CosmoCaixa BCN

Fa uns mesos, al març , vam anar a fer una visita al Museu de la Ciència- CosmoCaixa de Barcelona . La veritat és que val molt la pena: és un espai privilegiat per a experimentar,observar,  tocar, mirar, sentir, explorar, descobrir, preguntar, admirar, sorprendre's ... tot un regal per a aprendre gaudint . 

Com que no vam poder acabar de veure'l tot, la setmana passada hi vam tornar per unes visites interactives que teniem pendents.

Es tracta d'un edifici renovat, amb grans espais per a moure't amb facilitat, sense barreres, lluminós i ben senyalitzat , on la major part de les coses són interactives, amb una petita explicació de com fer-les anar i el perquè de la seva reacció, tot aplicant-ho a la vida quotidiana .

El  preu de les entrades està molt bé, són preus molt assequibles, a més a més et serveixen per un altre dia si hi vols tornar. Això sí, el preu del pàrking és molt car ( 2,50€ l'hora) tot i que en regalen 2h de franc amb l'entrada al museu, sempre en fas més. 

Hi ha diferents seccions , planetari, prehistòria .... fins i tot una recreació d'un bosc humit.

Ens agradaria compartir-ho amb vosaltres :

El pèndul de Foucault i el moviment de la terra..
 pilotes que es mouen diferent  i pals que cauen, perquè serà ?

giro, giro .... bombolletes ... raigs de llum... ai! que crema ?

Forces diferents, inèrcies .....

Podem tocar, moure, experimentar ... tot activament 

llum i colors, que divertit !!

aireeeeeeeeeeeeeeeee ....

L'aquari del bosc humit, una observació relaxada 

Fa uns dies hi vam tornar, aprofitant que havíem de passar per Barna  ...

Aquesta vegada vam aprofitar per fer les dues visites interactives , una de la que en teníem moltes ganes, xula, però ens va decebre una mica, ja que no es corresponia amb la imatge que mostraven les fotos que la publicitaven. Es tracta del Planetari Bombolla,  un planetari petitet , fet per a explicar el sistema solar als més petits ( 3- 8 anys ) . Pensàvem que podríem tocar els planetes i no, no ha pogut ser. Tot i així  la monitora, la Irene, ens ho ha explicat tot la mar de bé. 

En aquesta entrada us explicàvem la passió del David pels planetes , així que: super atent i alhora una mica tristot :

-" mama, puc tocar ?"

-" no David bonic no podem, però no passa res, mirem i escoltem que és molt xulo , què et sembla ? "

-" mama ...puc tocar ? " ....

snif

Sols, lluna ,terra, eclipsis ....

Els diferents planetes en proporció, una  mini projecció d'estels ...

Després hem aprofitat i hem fet la visita a la secció "Click":

És un espai perquè els més menuts gaudeixin de les descobertes científiques a través del joc i l’observació. 

Gràcies a la tasca d’un monitor especialitzat de CosmoCaixa i els seus acompanyants, els nens i les nenes podran experimentar en un espai ple de miralls, lupes, remolins d’aigua i vaixells que no s’enfonsen, màquines que ens permeten aixecar el pes d’un hipopòtam, estris per fer bombolles de sabó gegants o mecanismes per crear música o notar la força del vent. 

Aquestes primeres descobertes científiques per a nens i nenes de 3 a 6 anys els donaran les claus per a una futura comprensió de la realitat i del mètode científic.

 Genial !!

Tot es mou !!!

remolins i força de l'aigua, moviment, sempre moviment ....
que bé ! a casa no ho podem fer !! o sí ?

Ombres, aire , aigua , bombolles ... de tot de tot. 

Nens i nenes jugant plegats, respectant-se interaccionant.... És veritat que els pares i mares ( 1 per nen/a) hi eren per allà , però crec que, quan els petits estan interessats en allò que fan, els hi surt espontàniament el joc respectuós ... No ho veieu així ? ( Tret d'alguna excepció, és clar, que vam tenir un experiència amb un nen que em va donar molt que pensar, ja us l'explicaré). 

El petit Arquímedes ....

