de com em sento ben a prop. A casa tenim una habitació " pels trastos" que la majoria de vegades és impracticable i ni tant sols hi podem entrar de la quantitat de coses acumulades ( algunes inservibles, algunes per " reciclar ", algunes "per si un cas" que mai arriba .... ) . De què ens serveix aquesta habitació , doncs ? en un principi havia de ser una mena de " taller " on poder pintar, fer manualitats... i no podem . I llavors em sap greu. He intentat vàries vegades endreçar-la, però continuo acumulant el mateix o coses noves que considero importants tot i saber que no ho són .
Els canvis que cal fer en ella, són els mateixos que he de fer dins meu. Actituds, històries personals , sentiments que he de resoldre per a poder avançar . Endreçar, llançar, desprendre'm .... Ja he començat a fer-ho, curiosament , al mateix temps, vaig sentir la necessitat d' endreçar l'habitació , repassar-ho tot, llançar moltes coses acumulades que no feia servir, reorganitzar ... tot un goig i un descans!!
Interiorment també he sentit aquest alliberament . he mirat dins meu i he vist, tot i que ja ho sabia, allò del que m'havia de desprendre i el que havia de recuperar . Durant anys ho he volgut fer i no havia pogut. Però aquesta vegada tot ha anat sorgint de manera natural.
He de recuperar , per exemple, les estones de silenci, de reflexió, meditació, pregària ... necessito retornar a aquella sensació de connectar- ho tot: ment, cos, esperit ...
Ara necessito més temps per a mi i per a centrar-me en el que vull aconseguir , està en joc tot el que us he explicat abans. Encara em queden força coses a endreçar, dins i fora meu. però , a diferència d'altres vegades, ja estic en marxa, i sembla que per bon camí.
Per això em prenc un " stand by" del bloc. Perquè aquest és el nostre espai per anar compartint com creixem, com aprenem , com pensem ... però vull fer-ho sentit-ho , no únicament anant penjant entrades "perquè toca" , que és quelcom que no he fet mai.
Un stand by ja sabeu que significa : que aviat , en uns dies, en unes setmanes, tornarem a ser per aquí .
Ah, i que no us deixaré de llegir !!
Ens esperareu ?
Us deixo amb aquesta reflexió de Mahatma Gandhi que en aquests moments defineix com m'agradaria sentir-me:
Com ja sabeu, aquesta nit passada , 15 d'abril, es donava un preciós espectacle amb la lluna.
Hi havia un eclipsi lunar , només visible des d'Amèrica i Oceania , que tenia associat un altre fenomen : la lluna de sang , es a dir, que aquesta, en sortir, es podia veure d'un intens color vermell, molt més del que veiem habitualment. Això es donava , especialment, per la suma de l' atmosfera i l'ombra de la Terra projectada sobre la lluna, tot i que en teoria aquesta no s'havia de veure per l'eclipsi.
La atmósfera terrestre es la culpable de que el satélite cambie de color durante el eclipse total de Luna ya que lo lógico sería que no está desapareciese por completo del cielo, sin embargo debido a la inclinación de ambos, la Tierra desvía y absorbe los rayos de color azul del Sol y por ello adquiere una coloración muy similar a la del gran astro en los crepúsculos.
A Lleida, els Amics de la Seu Vella , cada nit de lluna plena, obren el claustre, que és l'únic de tota Europa obert a la ciutat ( habitualment tots són tancats ) , per a poder admirar-la . Aquesta vegada ,amb més raó que mai , no ens ho podíem perdre.
Van apagar les llums del claustre per a poder admirar-la millor. En aquell moment, tot es va omplir de màgia.
Tot i la gent que hi havia , es respectava el silenci i la contemplació .
Quina bellesa, quin moment tant únic i especial ...
Hi havia molts pocs nens , tres en total, als que el David de seguida va anar a conèixer .
Passejar a la nit i en silenci pel mig del claustre , amb la poca llum que entrava des de fora ha estat una experiència preciosa , tot es veu i es sent diferent de durant el dia . No podia deixar de pensar en els milions de persones que durant segles l'han estat visitant, que ja no hi són , però que ella, la Seu , encara hi és vetllant la ciutat ...
