El cargol i l'herbeta de poliol

Aquest matí hem anat al mercat i hem tornat amb cargols, uns quants els hem fet a la llauna amb herbetes....mmmmm.
Uns altres els hi han donat al David a la paradeta on els venien per a que el cuidés. Perfecte !

Els hi hem preparat un bon cau, el David ha triat on els volia posar i ha anat directe a la galleda on teníem els enciams de l'hort del padrí i els hi ha donat  tot seguit. Pobrets, estaven afamats !!
Ha estat una bona estona contemplant-los. Com es nota que a l'escola bressol han passat vàries setmanes observant-los, aprenent com es mouen, què mengen, etc.




Aprofitant aquest esdeveniment, mentre ell feia la migdiada  ( supercurta avui !!) he agafat la goma eva que tenia per casa i he intentat fer una versió d'un dels contes que han treballat molt a l'escola: "El cargol i l'herbeta de poliol", què és molt boniquet i el més important : no hi ha dolents !! Tots els personatges són bons .


Hi ha diferents versions on surten diferents animals. Com que tenia la idea de fer animals petits, me'ls he inventat. però a fe de Déu que ben inventats !!! sobretot en tamany !! Tots m'han sortit de la mateixa mida, riute'n tu de les proporcions exactes : la marieta és igual de gran que el gat, au ! que et penses ? les marietes de casa nostra estan molt ben cuidades , jejej. Sembla transgènica i tot !


He fet els animals de manera que es poguessin enganxar uns amb els altres amb velcro, ja veureu perquè....


Aquí teniu el conte versionat. Hem aprofitat els animalons que he posat per cantar les cançons corresponents :

EL CARGOL I L'HERBETA DE POLIOL

Una vegada hi havia un cargol que era com tots els cargols. Tenia dues banyes, una closca i caminava molt a poc a poc. La cosa que li feia més il·lusió era conèixer el Sol. Per això, un dia, el cargol es va posar a caminar cap al Sol.

Aprofitant que tenim una muntanya podem cantar:

http://www.youtube.com/watch?v=u6AQvxAgb1o&feature=related

Cargol, treu banya, puja a la muntanya

cargol treu ví, puja al muntanyí

-Si camino i camino cap al Sol, arribaré fins alla on surt i li podré dir hola.

I podem cantar: http://www.youtube.com/watch?v=U4rCls1jMY4

Sol, solet,

vine'm a veure (2)

Sol, solet, vine'm a veure que tinc fred

El cargol va caminar i caminar cap alla on surt  el Sol, però mai no hi arribava, perquè el Sol viu molt Iluny. Ara bé, es va cansar molt. I cosa encara pitjor: va agafar mal de panxa.

Quin mal de panxa que tenia el pobre cargol!! No sabia que fer perquè li passés. Fins que va tenir una idea. "Ja sé que faré", va pensar el cargol. "Buscaré una herba de poliol, I'arrencaré i me'n faré unes sopes. Em prendré les sopes i el mal de panxa em passara".

I ben content, el cargol va buscar i buscar, fins que va trobar una herba de poliol.

L'herba de poliol era alta i feia molt de goig. El cargol es va posar a estirar-la. Pero vet aquí que l'herba era tan forta que, per molt que estirava, no aconseguia arrencar-la.






Per alla passava una granota, verda com un enciam,- NO NO , AQUÍ HE POSAT UNA MARIETA ENORRRRRRRRRRRRRRME !! Així doncs canviem la granota, que també són molt maques, per la mega marieta.

I cantem :http://www.youtube.com/watch?v=68_3MQT-5WU

Marieta vola vola

tu que portes camisola,

si m'ensenyes el camí del cel

et donaré pa i mel

 Només de veure el cargol que estirava, li va preguntar:
-Que fas?
I el cargol va respondre cantant:

Vull arrencar aquesta herbeta, aquesta herbeta
Vull arrencar aquesta herbeta de poliol
-Que he agafat mal de panxa anant a veure d'on surt el sol.

I la marieta , com que va veure que tot sol el cargol no se'n sortia, el va voler ajudar. Es va agafar ben fort a la closca del cargol i va estirar amb ell. Però per molt que el cargol i la marieta estiraven, no aconseguien arrencar l'herba de poliol.

Al cap d'una estona va passar per alla una tortuga.

Cantem la cançó de la tortuga ?

http://www.youtube.com/watch?v=nI1ESzRNJbg

1,2 i 3 la tortuga, la tortuga

1,2 i 3 la tortuga ja no hi és

mireu com balla la tortuga ballagura, ballarà (2)

Quan va veure el cargol i la marieta, els va preguntar:

-Que feu?

I la marieta va respondre cantant:
http://www.youtube.com/watch?v=LaAxSAwsddM&feature=related

Ajudem el cargol a arrencar l'herba, a arrencar I'herba

Ajudem el cargol a arrencar l'herba de poliol.

-Que ha agafat mal de panxa anant a veure d'on surt el sol .

I la tortuga , quan es va adonar que el cargol i la marieta necessitaven un cop de mà, va decidir ajudar-los a arrencar l'herba de poliol. la tortuga es va agafar ben fort a la marieta  i es va posar a estirar. Però per molt que el cargol, la marieta i la tortuga  estiraven, l'herba de poliol no es deixava arrencar.

Més tard, va passar per allà un gat .Era un gat negre que tenia una cua tan llarga, que la portava ben enroscada perquè no li toqués a terra. Quan el gat va veure el cargol, la marieta i la tortuga  els va preguntar:

-Que feu?

I van  respondre cantant: http://www.youtube.com/watch?v=LaAxSAwsddM&feature=related  '
Ajudem el cargol a arrencar l'herba, a arrencar l'herba

Ajudem el cargol a arrencar l'herba de poliol.

-Que ha agafat mal de panxa anant a veure com surt el sol.

I com que el gat va veure que el cargol, la marieta i la tortuga no se'n sortien, els va voler ajudar a arrencar l'herba de poliol. Per això es va agafar ben fort a la closca de la tortuga  i es va posar a estirar.

.

I estira que estiraras, ves per on que el cargol, la tortuga, la marieta i  el gat i no van aconseguir arrencar l'herba de poliol. Tot i que no van aconseguir arrencar-la, van estirar tan fort que van veure caure de cul a terra.

Patapam! I van quedar en silenci absolut.

Fins que al cargol se li va escapar el riure.

-Ha, ha, ha -reia el cargol-. Quina patacada! Ha, ha, ha!

I és ciar, el cargol va encomanar el riure a la marieta. I la marieta el va encomanar a la tortuga que la  va encomanar al gat. I van acabar tots plegats petant-se de riure.

l és clar, quan ja feia una bona estona que reien, el cargol va dir:

-De tant riure, sabeu que ha passat? Que ja m'ha passat el mal de panxa!

I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquest conte ( versionat ) s'ha acabat.  

l vet aquí un gat, i vet aquí un gos .. , que aquest conte ja s'ha fos.

Com que el David ja sabia el conte li ha estat molt fàcil seguir la història, malgrat els persontatges no fossin els mateixos. Això ha fet, que ell mateix agafés els animals , els enganxés amb el velcro uns amb els altres (un cop descobert el " truqui" de la part del velcro que està a sota l'animal ) i ell mateix ha anat muntant i desmuntant com ha volgut, cantant les cançons, fent variacions de l'ordre ... Em pensava que no li cridaria gaire l'atenció ( quan una cosa no l'interessa no hi ha manera d'engresar-lo ) i li ha costat guardar-lo i tot . Però ja era hora d'anar a dormir ....

La veritat és que hem passat una molt bona estona en família !!