Escoltem, intervenim, preguntem ..... que bé !!!

Ens ho hem passat tots la mar de bé, recordant, redescobrint ( quantes coses que hem oblidat, no ? ) , veient  al David, i a la resta de nens i nenes, molt content i amb ganes de tocar-ho tot. Clar que sí, per això hi és !.

També hi ha un Cosmocaixa a Madrid de característiques similars, i a cada província catalana un Caixafòrum on  fan activitatas que valen molt la pena. Nosaltres ja les tenim a l'agenda.

Us deixo aquí el link als centres.

Bon cap de setmana !! 

Llum, ombres... s'aixeca el teló !

Ja feia mesos que tenia ganes de fer aquesta activitat, ombres xineses, penombra, contes, fantasia...

Doncs després de sopar m'he decidit :

La primera pregunta :què vull fer ? ho tenia clar , el conte " A què té gust la lluna ?" . Ens va agradar molt quan el vam agafar de la biblio ... novament no hi ha dolents, és una història màgica de cooperació on tots surten guanyant. 

La segona pregunta: com ? amb ombres xineses ( és tan bonic !!!) A més a més en podem aprendre tant de la llum, dels colors....

I la tercera ... com ho faig ? què tinc ? .... doncs he agafat un marc de fotos gran, he enganxat al vidre paper vegetal que tenia de la taula de llum amb cel:lo. L'he aguantat de peu amb llibres davant i darrera: ja tinc la pantalla !!! vaja, no per gaires trotes, però per aquest cop servirà, si veiem que és un bon recurs ja li posaríem unes potetes.

Tenia unes quantes siluetes d'animals  que encara s'havien d'imprimir, doncs dit i fet ! en cartolina i tris, tras, mentre els meus homes recollien la cuina, les he retallat i els hi he enganxat un palet de "pinxito". He agafat un tros de porexpàn i ja està tot !!

"Nois, endavant, comença l'espectacle !!!! "

A què té gust la lluna ?
(¿A que sabe la luna ?)

Hi havia una vegada una tortuga que va pensar que li agradaria pujar al cim d'una muntanya. Poc a poc va trescar fins a dalt i va poder observar la lluna. Mirant, mirant va desitjar quin gust devia tenir aquella lluna tant grossa i rodona, clara i bonica…  De què deu fer gust la lluna? – va dir-se.

La lluna en veure que la tortuga aixecava el cap i la closca per atansar-se-li va pensar que era un joc i amb un gràcil moviment va moure's una mica enrera… Ai, la tortuga gairebé la tocava, però no hi arribava així que va decidir demanar ajut:
- Elefant! Vine!
I l'elefant va venir.
- Puja a sobre de la meva closca i segur que la podrem provar!
I l'elefant ho va fer, però la lluna, divertida, va retirar-se una mica més.

 

Com que tampoc hi arribaven van voler cridar la girafa:

- Girafa! Vine!!

I la Girafa va venir. I l'elefant amb la seva gran veuassa li va explicar:

- Puja a sobre el meu llom i segur que tocarem la lluna! Au, va!

I la Girafa hi va pujar, però va tornar a passar el mateix: la lluna amb un lleuger saltiró va moure's una mica més amunt i no la va poder tocar. Una mica sorpresos els tres animals varen dir:- Lleó, vine!

I el lleó va córrer a ajudar-los. I altre cop el mateix, un saltiró i la lluna va marxar cap a munt. Mmm, ja tenien un ajudant pensat, i van cridar:
- Guineu, vine!!
I la guineu va venir, va pujar d'un salt àgil sobre el llom del lleó, va allargar el caparró, però no! La lluna va tornar a girar i, alehop!, cap a munt altra vegada! Sabeu qui van cridar? Sí, al mico!

- Mico, vine!!

I el mico va venir. Ara, sí, n'estaven convençuts, perquè els micos són molt ràpids, sabeu? Va allargar el braç, va allargar la mà i… tampoc!! Ah, que llesta la lluna, ja els veia venir abans que la toquessin… Uf, i ara què? Qui els quedava per col·laborar? Bé, era petitó, però estava allà ben a propet…

Ratolí, vine!!!

