dimecres, 9 de maig de 2012

Llum, ombres... s'aixeca el teló !

Ja feia mesos que tenia ganes de fer aquesta activitat, ombres xineses, penombra, contes, fantasia...

Doncs després de sopar m'he decidit :

La primera pregunta :què vull fer ? ho tenia clar , el conte " A què té gust la lluna ?" . Ens va agradar molt quan el vam agafar de la biblio ... novament no hi ha dolents, és una història màgica de cooperació on tots surten guanyant. 
La segona pregunta: com ? amb ombres xineses ( és tan bonic !!!) A més a més en podem aprendre tant de la llum, dels colors....
I la tercera ... com ho faig ? què tinc ? .... doncs he agafat un marc de fotos gran, he enganxat al vidre paper vegetal que tenia de la taula de llum amb cel:lo. L'he aguantat de peu amb llibres davant i darrera: ja tinc la pantalla !!! vaja, no per gaires trotes, però per aquest cop servirà, si veiem que és un bon recurs ja li posaríem unes potetes.
Tenia unes quantes siluetes d'animals  que encara s'havien d'imprimir, doncs dit i fet ! en cartolina i tris, tras, mentre els meus homes recollien la cuina, les he retallat i els hi he enganxat un palet de "pinxito". He agafat un tros de porexpàn i ja està tot !!

"Nois, endavant, comença l'espectacle !!!! "

A què té gust la lluna ?
(¿A que sabe la luna ?)

Hi havia una vegada una tortuga que va pensar que li agradaria pujar al cim d'una muntanya. Poc a poc va trescar fins a dalt i va poder observar la lluna. Mirant, mirant va desitjar quin gust devia tenir aquella lluna tant grossa i rodona, clara i bonica…  De què deu fer gust la lluna? – va dir-se.
La lluna en veure que la tortuga aixecava el cap i la closca per atansar-se-li va pensar que era un joc i amb un gràcil moviment va moure's una mica enrera… Ai, la tortuga gairebé la tocava, però no hi arribava així que va decidir demanar ajut:
- Elefant! Vine!
I l'elefant va venir.
- Puja a sobre de la meva closca i segur que la podrem provar!
I l'elefant ho va fer, però la lluna, divertida, va retirar-se una mica més.


 
Com que tampoc hi arribaven van voler cridar la girafa:
- Girafa! Vine!!
I la Girafa va venir. I l'elefant amb la seva gran veuassa li va explicar:
- Puja a sobre el meu llom i segur que tocarem la lluna! Au, va!
I la Girafa hi va pujar, però va tornar a passar el mateix: la lluna amb un lleuger saltiró va moure's una mica més amunt i no la va poder tocar. Una mica sorpresos els tres animals varen dir:- Lleó, vine!
I el lleó va córrer a ajudar-los. I altre cop el mateix, un saltiró i la lluna va marxar cap a munt. Mmm, ja tenien un ajudant pensat, i van cridar:
- Guineu, vine!!
I la guineu va venir, va pujar d'un salt àgil sobre el llom del lleó, va allargar el caparró, però no! La lluna va tornar a girar i, alehop!, cap a munt altra vegada! Sabeu qui van cridar? Sí, al mico!

- Mico, vine!!


I el mico va venir. Ara, sí, n'estaven convençuts, perquè els micos són molt ràpids, sabeu? Va allargar el braç, va allargar la mà i… tampoc!! Ah, que llesta la lluna, ja els veia venir abans que la toquessin… Uf, i ara què? Qui els quedava per col·laborar? Bé, era petitó, però estava allà ben a propet…
Ratolí, vine!!!
I el ratolí va venir. Va pujar sobre la closca de la tortuga,
sobre el llom de l'elefant,
sobre el llom de la girafa,
sobre el llom del lleó,
sobre el llom de la guineu i
sobre el caparró del mico i

la lluna se'l va mirar… i va pensar… ja ja ja… "quin animal més petitó", no val la pena que em mogui, a més, ja començo a estar cansada d'aquest joc.


Ai, ai, ai, i sabeu que va passar? Que el ratolí la va tocar! I d'una mossegada li va prendre un tros, un trosset ben petitó però suficient per tots plegats…
- Oh!!! De què fa gust? – van exclamar tots.
- tasteu-la, tasteu-la…. - els deia mentre els hi passava el tros de lluna.