Hem estat els primers en entrar al claustre , que poc a poc s'anava omplint de gent que entrava en degoteig... M'ha vingut al cap la primera estrofa de la cançó d'en Sisa , "Qualsevol nit pot sortir el sol "
Fa una nit clara i tranquil·la
hi ha una lluna que fa llum
els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de colors i de perfums ...
Amb aquest lluna vermella que poc a poc , conforme pujava en el cel , s'anava engroguint , el títol de la cançó es fa realitat : qualsevol nit, pot sortir el sol . Certament , aquesta nit ha sortit .
Us l'he perdut ? Doncs agafeu agendes , perquè ens en queden 3 !!! la darrera de totes visible des d'Espanya :
Este es el primer eclipse de luna total de un ciclo de cuatro que se sucederán hasta el 2015, conocido como la tétrada de lunas rojas, el último de ellos podrá verse desde toda España.
Los próximos eclipses totales lunares en los que el mundo podrá ver la Luna de Sangre ocurrirán el 8 de octubre de 2014, el 8 de abril de 2015 y el último será la noche del 28 de septiembre de 2015 y no volverá a ocurrir hasta el año 2032.
Compartim un nou indret molt maco , amb vistes espectaculars i molta tranquil·litat : l' anomenat Balconet de Santa Linya, al terme municipal de Les Avellanes i Santa Linya (La Noguera) , a la serra del Montclús. Es traca d'un espai natural protegit i zona d'aiguabarreig del Segre i el Noguera Pallaresa .
La vista sensacional: les cingleres del Congost del Noguera Pallaresa i al fons el Montsec, la serra de Sant Mamet i Terradets.
Impressionant .
En aquest marc incomparable el David , per iniciativa pròpia, prepara el dinar .
Pa amb tomate , ben sucat i amb un rajolí d'oli verge extra . Quina gana !!
I amb que podem acompanyar el pa ? Tinc una idea !! diu el David. Amb olives tallades !!
No només les vistes ens agraden , les olors del romaní, el timó i d' altres plantes ens envolten per tot arreu.
I els voltors ens sobrevolen , Veure'ls és quelcom màgic , gairebé sense batre les ales fan llargs trajectes aprofitant les corrents tèrmiques de l'aire ....
Quin privilegi !
Aprofitem per continuar aprenent , significativament, sobre les flors i les abelles , mirem el pol·len, els estams, els pètals ...
Amb tantes pedres no podem deixar de fer escultures totalment integrades en la natura ...
Tot marxant ens esperava una sorpresa, com si l'haguessin preparat per a nosaltres:
arnes d'abelles !!!
Ens hem apropat amb el cotxe a la vora, sense baixar cap vidre . Hem recordat tot el que vam aprendre l'altre dia i que ja us vam explicar. Mentre les abelles fan la mel, els arbres es pol·linitzen de la manera més natural i sàvia .
El David, tot observant ha fet un molt bones pregunta : i per on entren les abelles ? .
Com que no ens hem pogut atansar massa a mirar-ho , hem buscat una imatge quan hem arribat a casa : la fletxa blava és un minúscul foradet per on entren , i la fletxa verda assenyala la sortida. També podem veure, en un model diferent del que hem trobat nosaltres, com estan disposats els ruscos en el seu interior.
Doncs ja ho sabeu, si esteu per aquesta zona i us ve de gust, no dubteu en atansar-vos a aquest indret , segur que el gaudireu !!
Fa molt de temps que vaig afegint un munt de pàgines amb recursos que m'agraden a la barra de "marcadors" , però realment és poc pràctic , gens visual , mai no recordo de mirar-m'ho ... Així que ahir m'hi vaig posar, per fi, a mirar com es feia un tauler a Pinterest.
Crec que és una eina genial, a mi em va molt bé cercar a Pinterest tot el que vull i més: és visual, pràctic , permet una bona organització ( això és el millor de tot!!) i és molt fàcil de fer anar .
Hi ha poqueta cosa , tot just l'he acabat de començar. Poc a poc aniré afegint-hi més grans idees i propostes de tanta gent creativa que em vaig trobant a la xarxa, incloent, si no us fa res, les de la gent que ens llegiu . Si mai us trobeu un enllaç vostre que no us agrada que hi sigui, o bé no voleu que ho faci, només cal que m'ho digueu, però si no us importa aviat formareu part del nostre tauler .
