dissabte, 29 de setembre del 2012

A mig camí de l'infinit



L'altre dia el David i el papa van pujar fins dalt de tot del campanar de la Seu Vella.
60 mts. 238 esgraons.

Fa cents anys el poeta Magí Morera va escriure aquest poema al campanar que reflecteix la seva bellesa i la sensació tan especial que sents en pujar-hi.


A mig camí de l'infinit

A dalt de la montanya que domina 
la hermosura dels termes lleidatans, 
s'axeca un campanar fet per titans 
ó per homes de rassa gegantina.

Quan guayta cap avall, l'aygua vehina 
del riu li dona espill y l'horta encants; 
y guaytant cap amunt, toca amb les mans 
y conversa amb la lluna y la boyrina.

Pugemhi, donchs... l'escala cargolada 
qu'als ulls dona mareig y al cor neguit 
sembla qu'estigui desde'l cel penjada.

Y amunt, amunt, ja ets dalt, ara, esperit, 
si't sents d'áliga'l cor, pren revolada, 
que ja ets a mitx camí del infinit!

Magi Morera, 1912

Aquí la traducció en castellà :

A medio camino del infinito

En lo alto de la montaña que domina
la hermosura de tierras leridanas,
se levanta un campanario hecho por titanes
o por hombres de raza gigantesca.

Cuando hacia abajo mira, el agua vecina
del rio le da espejo y la huerta encanto;
y mirando hacia arriba , toca con las manos
y conversa con la luna y la nieblina.

Subamos entonces la escalera caracolada
que a los ojos marea y al corazon inquieta 
parece que esté desde el cielo colgada.

Arriba,arriba,ya estás en lo alto,ahora,espíritu,
si te sientes el corazón de águila  ,coge el vuelo
que ya estás a medio camino del infinito.



uf, encara ens queden 119 esgraons més !!!!

Mirem les campanes, les petites ... la gran . De més aprop impossible
Fins i tot , en aquest moment , les han sentit repicar ! Quin ensurt !!
Sabeu que totes les campanes tenen un nom ?
 Els seus són: Bàrbara, Crist, Marieta, Meuca i Puríssima. 



Podem veure tota la ciutat, el riu ,on anem a donar de menjar els ànecs,
que la travessa, que llarg es veu des d'aquí !!

Certament estem més aprop del cel... i alhora la ciutat resta als nostres peus

 El conjunt monumental del Turó de la Seu Vella compren l'edifici de la Seu Vella, la Canonja, la Suda o castell del rei, els baluards i les muralles que l'envolten. Està situat al centre de Lleida, és la part més elevada de la ciutat dominant tota la Plana del Segre.


El claustre de la Seu , amb arcades romàniques i gòtiques, esdevé el
millor mirador de Lleida, ja que és obert per una banda a la ciutat.
 ( característica molt poc freqüent) 

Toquem pedres centenàries ...
quants esdeveniments joiosos i tristos han viscut!!

I així... fins la  propera ....

Si voleu més informació, aquí us deixo uns links on trobar-la:




Bon cap de setmana !!






7 comentaris:

  1. Qué vistas tan preciosas.
    Es una suerte poder hacer tantas excursiones.
    Besos y me quedo esperando la próxima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estoy segura que en Casablanca también hay preciosos y emblemáticos monumentos para visitar y de los que disfrutar aprendiendo. Seguro que a B. le encanta corretear por ellos.

      un abrazo

      Elimina
  2. Preciós!!! Un paisatge "impagable".
    M'ho apunto pq aquesta tardor estarà plena de sortides familiar (Si deixa de ploure...)
    Petonets i bon cap de setmana!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Olga

      Crec que a tu, com a experta en art, t'encantarà. Tinc un amic de belles arts, un artista increible, que quan la conèixer no parava de dir ...." pero que tesoro, que tesoro teneis aquí ... " Li va fer milers de fotos.

      Una abraçada

      Elimina
  3. Últimament m'he aficionat al teu blog, el vaig descobrir per casualitat i ja m'hi he quedat.

    Que bonica la Seu, té algo d'especial, avui hi pujarem natres, però no al campanar, anirem a veure la recreació de les noces de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó.
    Bona festa major!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola !! Benvinguda doncs... nosaltres també ho teníem en ment d'anar-hi... a veure si no torna a ploure com ahir !!

      Una abraçada

      Elimina
  4. Quina visita més xula! Sens dubte, algún dia la farem perquè anem molt a Monzón, una població relativament propera a Lleida.
    Una abraçada!!!

    ResponElimina