Cadascun va mossegar-lo abans de passar-lo a l'altre i, endevineu… Cadascun va trobar que tenia gust d'allò que més li agradava.. Què li agrada al mico? I a la guineu? Al lleó? , la girafa, l'elefant i la tortuga?


Van quedar tant satisfets de la fita aconseguida que aquella nit van arraulir-se ben juntets i van adormir-se al costat d'una pedra i van dormir acompanyats.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat i aquest conte s'ha acabat!


Val a dir que hem fet dues sessions, la primera pare i fill l'han vist abraçadets en silenci, la segona ha estat un un " passi" especial on veure tots el truquis de l'obra, participar en directe de la mateixa i fer fotos !!
I... el que més il·lusió m'ha fet, quan hem acabat el David picava de mans tot dient : "Un altra, un altra ..." . No se d'on ho haurà tret... però m'ha emocionat i tot .............. aiiiiiiiiiii. Què bonic és ser mare !


I per a vosaltres... de què té gust la lluna ?









Editorial: Kalandraka
Texto e ilustraciones:
MICHAEL GREJNIEC
Traducción:
CARMEN BARREIRO

12 comentaris:

  1. Camino, qué bonito os ha quedado!! Me encanta!! Qué cara de concentración y satisfacción tiene David en las fotos. Este lo hicimos con la luz negra y es uno de los preferidos de Acher (y mío también!)
    Muy buena idea la del marco, queda muy claro y bien!
    Ahora estoy haciendo yo el de ¡qué susto caracol! Tengo las siluetas, pero lo haremos en la sábana grande que no tengo ganas de hacer más accesorios, jeje.
    Un besico!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pero mi vida...que haces levantada a estas horas ? jeje
      Síii, nos hemos acordado de vosotros cuando lo explicábamos !!!! Me gusta mucho este cuento .

      A mi también me encanta la expresión de David , mirando, remirando, tocando, clavando los animales ....

      Yo estoy intentando que Ramon ponga una " sirga" de pared a pared para poder colgar la sábana grande de manera permanente, que con mi "altura" estoy harta de subir y bajar escaleras para colgarla de la estanteria, jejej. A ver si este finde puede...

      Besitossssssssss

      Elimina
  2. Q cuento mas chulo!no lo conocia... Un besito!

    ResponElimina
  3. Ostres m'ha encantat! Els meus fills es quedaríen al.lucinats! M'apunto la idea, encara que probare amb el llensol que comenteu ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola !

      Si vols fer aquest conte et puc enviar la plantilla dels animals, així no cal que els busquis ( jo m'hi vaig passar una bona estona, tot i n'hi havia molts ).

      Me'n alegro que us agradi !!!

      Elimina
    2. Ostres doncs estaria genial !!! Aquest conte l'hem tret varies vegades de la biblioteca i els encanta. Moltes gracies ... Necessitaries el meu e-mail no???

      Elimina
    3. Sí, en tot cas si no el vols deixar aquí envia'm tu un mail a caminemplegats@gmail.com i t'ho envio, ok ?

      Elimina
  4. Qué bonito Camino.
    Qué ganas me han dado de acurrucarnos mi peque y yo en un rinconcito de tu casa para ver y escuchar el cuento nosotros también.
    Es que las sombras y la penumbra invitan a la relajación.
    Creo que has conseguido un ambiente muy especial.
    Saludos

    ResponElimina
  5. A Ernesto aún no se lo he leido, pero en el cole lo leo muuuchas veces, lo saco muchas semanas de la biblioteca y les encanta que se lo cuente y lo dibujemos. Tenemos preparado un teatrillo de sombras pero para otro cuento, a ver si también lo hago con Ernestico, qué bonica entrada Camino. Saludicos soleados.

    ResponElimina
  6. Guau!! Me encanta! Una de estas tardes de otoño lo hacemos fijo. a ver si me pongo con el material y voy buscando el rinconcito adecuado.
    ¡Gracias por compartir!

    ResponElimina
  7. Genial! Just el meu petit ha escollit aquest conte per explicar-lo i li intentaré fer amb titelles. El que no tinc massa clar és preparar les ombres xineses per l'escola però si que miraré de fer-ho per casa. Espero que en pugui gaudir tant com ho heu fet vosaltres!!

    ResponElimina