Correfoc, petards , firetes !! superem la por

El David és un nen valent però també és molt prudent , la qual cosa fa un tàndem molt bo.

No és doncs un nen que tingui por habitualment. però hi dues situacions que li han costat una mica d'afrontar. Una d'elles en la que es bloquejava, s'espantava i plorava (cosa que no acostuma a fer) han estat els sorolls forts: petards, música forta tipus concert, sentir d'altres nens plorar o cridar ....

pinzellades al món

Hem optat per acompanyar aquests moments de la manera que ell ens demanava ( o que creiem que ens demanava) : sempre agafant-lo en braços, acollint la seva por, parlant-hi a cau d'orella, explicant-li que era allò que sentia,  que nosaltres érem allà amb ell, que faríem el que necessités, marxant del lloc si estava molt espantat, retirant-nos de la gent o d'allò que l'espantava, tot amb molta calma i suavitat  ... Ens sabia molt de greu veure'l patir.

No li hem dit mai: no passa res, no t'espantis ....  la por no és una emoció que es controli fàcilment, ni en nens ni en adults.Tot l'organisme reacciona, sobretot fisiològicament ,davant el que considera un perill, s'accelera la respiració, el batec del cor, augmenta la transpiració , s'eriça la pell .... ens preparem inconscientment per la fugida o l'afrontament , és l'instint més primari de supervivència. És l'emoció més forta  que podem sentir, i no es gens agradable.

Els adults,  en la major part dels casos, la sabem identificar  i no deixar-nos endur per ella. Però els nens no, això s'aprén fruit de l'experiència i de l'acompanyament, de que no es sentin abandonats, de que els ajudem a que sàpigin perquè es senten així i que som al seu costat, a no negar mai l'emoció que senten ni el perquè, a ajudar a retornar el seu organisme a la normalitat transmetent la nostra calma, el nostre suport.

Li hem explicat suaument, dolçament mentre l'abraçàvem : mira , ara t'has espantat i per això et batega el cor molt fort, tens ganes de plorar, vols marxar correns ....és normal, perquè hi ha una música molt , molt forta... aquest soroll tant fort són els petards, però estan molt lluny i no ens fan mal....  aquests nens ploren però la seva mama és amb ells cuidant-los .... plora el que necessitis, jo sóc aquí amb tu ....  si vols marxar marxem de seguida .... fem allò que vulguis fer ...som aquí, som amb tu. ....T'estimem molt.

Hem estat testimonis privilegiats del seu procés en aquest aspecte . L'any passat, a la Festa Major,  s'ho va passar malament només entrar a les firetes .... i vam marxar de seguida . Ni petards, ni música, ni focs .... No passa res, a casa ens ho passarem d'allò més bé. .

Aquest any, tot havent treballat aquest tema durant tot l'any poc a poc, aprofitant determinats moments, respectant-los , acollint-los i donant-li suport i eines per a superar-los , de recolzar el seu esforç, les seves ganes de superar-ho, d'entendre el que li passava , de seguir la seva curiositat, de gaudir de coses que l'interessaven però que l'espantaven...

Al correfoc dels grans  ! no ha deixat d'aplaudir...

.... tatxan !!! Hem gaudit tots plegats de la nostra festa major !!! Focs d'artifici,  correfocs i diables , petards, firetes, música .... Amb naturalitat, tot ha anat fluint , sense forçar res ...

Ens ho hem passat d'allò més bé, hem aplaudit, hem corregut, hem ballat, hem pujat ( ha pujat) als cotxets de les firetes , ha plorat perquè en volia més ..... Ens ha fet respecte, però no por. És un valent, sí senyor !

Al correfoc dels petits

Així doncs !!! Bona Festa Major !!



Comença la Festa Major: castell de focs ! Pum, pum ,pum !!!

aquesta moto em va una mica gran ....

rum, rum...ni no, ni no... m'agrada conduir !!!

T'ho has passat bé ? Síiiiiiiiiiiii !!! Vull més, vull més , vull més ..... uf David, que els pares ja tenim una edat ....