dijous, 20 de setembre de 2012

Avui fa una setmana ...



...que el David va al cole " del grans". 2 línies de 27 nens i nenes  cadascuna.

Com diem per aquí... feliç com un anís
Com ha anat ? 

Doncs la mar de bé, des del primer moment ni una llàgrima, ni un emprenyament, ni demanar  per la mama o el papa.

Només entrar a la seva classe per primera vegada ja va anar directe cap a la capsa dels cotxes, camions, etc, etc En va treure uns quants i va començar a jugar-hi. La seva mestra, la Núria, diu que tot el matí ha estat integrat, com si hagués anat de tota la vida a aquella escola, i així durant tota la setmana.

Ha anat uns dies només al matí (9h- 12.30h) , perquè com que a la tarda fa unes 2h de migdiada, li volíem anar escurçant poc a poc.  Des de dimarts hi va també de 15h a 16.30h ( una mica punyeta d'horari, que el cole està a 1,5 km de casa i jo no condueixo, però que hi farem....).  També content, rialler, tranquil ....





Cada matí quan el deixo ell entra a la classe, jo li dic "David, un petó, que marxo " em fa un petonet mentre continua jugant, no sigui cas que perdi cap minut, jejej. "Adéu mama", "Adéu David bonic , fins després" .

Doncs sí, a vegades ens agrada dir que sembla que  és un nen "carpem diem " que significa " gaudeix, aprofita, conrea el moment present ".

Sabem que el procés pot tenir daltabaixos, però intentarem ser al seu costat de la manera més respectuosa que puguem ( i sapiguem) i acompanyar-lo en les seves emocions siguin les que siguin . A veure si ens en sortim si arriba el moment.




8 comentaris:

  1. Que bé!!! m'alegre de que tot ixquera be, de segur que s'ho passarà d'alló més be!!!
    Besets!!!

    ResponElimina
  2. Que bien!!! Que alegría!!! dejarlos contentos y tranquilos es lo mejor que puede pasar!!!

    ResponElimina
  3. Què bé que s'hagi adaptat tan bé!! La meva filla també ha començat P3 aquests dies. També va contenta, però és que per a ella és més fàcil perquè té els germans allà. Esperem que tot continuï igual de bé!

    ResponElimina
  4. Una imagen vale más que mil palabras, ¡se le ve radiante!, como me alegra tan buen comienzo :)
    Por cierto te he dejado un premio en nuestro blog
    http://mipequenodragon.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  5. QUé bien, como me alegro que haya sido tan progresivo y que haya ido de maravilla desde el principio!!

    ResponElimina
  6. Que bé !!!!

    Als meus fills al principi, a P3, els va costar bastant. És molt dur, per a ells i per nosaltres.
    És estupendo que el David vagi tant feliç!!!

    Petons

    ResponElimina
  7. Me alegro que el peque este contento eso es lo que importa siempre
    su felicidad.

    Besitos

    ResponElimina