I el ratolí va venir. Va pujar sobre la closca de la tortuga,
sobre el llom de l'elefant,sobre el llom de la girafa,
sobre el llom del lleó,
sobre el llom de la guineu i
sobre el caparró del mico i
la lluna se'l va mirar… i va pensar… ja ja ja… "quin animal més petitó", no val la pena que em mogui, a més, ja començo a estar cansada d'aquest joc.


Ai, ai, ai, i sabeu que va passar? Que el ratolí la va tocar! I d'una mossegada li va prendre un tros, un trosset ben petitó però suficient per tots plegats…
- Oh!!! De què fa gust? – van exclamar tots.
- tasteu-la, tasteu-la…. - els deia mentre els hi passava el tros de lluna.


Cadascun va mossegar-lo abans de passar-lo a l'altre i, endevineu… Cadascun va trobar que tenia gust d'allò que més li agradava.. Què li agrada al mico? I a la guineu? Al lleó? , la girafa, l'elefant i la tortuga?


Van quedar tant satisfets de la fita aconseguida que aquella nit van arraulir-se ben juntets i van adormir-se al costat d'una pedra i van dormir acompanyats.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte s'ha acabat!

Val a dir que hem fet dues sessions, la primera pare i fill l'han vist abraçadets en silenci, la segona ha estat un un " passi" especial on veure tots el truquis de l'obra, participar en directe de la mateixa i fer fotos !!
I... el que més il·lusió m'ha fet, quan hem acabat el David picava de mans tot dient : "Un altra, un altra ..." . No se d'on ho haurà tret... però m'ha emocionat i tot .............. aiiiiiiiiiii. Què bonic és ser mare !

I per a vosaltres... de què té gust la lluna ?

Editorial: Kalandraka

Texto e ilustraciones:

MICHAEL GREJNIEC

Traducción:
CARMEN BARREIRO

Llum i colors amb oueres

M'agraden molt els colors projectats !!

Ja fa temps que amb el David anem coneixent els cromatismes. Com que va a la classe de l'arc de santmartí ha estat molt motivat , des del principi de curs s'ha interessat molts pels colors  i com a partir dels primaris en surten els secundaris i així fem l'arc !!! És com màgia !!! Ja sap que barrejant-los entre sí en  surten uns altres i la majoria de vegades els encerta abans de fer-ho : "groc i vermell: taronja !!! "

Ahir vaig tenir una idea per continuar en aquesta línia:

Vaig agafar unes oueres i les vaig foradar pel " cul ", fent un cercle. Aquest el vaig cobrir amb paper de cel·lofana plastificat i empegat.

Després vaig retallar uns cercles petits que es poguessin posar com a petites pantalles . Potser una imatge és millor que l'explicació:

Després ho he clavat ( amb els tees !) en un totxo de porexpan. He posat una lampara tapada per tots costats menys per un i  ... "vualà !" . Els colors es projecten a la paret !! i a les nostres mans, i a la roba si ens posem al davant .....

Mirem els colors de la paret ... vermell, groc, blau... experimentem ....posem  pantalletes al davant dels cercles ( aquesta part l'he de perfeccionar per a que sigui més senzill pel David, tot i que se n'ha sortit prou bé ).

El color vermell amb la pantalleta groga es torna taronja, amb el blau lila ....  Tot això ja ho sabiem, però sempre ens agrada redescobrir....

Continuem experimentant una bona estona, redescobrint la relació entre colors, amb la llum, amb la distància : si encenem la llum de l'habitació els colors no es veuen tant, si destapem la lampara tampoc , si l'apropem a l'ouera es projecten més petits els cercles , si l'allunyem són més grans .... que xulo !!!

No és quelcom màgic ?









I, novament, són activitats que ens mostren esdeveniments que formen part del nostre dia a dia ... amb senzillesa , amb entusiasme, amb esperit de descoberta i de meravellar-nos del que ens envolta ....

Sun catchers

Uns trossos de paper de celofàn plastificats, una cartolina negra, pegament, fil de pescar , un artista i poca cosa més....