Avui fa una setmana ...

...que el David va al cole " del grans". 2 línies de 27 nens i nenes  cadascuna.

Com diem per aquí... feliç com un anís

Com ha anat ? 

Doncs la mar de bé, des del primer moment ni una llàgrima, ni un emprenyament, ni demanar  per la mama o el papa.

Només entrar a la seva classe per primera vegada ja va anar directe cap a la capsa dels cotxes, camions, etc, etc En va treure uns quants i va començar a jugar-hi. La seva mestra, la Núria, diu que tot el matí ha estat integrat, com si hagués anat de tota la vida a aquella escola, i així durant tota la setmana.

Ha anat uns dies només al matí (9h- 12.30h) , perquè com que a la tarda fa unes 2h de migdiada, li volíem anar escurçant poc a poc.  Des de dimarts hi va també de 15h a 16.30h ( una mica punyeta d'horari, que el cole està a 1,5 km de casa i jo no condueixo, però que hi farem....).  També content, rialler, tranquil ....

Cada matí quan el deixo ell entra a la classe, jo li dic "David, un petó, que marxo " em fa un petonet mentre continua jugant, no sigui cas que perdi cap minut, jejej. "Adéu mama", "Adéu David bonic , fins després" .

Doncs sí, a vegades ens agrada dir que sembla que  és un nen "carpem diem " que significa " gaudeix, aprofita, conrea el moment present ".

Sabem que el procés pot tenir daltabaixos, però intentarem ser al seu costat de la manera més respectuosa que puguem ( i sapiguem) i acompanyar-lo en les seves emocions siguin les que siguin . A veure si ens en sortim si arriba el moment.