Una de les coses que més il·lusió em fa és poder compartir tot el que vaig trobant . A mi Pinterest m'ha servit de molt i ara espero que el nostre també li pugui servir a algú.
Així doncs, benvinguts i benvingudes al nostre tauler!!
Es primavera , els camps s'omplen de flors i sovint veiem com les abelles estan ben enfeinades per fer força mel, menjar-ne i guardar-ne per l'hivern proper.
I ens hem fet la pregunta : com ho fan ?
Primer veiem com les flors tenen pol·len i estams pels que xuclen el nèctar que a les abelles tant els hi agrada
Com que és tant petit i a simple vista no es veu bé, què podem fer per veure'l millor ?
Doncs mirar-lo al microscopi!!
Preparem la mostra ...
I amb molta cura, i més traça perquè costa una mica enfocar-lo bé, el podem veure bé a la pantalla de l'ordinador.
El David s'ha fixat en els granets que envoltaven l'estam, com si fossin "granets de sorra groga" . Doncs sí , aquesta és el pol·len que s'enganxa a les potetes de les abelles quan les estan libant i que deixen al rusc posteriorment .
Hem mirat fotos per internet, i hem tret una idea molt xula d'aquest vídeo d'un CEIP d'un poble de Navarra: . Poso només els enllaços perquè, no se per quina raó , blogger no em deixa penjar els vídeos des del youtube.
Hem fet les cel·les del rusc amb cartolina taronja . Després he trobat un altra idea genial per a fer-los amb rotlles de paper higiènic al blog Relentlessy fun, Deceptively Educational, , que us recomano, i en concret en aquesta entrada .
Amb un centre de flors de feltre que havia fet mesos abans , hem copiat el que fan les abelles . Hem fet petits granets de pol·len amb plastilina groga , i a més a més, les larves en color verd ( no teníem blanc) . Hem simulat amb les nostres mans les potetes de les abelles a les que s'enganxa el pol·len per a poder-lo transportar cap al rusc i cap a d'altres flors.
Amb paper de seda de color groc hem fet el nèctar. Hem simulat la llengua i la manera de fer de les abelles, tot xuclant amb una palleta - sense foto, snif - L'hem posat a dins el rusc , on el deixen per a que les larves es puguin alimentar . El mateix vídeo explica com les abelles es posen a sobre de les cel·les agitant les ales molt fort i molt ràpid, per a que així, l'aigua s'evapori i quedi la MEL , que serà el seu aliment.
També hem vist com posen una capa de cera a sobre la cel·la per a que la mel no s'assequi i quedi amb aquella textura que tant ens agrada .
Quan el papa ha arribat a casa li ha explicat tot el procés tot content .
I ... que ens va inspirar a fer aquesta petita investigació ?
Primer de tot hem vist la mel dins les cel·les de les arnes . Aquí podeu veure com les posen primer en camps d'arbres fruiters per tal de pol·linitzar-los i d'aconseguir mel. Tothom se'n beneficia ! Després les mateixes arnes aniran a camps de romaní fins acabar al vell mig de les muntanyes .
Tot seguit el Dani ens ha ensenyat com s'extreu la mel , d'una manera totalment manual. Fins i tot ens ha fet vestir d'apicultors !! Les peces es posen de manera vertical i ben collades en un gran recipient d'acer inoxidable .
Aquí hem pogut veure de primera mà les larves de les abelles
Un cop posades i amb una maneta s'han de fer rodar molt fort i ràpid . D'aquesta manera i gràcies a la força centrífuga, la mel surt disparada del rusc cap a les vores del cilindre .
Ho comprovem ? mmmm, que bona !!!! Al David li ha encantat i això que a casa mai en vol de mel . Un pas més a tastar coses noves !!
La mel va lliscant per les vores del cilindre i cau cap a baix , on hi ha una petita aixeta per la qual surt la mel.
Ens hem pogut endur a casa un potet per a degustar-la i recordar tot el procés . Boníssima !!
Continuarem coneixent el món de les abelles, que és molt interessant . I ja començo a buscar activitats entorn de la força centrífuga .... sort que en tenim de Pinterest i de tanta gent que comparteix bones idees !!
